Avui és Santa Cecilia i com cada any en aquest blog
, el 22 de novembre toca posar una mica de música. El 2010 vam ballar al ritme de Delafe y las flores
azules i les seves “Trompetas de la muerte”, l’any passat ens vam emocionar amb
una versió d’Ovidi Montllor de Vinyes verdes vora el mar i avui toca fer
comarca.
Si en el Vallès hi ha un ball típic, aquest és el
ball de gitanes. Aquesta és una dansa tradicional que es remunta al segle XVII.
En aquest sentit a Mollet, Martorelles o Santa María no és difícil trobar
famílies on diferents generacions hagin fet gitanes.
Des de finals dels anys 70, aquesta tradició s’ha
recuperat amb força i per la festes majors i a la primavera no és difícil
trobar-te les colles ballant pel Vallès , xotis, catxtutxes, jotes, masurques…
o entrant a plaça al galop.
Avui no us parlaré del protagonisme de les
castanyoles en aquest ball, ni del vestuari, ni dels passos, simplement us diré
que aquesta és una música que m’emocina.
Serà que sóc
vallesà!!
Gaudiu d’aquesta actuació de l’Esbart Dansaire de Rubí,
so 100%vallesà.
La propera setmana tornarem a parlar de romans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada