LES 19 FONTS DE MUNTANYA DE BADALONA

                                          Font de l'Amigó

Mica a mica arran d'anar recorrent camins, corriols, arxius, biblioteques... i també gràcies a treballs que es van publicant, podem anar catalogant les fonts dels diferents municipis de les Serralades Litoral i Marina. En molts casos trobar-les i explicar en quin estat es troben, altres certificar que fa anys que estan perdudes i en el millor dels casos, descriure recorreguts per unir-ne unes amb les altres i presentar itineraris de natura.

Aquesta llista de les fonts de muntanya de Badalona, en cap cas és una llista tancada, potser que m'han deixi alguna, n'hi ha que encara no les he trobat i d'altres que malgrat sé on son, no n'he parlat al blog, d'altres poden ser restaurades d'aquí un temps o patir desperfectes, n'hi ha que no són accesibles perquè estan a propietats privades...
Per tant, feu-me tots els apunts i esmenes que creieu, sobre la llista que us presento a continuació.

1. Font de Sant Jeroni (del Lleó)  Sempre raja. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

2. Font de Can Mora. Trobada. En principi raja. Sector Vallensana. Pendent de parlar-ne.

3. Font de Ca l'Artiller. Trobada. Molt descuidada. Sector Vallensana. Pendent de parlar-ne.

4. Font de Can Mas. Trobada però en estat d'abandó. Esmentada a "La Font de Can Mas i altres fonts i mines de Badalona", el febrer de 2012.

5. Font de Ca l'Alemany. Totalment perduda. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

6. Font de l'Amigó. Raja i està en molt bon estat. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

7. Font de Can Coll. Sempre raja. Barri de Canyet. Tanmateix, està dins una finca particular.

8. Font del Goig o de Can Ruti. Raja. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

9. Font del Pop o Beu-i-Tapa. Raja. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

10. Font de l'Arboç. Mai trobada. Segurament menjada per la pedreda de Vallensana.

11. Font dels Pins. Desapareguda, al capdavall del Torrent de l'Amigó.

12. Mina de la Fontsanta. Proporciona l'aigua a la font de Sant Miquel. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

13. Font de Sant Miquel. Situada en el claustre del monestir de Sant Jeroni. Raja. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

14. Font de la Devesa. Trobada fa molts anys. Cal rebuscar-la. Sector Vallensana.

15. Font del Mig. Segurament desapareguda. Transmissió oral. Torrent de l'Amigó.

16. Font de Les Mallorquines. Segurament desapareguda. Transmissió oral. Torrent de l'Amigó.

17. Font del Gat.  Desconeguda. Esmentada a Badalona: recull gràfic 1888-1965. Núria Sadurní i Puigbó Ed. Efadós 2005. Aquest llibre el podeu trobar a la biblioteca Can Casacuberta de Badalona.

18. Font de la Rosa. Dins la Torre Codina ( propietat de l'Ajuntament de Badalona,  masia tancada des de fa set anys) Barri de Canyet. Estat de la font: Desconegut.

19. Font de Can Ferrater. Desconeguda. Barri de Canyet (Al costat de les pistes d'atletisme) Surt en un mapa editat per l'Oficina de Turisme de Badalona amb el títol  "Itineraris per Badalona a la Serralada de Marina"

Properament, aclarirem quina és la veritable Font del Senglar de Teià.

GR 83. ETAPA 1 MATARÓ- COLLSACREU (ARENYS DE MUNT). LA FONT DEL MAL PAS

La Font del Mal Pas

Durant el mes de setembre, vam descriure una possible etapa 0 del GR-83 entre Mollet i Mataró, a partir d'ara cada mes parlaré d'un indret, d'un personatge, d'un fet, d'un itinerari... relacionat amb cadascuna de les onze etapes d'aquest sender. La descripció de l'itinerari està perfectament explicat a la guía del Camí del Nord i amb aquestes entrades només vull posar l'accent en certs aspectes o descriure itineraris a partir d'un punt del Camí.
Com anireu veient, com és el cas d'avui, faré un especial èmfasi en les fonts que anem trobant, tractant-se d'aquest blog no podia ser d'una altra manera.
Durant aquestes dues primeres etapes d'octubre i novembre caminarem i creuarem el Parc Natural del Montnegre-Corredor. Avui ens atansarem fins la Font del Mal Pas i el mes vinent mirarem d'arribar a les fonts de la Brinxa, de Santa María i dels Degotalls.
Si no tenim possibilitat de disposar de transport al Collsacreu, una bona opció es baixar a Arenys de Munt pel Fondo Rossell. En aquest sentit, en només dos quilòmetres serem a Arenys de Munt on trobarem un autobús cada hora que ens baixarà fins l'estació de tren d'Arenys de Mar.

