LA SELVA X. ELS CAMINS D'EN SERRALLONGA. DE SANTA COLOMA DE FARNERS A ANGLÈS

 

                                           Font del Roure

L’excursió que us presentem avui té una llargada d’uns 19,5 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 980 metres i per tant exigeix una bona forma física i per les pujades i baixades recomanem bastons.

Avui trepitjarem els boscos i els corriols d’en Serrallonga, passarem per 7 fonts, però la gran sorpresa de l’excursió és Santa Bàrbara, doncs des del 1995 l’associació Amics de Santa Bàrbara va iniciar una fantástica restauració de l’ermitatge i avui dia aquest indret presenta un aspecte fantàstic i des d’on també podem gaudir d’uns vistes esplèndides de la plana selvatana i gironina.

El camí d’avui no té cap tipus de pèrdua, doncs gairebé durant tot el trajecte seguirem les marques blanques i vermelles del GR-178.

Cal dir que aquest itinerari enllaça amb l’excursió. Per la Via Augusta i Camí dels Segadors: De Caldes de Malavella a Santa Coloma de Farners, publicada en aquest blog el febrer de 2023

Finalment, esmentar que hi ha connexió d’autobús entre Anglès i Santa Coloma de Farners, però cal mirar horaris, doncs aquests són força escadussers.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació d’autobusos de Santa Coloma de Farners i girem a la dreta pel carrer Girona.

0,200Qm. 0,200Qm. Creuem la plaça del Firal.

0,100Qm. 0,300Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Noguer i vuitanta metres més enllà continuem a la dreta pel carrer del pare Lluís Rodés

0,175Qm. 0,475Qm. Esglèsia Parroquial de Santa Coloma. Està ubicada al centre neuràlgic de la ciutat, a la part més antiga, al costat mateix de la plaça Farners i a un extrem de l’eix comercial. És el punt amb més moviment del municipi i espai imprescindible en esdeveniments tan destacats com la Festa de la Ratafia, el Mercat de les Herbes de la Ratafia o la Festa de la Revolta dels Segadors, entre d’altres. Aquí mateix, tot al volt del peu de l’església i a la plaça Farners, també hi té lloc el mercat dels dilluns.

El campanar és un dels símbols més identificatius de Santa Coloma. Mesura 36 metres d’alt i va ser construït amb carreus de granit local. Té forma de torre quadrada i es troba adossat a l’església. 

Davant de l’esglèsia hi ha la confitería Trias on es fan galetes des de 1908 i de ben segur que algun dia n’heu menjat, doncs les “teules”,segurament són el producte més conegut de Santa Coloma.

Just a sota hi ha la font de la plaça Farners o de l’Esglèsia. La font queda aixoplugada sota la volta de granit de l'escalinata de l'església, construïda a mitjans del segle XIX i refeta el 1940. El seu frontal està presidit per l'escut de la ciutat esculpit en pedra i a sota seu hi ha el brollador, malgrat que actualment només és un forat per on no raja aigua.
Quan rajava aigua era recollida primer per una petita pica semicircular collada al frontal i després vessava a una altra d'allargada.

A l’altra banda, de la Plaça Farners, hi ha la font de la Colometa. Una font urbana de columna d’una sola aixeta i coronada per una escultura de ferro, és la Colometa, obra del reconegut artista local Jesús Carles de Vilallonga. L’artista l’any 1994 va donar aquesta escultura a la ciutat amb la condició que es recuperés una font que hi havia a la plaça Farners quan ell era petit. 

Ara continuem a l’esquerra pel carrer de la Calau.

0,050Qm. 0,615Qm. Entre el número 6 i el número 8 trobem la font de la Calau. La font queda inserida a la tanca d'una finca particular, dins una estreta obertura de forma rectangular rematada amb carreus de pedra ben escairats, de mig metre d'amplada per metre i mig d'alçada. L'aigua raja per un broc de ferro situat a la part baixa i també per una aixeta disposada al lateral esquerre. A sota recull l'aigua un bassal rectangular que sobresurt de la façana rematat amb llambordes.

Damunt del brollador principal hi ha el registre metàl·lic que dóna accés al dipòsit de reserva.
Al lateral dret hi tenim un cartell plastificat que ens recorda el nom de la font i que l'aigua no és apta per al consum, cosa que no se'n fa massa cas, doncs és habitual trobar-hi gent omplint garrafes.
L'aigua que en brolla és la mateixa que la de la font del Roure, aigua de la riera filtrada naturalment. A finals dels anys 90 es va netejar el conducte que porta l'aigua de la font del Roure fins  aquest sortidor.

Ara continuem recte en sentit lleugerament ascendent.

0,100Qm. 0,715Qm. Tombem a la dreta pel carrer Dr. Trueta.

0,030Qm. 0,745Qm.  Seguim a l’esquerra pel carrer de Les Argiles.

