dimecres, 30 d’octubre de 2013

MONTSENY X. VILADRAU - SANT MIQUEL DE BARRETONS

                            El rellotge de sol de Mas Molins

Avui tornem a caminar pel Montseny, amb l'entrada d'avui visitarem unes quantes fonts dels voltants de Viladrau, de fet, era evident que tard o d'hora havíem de voltar per aquest municipi que té 195 fonts.
Per altra banda, el mes de febrer vam parlar de la Travessa Viladrau- La Garriga. Aquesta caminada comença a la Barita, un parell de quilòmetres abans d'arribar al poble i com sempre busco que les sortides es puguin fer amb transport públic i si algú ho desitja que sigui fàcil pernoctar, per tant,  necessitava arribar i sortir del centre de la vila.

Aquesta obsessió ve donada pel fet que sortint de Mollet oVallromanes vull anar trepitjant els Païssos Catalans, sense que el camí s'interrompi, ni hagi cap tram no ressenyat en el blog directa o indirectament i en aquest sentit el tram Mollet - La Garriga (via Montnegre i Montseny) amb l' itinerari que avui us presentem queda completada.

Etapa 1. Etapa 0 GR-83. Mollet - Mataró. 33 quilòmetres.  Descrita en el blog el setembre de 2012.
Etapa 2. Etapa 1 GR-83. Mataró - Estació Riells i Viabrea. 34 quilòmetres. Descrita a la guía del Camí del Nord o del Canigó. Marxaires Mataró-Canigó. Editorial Prames.
Etapa 3. Etapa 2 GR-83 Estació de Riells i Viabrea- Arbúcies. 17 quilòmetres.  Descrita a la guía del Camí del Nord o del Canigó. Marxaires Mataró-Canigó. Editorial Prames.
Etapa 4. Fontejant d'Arbúcies a Viladrau. 15,5 quilòmetres. Descrita en el blog el gener de 2013.
Etapa 5. Viladrau - Sant Miquel de Barretons. 7 quilòmetres. Descrita en aquesta entrada. Conflueix a l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola.
Etapa 6. Travessa Viladrau - La Garriga. 32 quilòmetres. Feta el 2009 i el Centre Excursionista Garriguenc, l'organitza el segon diumenge del mes de febrer. Li vam dedicar una entrada el febrer de 2013, a més a més és fàcil trobar referències del recorregut a la xarxa.
Total quilometratge: 131,5 quilòmetres, passant pel Vallès Oriental, Maresme, La Selva i Osona.

D'aquí unes setmanes, us enumeraré algun altre tram que també hem completat.
De moment, avui us deixo amb aquesta descripció que ens porta des de Viladrau a 821 sobre el nivell del mar fins a Sant Miquel de Barretons a 1300 metres d'alçada.

Aquest itinerari s'ha de fer amb bon temps, sobretot cal evitar els dies amb boira, neu o possibilitat de trobar plaques de gel, en cas de pluja aneu amb molt de compte. Aquestes recomanacions són pel tram entre Sant Segimon i Sant Miquel de Barretons, la resta del recorregut només té la dificultat tècnica d'haver-hi algun tram de forta pendent.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la Plaça Major de Viladaru pel carrer Pare Claret.

0,080Qm. 0,080Qm. Font de la Germana Josefa. Abans de la seva reconstrucció era anomenada font de la Rectoria. Situada a l’inici del carrer Rectoria, aquesta font és un homenatge de 1979 a la germana Josefa (Delarmina Díaz Díaz), de les Dominiques de l’Anunciata, que va dedicar més de 50 anys de la seva vida a l’ensenyament de molts viladrauencs. Un poema honora la germana:
                          La teva vida senzilla
                        n’és tot un pou de saviesa
                        i el teu esguard bondadós
                       un mirall de transparencia!
Cal obrir la font amb una aixeta que és dins d’un forat del mur de granit vermell a la dreta del pedró commemoratiu. A la dreta de la font hi ha un banc i, a l’esquerra, un petit parterre de flors.

Ara baixem pel carrer Rectoria.

0,050Qm. 0,130Qm. Deixem el carrer Rectoria que ell mateix es fa cantonada i nosaltres seguim baixant per unes escales.

0,070Qm. 0,200Qm. Arribem al carrer Matagalls que creuem i seguim avall per les escales.

0,060Qm. 0,260Qm. Creuem un altre carrer i seguim avall, ara per un camí de terra entre un parc i una casa. Pocs metres més endavant entrem al parc perquè a tocar de l’Avinguda Montseny tenim la font dels Vernets.

Font dels Vernets: Situada davant del mas el Torrent, aquesta font té els tres elements bàsics del Montseny: aigua,, arbres i pedres; l’aigua hi brolla d’entre un tronc de castanyer i un pedró de granit. La font rep el nom del nou veïnat, que alhora recorda els verns que hi havia. La font és a l’ombra d’un jove til.ler.
Creuem l’avinguda Montseny i a tocar del Mas Torrent, seguim el camí de Rosquelles.