La Font del Mal Pas, està ubicada al terme de Dosrius, concretament al veïnat de Canyamars i la trobarem justament en el quilòmetre 10 del recorregut, després d'haver caminat  unes dues hores i tres quarts. Està situada a peu de pista, per tant si no som molta colla, és un bon lloc per fer un most. El nom pot ser que vingui de la dficultat d'accès que antigament hi havia per arribar a la font.

Ahir vaig trobar-hi aquesta descripció en un llibre "Al peu de la muntanya, ensotada a frec de terra, fent-li teulada dos plàtans, una modesta roca acull el galet de ferro antic, del qual brolla l'aigua que tot seguit s'escola per terra.
Davant la font, protegint-la, una altra roca granítica priva que la possible locomoció de l'ample vial pugui apropar-se massa perillosament al reduït espai d'emplaçament de la font".
                                                                13 d'agost de 1981

Aquest text, l'he extret del llibre "FONTS. ITINERARIS PER LES FONTS DE MATARÓ I MUNICIPIS DE L'ENTORN". editat pel GRUP LLAVOR. DE L'OMNIUM CULTURAL DE MATARÓ l'any 1985

Tanmateix, trenta anys més tard, concretament el 25 d'agost de 2011 la font queda sota el camí, en un espai més aviat triangular, amb un banc de fusta a cada lateral. Les parets són de pedra, això sí, la que ens queda a  banda dreta és força més alta. El galet de ferro surt d'un frontal de pedra i ciment i cau en una modesta pica quadrangular arran de terra. A finals d'agost, cau un rajolí d'aigua i tardo gairebé un parell de minuts per omplir una cantimplora d'un litre. Durant les següents hores bec d'aquella aigua i posteriorment no haig de lamentar cap conseqüència. Malgrat tot, aneu amb compte perquè és una font natural sense garantia sanitària.

La setmana vinent parlarem de les 18 fonts de muntanya de Badalona.

XX Anys de la Primera Estació de BTT a Vallromanes

Típica bicicleta de muntanya de 1990

Fa dos anys començava una entrada amb aquest text " Arreu de Catalunya hi ha una sèrie de pobles i ciutats que de seguida els assocíem amb un esport. Tanmateix, tenim a Badalona el bàsquet, a Granollers el handbol, a Terrassa l'hoquei herba, a Igualada i Reus l'hoquei patins, a Viladecans el beísbol, a Sant Boi el rugby i encara trobaríem algun exemple més.
Si algú em preguntés quin és l'esport "rei" a Vallromanes, no dubtaria ni un moment en donar la meva resposta: la bicicleta tot terreny".

Aquest cap de setmana a Vallromanes s'ha inaugurat una exposició on segurament trobem l'explicació d'aquesta relació tan estreta entre el municipi i la BTT.
Les primeres bicicletes de muntanya van començar a circular per Estats Units l'any 1973 i cap a finals dels 80 i sobretot principis dels 90 arriben a Catalunya.

A Vallromanes 4 nois en Joan Gomis, el Valentí Gomis, en Marcos Morales i en Carlos Schilt, decideixen muntar la primera estació de BTT a Vallromanes, imitant el model de les estacions d'esquí (remuntador, forfait, pistes per colors, segons el grau de dificultat, lloguer de material...), el centre neuràlgic era una botiga ubicada a la Rambla i anomenada BIKE ROMANES.
Els mitjans de comunicació a nivell estatal parlen del fet i paral.lelament aquests quatre emprenedors organitzen curses. Pocs dies abans de la Inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, a Vallromanes es cel.lebra l'última prova del Campionat d'Espanya d'Espanya de l'edició de 1992.

Aquest divendres passat al Casal, durant una estona tots vam ser vint anys més joves i a més a més d'en Joan, en Valentí, en Marcos i el Carlos també hi eren en Francesc Sala, la Marga Cuesta i en Tomas Misser...  guanyadors d'aquelles curses i dues-centes persones que omplien l'auditori i que s'estimen aquest esport i l'entorn. Sens dubte, va ser un acte molt emotiu.
Però no patiu, si voleu veure l'exposició i l'audiovisual que s'ha fet per l'ocasió, encara teniu temps fins el 29 d'octubre.

La setmana vinent parlarem de la Font del Mal Pas.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XII: MÀRIUS SERRA II

Estat en el qual es trobava l'entorn de la Font de Sant Bru l'any 2006.  VEUREM QUE HI TROBAREM ARA!!!

Aquesta entrada en un principi arriba amb dos mesos de retard, havia de sortir publicada a l'agost, però com heu vist, altres troballes i descobertes li han passat al davant.
Casualment la publico avui,  a pocs minuts de Sant Bru, patró de la Cartoixa de Montalegre i festa gran i a més a més sense premeditació. Tot just, fa una estona que m'he adonat que demà és 6 d'octubre.
La llista de les 27 paraules que en Màrius Serra ens acosta és la següent,

esquitllentes: Anar d'esquitllentes. Anar amb cautela per a no ser vist.

estai: En naútica, cap o cable que subjecta tot pal o masteler perquè no caigui vers la popa.

fona: Instrument format d'una bossa de tela o de pell amb un cordill a cada extrem, dins la qual es posa una pedra o altre projectil, i fent-la voltar ràpidament se li dóna impuls per a llançar aquell contra un enemic o contra un objecte. En castellà. Honda.

freturós: Mancat, no posseidor.

fútil: Mancat d'importància, que no val la pena d'ocupar-se'n.

gaiato:Bastó que usen els pastors, encorbat en la seva part superior.

galzador: Eina semblant a un ribot, de fulla estreta, que empren els fusters i els boters per fer galzes a la fusta.

galze: Rebaix en una peça de fusta per encaixar-n'hi una altra.

garlar: Parlar de coses fútils, pel gust de parlar.

hidròfug: Dit de la substància que repel.leix l'aigua.

lacònic: Que expressa el pensament amb molt poques paraules.

laudatori: Que conté lloança.

llec: En els ordes i en les congregacions religioses, dit del monjo que no fa vots solemnes i serveix en les feines domèstiques de la comunitat.

llucar: Mirar, veure.

magí: Col.loquialment parlant, el Cap. 

marmessor: Persona nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d'executar la seva darrera voluntat.

moltó: Mascle de l'ovella castrat.

pana: Detenció anormal en el funcionament d'un motor. Espatllar-se.

panegíric: Sermó en honor a un sant en el día de la seva festa.

paronomàsia: Joc de paraules en què s'oposen dos mots que només es diferencien en algun fonema, o és usat el mateix mot en dos sentits diferents.

patuès: Terme per anomenar, sovint de manera despectiva, certs parlars, en especial els mancats de cultura literària escrita i emprats només en la conversa familiar.

repapiejar: Tenir afeblides les facultats mentals a causa de l'edat.

setial: Seient de cerimònia, distingit.

sima: Corda gruixuda i forta.

solideu: Casquet de seda que usen els eclesiàstics.

troica: Grup de tres persones que, de fet, governen un estat, o dirigeixen una organització o un organisme.

vànova: Cobrellit d'abric i d'ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit de serrell.

xaruga: Arada de ferro, amb pala lateral, emprada pel conreu de l'arròs i d'altres conreus en què hom ha de fer els solcs molt profunds.

Per fer aquesta entrada he extret informació de les edicions digitals del Diccionari de l'Enciclopedia Catalana i del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll.

Molt aviat parlarem de la Font de Sant Bru o dels Ocellets a tocar de la cartoixa.

LA RUTA ESPINÀS

                                          La Font del Ferro d'Argentona
                                               
Avui acabem aquest monogràfic al voltant de l'etapa 0 del GR-83 i quan vaig haver de buscar un nom per aquesta etapa ho vaig tenir molt clar, "La Ruta Espinàs".
Principalment hi ha dos motius, per una banda Josep Maria Espinàs de petit estiuejava a Argentona i de ben segur algun dia d'excursió havia trepitjat aquests camins i begut aigua d'alguna de les seves fonts. Però sobretot és un homenatge a l'escriptor que després de la seva vintena d' A peu per... ens ha passejat per diferents comarques dels Païssos Catalans i de la resta de l'Estat Espanyol i particularment a mí m'ha fet devorar els seus llibres de viatge i m'ha transmés el missatge que la millor manera de conèixer una terra és trepitjar-la.
Espero que si algun día s'assabenta que aquest blogaire ha batejat aquesta itinerari amb el seu nom no es molesti, a mí em costa molt poc imaginar-lo anant amb en Sebastià A peu pel Maresme.
Aquesta excursió té una llargada de gairebé 17 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 250 metres.

El Camí Pas a Pas

0,000Qm. 0,000Qm. El punt d’inici el situarem a la parada d’autobus d’Òrrius. Baixarem per la carretera (BV-5106), direcció Argentona.

0,100Qm.0,100Qm. Girem a la dreta per un carrer asfaltat

0,200Qm.0,300Qm. Ens enfilem a l’esquerra per un carrer que uns metres més amunt  després de passar la indicació de l’Escola Bressol en un revolt es torna pista de terra. Nosaltres sempre per la pista principal.

0,350Qm. 0,650Qm. Arribem a cruïlla. (Si vam fer la primera etapa des de Mollet, vam baixar per la pista que ens queda a la dreta). Ara nosaltres contínuem per la de l’esquerra.

1,500Qm. 2,150Qm. Obvíem la pista que marxa a l’esquerra i nosaltres contíunem recte amunt.

0,900Qm.3,050Qm. Arribem a una cruïlla, nosaltres hem de continuar recte cap a Argentona.

0,350Qm.3,400Qm. Cruïlla. Seguim avall,  direcció Argentona.

0,150Qm. 3,550Qm. Un camí ens creua i pocs metres més endavant trobem una pista a la dreta tancada amb una cadena, nosaltres ho obvíem tot i contínuem per la pista principal.

0,700Qm. 4,250Qm. Contínuem per un camí carreter que trobem a la dreta.

0,200Qm. 4,450Qm. Després de pujar una mica, arribem a una cruïlla. Obvíem el camí de la dreta i nosaltres contínuem recte.

1,700Qm. 6,150Qm. Des d’aquest corriol tindrem molt bones vistes de Mataró i posteriorment del Castell de Burriac. No hem de fer cas als camins i viaranys que trobem a banda a banda. Nosaltres sempre avall pel corriol principal, fins que trobem un torrent a la dreta. Ara nosaltres seguirem pel sender que hi ha al costat del torrent i que puja paral.lel al mateix.

0,080Qm. 6,230Qm. Arribem a una pista. Però COMPTE!!! Perquè sense sortir a la pista, nosaltres hem de seguir pel corriol que puja a la nostra esquerra.

0,250Qm. 6,480Qm. A la nostra dreta tenim el monument que conmemora el V Centenari de les Municipalitats de la Baronia del Maresme.  Nosaltres contínuem pel corriol que hi ha just davant d’aquest monument i que ens ha de pujar fins el Castell de Burriac.

0,300Qm. 6,780Qm. Després d’un fort pendent, on potser haurem de posar alguna vegada les mans ja serem al Castell de Burriac.

0,350Qm. 7,130Qm. Castell de Burriac. Per sortir del castell, tornarem a la porta d’entrada. Girarem a l’esquerra i després de baixar unes escales, seguirem per un camí carreter que ràpidament ens baixarà fins una pista.

1,250Qm. 8,380Qm. Girarem a la dreta direcció Argentona per la pista, sempre avall,  obviant tots els camins que menen a banda i banda. Arribarem  a una cruïlla. Si giréssim a l’esquerra, a 250 metres trobaríem la Font del Ferro i una mica abans la Font del Grup.  Per continuar el nostre itinerari seguim avall.

0,150Qm. 8,530Qm. Girem a l’esquerra per un corriol cap a la Font de l’Esquirol.

0,125Qm. 8,655Qm. Arribem a les fonts de l’Esquirol i l’Esquirolet. Ara anem cap a la font de les Sureres, seguint el corriol que passa per davant la font de l’Esquirolet.

0,025Qm. 8,680Qm. Trobem una bifurcació. Seguim pel camí de sota.

0,100Qm. 8,780Qm. Arribem a la Font de les Sureres. Seguim pel corriol que passa a tocar de la font.

0,190Qm. 8,970Qm. Sortim a una pista i uns 40 metres davant nostre hi ha la Font del Camí. Contínuem avall.

0,070Qm. 9,040Qm. Arribem a un carrer asfaltat. És el Passeig de Burriac. Seguim avall.

0,300Qm. 9,340Qm. Girem a l’esquerra per un carrer.

0,050Qm. 9,390Qm. Girem a la dreta i ara anem per l’Avinguda Burriac.

0,100Qm. 9,490Qm. A mà dreta hi ha el Parc de la Font Picant. Al fons del parc hi ha la font.

0,100Qm. 9,590Qm. Després de visitar la font tornem a l’Avinguda Burriac i contínuem avall cap al centre del poble. Girem a l’esquerra pel carrer Antoni Moragas.

0,280Qm. 9,870Qm. Arribem a una cruïlla. Nosaltres anem cap a l’esquerra pel carrer que ens porta de seguida al Club de Tennis Casino d’Argentona.

0,070Qm. 9,940Qm. Girem a la dreta pel carrer Bellavista.

0,350Qm. 10,290Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Abat Escarré.

0,050Qm. 10,340Qm. Enllacem amb el carrer Mossén Cinto Verdaguer, fins l’Avinguda Puig i Cadafalch a l’alçada del Tramvia, al costat de la Plaça Nova.

0,080Qm. 10,420Qm. Travessem la Plaça Nova i contínuem pel carrer de Carreras i Candi

0,200Qm. 10,620Qm. Arribem a la carretera C-1415c i amb MOLT DE COMPTE la creuem.

0,080Qm. 10,700Qm. Ara contínuem per una pista de terra fins que arribem a una cruïlla.

0,080Qm. 10,780Qm. Obvíem el camí que marxa a la nostra dreta i nosaltres creuem la riera d’Argentona a gual, per posteriorment continuar  pel camí que trobem a la dreta abans del túnel.

2,900Qm. 13,680Qm. Anem tota l’estona paral.lels a la riera. En algún tram encara podem veure les vies del tramvia que unia Mataró i Argentona. Arribem a la rotonda del Mas Costabella.

0,300Qm. 13,980Qm. Fem mitja rotonda i passem per davant el Parc de Bombers, contínuem avall per la Via Sergia. Canviem de vorera.

0,500Qm. 14,480Qm. Creuem l’autopista per dalt i continuem avall fins la carretera de Barcelona.

0,100Qm. 14,580Qm. Creuem la carretera i girem a l’esquerra cap al centre de Mataró.

0,100Qm. 14,680Qm. Girem a la dreta pel carrer Cabrils.

0,400Qm. 15,080Qm. Arribem al passeig de Marina i girem a l’esquerra pel Parc de Mar, fins el pas soterrani.

0,900Qm. 15,980Qm. Passem per sota el pas soterrani i ja sortim a les platges de Mataró.  Per arribar a l’ESTACIÓ DE MATARÓ només ens queda anar seguint el front marítim cap al nord.

0,850Qm. 16,830Qm. ESTACIÓ DE MATARÓ. Ara cal anar cap a la PLATJA DEL CALLAO on hi ha l’inici del Camí del Nord. Hi arribarem seguint amunt pel Passeig Marítim i la trobarem després de la platja del Varador.

DADES PRÀCTIQUES

Malgrat que hi ha transport públic entre Òrrius i Mataró,  cal dir que hi ha un autobús de l’empresa SAGALÉS més o menys cada dues hores. Consulteu horaris. Tanmateix, ara per ara els diumenges aquest autobús no circula.

Ara que ja hem arribat a la Platja del Callao, ja podem començar aquest Camí del Nord. A partir d'ara, com el GR està molt ben marcat i a més a més hi ha una guía molt complerta sobre aquest Camí, cada mes us parlaré d'un indret, d'un personatge, d'un paisatge... de l'etapa que pertoqui. Per tant, el mes d'octubre us faré cinc cèntims de la Font del Mal Pas que trobarem quan fem l'etapa 1 entre Mataró i el coll de Collsacreu a Arenys de Munt.

DEL BAIX VALLÈS AL MARESME

Font de Can Gurri

Ja ha arribat la tercera entrega d'aquest monogràfic al voltant d'aquesta etapa 0 del GR-83. Com heu pogut veure aquesta travessa és força llarga, (33 quilòmetres), per tant calia pensar una variant per aquells caminadors que us agraden les distàncies una mica més curtes.
Dit i fet. Aquesta setmana us presentarem el rutómetre dividit en dues etapes. La primera avui Del Baix Vallès al Maresme (Mollet-Òrrius) i la segona la propera setmana La Ruta Espinàs (Òrrius-Mataró).
El fet de baixar fins a Òrrius fa que el quilòmetratge augmenti una mica, però esperem que els itineraris que us proposem us facin patxoca i ja no tingueu excuses per no fer aquesta travessa entre el Baix Vallès i la capital del Maresme.
La sortida d'avui té una distància de 19,7 quilòmetres i 600 metres de desnivell positiu.

El camí pas a pas

0,000Qm 0,000Qm.El punt d’inici el situarem a la Plaça Catalunya de Mollet del Vallès. Començarem a caminar per la Rambla Balmes, per enllaçar a l’alçada del Casal Cultural amb el carrer Berenguer III, i seguir-lo avall fins l’estació de trens Mollet-Sant Fost.



0,400Qm. 0,400Qm. Passarem per sota el pas soterrani i contínuarem direcció Martorelles pel carrer de la Indústria, per posteriorment enllaçar amb el pont peatonal que passa per sobre l’autopista i la via de l’AVE. Arribarem a Martorelles pel carrer Barcelona a l’alçada de la Derbi i continuarem recte fins a la cruïlla de les carreteres B-500 (Mollet-Badalona) i BV-5001 (La Roca del Vallès-Santa Coloma de Gramenet).


1,000Qm. 1,400Qm. Travessem i contínuem pel vial que va per sota la carretera que travessa Sant Fost direcció Badalona.


0,150Qm. 1,550Qm. Creuem un petit parc, tot pujant uns esglaons i trobarem un carril bici que seguirem amunt. Uns metres més endavant entrem al carrer Ronda del Mercat.


0,350Qm. 1,900Qm. Travessem el pont que uneix Sant Fost i Martorelles i contínuem per un corriol que va paral.lel al torrent de Can Sunyer.


0,200Qm. 2,100Qm. Pugem unes escales, creuem el pont, girant una mica a la dreta i baixem sis esglaons per seguir paral.lels al torrent, ara seguint el camí que en un inici passa pel costat de l’escola Les Pruneres.


0,400Qm. 2,500Qm. Quan arribem a l’alçada d’unes pistes de petanca, baixem uns esglaons i creuem el torrent a gual. Passem pel costat d’un gran lledoner i girem a la dreta, per davant la masia de Can Sunyer. Tot just passar la masia, girem a mà esquerra per un corriol i contínuem paral.lels al torrent.


0,150Qm. 2,650Qm. Creuem el torrent per una passera, feta amb pedres i contínuem pel marge dret.


0,200Qm. 2,850Qm. Travessem el torrent per un pont i girem a la dreta, tot continuant amunt.


0,150Qm. 3,000Qm. Pugem per unes escales, al capdamunt hi ha una gran taula rodona. Travessem un mur i seguim pel corriol que creua un camp abandonat. Després d’una curta pujada i planejar una mica arribarem a la finca de Can Roda.