0,300Qm. 1,045Qm. Plaça de Santa Clara. La creuem i continuem recte cap a la residència geriátrica. Cinquanta metres més enllà, ja trobem a l’esquerra un corriol amb indicacions de, Ruta de Serrallonga, Coll de Ruscall, Anglès, Òsor. A partir d’aquest punt, comencem a trobar marques del GR-178.

0,400Qm. 1,495Qm. Cruïlla de camins. Al costat de la riera de Canadell. Nosaltres seguim a la dreta per anar cap a la Font del Roure.

0,060Qm. 1,555Qm. Font del Roure. Bonica font emplaçada en un agradable entorn frondós i humit. La font queda adossada al marge de la muntanya, consta d'un mur frontal convex obrat amb petits carreus de pedra, d'un metre i mig d'amplada pel mateix d'alçada i rematat amb forma arrodonida. A mitja alçada surten tres brocs d'acer inoxidable disposats l'un al costat de l'altre i a dos pams de distància. A sota recull l'aigua un bassal allargat de pedra que ressegueix el perímetre del mur.

A l'extrem superior dret del frontal tenim un cartell de plàstic que ens recorda el nom de la font i ens avisa que l'aigua no és apta pel consum.
Darrere la font, a només cinc metres, queda la porta que dóna accés a la mina. A finals de desembre de 2022 la font raja amb abundància.
L'aigua d'aquesta font és canalitzada fins el nucli urbà per alimentar la font del Carrer de la Calau.

Ara desfem aquests darrers 60 metres i continuem recte cap al Coll de Ruscall i Anglès.

0,200Qm. 1,815Qm. Creuem la riera de Canadell i nomès creuar-la trenta metres més enllà, tenim la font de Can Prat.

Font de Can Prat. La font es troba un xic enlairada respecte la riera i està obrada tota ella amb pedra del país lligada. Un llarg mur transversal reté les terres de la muntanya. El seu frontal està allisat amb ciment i adherit a un doble mur de pedra que sobresurt del mur principal. Aquí és on hi trobem la sortida de l'aigua a través d'un broc d'acer inoxidable a mitja alçada. L'aigua cau a un enreixat per on desguassa a la riera.

Bonica font, més que centenària, doncs al damunt del frontal hi ha gravada una inscripció amb la data 1899, possiblement l'any de construcció de la font. A banda i banda disposem de dos bancs de pedra per seure amb respatllers que alhora delimiten l'espai, formant una terrassa ben acollidora.
A la dreta del mur principal hi ha el registre que dóna accés a la cisterna de captació. A finals de desembre del 2022 raja un bon doll d’aigua.

Ens crida l'atenció un cartell penjat per l'Ajuntament amb un seguit de normes per tal de recollir l'aigua, senyal del ben valorada que aquesta està pels veïns. Només es poden recollir 16 litres per persona, qui en vulgui més s'ha de posar de nou a la cua i esperar el seu torn. També prioritza qui vulgui beure per davant dels que omplen recipients.

Desfem aquests darrers 30 metres i continuem a l’esquerra per un camí de terra que puja lleugerament i que està molt ben senyalitzat amb marques del GR-178.

1,200Qm. 3,015Qm. Creuem la carretera GIP-5511 i fem un gir pronunciat a l’esquerra i ara seguim en sentit descendent per una pista ampla de terra.

0,350Qm. 3,365Qm. Creuem la C-25 per sota seguint les marques del GR-178.

1,875Qm. 5,240Qm. Pista que ens creua. Tombem a la dreta.

0,750Qm. 5,990Qm. Monestir Budista Tibetà. Ara el nostre camí fa un gir força pronunciat a l’esquerra en sentit ascendent.

0,650Qm. 6,640Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

2,660Qm. 9,300Qm. Masia del Suròs. Des d’aquí tenim una esplèndida vista de La Selva. Seguim les marques del GR.

1,625Qm. 10,925Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

1,375Qm. 12,300Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta.

0,150Qm. 12,450Qm. Coll de Ruscall. En aquest estratègic coll coincidien els camins rals de Girona a Vic i el de Santa Coloma a Osor, per tant era molt transitat per viatgers i traginers i darrera seus els bandolers. Tants devien ser els episodis de bandolerisme en el coll que va donar forma a la dita popular “A la Gironella i el Ruscall si pot ser no hi aneu mai”, evocant la perillositat del lloc. I si hi havia bandolers, no podia pas faltar-hi el rei de les Guilleries, en Serrallonga.

Continuem recte.

1,600Qm. 14,050Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

0,300Qm. 14,350Qm. Ermita de Santa Bàrbara. Alçada a 854 metres, aquesta ermita està al capdamunt d’un turó. L’ermita s’ha datat del segle XIII. Estructurada en dues parts, per una banda el que seria el refugi i per l’altre l’ermita pròpiament. Cal destacar especialment l’impressionant campanar d’espadanya d’un sol ull d’arc rebaixat.

