diumenge, 3 de gener del 2016

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXVI. JOAN COROMINES II



Fa quatre mesos que us vaig presentar la primera gramàtica d’en Joan Coromines. Amb prou feines m’he llegit una tercera part de les seves excursions que ens presenta en el llibre “ITINERARIS, excursions a la recerca del mot, de la paraula viva”  i  tanmateix,  no paren de rajar paraules que fan referència al bosc, als camins, a les muntanyes, a les fonts, a les persones que habiten les contrades per les quals ell camina…
Per tant, avui us presento 23 nous mots i a hores d’ara no us puc dir quantes parts tindrà aquest cicle de gramàtiques d’en Joan Coromines, però de ben segur com a mínim hi haurà una tercera entrega.
Les paraules d’avui són les següents,
Arreus: Arnès. Guarniments de les bèsties de sella o de tir.
Barrancada: Al Camp de Tarragona, a València, a Tortosa i al Maestrat, barranc fondo i llarg.
Camí de bast: Un camí de bast és un camí que permet el pas d'animals de ferradura carregats amb sàrries i arreus, però no el pas dels carros.
Caminal: A la Plana de Vic, al Maestrat i a Mallorca,  1. Camí estret que passa per enmig del camp. 2. Camí estret que passa entre dos trossos de sembrat en els horts, jardins…
Capolat: Fortament fatigat, sense forces.
Casuc: A la Plana de Vic i al Lluçanès, barraca o caseta pobra.
Claper: A l’Empordà, a Mallorca i Menorca, tros de terra molt pedregós.
Clapissa: Al Pirineu Català, paratge de roques i pedreny, produït generalment per l’acció corrosiva de les pluges i geleres.
Colzada: Angle d’un camí o d’altre conducte.
Engarranxinar-se: A Cardona, Solsona, Gironella i Ascó, grimpar. Enfilar-se, pujar ajudant-se de mans i peus.
Engarrapar: Al Rosselló, engarranxinar-se.
Entreforc: Lloc on s’uneixen dos o més camins.
Espona: Marge.
Freu: Estret entre dues muntanyes o penyals.
Garrotxa: A l’Empordà, a la Plana de Vic, al Berguedà, a Cardona i a Solsona,  terreny desigual, trencat, de mala petja.
Gemat: Esclatant d’ufana. En castellà: Exuberante.
Grau: Pas relativament planer, a manera d’esglaó o replà que travessa una costa abrupta.  
Llaçada: Tram d’un camí, normalment amb fort pendent per salvar un desnivell i que té un o més revolts.
Osca: Depressiò ràpida del terreny, pas estret i acinglerat en una serra.
Rabadà: Noi que ajuda a un pastor a guardar el ramat.
Reclot: Clotada.
Rossolar: Davallar lliscant per un rost.
Sadollar: Satisfer plenament en la gana de menjar o en el desig d’alguna cosa.
Per fer l’entrada d’avui he extret informació de la versió que trobem a internet del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.
Properament, us presentarem nous Camins de Vallromanes.

 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

corregiu:

*entrega: lliurament

"fort pendent" és masculí en l'ús general
"ajuda un rabadà"

Toni Seuma ha dit...

Gràcies per les vostres aportacions. En català, "entrega" es pot dir. De fet el Diccionari de la Llengua de l'Institut d'Estudis Catalans, la defineix com l'acte d'entregar.
Per altra banda, teniu raó, hem d'escriure "fort pendent" no "forta pendent" i ja està corregit.
Finalment no he entès que volieu dir posant "ajuda a un rabadà"