0,050Qm..0,340Qm. S’acaba l’asfaltat i es converteix en una pista de terra lleugerament ascendent.

0,050Qm. 0,390Qm. Seguim a la dreta un corriol que ens indica Font de les Orenetes.

0,040Qm. 0,430Qm. Trobem un broc que desguassa força aigua, malgrat que sembli una font, cap guía l’inidica i per tant deduim que aquesta aigua prové d’alguna bassa, safareig, rec…
Continuem endavant, buscant sempre el corriol més fressat.

0,150Qm. 0,580Qm. Font de l’Oreneta. El 1936 Marià Manent va proposar d’arranjar l’antiga font de l’Oreneta com a homenatge a Guerau de Liost i el 23 de maig d’aquell any es va inaugurar.
La font de l’Oreneta és cómoda i fresca. Una placeta de sorra, mig envoltada per un mur amb bancal de pedra, acull el petit brollador. Per sobre i per sota de la font s’hi enlairen els castanyers, com aprofitant la terra que xuclen les aigües de la font.

Cal destacar el pedró amb el poema que Guerau de Liost dedica a la font:
Voldria ser enterrat al peu
d’aquesta font que endega el pare.
Té campanetes arreu,
D’aquelles que plaïen a la mare.
Un aire ben senzill
Hi porta els sorolls de la vila
I neteja de brossa l’espill
D’aquesta font tranquil.la.
Sovint amb el germà
Hi feien un atur, suats de la cacera.
En el seu bassol clar
Es mirava el llebrer vanitós que era.
El berenar posava la muller
A la taula que fa aquesta roca.
L’ombreja un castanyer
Damunt la seva casolana soca
Un dístic em plauria del meu Josep Carner
La gent ara en diu “La Font de l’Oreneta”
Vora la teva font, fes oreneta, niu:
Faràs, demà companyia al poeta.

Sortim de la font pel corriol que s’enfila, veient a la dreta el poble de Viladrau.

0.100Qm. 0,680Qm. Camí més ample. Girem a la dreta.

0,020Qm. 0,700Qm. Cruïlla.  Continuem pel camí que ens queda més a la dreta que uns metres més endavant deixa a l’esquerra una alzina surera.

0,080Qm. 0,780Qm. Obvíem el camí que ens arriba per l’esquerra i continuem avall.

0,450Qm. 1,230Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte deixant a la dreta una fàbrica. Uns metres més endavant el camí torna a passar a tocar d’una altra alzina surera i més endavant el camí s’estreny.

0,125Qm.. 1,355Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,080Qm. 1,435Qm. Deixem a l’esquerra la riera de Viladrau. Uns metres més endavant la creuem per un pont i continuem per un corriol ascendent, que cada vegada és més fressat i ample.

0,325Qm. 1,760Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra, tot seguint la pista en sentit ascendent.

0,175Qm. 1,935Qm. Cruïlla. A la dreta trobem l’entrada de Mas Molins, pocs metres enllà hi trobem la font de mas Molins.

Font de Mas Molins. El broc de la font és un mur de pedra del camí i vesa la seva aigua en una pica recoberta de molsa. Per altra banda, Mas Molins té l’únic rellotge de sol que coneixem que a més de donar les hores, també ens indica el mes de l’any. Per això cl mirar sobre quina línia horizontal cau l’ombra de l’octògon, comptant la primera com a gener.
En aquest sentit, el rellotge fou construit pel pare Joaquim Pericas, foren necessaris més de 6500 algoritmes per traçar les corbes horàries que s’ajusten a les quatre estacions en diferents colors: verd (primavera), vermell (estiu), groc (tardor) i negre (hivern).

Ara continuem per la pista que queda a l’esquerra de Mas Molins.

0,080Qm.  2,015Qm. Girem bruscament a l’esquerra per un corriol que ens indica L’Erola – Sant Segimon. (Ara comencem a trobar marques del Meridià Verd).

0,070Qm. 2,085Qm. Bifurcació. Girem a la dreta.

0,450Qm. 2,535Qm. Creuem un petit torrent.

0,400Qm. 2,935Qm.  Pista ampla. Girem a l’esquerra continuant amunt.

0,250Qm. 3,185Qm. Arribem a Can Bosc. Seguim endavant, tot passant a tocar de les parets de la masia.

0,070Qm. 3,255Qm. Font de Can Bosc. La font és dins d’una volta de totxo excavada a la terra amb bancs de pedra a cada costat.  A finals d’agost del 2013, pel seus dos brocs raja abundosa aigua. Presidint els dos brocs hi ha un pedró amb la inscripció: JESÚS, MARÍA, JOSEPH, i unes segones línies inintel.ligibles per l’acció del pas del temps. L’aigua desguassa en una pica rectangular de 2,5 metres x 30 centímetres.Sota de la font hi ha la boca de la mina.