La seva campana conté una llarga inscripció. A un costat hi diu: “Parròquia de Sant Martí Sapresa: Ermita de Santa Bàrbara 1952 Laus Deu” I a l’altre “Amics de Santa Bàrbara 2002: els amics de santa Bàrbara al poble d’Anglès i a tots els que veneren aquest indret”.

Sota l’ermita a llevant hi ha una font que per falta de dades anomenarem Font de Santa Bàrbara. El frontal de la font arrodonit i d’uns 4metres d’amplada està fet de pedra. Annex a l’aixeta hi ha una palanca per accionar-la i just a sobre una petxina feta de pedra per protegir-la de les inclemències del temps. L’aigua desguassa en una pica semicircular arran de terra.

La font a l’ombra d’una alzina està en una placeta des d’on tenim molt bones vistes i a més més amb el suport d’una taula d’orientació que tenim a tocar on s’ens indiquen els cims, valls i poblets que ens envolten.

Ara per seguir el nostre camí vorejem l’ermita per la façana nord, a tocar d’una torre de guaita, baixem per unes escales fetes de granit i anem a buscar un corriol que tot just tenim davant nostre i que es precipita cap a Anglès i que no és altre que el GR-178.

0,900Qm. 15,350Qm. Després del primer tram més tècnic, a partir d’ara anirem alternant trams de pista i corriol i això sí sempre avall.

1,100Qm. 16,450Qm. Font dels Gossos. És una font boscana amb frontal de pedra i amb un broc metàlic. Sobre el broc el nom posat sobre tres rajoles. La deu queda en un replà enmig d’un torrent i l’aigua desguassa en una pica semicircular que hi ha uns metres més avall. Al costat de la font hi ha una taula rodona amb bancs per seure. Darrerament aquesta font gairebé no raja mai.

A l’entorn de la font hi trobem plàtans i també un grèvol. L’ambient fresc i humit també afavoreix la presència d'avellaners i falgueres.

Nosaltres continuem avall cap a Anglès.

2,500Qm. 18,950Qm. Entrem a Anglès per la plaça Sant Jordi, un conjunt de blocs de pisos i després continuem recte pel carrer Santa Barbarà.

0,290Qm. 19,240Qm. Plaça del Remei. Tombem a la dreta pel carrer Sant Miquel.

0,200Qm. 19,440Qm. Girem a la dreta pel carrer Indústria.

0,100Qm. 19,540Qm. A l’alçada del número 77 arribem a la parada del bus d’Anglès, final de l’etapa d’avui.

Les descripcions de les fonts de Farners, del carrer de la Calau, de la font del Roure i la font del Prat les he extret d’www.encos.cat

Properament, arribarem caminant a la ciutat de Girona.

 

 

LES VALLS DEL FRESER VIII. FONTS D'ARREU XXXIV. LES FONTS DE RIBES.

 

                                      La Font Margarideta.

Avui us presento un recorregut urbà per les fonts de Ribes de Freser. Aquest itinerari troba 9 fonts i el Castell de Sant Pere i està a fet a partir d’un itinerari que també anava a buscar fonts com les del Paletí i la font del Sofre, però per una banda la manca d’atractius i la llargada per arribar a la font de Can Palatí i la perillositat per atansar-nos fins la font del Sofre, ha fet que obvies aquestes deus.

El recorregut d’avui té una llargada d’uns 4 quilòmetres amb sortida i arribada a l’estació de Ribes i això convida a fer-ho com un passeig, doncs la distància és curta i constantment anem encadenant fonts.

A la versió d’en Cosme Damià Moreno que podeu trobar en el wikiloc, la ruta s’allargà fins els 11 quilòmetres i al marge de la font de Can Palatí i la font del Sofre, fora del nucli urbà també s’acosta fins les fonts del Ferro, la Teula i Vistalegre.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Ribes de Freser i anem direcció nord cap al nucli urbà.

0,250Qm. 0,250Qm. Creuem a l’altra banda per un pas de vianants i continuem a l’esquerra.

0,100Qm. 0,350Qm. Continuem a la dreta, tot creuant el Freser i tot seguit tombem a l’esquerra pel Passeig d’Àngel Guimerà.

0,150Qm. 0,500Qm. Girem a l’esquerra i creuem el Freser per sobre un pont. Passem per sota unes cases i 40 metres més enllà ja som al carrer Sant Quintí.

0,070Qm. 0,570Qm. Carrer Sant Quintí. Creuem el carrer i tombem a la dreta.

0,110Qm. 0,680Qm. Tombem a la dreta pel carrer Major.

0,200Qm. 0,880Qm. Plaça del Mercat. Sortim de la plaça del Mercat i girem a la dreta, tot creuant el Freser per sobre d’un pont.

0,060Qm. 0,940Qm. Girem a l’esquerra per carrer de la Fonderia.

0,100Qm. 1,040Qm. A la dreta trobem unes escales per les quals pujem. Quan hem pujat 13 esglaons a l’esquerra tenim la font de la Fonderia.