0,350Qm. 3,350Qm. Ara a banda dreta tenim un corriol que després de seguir-lo uns 80 metres ens portaría fins la Font de Can Roda.


Per seguir el nostre itinerari, hem de continuar per la pista ampla que va paral.lela al torrent.


0,200 Qm. 3,550Qm. Davant la porta principal de la finca de Can Roda, a l’esquerra trobem un camí en lleugera pujada. Obviant els camins que ens menen a banda i banda, l’anem seguint. Estem anant pel camí del Pruneller.


0,300Qm. 3,850Qm. A l’alçada d’una fita de Can Roda, el camí s’eixampla una mica, nosaltres seguim amunt cap a Santa María de Martorelles.


0,350Qm. 4,200Qm. Arribem al nucli urbà i girem a l’esquerra pel costat del poliesportiu. Ara anem pel carrer del Carme.


0,200Qm. 4,400Qm. Creuem la carretera que uneix Martorelles amb Santa María de Martorelles i contíuem pel carrer de l’Escola, que puja lleugerament a l’esquerra.


0,200Qm. 4,600Qm. Passem per davant del cementiri i contínuem pel Camí Ral.


0,250Qm. 4,850Qm. Arribem a Can Bernades i seguim el corriol que en un inici va paral.lel a la paret de la finca.


0,100Qm. 4,950Qm. Sota el torrent, a banda dreta tenim la Font de Beu-i-Tapa. Nosaltres seguim pel corriol principal, obviant els viaranys que ens menen a banda i banda. La segona part d’aquest camí va guanyant alçada quan s’acosta a Can Girona.


0,350Qm. 5,300Qm. Sortim a una pista més ampla. Girem a la dreta, tot passant pel costat de Can Girona. Tres-cents o quatre-cents metres més endavant deixem a la dreta El Safareig Rodó.


0,750Qm. 6,050Qm. A banda dreta hi ha una petita clariana, si baixéssim pel corriol que hi ha en el marge, després d’uns 30 o 40 metres arribaríem al Gorg de Can Ros. Per seguir el nostre itinerari, nosaltres continuem amunt per la pista cap a la Font de la Mercé. En aquest tram estem seguint el GR-97-3.


0,200Qm. 6,250Qm. Obvíem la pista que puja a l’esquerra i nosaltres contínuem recte.


0,150Qm. 6,400Qm. Font de la Mercé. Contínuem pista amunt.


0,080Qm. 6,480Qm. A banda esquerra veiem la Sèquia de Can Girona. Contínuem amunt.


0100Qm. 6,580Qm. Deixem el GR-97-3 i contínuem per una pista molt costeruda que mena a l’esquerra del GR.


0,300Qm. 6,880Qm. A l’esquerra trobem l’entrada de la Font de Can Santpare. La font està just sota el xiprer que veiem a uns 100 metres d’aquí. Nosaltres continuem amunt.


0,550Qm. 7,830Qm. Arribem a una cruïlla. Davant nostre marxa una pista tancada amb una cadena. A 100 metres d’aquest punt hi ha la Font de Can Barbeta. Per seguir el nostre itinerari nosaltres obvíem aquesta pista i fent el revolt a la dreta seguim amunt.


0,250Qm. 8,080Qm. Abans d’una forta rampa a banda esquerra, hi ha una placeta, a la dreta entre els esbarzers hi ha la Fonteta de Can Gurri. Pocs metres davant nostre, surt un corriol que després d’uns 100 metres ens durà fins la Font de Can Gurri. Nosaltres seguim amunt per aquesta feixuga rampa, sempre per la pista i obviant els camins que ens menen a banda i banda.


0,400Qm. 8,480Qm. A l’esquerra trobem l’entrada del Dolmen de Can Gurri. Contínuem amunt per la pista.


0,150Qm. 8,630Qm. Arribem a una cruïlla, al costat d’una torre elèctrica. Nosaltres girem a l’esquerra cap a la vessant de marina. Ara durant uns metres seguirem el GR-97-3 direcció nord fins que conflueixi amb el GR-92.


0,300Qm. 8,930Qm. Arribem al GR-92. L’hem de seguir en sentit nord fins Can Camat (9 quilòmetres més endavant). Baixem a l’esquerra per uns esglaons que rellisquen moltíssim MOLT DE COMPTE!!!. En aquest tram el corriol està força erosionat.


0,300Qm. 9,230Qm. Sortim a un carrer asfaltat de l’urbanització Alella Park, girem a l’esquerra.


0,050Qm. 9,280Qm. Girem a l’esquerra per un camí de terra que ens portarà fins el Coll de Font Cera.


