diumenge, 31 d’agost del 2014

LA PLANA VALLESANA VIII. FONTS D'ARREU X. L'AIGUA DE CALDES DE MONTBUI


Imatge virtual de les fútures termes públiques de Caldes, a l'entorn del safareig de Santa Esperança
 
L’altre dia mirant les notícies, em va cridar l’atenció que a Caldes de Montbui volien rehabilitar el safareig de Santa Esperança i convertir-lo en unes termes públiques abans d’acabar l’any,  tot aprofitant l’aigua termal que té el municipi. Per tant, de cara al 2015, tocarà estrenar la remodelació d’aquest entorn i gaudir d’aquesta deu d’aigua amb un bany.  
Però perquè surt l’aigua tan calenta a Caldes?
Caldes de Montbui es troba situada al marge oest de la fossa del Vallès, a la vertical de la profunda falla del mateix nom. Així doncs, sabem que l’origen de les aigües termals de Caldes de Montbui troba una relació directa amb l’activitat que es produeix a la falla del Vallès.
El procés de formació de les aigües mineromedicinals s’inicia amb la infiltració de l’aigua de pluja pels massissos de la Serralada Prelitoral i la plana del Vallés, diluint les sals minerals de les roques que conformen el subsòl d’aquesta zona. Quan aquestes aigües arriben a les zones de granit (entre 1.000 i 3.000 metres de profunditat), s’eleven de temperatura diluint els metalls pesants presents en aquest granit. Una vegada completat aquest procés, i un cop escalfada, l’aigua es carrega de sals minerals i ascendeix per les escletxes de la Falla del Vallès, sorgint de forma espontània a l’entorn de la Font del Lleó a una temperatura superior als 76º C. Actualment l’aigua és regulada per un pou.
Les propietats terapèutiques de les aigües mineromedicinals de Caldes de Montbui provenen de la seva temperatura de surgència, l’alta presència de clorurs i, en menor grau, de metalls pesants diluïts de baixa radioactivitat.
Però al marge, de les seves propietats terapèutiques, històricament les aigües termals de Caldes han tingut altres usos, així les mestreses de casa i els artesans, s’han aprofitat de l’alta temperatura de l’aigua per les seves feines. Fusters i cistellers hi estovaven fustes i vímets. Les dones hi esplumaven gallines i hi estovaven peus de porc. Els fideuers i els venedors de llegum cuit, també usaven aquesta aigua. De fet, diuen que no hi ha llegums més bons que els que han estat estovats en aquesta aigua.
Per tant, desprès d’aquesta breu descripció de les aigües de Caldes i les seves utilitats, avui toca presentar-vos la llista dels elements hidrològics d’aquesta vila.
En aquest sentit, no he trobat cap document on es recullin tots aquests elements, i la llista que us facilito avui, segurament està farcida d’alguna errada i sobretot de mancances, perquè és la suma de la informació poc exhaustiva recollida de diferents fonts de documentació. Tanmateix, no m’atreveixo classificar entre elements hidrològics d’aigua calenta i d’aigua freda, doncs en algún cas no ho tinc clar. Per tant, aquesta és una llista més oberta que mai i us animo a què l’aneu completant.
De totes maneres, tinc pendent una visita a l’arxiu de Caldes perquè m’estranya que no hi hagi cap facsímil, llibre o treball on s’enumerin les fonts fredes i termals de Caldes.
De moment la llista qued així
L’AIGUA DE CALDES
1.                         Font del Lleó.
2.                        Font fanal de la Plaça de l’Àngel.
3.                         Font Xica de la Plaça Bartomeu.
4.                         Safareig Públic de Santa Esperança del carrer Marqués.
5.                         Balneari Broquetas.
6.                        Balneari Termes Victòria. Can Llobet.
7.                         Safareig Públic de la Portalera.
8.                          Termes Romanes
9.                           Museu Thermàlia.
10.                        Antic Balneari de Can Rius
11.                       Hotel Vila de Caldes. Antic Balneari Solà.
12.                        Àntic Safareig dels Calciners.
13.                        Molí de l’Esclop.
14.                        Font d’aigua termal davant l’esglèsia parroquial de Santa Maria.
15.                        Font Torre Marimon.
16.                        Safareig Públic La Canaleta.
17.                        Gorg de les Elies.
18.                        Gorg dels Pèlags.
19.                        Font de les Escales.
20.                        Font del Dimoni.
21.                        Font de la Borda.
22.                        Font de l’Avi.
23.                        Font del Cigró.
24.                        Font de la Torre Nova.
25.                        Font de Canyamars.
26.                        Font de Ca n’Artigueres.

Per fer aquesta entrada he extret informació de la web www.visiteucaldes.cat i del número 9 de la colecció Biblioteca Cordil “L’aigua i les fonts” escrit i il.lustrat per Narcís Clotet i Sol Cots l’any 2011.

Properament farem una nova gramàtica del caminant amb més antigues mides de mesura.