Font de la Fonderia. Es tracta d'un tub encastat a un mur de pedra adossat a la muntanya per on raja l'aigua i cau a un petit bassal de pedra que queda entre el mur i les escales.

Seguim pujant per les escales.

0,100Qm. 1,140Qm. Arribem al passeig de la Margarideta. Continuem quaranta metres a l’esquerra i en aquest punt, a la dreta tornem a trobar una vintena d’esglaons que ens pugen a un camí herbat i trenta metres més enllà arribem a la font del Sucut.

Font del Sucut. Es tracta d'un mur transversal de contenció fet amb pedres de grans dimensions. A la part central sobresurt un frontal obrat amb pedres més petites flanquejat per dues fileres de carreus.

Ha desaparegut el broc o l'aixeta, ara l'aigua sortiria per un forat practicat al mig del frontal i ompliria una pica semicircular arran del terra.

A banda i banda de la font arrenquen dos bancs de pedra per seure.

A la dreta de la font hi ha pintat en una pedra el nom de la font i a l'esquerra l'any 1972, possiblement l'any de la seva construcció. 

Ara desfem aquests últims 60 metres i continuem a la dreta pel Passeig de la Margarideta.

0,150Qm. 1,410Qm. A la dreta, trobem una plaça on hi ha la font de Santa Caterina.

Font de Santa Caterina. La font està adossada a un baix però llarg mur longitudinal de pedra que sosté les terres; al mig queda una petita construcció en forma de caseta, amb una teulada a dues aigües de lloses negres i dos bancals a banda i banda. La part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta de pedra; dins, un bonic broc de ferro amb la forma del cap d'un animal, collat al mig del frontal, deixa anar l'aigua que cau en un enreixat de ferro situat arran del terra que està empedrat. Al capdamunt de la font hi trobem una rajola amb el seu nom, l'any de construcció, 1926 i el de la seva remodelació, 1990.

Continuem pel Passeig.

0,200Qm. 1,610Qm. A la dreta trobem la font Margarideta.

Font Margarideta. És una gran construcció, tota de pedra, adossada a la muntanya i enlairada uns dos metres respecte del camí, al pla d'una terrassa empedrada a dos nivells. A la part central del gran mur de pedra que sustenta les terres es troba el frontal, amb un relleu en forma de volta al capdamunt, acollit per dos contra-forts coronats per una bola de pedra. A mitja alçada hi ha la sortida de l'aigua per mitjà d'un tub de ferro encastat al frontal que cau a una bonica pica que descansa a terra. Cal destacar la pica, de pedra picada, on l'aigua desguassa a través d'una canal practicada de forma longitudinal formant una petita cascada. Damunt del frontal hi trobem una llosa quadrada amb relleu amb una inscripció indicant-nos el nom de la font, l'any de construcció i el nom del propietari. A banda i banda de la font dos llargs bancals de pedra ens conviden a reposar una estona.

Continuem recte avall, obviant uns metres més endavant el camí ascendent que mena a la dreta.

0,125Qm. 1,735Qm. Estació Ribes Vila. Amb molt de compte creuem les vies del cremallera i tombem a la dreta tot creuant el Segadell.

0,020Qm. 1,755Qm. ULL!!! Tornem a creuar les vies i cinquanta metres més enllà a mà esquerra, arribem al Castell de Sant Pere.

Castell de Sant Pere. La vila de Ribes de Freser va néixer a l’empara del castell de Sant Pere. Avui un jaciment arqueològic on es pot evocar la vida de l’edat mitjana, des de la seva fundació pels comtes de Cerdanya a l’entorn de l’any 1000 fins al seu abandonament al segle XVI. Les ruïnes del castell són un vestigi arquitectònic de l’edat mitjana, la construcció està datada cap al segle XI.

El castell de Sant Pere és una fortalesa del segle XI, que inicialment constava només d’una petita torre on residia un castlà i la seva família. La seva funcionalitat era controlar la frontera entre el comtat de Cerdanya, al qual pertanyia Ribes, i el de Besalú. A partir de l’any 1276, la Vall de Ribes esdevingué part del regne de Mallorca, moment en què escreà una veritable xarxa defensiva a causa de la creixent conflictivitat entre les dues monarquies germanes.

Des del 2005 s’han realitzat diverses intervencions amb la voluntat d’assegurar la conservació del conjunt un cop excavat i facilitar-ne la visita i l’estudi.

S’ha adequat un itinerari de visita, adaptat a l’orografia del monument, que tracta de mantenir al màxim possible els recorreguts originals. Per això, s’ha recuperat l’accés principal mitjançant l’obertura del mur de contenció que el cegava, amb un tall de forma atalussada i conservant les parets de tancament construïdes quan ja no funcionava com a fortalesa.

Sortim del Castell i tornem a creuar el pas a nivell i tot just el passem anem per un passatge que trobem a la dreta.

0,060Qm. 1,815Qm. Enllacem a la dreta amb el carrer del Puigmal.

