dimarts, 18 de setembre de 2018

LA FONT DEL MIG D'ARGENTONA



                                  La Font del Mig d'Argentona

Aquesta setmana parlarem d'una de les fonts més emblemàtiques d'Argentona, que a més a més, va ser rehabilitada fa nomès tres anys i realment a dia d'avui es troba en un estat força deplorable. 

A mitjans de juny de 2015 l'Ajuntament d'Argentona, anunciava que ja s'havien enllestit els treballs de remodelació de la font del Mig  i per tant ja es tornava a obrir aquest espai de lleure i gaudi de les families.

Darrerament he anat un parell de vegades i he trobat força bruticia i en general l'espai molt degradat, actualment en absolut convida ha anar a fer excursions, picnics i berenars amb la canalla. Tot el contrari, sembla ser que ara és un lloc triat pels adolescents per fer el "botellón" i certament no és gens difícil trobar restes de les seves festes.

 Si desprès d'aquestes informacions desencoratjadores, encara voleu visitar aquesta deu, per arribar a la Font del Mig (Antiga font Ballot), us recomano que us situeu a la Font Picant d'Argentona (Ruta Espinàs, publicada en aquest blog el setembre del 2011) i seguiu les següents indicacions.


0,000Qm. 0,000Qm. Sortim del recinte de la Font Picant d’Argentona i continuem a l’esquerra per l’avinguda de Burriac.

0,100Qm. 0,100Qm. Seguim a l’esquerra per l’avinguda de Burriac.

0,175Qm. 0,275Qm. Font del Mig d’Argentona.

Enric Costa a la seva pàgina web www.encos.cat fa aquesta descripció de la font i del seu entorn

"La trobem al nucli urbà d'Argentona, al final de l'avinguda Burriac, situada dins un recinte tancat habilitat com a zona d'esbarjo, amb bancs i taules de fusta, utilitzat com a zona de picnic familiar i de festes infantils.


Font d'estil modernista. Es va inaugurar l'any 1923 i va substituir la font d'en Pau, molt visitada pels estiuejants i persones que venien a fer cures amb les aigües. Aquestes fonts es varen crear per acostar l'aigua al poble, encara que aquí també se n'hi va trobar, encara que sense propietats medicinals i van bastir una mina, amb un safareig, creant un entorn agradable, envoltat de natura i amb moltes possibilitats de fer trobades i ballades de sardanes al seu voltant, amb una mena de servei de bar i tot. A finals del segle XX, i després de dècades d'abandó, l'Ajuntament adquireix l'espai, encara que més reduït, sense els arbres ni mina ni safareig i l'ha convertit en un lloc ideal per fer berenades i festes infantils. Restaurada recentment, refent totalment la teulada.

El conjunt queda enlairat per tres esglaons de pedra, formant una terrassa coberta per un porxo de teules a dues aigües, amb embigat de fusta i sustentat per deu columnes d'obra vista. La paret del fons és feta de pedres allargades i amorterades. Dins hi trobem l'antiga sortida d'aigües, en forma de mostrador, fet amb pedres, maó vist i rajoles blaves. Actualment no raja, malgrat que antigament brollaven aigües medicinals que feien de l'indret un espai molt concorregut.

Darrere la font hi ha instal·lada una altra font amb aigua de la xarxa municipal"

Malauradament, certs aspectes d'aquesta descripció fets a principis del 2016 dos anys més tard, ja no són vàlids.

Properament, parlarem del pou del glaç de Can Donadeu.