dimarts, 16 de juliol de 2013

MONTSENY VII. GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXII. PARAULES DEL MONTSENY


 
Barballó
 
Aquesta setmana toca gramàtica del caminant i com dediquem aquest any 2013 al Montseny, no podien faltar aquestes PARAULES DEL MONTSENY. Avui només definirem 28 mots i expressions, però sens dubte són una petita mostra de la parla del massís i la seva zona d'influència.
En aquest sentit, hem de tenir en compte que el Montseny abasta zones del Vallès, Osona i La Selva i per tant, això ens aporta molta riquesa de vocabulari.
Per fer l'entrada he extret informació de la secció Paraules en Ruta del programa de TV3 Divendres, dels dies que van visitar els municipis d'Aiguafreda, Arbúcies i Sant Esteve de Palautordera  i del llibre 111 Fonts del Montseny d'en Lluís Pagespetit i Blancafort, editat per Farell el març de 2003.

La llista de paraules d'avui és la següent.

Afogar: Ofegar.
A un tirat de pedra: A prop
Barballó: Espígol
Carrandella: Corrua, sèrie llarga de coses posades una darrera l'altra.
Corrua: Multitud de persones, d'animals o de coses que avancen una darrera l'altra
Cortil: Corral. Al terme municipal de Viladrau trobem la font dels Cortils.
Eixavuirar: Estornudar.
Enxibecat: Una mica malalt.
Erol: Flotó de bolets que creixen junts o prop uns dels altres.
Erola:  Planell, tros de terra plana damunt una muntanya. Al terme municipal de Viladrau trobem l’ermita de la mare de Déu de l’Erola.
Escoltapets:  Xafarder.
Flotó: Un grup no gaire nombrós.
Galleret: Rosella.
Gasiva:  1. Persona lenta. 2. Persona  avara, tendent a arreplegar i guardar els diners o altres béns.
Llambrots: Llengots.
Llossar: Enganyar.

Moxaina: Carantonya.

Naiada: Dona d’aigua. Propera al poble de Montseny hi ha la font de les Naiades.
Païssa: Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi la palla.
Paitida: Dona d’aigua.  A Viladrau trobem la font de les Paitides.
Patxinel.lis:  Titelles.

Poies: Pollancres
Recebre: Rebre

Rispa: Molt de fred. Sinònim de “Rasca”.

Sot: Vall
Suara: D’aquí a una estona.
Tabalatats: Tonteries

Vidres llaurats: Vidres entelats.
 
Properament descobrirem corriols, camins i fonts a Sant Fost.

 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Llaurar en rossellonès és lo que fan els caragols quan deixen traces de bava

EixavUirar: amb U, fa?

Toni Seuma ha dit...

Gràcies per les vostres aportacions. Malgrat que en alguna contrada del Montseny "eixavoiren". És ben cert que el Diccionari de la Llengua de l'Institut d'Estudis Catalans té entre les seves paraules el verb "eixavuirar" com a sinònim de estornudar. Per tant, ara mateix ho corregeixo.