0,430Qm. 9,710Qm. Creuem la carretera BP-5002 que uneix Granollers i El Masnou. COMPTE AMB EL TRÀNSIT!!!. El punt més fácil de fer-ho, és anant a buscar el corriol que puja pel marge, just davant, a l’altre banda de la carretera. Quan trobem la pista ampla, ja no la deixarem fins el Coll del Clau, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda i sempre cap al nord.


1,740Qm. 11,450Qm. Coll del Clau. Aquí trobem una cruïlla múltiple. COMPTE DE NO EQUIVOCAR-NOS. El GR-92 segueix un corriol davant nostre que de seguida s’enfila per un rocar entre pins.


0,500Qm.11,950Qm. Coll de Can Gurgui. Hem de seguir per la pista que puja a la nostra dreta i 50 metres més endavant seguir per un corriol que trobem a l’esquerra. Aquest camí està bastant erosionat, però té molt bones panoràmiques. Gairebé quan ja som a dalt, deixem a l’esquerra Can Gallemí, l’última casa de Vallromanes pel sud.


1,000Qm. 12.950Qm. Can Riera. Girem a la dreta i seguim per una pista que passant per davant la masia ens endinsa a les Planes de Sant Mateu i ens puja fins un pla elevat.


0,200Qm. 13,150Qm. Girem a l’esquerra i passejant per un bucòlic sender, arribarem a l’ermita de Sant Mateu.


0,365Qm. 13, 515Qm. Ermita de Sant Mateu. De la banda de ponent, surt el corriol que ens baixarà fins la font de Sant Mateu.


0,310Qm. 13,825Qm. Font de Sant Mateu. Pugem a la pista que passa per sobre la font i girem a l’esquerra.


0,540Qm. 14,365Qm. Arribem a una pista més ampla i girem a l’esquerra.


0,350Qm. 14,715Qm. Can Bernadó. La masia i la torre de comunicacions queden a la dreta.


1,040Qm. 15,755Qm. Creu de Can Boquet. Deixem a l’esquerra la pista que baixa a Vilassar, a la dreta la que baixa a Vilanova del Vallès i nosaltres contínuem amunt cap a La Roca d’en Toni.


0,770Qm. 16,525Qm. Roca d’en Toni. Nosaltres contínuem per la mateixa pista, sempre cap al nord.


1,225Qm. 17,750Qm. Can Camat. Arribem a una cruïlla de camins. Deixem el GR-92 que marxa cap a Sant Bartomeu de Cabanyes i nosaltres girem a la dreta, direcció Argentona.


0,030Qm. 17,780Qm. Abandonem la pista i comencem a baixar pel camí carreter que trobem a l’esquerra i que ens portarà cap a Òrrius.


1,300Qm. 19,080Qm. Arribem a una cruïlla, nosaltres contínuem avall, sempre per la pista principal, obviant tota mena de camins a banda i banda.


0,350Qm.19,430Qm. La pista ja és asfaltada i arribem a una cruïlla, nosaltres girem a la dreta cap al centre urbà.


0,200Qm.19,630Qm. Arribem a la carretera d’Argentona. Girem a l’esquerra.


0,100Qm. 19,730Qm. ÒRRIUS. A l’esquerra el centre del poble, a la dreta la parada del bus.

DADES PRÀCTIQUES
 Malgrat que hi ha transport públic entre Òrrius i Mataró, cal dir que hi ha només un autobús de l’empresa SAGALÉS més o menys cada dues hores. Consulteu horaris. Tanmateix, ara per ara els diumenges aquest autobús no circula.

23 PUNTS D'INTERÈS DE L'ETAPA 0 DEL GR-83.

La inconfusible silueta del Castell de Burriac.

Després de presentar la setmana passada l'itinerari de l'etapa 0 del GR-83, entre Mollet i Mataró, avui farem una breu descripció de 23 indrets d'interès per on passa la ruta. Tanmateix, per trobar-los, en algun cas, com a molt us haureu de desplaçar com a màxim 200 metres del recorregut, però mai superarà aquesta distància.
Tanmateix, el més interessant d'aquesta entrada és que per primera vegada parlarem de 7 fonts d'Argentona, el Castell de Burriac, el Tramvia que unia Mataró i Argentona, així com de dos elements hidrològics i un gorg de Santa María de Martorelles.
Aquests punts d'interès són els següents:

1. Font de Can Roda. Aquesta font sempre raja i aboca les seves aigües al Torrent de Baix.
Per la seva banda Can Roda Nou, fou construït cap a finals del segle XIX pels senyors Bonaplata, una familia de molt supòsit a Barcelona i utilitzaven el casal com a residència d’estiueig.
Una cop va estar acabada la casa, vàren fer acondicionar i remodelar la font que porta el seu nom, col.locant-li inclús una placa de ceràmica heràldica d’estil renaixentista i la van oferir a la pública curiositat i gaudiment.
Així, la canalla del poble, les tardes d’estiu pescaven cap-grossos a la resclosa, feien basses amb l’aigua riallera de la torrentera, mentre es menjaven la mitja presa de xocolata de pedra a l’hora de berenar.

