LA VIA ROMANA DE PARPERS

                              El Pont de la Via Romana de Parpers

Avui acabem aquest cicle de quatre entrades al voltant dels romans. Per finalitzar parlarem de la Via Romana de Parpers, ubicada dins del Parc de la Serralada Litoral i moltes vegades oblidada. Malgrat que a finals del segle passat es van fer campanyes per consolidar les restes i museitzar la zona, és evident que en comparació amb altres vies de similars característiques, aquest camí necessita un rentat de cara.
De fet, aquest mes de juny el govern de la Generalitat la va declarar bé d'interès nacional, per tant esperem que properament es faci alguna actuació en aquesta via que arriba fins els 6 metres d'amplada i que supera un desnivell de 125 metres en poc més d'un quilòmetre.

Aquest itinerari ens acosta a unes restes arqueològiques de
gran valor i més de 2000 anys d’antiguitat. Es tracta de la via que unia el Maresme amb el Vallès pel coll de Parpers. Anomenada pels romans Via Sèrgia, aquesta carretera comunicava ciutats de l’interior com Ausa (Vic), Aquae Calidae (Caldes de Montbui) i Semproniana (Granollers), amb la costanera Iluro (Mataró).

Sembla que fou ordenada pel cònsol Manius Sergius, d’aquí el seu nom, vers els anys 120 i 110 aC, i esdevingué una de les vies més antigues que construïren els romans al nostre país.

L'excursió que us proposem avui, és un recorregut circular d'uns 4 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 150 metres. Portant aigua, la sortida es pot realitzar a qualsevol època de l'any i només caldrà evitar fer-la a les hores més caluroses de l'estiu.

L'atractiu d'aquest itinerari respecte d'altres que visiten aquesta Via Romana, rau en el fet que sigui circular i no s'hagi d'anar i tornar pel mateix lloc.

Iniciarem la sortida a la collada de Parpers a la carretera (C-1415c que va de Granollers a Mataró).

Si pugem des del Vallès, quan arribem a dalt el coll, trobem a mà esquerra una benzinera abandonada. Seguim endavant i uns metres més enllà a mà dreta, trobarem una pista on podem aparcar el cotxe fàcilment.

L'itinerari

0,000Qm. 0,000Qm. Comencem a peu de carretera (C-1415c) i en aquests primers metres la seguim direcció Mataró.  Malgrat no hi ha gaire trànsit, hem d’anar en compte!!!

0,100Qm. 0,100Qm. Passem el rètol comarcal del Maresme i uns metres enllà, trobem a la dreta un camí que baixa sobtadament tancat per un cadena. Nosaltres el seguim.

0,160Qm. 0,260Qm.  Arribem  a un tram força ben conservat d’aquesta via. A banda i banda del camí anem veient, murs laterals, desguassos, guarda-rodes, contraforts…   Tanmateix,  també ara és moment d’afegir que la Via Romana de Parpers recorre el paratge conegut com el Fondo de la Gallega. Nosaltres seguim avall.

0,500Qm. 0,760Qm. Pont. Aquesta resta és la més espectacular de totes, amb una volta de canó d’1,5 metres de radi i una llum de tres metres d’alçada, la continuada utilització que es feu d’aquesta infraestructura al llarg dels segles, va propiciar que fos reparada en moltes ocasions. En aquest sentit, no fou fins a mitjans del segle XIX que la via entrà en desús, quan el camí que unia Argentona i el coll de Parpers es desvià en aquest tram cap a un pas més accesible. Per tant, val la pena aturar-s’hi, fer el tafaner i contemplar el pont des de diferents angles.. Fins no fa gaire, segurament molt a prop del torrent que salva el pont, hi havia la font de la Via Romana, actualment desapareguda.

Tanmateix al llibre "Les Fonts d'Argentona"editat per l'Ajuntament d'Argentona l'agost de 1982 es fa la següent descripció,

Font de la Via Romana. Es troba en el veïnat de Pins. Emplaçada en el fons de la Gallega, aproximadament a dotze minuts i a 675 metres des de la riera de Pins pujant pel fons, també 150 metres més avall del Pont de la Via Romana.
L'aigua neix de forma natural entre les pedres d'un greny. La font té dos naixements, separats tres metres l'un de l'altre. L'aigua surt per unes esquerdes entremig de les pedres, quasi a ran del sòl.
La font està al mig d'un canyar, també s'hi fan notar alzines, arços, esbarzers, rigoltes, heures,... El seu cabal el 13 d'abril de 1980 és d'un litre cada 25 segons, aquesta mesura ha estat feta de forma aproximada.
Finalment, esmentar que la font es troba en estat d'abandó i manca de neteja. La font és recuperable i realment es pot restaurar, cosa que resultaria molt adient en el lloc on es troba emplaçada, la Via Romana. 

Continuem avall pel camí principal

0,500Qm. 1,260Qm. Cruïlla. Seguim pel camí de la dreta que segueix baixant. En aquests moments sortim de la via romana.

0,150Qm. 1,410Qm. Arribem a un camí que ens creua. Nosaltres girem a l’esquerra.

0,125Qm. 1,510Qm. Cruïlla. Obviant el camí de la dreta. Seguim recte.

0,075Qm. 1,585Qm. Trobem un corriol a la dreta, el seguim tot deixant la riera.

0,020Qm. 1,605Qm. Arribem a una pista. Girem a la dreta en lleuger sentit ascendent.

0,330Qm. 1,935Qm. Nosaltres seguim per un camí a la dreta amb una cadena per impedir el pas de vehicles. Uns metres més endavant, el camí creua la riera i s’enfila una mica.

0,300Qm. 2,235Qm. Obviant els camins que ens menen a banda i banda, arribem a una pista que ens creua. Nosaltres girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,100Qm. 2,335Qm.  Seguim per un camí carreter que trobem a la dreta, mica a mica el camí es va tancant fins convertir-se en un corriol.

0,700Qm. 3,035Qm. Després d’una rampa molt forta, en un revolt molt tancat, hi ha una cruïlla de corriols. Nosaltres seguim pel que marxa a l’esquerra. Aquí potser trobem algun tram que el camí queda una mica desdibuixat, però nosaltres hem d’anar sempre de cara a ponent.

0,225Qm. 3,260Qm. Cruïlla. Girem a la dreta i als 5 metres girem a l’esquerra per la pista en sentit ascendent. La pista es torna a convertir en corriol.

0,475Qm. 3,735Qm. Cruïlla de camins. Seguim amunt pel camí que està ple d’arrels.

0,100Qm. 3,835Qm. Placeta. Seguim el corriol que queda més a la dreta, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda.

0,150Qm. 3,985Qm. Arribem a la pista, on hem començat i acabem l’itinerari d’avui. Confluència amb el GR.92. (Etapa 16. Coll de Can Bordoi- Coll de Font de Cera. Quilòmetre 7,620).

Per realitzar aquesta entrada he consultat la "Guia del Parc de la Serralada Litoral" editada per Pòrtic l'any 2004, i l'edició digital de La Vanguardia del dissabte 2 de juny de 2012.

La propera setmana parlarem de les nevades del Nadal de 1962.