Ara continuem endavant, deixant l’edificació a la dreta. Uns metres més endavant enmig del camí trobem un castanyer.

0,450Qm. 3,705Qm. Al costat d’un gran castanyer tornem a creuar un torrent. Gran part de l’aigua discorre per un sardinell i això ens facilita el pas. Continuem amunt.

0,080Qm .3,785Qm. Ens creua un camí. Nosaltres continuem recte.

0,050Qm. 3,835Qm. Ermita de la Mare de Déu de l’Erola. Edifici de planta rectangular de dos aiguavessos. A més de la capella situada al costat sud de l’edifici, s’hi troba aferrada la casa de pagès amb un hort al costat de ponent. A l’entrada de la capella hi ha un atri o vestíbul obert a l’exterior per dos portals arquejats, un orientat al sud i l’altre a llevant. A la cantonada exterior, entre els arcs, hi ha un rellotge de sol. Hi visqueren pagesos fins al 1956.

La casa de l’Erola surt documentada des de l’any 1582 i fou construïda com a residència per als ermitans de Sant Segimon, hi vivien des de l’1 de novembre fins a l’1 d’abril quan el fred feia difícil la vida al Santuari.
La Mare de Déu de l’Erola era invocada per a protegir els nens contra la verola.
L’últim diumenge de maig, s’hi celebra l’aplec, amb missa, àpat de germanor i sardanes.

Tot seguint les marques del Meridià Verd, el camí ara comença a pujar.

0,100Qm. 3,935Qm. Bifurcació. Seguim el de l’esquerra. En aquest tram veurem molt bons exemplars de castanyer perquè estem creuant la Castanyeda Gran de Can Gat.

0,500Qm. 4,435Qm. Font d’Or. La font és un senzill broc de ferro que mana d’un mur de pedra. No hi trobareu cap pedró indicatiu, ni cap dedicatòria o poesía, sols un rètol de pintura desgastada que amb prou feines permet llegir el nom de la font. A finals d’agost de 2013 hi raja un fil d’aigua.  Relacionades amb aquesta font hi ha un parell de llegendes que surten esmentades al llibre “El Paradís del Montseny”. Les fonts de Viladrau. 12 rutes per descobrir-les.
Continuem amunt pel camí. En aquest tram hi  ha moltes pedres de tarter i empedrat.

0,600Qm. 5,035Qm. Oratori de Sant Camil. Continuem amunt.

0,250Qm. 5,285Qm. Creuem el torrent de l’Oratori que baixa cabalós des de la font del Matagalls i aquí s’hi formen petits gorgs i basses on podent-nos refrescar els peus en cas que fes falta.

Seguim amunt tot zigzaguejant. Fent llaçades hem de superar el 200 metres de desnivell que ens queden fins a passar sota els murs de Sant Segimon. Hem d’anar en compte de no perdre el corriol principal, perquè malgrat que seguint amunt sempre arribarem a Sant Segimon, si no trobem el viarany correcte hi arribarem de manera molt més incòmoda, tinguent inclús que grimpar algún muret. Per últim indicar que en aquest tram hi ha poques marques del Meridià Verd.

1,300Qm. 6,585Qm. Pista de Collformic a Sant Segimon. Pocs metres a l’esquerra tenim l’accés al santuari.

Malauradament, trobem tancat l’accés al recinte, doncs tot el conjunt d’edificacions  es troba des de fa anys en procés de rehabilitació, sense que hi hagi una data clara d’acabament.
Nosaltres girem a la dreta, direcció Collformic i Sant Miquel de Barretons.

0,100Qm. 6,685Qm. A l’esquerra trobem unes escales i un indicador de Sant Miquel de Barretons. Hi pugem.

0,400Qm. 7,085Qm. Amb molt de compte arribem a l’ermita. Si trobem boira millor no accedir-hi perquè per la banda esquerra del camí d’accés, doncs hi ha  cingles amb molta caiguda.

Sant Miquel de Barretons. (1300 metres) Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya. Era lloc de molta devoció. El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap.
D’ estructura rectangular i amb dos aiguavessos, actualment es troba en un estat força lamentable, el sostre està ruinós i l' interior buit i brut, doncs sembla que hi entra bestiar.

Ara per tornar a Viladrau desfarem el camí, sobretot en aquest primer tram hem d’anar amb molt de compte, més, si el terra està mullat.

Les descripcions de les fonts d'aquesta entrada estan extretes del llibre "El paradís del Montseny". Les fonts de Viladrau. 12 rutes per descobrir-les. d'Òscar Farrerons Vidal i editat per Farell el febrer de 2013.

També hem extret informació del blog del Centre Excursionista Aliga www.centrealiga.blogspot.com 

La propera setmana Salvador Espriu ens acostarà una nova gramàtica del caminant.