dimarts, 18 de setembre de 2012

VALLESOS. LA RIUADA DEL 1962


                  El número 3 de la revista Vallesos
Avui faig l’entrada 174 d’aquest blog i per primera vegada no parlaré de l’aigua com a font de vida, sinò d’aquella aigua que quan té una força desmesurada s’ho emporta tot per davant, fins i tot les vides humanes.
Falten pocs dies perquè es compleixin 50 anys de les inundacions que el 25 de setembre de 1962 van tenir un dramàtic resultat de 700 morts i 300 desapareguts, gairebé tots a la comarca del Vallès Occidental, en aquest sentit, hi ha una revista que va veure el primer número la primavera de 2011 que dedica un monogràfic a aquesta tragedia.
Sota el nom Vallesos gent, terra i patrimoni, aquesta revista semestral ens acosta una visió polièdrica dels dos vallesos, així entre les seves 160 pàgines sempre trobarem articles al voltant de tot el patrimoni d’aquestes contrades, natural, material, humà i inmaterial, des del Tibidabo al Matagalls i de Vacarisses fins a La Batllòria
Pels que tinguem ganes de saber o recordar que va passar aquella nit de setembre de l’any 62 i perquè va passar, el dossier de 90 pàgines que trobem en el número 3 de la revista, ens acostarà els fets des de diferents visions i escenaris.
Per altra banda,  en Francesc Maurí el 26 de setembre de 2002 presentava a TV3 “La Memòria del Fang”, un documental que girava també al voltant d’aquells fets. Actualment, per internet no és difícil trobar un resum de 4 minuts d’aquell programa. Tanmateix, penso que els propers dies, un moment o altre,  el tornaran a passar per TV3.
Avui no m’estendre en analitzar que va passar i perquè va passar. En aquest sentit, molta de la informació que conec l’he extret del documental d’en Francesc Mauri i de la carpeta de Vallesos, però si que vull donar una dada.
Aquella nit, on va ploure més va ser a Martorelles on van caure 284 litres per metre quadrat, no va ser cap casualitat que no hi hagués cap víctima mortal. En aquest cas, l’aigua va poder anar baixant lliurament fins el Besòs i encara que ho negués tot, en aquest municipi només hi van haver danys materials.
 Per últim, molt lligat a aquesta dada en Mariano Barriendos, del Grup d’Anàlisis de Situacions Meteorològiques Adverses de la Universitat de Barcelona, feia la següent reflexió al diari AVUI el 20 d’octubre de 2002.
En l’actualitat la disponibilitat de recursos i tecnologia faria pensar que hem vençut els efectes dels riscos climàtics. En canvi, paradoxalment, som tant o més vulnerables que els nostres soferts avantpassats: som més població, ocupem més territori, tenim més activitats i mobilitat, rebem milions de forans i tenim uns estàndards de qualitat de vida amb elements i serveis impensables fa 300 o 600 anys.

Evidentment, no podem propugnar el retorn a una vida d’estil medieval, quan les poblacions pirinenques s’enfilaven pels vessants a fi d’evitar els desbordaments dels torrents de muntanya. Però sí que seria bo recuperar aquest sentit adaptatiu, no pas resignat, davant dels riscos climàtics.
D’aquesta manera les rieres o els aiguats no serien “problemes”, sinó fenòmens que cal conèixer i entendre a fi de prendre les mesures preventives més assenyades per garantir una convivencia sostenible”

 La propera setmana ens disfressarem de romans i anirem de la Garrotxa al Ripollès.

 

 

1 comentari:

Adolf ha dit...

Ja miraré de trobar aquest Vallessos, i fer-me una fotocòpia.
Les dades de martorelles m'interessen molt.