0,070Qm. 1,885Qm. Biblioteca Terra Baixa. Ara continuem a l’esquerra passant pel costat de la Central Filats Carburs. Seguim a l’esquerra, creuem el Freser per un pont i uns metres més enllà baixem per unes escales que ens portaran fins la font del Prat.

0,070Qm. 1,955Qm. Font del Prat. La font està adossada al mur de contenció que sustenta el carrer de sobre, amb un frontal arrebossat on a la part baixa hi ha un tub d'acer inoxidable encastat al mur per on raja l'aigua que cau en un bassal rectangular de pedra situat arran del terra. A la dreta de la font hi ha un llarg bancal de maons adossat al mur que li fa de respatller. L'espai immediat a la font està pavimentat amb llambordes formant un rectangle, la resta és de gespa, amb uns quants bancs de fusta i una barana metàl·lica al llarg de l'esplanada que la separa del riu que queda pocs metres més avall.

Sortim de la Font del Prat i continuem avall per la carretera cap al centre de Ribes, deixant el Freser a l’esquerra.

0,215Qm. 2,170Qm. Safareig del Carrer Núria. Ara continuem a la dreta pel carrer Freser.

0,045Qm. 2,215Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de la Nostra Senyora dels Desamparats.

0,080Qm. 2,295Qm. Enllacem amb el carrer Bonavista.

0,225Qm. 2,520Qm. Pugem per unes escales que ens queden a la dreta.

0,050Qm. 2,570Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que planeja.

0,070Qm. 2,640Qm. Bifurcació de corriols. Continuem a l’esquerra per unes escales que davallen.

0,050Qm. 2,690Qm. Carrer de Cerdanya. A l’esquerra trobem la Font de Cerdanya. La font queda integrada dins la paret d'una casa que fa cantonada amb unes escales, d'obra arrebossada amb ciment però amb el marc rematat amb pedra. A la part baixa del frontal hi ha una bonica aixeta per on raja l'aigua que cau en un enreixat de planxa perforada situat al fons d'un bassal de pedra.

Ara continuem amunt pel carrer Cerdanya.

0,100Qm. 2,790Qm. Deixem a l’esquerra la capella de Sant Cristòfol i vint metres més enllà baixem per unes escales que ens porten fins la font de Sant Cristòfol.

Font de Sant Cristòfol. La font queda en una terrassa empedrada amb baranes de ferro, amb un tub encastat en un mur d'obra arrebossada amb ciment per on goteja l'aigua i cau en un bassal d'obra arran de terra que desguassa per sota la terrassa formant un petit torrent.

Ara desfem aquests últims 120 metres fins la font de Cerdanya.

0,140Qm. 2,930Qm.  Font de Cerdanya. Continuem avall pel carrer Cerdanya.

0,270Qm. 3,200Qm. Tombem a la dreta pel carrer Major i desprès de creuar el Rigard, creuem la carretera de Puigcerdà i entre l’Hotel Sant Antoni i Casa Lola continuem amunt pel camí de Girafulles.

0,090Qm. 3,290Qm. Font de Girafulles. La font sembla de nova construcció o recentment remodelada, adossada a un mur de pedra lligada, d'un 8 metres de llarg per uns 3 d'alçada. Al centre i a la part baixa, integrat al mur, hi trobem un frontal de granit amb una bonica aixeta amb la forma d'un cap d'animal, que deixa rajar l'aigua i cau en un bassal semi-circular, també de granit i de dos pams d'alçada. A la part alta del mur hi ha un cartell de fusta pintada de blanc amb el nom de la font. L'aixeta està folrada amb un tub de neoprè per protegir-la de les gelades.

Ara desfem aquests darrers 90 metres, creuem la carretera de Puigcerdà i enllacem novament amb el carrer Major.

0,100Qm. 3,390Qm. Carrer Major. Continuem recte cap a la plaça de l’Ajuntament.

0,125Qm. 3,515Qm. Plaça de l’Ajuntament. Continuem recte cap a la plaça del Mercat.

0,075Qm. 3,590Qm. Plaça del Mercat. Tombem a la dreta, creuem el Freser i continuem avall pel Passeig Angel Guimerà.

0,120Qm. 3,710Qm. Font del Passeig. La font està totalment feta amb còdols de riu. La part central és una petita construcció allargada, mes ampla de baix que de dalt, amb una obertura al capdamunt que la travessa i on descansa l'escut de la vila fet de ferro. La part de dalt està rematada amb una teuladeta de pissarra a dues aigües. A la part baixa hi ha la sortida d'aigua, per mitjà d'un bonic broc de metall amb la forma del cap d'un animal, que cau en una pica integrada al conjunt. A banda i banda hi ha dues lleixes sobre uns contraforts amb uns petits bancals que segueixen.

Continuem avall pel Passeig.

0,275Qm. 3,985Qm. Tombem a la dreta, tot creuant el Freser i de seguida continuem a l’esquerra paral.lels a la carretera de Barcelona a Puigcerdà.

