divendres, 13 de setembre del 2013

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXIII. LA VEREMA II

                   Gotim

Fa un any vaig fer la primera part d'aquestes paraules de la verema, on es recollien 26 mots nous i 22 paraules relacionades amb el tema, que ja havíen sortit en alguna de les gramàtiques anteriors.
Avui us presento 26 paraules més i per tant a dia d'avui ja podem fer un recull de 74 paraules relacionades amb la verema i el vi.

Com us vaig comentar la setmana passada, aquest és un blog enllaçat per la independència. A les entrades que fem aquesta setmana, sens demanava que féssim referència a quelcom relacionat amb el fet català i certament no trobo una millor cosa que una gramàtica del caminant.

Des de que vam començar a fer-les, el principal objectiu era la recuperació de mots catalans que pel seu desús estan caient a l'oblit i per tant aquest blog volia ser un modest aparador que donès protagonisme a aquelles paraules que estan en perill d'extinció.

I per tant, avui no he hagut d'escalfar-me molt el cap, i com faig cada dos mesos, avui he presentat una nova gramàtica del caminant.
Les 26 paraules d'avui són:

Bagó: Gra de raïm.

Botada: Conjunt de fustes que serveixen per fabricar bótes.

Cànter: Mesura de líquids, que conté poc més d'onze litres i serveix per mesurar principalment oli i vi.

Esmagencar: Treure l’herba sota els ceps.

Espanadera: Malaltia de la vinya que provoca un avortament parcial de grans.

Espanat: Dit d’un raïm que té pocs grans.

Gotim: Porció d’un raïm que conté alguns grans.

Llaca: Renglera de ceps.

Lluquet: Ble ensofrat que es crema dins les bòtes per aplicar l’àcid sulfúric i ajudar a la conservació del vi.

Mamiot: Bóta de 600 litres.

Mossènyer: Cap de colla dels veremadors.

Most: Suc del raïm abans de fermentar.

Pals semalers: Pals que serveixen per agafar els semals per les anses.

Piadora: Recipient on es tira el raïm per piar. Hi ha dos tipus de piadora, la de peus, on el raïm es xafa amb els peus, i la de curros, on el raïm es xafa per mitjà dels curros metàl.lics que van rodant per la força manual o eléctrica.

Piar: Xafar el raïm amb els peus fins a convertir-lo en pasta i fer sortir el suc anomenat most. D’aquí se’n va al cup on fermenta i es converteix en vi que es trascola a les bótes.

Porrona: Vas de vidre per beure vi a raig amb un broc gros per omplir-lo i un broc petit per beure a galet. En moltes ocasions era de vidre verd. A diferència del porró que és esfèric, la porrona és rectangular a la part de sota i esférica a la part de dalt.


Rabassó: Tros de cep tallat.

Singló: Porció d’un raïm que conté alguns grans i que queda sense collir quan fan la veremada.

Singlonar: Collir els bagots o singlons tardans. Sinònim de bagotar.

Somatejar:  Portar els semals plens a la vora de la vinya amb els pals semalers.

Tina: Cavitat practicada sobre el bocatge del cup per piar o trepitjar-hi el raïm.

Vailet:  Raim petit, mal madurat.

Vaixell: Bòta gran, cilíndrica, que pot asumir la funció de cup. N’hi ha d’horitzontals i verticals i incorpora una porteta per poder-hi entrar i treure’n la brisa.

Ventejar: Agitar, moure repetidament d’un costat a l’altre una manta per fer vent al cup i fer sortir la bravada.

Veremar: Fer la collita dels raïms.

Verola: Raïm que comença a tenir color de maduresa.

Per cert, en aquesta cadena de blogs La Brolla d'en Toni s'enllaça amb el blog d'en Carles Armengol http://carmengol.blogspot.com.es/2013/09/per-una-nova-renaixenca-la.html

Per fer aquesta entrada, he extret informació del llibre "Vocabulari del Pagès" d'en Miquel Pont i editat per Pòrtic. Colecció Arrels. Barcelona 2009, de l'edició digítal del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll i de la pàgina web www.rodamots.com 

La gramàtica del caminant del mes de novembre la dedicarem a Salvador Espriu.


1 comentari:

Adolf ha dit...

Gràcies per aclarir el mot GOTIM, ara que córrer que aquest mot es refereis només al gra de raïm (bagó).
Molta gent emplea gotim com un esnobisme, per fer-se l'entès en vins.
Està però, que la gent s'interessi com mai ho ha fet pel coneixement dels vins. Està bé que es facin els Tasts de Vins, que cada dia tenen més èxit a la nostra terra.