La gramàtica del caminant

Les meves xiruques.

Tota activitat humana té unes paraules que li són molt pròpies, paraules que en alguns casos, segurament seran totalment desconegudes per persones alienes a l'activitat en qüestió.

El fet de caminar per la muntanya no és una excepció. Fa temps que quan llegeixo llibres o guies sobre la matèria, subratllo aquelles paraules que considero que ens pertanyen una mica als caminants.

En el nostre cas, aquests mots tenen quelcom de rùstic, de pagès, d'esplai... Avui us presento una llista de 20 paraules acompanyades de la seva definició. Aquesta llista nomès és un petit tast, m'agradaria anar ampliant la llista amb les vostres aportacions.

Per cert, abans d'acabar el mes, us farè cinc cèntims sobre la Font de Sant Jordi de Vilanona del Vallès.

brolla: La brolla és una formació vegetal que pot recobrir la major part del sòl però deixa passar molta claror. Està constituïda per arbusts, mates i herbes amb una alçada aproximada de 0,5 a 2 metres. És típica de la regió mediterrània.

clotada: Espai de terreny, entre terrenys més alts.

codina: Roca plana arran de terra que fa un clap nu de vegetació. Exemple: A l'esplanada que hi ha abans d'arribar a la Roca Foradada de Vallromanes, en tenim una.

coll: Depressió a la carena d'una serralada, sovint utilitzada per transitar d'un vessant a l'altre.

corriol: Sendera, viarany, camí pel qual nomès pot passar una persona darrera l'altra.

doll: Raig d'aigua que brolla amb força d'una font.

drecera: Camí més curt que el principal per arribar a un lloc.

erm: Dit del lloc àrid i amb vegetació esclarissada.

fita: Senyal consistent en un munt de pedres, amb que de tant en tant s'indica la direcció d'un camí.

ganyip: Fruita seca barrejada que hom s'enduu quan surt d'excursió.

giragonsa: Sinuositat, revolt.

grimpar: Enfilar-se, avançar, ajudant-se de les mans.

joliu: Grat de veure, de sentir, per la seva boniquessa.

marrada: Camí que fa volta, que no va dret d'un punt a un altre.
Contrari de drecera.

obac: Vessant d'una muntanya més ombrívol, menys calurós.

solella: Vessant d'un relleu muntanyós més assolellat, oposat a l'obac.

vessant: En una muntanya, un costat d'aquesta.

xaragall: Regueró que forma l'aigua de la pluja en escorrer-se per un terreny inclinat.

xiruca: Nom genèric de les sabates altes i flexibles, de sola gruixuda de goma, i fetes de tela resistent, amb les vores de pell girada.

zigzaguejar: Avançar en ziga-zaga.