0,100Qm. 4,085Qm. Creuem a l’altra banda per un pas de vianants i seguim a l’esquerra cap a l’estació de Ribes.

0,250Qm. 4,335Qm. Estació de Ribes. Inici i final de la sortida d’avui.

La descripció de les fonts l'he extret d' Encos

Properament, una nova gramàtica del caminant.

 

 

 

 

MOIANÈS VI. CAMINS DE TERREGADA.

                     Bauma de Fontscalents

L’excursió que avui us presentem enllaça amb l’itinerari “Caminant per l’extrem occidental dels Cingles de Bertí” que vam publicar l’agost de 2016 i que acabava a Sant Quirze Safaja.

Per la sortida d’avui utilitzarem el transport públic, doncs l’empresa Sagalés ens permet deixar el cotxe a Sant Quirze i un cop acabat l’itinerari tornar al punt d’inici des de Moià. Tanmateix, cal mirar bé els horaris doncs hi ha molt poca freqüència.

L’itinerari té una llargada de gairebé 21 quilòmetres, però sense grans desnivells, fet que ens permet avançar a bon pas.

Malgrat que podem recarregar aigua potable a Castellterçol i Les Coves del Toll, degut a la llargada de l’excursió cal portar aigua. Eviteu les hores centrals dels dies més calorosos de l’any i els dies de pluja, doncs en alguns trams caminem molt a prop de rieres i torrents.

Sens dubte amb aquesta excursió he fet un viatge en el temps que comença a Les Coves del Toll, continua fa 1000 anys a la bauma d’Esplugues, trepitgem els camins i corriols per on saltironejava amb els seus esclops la Remei, la protagonista d’Argelagues, la novel.la de la Gemma Ruiz i acabo a la dècada dels 80 del segle passat, quant anava de campaments, primer de nen i després de monitor als terrenys que hi ha a sobre de la bauma de Fontscalents.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem la marxa davant l’Ajuntament de Sant Quirze Safaja i iniciem la marxa cap a Castellterçol, uns metres més enllà, deixem a la dreta la Fonda Safaja.

0,600Qm. 0,600Qm. Pont del Solà. Girem a la dreta tot creuant-lo i a continuació seguim a l’esquerra en sentit ascendent.

0,125Qm. 0,725Qm. Continuem pel carrer de la Font d’en Solà.

0,100Qm. 0,825Qm. Seguim pel carrer de Can Carabrut, deixant a la dreta la piscina municipal.

0.225Qm. 1,050Qm. El carrer es converteix en un camí de terra i a la nostra dreta queda Can Carabrut.

0,275Qm. 1,325Qm. Obviem el carrer Kubala que ens arriba per la dreta i nosaltres continuem recte.

0,100Qm. 1,425Qm. La Solella de la Noguera. Seguim recte per camí cap a Castellterçol.

0,200Qm. 1,625Qm. Obviem un camí que ens arriba per la dreta. Nosaltres continuem recte.

1,100Qm. 2,725Qm. Cruïlla de camins. Continuem cap al torrent de Brugaroles, tot seguint el GR-177. Uns metres més endavant, creuem la riera de Sant Quirze. Ara el nostre camí va uns metres per sota la línia elèctrica.

0,100Qm. 2,825Qm. Arribem a la vora de la riera. No creuem i continuem pel marge esquerra.

0,100Qm. 2,925Qm. A l’esquerra trobem un pont i la carretera hi passa per sobre. Nosaltres continuem recte.

0,350Qm. 3,275Qm. Brugaroles. Nosaltres continuem recte pel camí que va paral.lel a la carretera.

0,300Qm. 3,575Qm. L’Horta. Continuem recte, obviant el camí que marxa a la dreta.

0,150Qm. 3,725Qm. Font de Sant Antoni de Padua El camí fa un revolt i trobem la font al fons d’unes escales. Baixem vint esglaons. Es tracta d’una font ja documentada per Josep Gallés, en una fotografia de primers del segle XX i també per les postals que van utilitzar-se els anys quaranta. La font de Sant Antoni, havia estat sempre molt popular i concorreguda fins que cap els anys 70 es va haver de tancar per contaminació de les aigües. A principis d’aquest segle s’ha fet la última restauració.  

La font queda ensorrada respecte la superfície. El frontal és de pedra i desguassa en un regueró que es perd per un registre. De la superfície cap a baix la font hi cau un frondós romaní i a la dreta hi ha un banc per seure. A mitjans de maig de 2017, hi raja un bon raig. 

Pugem els vint esglaons i el nostre camí, uns metres més enllà fa un revolt a l’esquerra cap a Castellterçol.

0,125Qm. 3,850Qm. Continuem recte, obviant un camí que ens arriba per la dreta.

0,125Qm. 3,975Qm. Pla de Rourers. Girem a l’esquerra.

0,125Qm. 4,100Qm. Entrem a Castellterçol pel carrer de Sant Roc. Continuem recte.

0,175Qm. 4,275Qm. Carretera de Castellcir. Girem a l’esquerra.

0,050Qm. 4,325Qm. Carretera Moia-Barcelona (C-59). Continuem a l’esquerra.

0,100Qm. 4,425Qm. Ens enfilem a l’esquerra pel carrer Barcelona.

0,300Qm. 4,725Qm. Deixem a la dreta l’esglèsia de Sant Fruitós de Castellterçol. L'església primitiva, romànica, fou consagrada l'any 1111, però d'aquell temple primigeni, ja no en queda res. L'església actual, gran, amb un magnífic campanar visible des de molt lluny, fou construïda sobretot al segle XVII. Ara continuem avall pel carrer Josep Gallés.

0,400Qm. 5,125Qm. Enllacem amb el carrer de Sant Doménec.

0,180Qm. 5,305Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de la Marrada.

0,050Qm. 5,355Qm. Baixem a la dreta pel carrer de Moià.

0,550Qm. 5,905Qm. Creuem la C-59 a l’alçada del Polígon Industrial el Vapor. Continuem a la dreta, passant pel costat de l’empresa Sutracas.

0,275Qm. 6,180Qm. A l’alçada de la fusteria Jordi Boan, continuem a l’esquerra per un camí.

0,450Qm. 6,630Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra, creuant la riera de Fontscalents. Malgrat que en aquest punt hi ha un indicador de la Font de la Vinyota no l’he sabut trobar. Continuem a la dreta. Uns metres més endavant deixem a la dreta un camí que s’endinsa a una finca, el nostre camí s’enfila a l’esquerra.

0,650Qm. 7,180Qm. Deixem a la dreta l’entrada del Molí Vell. Nosaltres continuem endavant per la pista.

0,230Qm. 7,410Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta, en sentit lleugerament descendent.

0,175Qm. 7,585Qm. Mas d’Esplugues.  És una masia construïda sota una bauma que data de l’època troglodítica. L’edifici consta de planta baixa i dues plantes més. Va ser habitada fins a finals de l’any 2002.

Actualment,  acull un dels radials de l’Ecomuseu del Moianès, el que tracta de l’aprofitament dels recursos naturals del bosc, com la fusta, el carbó, les plantes medicinals...; i com es vivia en una casa de pagès del Moianès: l’autosuficiència de la casa, les seves dependències...

A tocar del Mas d’Esplugues, hi ha el pont romànic del segle XI d’una sola volta.

Continuem pel camí que tenim davant nostre i marxem paral.lels a la riera, tot deixant el pont romànic a la dreta.

0,200Qm. 7,785Qm. Trobem un tram cimentat, en aquest tram la riera és canalitzada per sota aquesta passera. Nosaltres continuem recte per un corriol. A partir d’ara haurem d’obrir i tancar succesius vailets.

0,625Qm. 8,410Qm. Balma de Fontscalents i Font de la Mare de Déu de Lurdes. L’indret de la bauma és un lloc idíl·lic, impressionant, és un racó que quan hi arribés t’atrapa una estona.

El nom d'aquesta font denota una antiga surgència d'aigua calenta o tèbia. Actualment l'aigua que en surt ho fa a la temperatura habitual en les altres fonts del terme.

De la bauma, sobresurt una petita roca i un bon doll d’aigua cau per un tub que va a parar a un regueró que desguassa directament a la riera.  A l’entorn de la font hi ha unes jardineres i una imatge de la Mare de Déu de Lourdes. A finals de juny, un rètol adverteix de la prohibició d’encendre llànties i espelmes, fet que a altres èpoques de l’any deu ser habitual. Just davant de la font hi ha una taula i un banc per seure. La vegetació de l’entorn és la típica d’un bosc de ribera.

Com a curiositat, cal destacar que els cartells que prohibeixen de fer foc, indiquen les multes en pessetes.

En els camps que hi ha a l’altra banda de la riera, fa trenta anys, majoritàriament per Setmana Santa,  veníem de campaments amb l’Esplai Tuareg de Mollet. Ara costa obrir-se pas, doncs les males herbes fan més d’un metre i costa recordar com ubicàvem les tendes. Trenta anys més tard perdura inalterable en un extrem dels camps, una senyal vertical de prohibit fer foc i això em certifica que sóc en els terrenys dels campaments.

Vagament recordo que caminant cap al nord, hi havia la font on agafàvem l’aigua, m’hi acosto i potser podria ser on actualment hi ha una tapa de registre i per sota les herbes vessa un bon raig d’aigua, però no ho puc assegurar.

Per accedir a aquest registre he de passar per sota un filat, segurament electrificat, per tant m’asseguro de no tocar-lo, però accedir-hi no m’aclareix res més.

Per últim, esmentar que el llibre “Caminem per Castellterçol”. Itineraris per les fonts del terme, parla que en aquest indret de la riera de Fontscalents, a més a més, de la font de la bauma, hi ha tres fonts més, del Boix, de les Passeres i de l’Esquerda i malgrat que les he buscat, no les he sabut trobar.

Desprès d’aquest viatge en el temps, tornem a la nostra excursió d’avui.

Continuem recte, deixant la riera a la dreta.

0,125Qm. 8,535Qm. Obviem un camí que ens arriba per la dreta. Continuem amunt.

0,050Qm. 8,585Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,325Qm. 8,910Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta cap al nord.

1,000Qm. 9,910Qm. Bifurcació de camins. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,030Qm. 9,940Qm. Continuem a la dreta per un camí carreter en sentit ascendent.

0,050Qm. 9,990Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta. Uns metres més endavant, obviem un camí que marxa a la dreta. Nosaltres seguim per la pista principal.

1,500Qm. 11,490Qm.  Cruïlla. Deixem a la dreta Les Berengueres. Nosaltres continuem a l’esquerra.

1,450Qm. 12,940Qm.  Plans del Toll. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra cap a les Coves del Toll.

0,200Qm. 13,140Qm. Cruïlla. Continuem per la pista que ens queda a la dreta.

1,000Qm. 14,140Qm. Coves del Toll. Aquest indret és una de les coves prehistòriques d’Europa més riques en fauna del quaternari.

                                         Properament, els hi dedicarem una entrada, doncs és un lloc fantàstic per fer una excursió amb nens.

 Ara continuem amunt per la carretera que puja amunt per enllaçar amb la carretera que va de Vic a Manresa N-141c.

0,500Qm. 14,640Qm. Arribem a Les Closanes. Girem a l’esquerra i cinquanta metres més endavant girem a la dreta per un camí, per començar a encarar-nos cap a Moià.

1,775Qm. 16,415Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta en sentit descendent. Obviem els camins que ens menen a banda i banda i sempre anirem per la pista principal.

1,200Qm 17,615Qm. Sense abandonar la pista, creuem la riera del Gai. Nosaltres continuem amunt.

0,675Qm. 18,290Qm. Cruïlla de camins. Darrera nostre deixem l’entrada d’una finca. Nosaltres continuem recte, avall. Davant nostre apareix Moià. Obviem una pista que ens arriba per l’esquerra.

0,425Qm. 18,715Qm.  Cinc metres abans de la cruïlla, hi ha un camí que s’endinsa. Nosaltres el seguim.

0,040Qm. 18,755Qm. Font del Prat. El frontal fet de pedra i a dues aigües, semblaria que amagaria la mina. Tanmateix, actualment està tot tancat i barrat i per allà no cau ni una gota d’aigua. Tanmateix per sota aquest frontal, hi ha una canalització que portaria l’aigua fins la bassa que hi ha uns metres més enllà i que a finals de juny del 2017 és ben plena.

Al costat de la bassa hi ha una esplanada força ombrívola, sí això li afegim la proximitat amb el nucli urbà, tot semblaria que anys enrere segurament s’hi havia fet més d’una fontada en aquest indret.

Desfem els últims 40 metres i arribats a la pista continuem a l’esquerra.

0,080Qm. 18,875Qm. Continuem a la dreta. A l’esquerra deixem un camp de vol.

0,330Qm. 19,205Qm. Entrada camp de vol. Girem a l’esquerra.

0,200Qm. 19,405Qm. Poligon industrial. Continuem recte.

0,750Qm. 20,155Qm. Carretera de Manresa a Vic N141c. Girem a l’esquerra.

0,080Qm. 20,235Qm. Continuem a la dreta pel carrer de Massamsó.

0,200Qm. 20,435Qm. Continuem a la dreta pel carrer dels Gravadors Abadal.

0,200Qm. 20,635Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Palau fins arribar a la Plaça de l’Hospital i ens enfilem a l’esquerra per anar a buscar un carreró per sota unes construccions a tocar de l’esglèsia de Santa Maria de Moià.

0,150Qm. 20,785Qm. Plaça Major. A la dreta deixem l’esglèsia de Santa Maria de Moià.  Esglèsia gran bastida entre el barroc i el renaixement. La grandària de l’esglèsia correspon a la importància de la vila i a la riquesa de la seva antiga comunitat de preveres, una de les més influents de la Catalunya Central a l’edat moderna.

A tocar de la Plaça Major també trobem el Museu de Rafael Casanova, ubicat a la casa on va néixer el fill més il.lustre de Moià, heroi de la Guerra de Succesió.

0,050Qm. 20,835Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de les Joies.

0,150Qm. 20,985Qm. Plaça de Sant Sebastià. Final de la sortida d’avui.

Per fer aquesta entrada he extret informació del llibre “Caminem per Castellterçol”. Itineraris per les fonts del terme, editat per l’Ajuntament de Castellterçol, del llibre “Caminant per racons del Moianès” d’en Miquel Jaumot i del mapa de l’Alpina dels Cingles de Bertí i Gallifa.

Properament, us presentarem una nova entrada dedicada als Camins de Vallromanes.