2. Font de Beu-i-Tapa. Aquesta font fa anys que està eixuta i molt abandonada. El raig d’aigua duria sorgir de la roca a través d’un galet de ferro. Una petita construcció feta de maó amb un arc li feia d’aixopluc.
El nom de Beu-i-Tapa prové del fet que el cabal era tan escás que calia beure i tot seguit tapar el broc per interrompre el raig perquè no es perdés o s’eixugués.

3. El Safareig Rodó. Aquesta gran bassa circular, de 18 metres de diàmetre i 1500 metres cúbics de capacitat, serveix per emmagatzemar l’aigua com a dipòsit de reserva per a usos de la casa de Can Girona.

4. Gorg de Can Ros. Antigament en aquest indret hi havia la Font de Can Ros. Aquesta font prenia l’aigua de la sèquia de Can Girona, igual que la Font de la Mercé. Actualment, després de dies plujosos el gorg malgrat ser modest està força ufanós i és un abeurador perfecte pels animals que habiten aquestes muntanyes.

5. Font de la Mercé. Sempre raja. Neix de dues mines una mica més amunt de la font. A través d’una sèquia d’obra, l’aigua arriba fins a la font de la Mercé. El raig surt d’una paret d’obra revestida de pissarra a través d’un galet metàl.lic, una branqueta fa de tap.
Una pica al terra fa de recipient de caiguda i després l’aigua s’escola cap al torrent. La pica té forma semicircular amb un petit toll on cau el raig i un petit canalet la fa desaparèixer en un embornal que la retorna a la sèquia més avall.Aquesta font fou restaurada el 1993 per en “Picu” Marín.
El nom segurament prové de la patrona de la ciutat de Barcelona, la Mare de Déu de la Mercé, ja que la finca és propietat de l’ajuntament barceloní des del 1920. Una altra versió diu que va ser inaugurada un 24 de setembre i que per aixó li van posar aquest nom.
Al torrent que passa per davant i on va a parar l’aigua que vessa se’n va dir durant molt de temps el torrent dels turcs, perquè sembla que uns quants segles enrrere aquests arribaven fins aquí en les incursions pirates des de la costa a l’interior.

6. Sèquia de Can Girona. És un element hidrològic destacable. El cabal sol ser constant, però fluctuant en intensitat. Disposa d’uns dipòsits reguladors. Veurem a terra unes tapes quadrades d’obra que són els pous o registres d’entrada de les mines que vénen del torrent amunt. Aquestes mines tenen una llargària considerable i están fetes d’obra; més avall dels pous, s’uneixen en una cambra que podem veure al costat del torrent. Es tracta d’una construcció amb la coberta corbada de mig punt, de 10 metres de llarg per 2 d’ample, i que serveix com a cambra reguladora del cabal.
Es desconeix la data de la seva construcció, però pot estar lligada a la reforma i condicionament de Can Girona com explotació agropecuària.

7. Font de Can Santpare. Fa anys que està eixuta. Es tracta d’una construcció modesta feta amb pedres picades formant un muret semicircular amb una pica de pedres també en semicercle. La construcció actual no és gaire antiga, de fet es va fer amb motiu d’habilitat l’indret com a campament de les colònies de Can Girona, a la dècada dels 80.

8. Font de Can Barbeta. Malgrat que no raja, encara podem trobar les restes de la font, la boca de la mina i el call. Antigament l’aigua anava canalitzada fins el safareig que hi ha sota el camí.

9. Fonteta de Can Gurri. Redescoberta l’estiu del 2010, quan en “Picu” Marin va desbrossar el lloc buscant aquesta font . Es tracta d’una arqueta oberta a la llera d’un torrent, on trobem un broc de plàstic per on encara raja aigua. Segurament és la mateixa veta d’aigua que la Font de Can Gurri.

10. Font de Can Gurri. Gairebé sempre raja, com a mínim goteja.. La font es troba en un clot excavat sobre l’esplanada d’un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb unes escaletes que baixen fins a la font mateixa. La construcció és d’obra amb un remat de maó al damunt i pedra granítica als murets en forma de U. Sis graons de pedra formen una escala que baixa al toll de la font. La petita pica on cau el raig des d’un broc de ferro és de pedra picada, després l’aigua es filtra cap al sól.
Per altra banda, cal destacar l’àlber que encara dóna ombra a l’esplanada de la font. Amb les ventades del gener de 2010, va caure el seu company que jau a terra.

11. Dolmen de Can Gurri. És un sepulcre de corredor tipus galería catalana. Està bastit amb lloses de granit. La cambra és quadrangular i s’obre a l’exterior per un passadís format per blocs alineats paral.lelament.

12. Ermita de Sant Mateu. La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic d’una sola nau. Tanmateix, el més curiós és la disposició del campanaret d’espadanya, perpendicular a la façana. Segurament això és així, per tal d’augmentar notablement el radi des d’on eren perceptibles els tocs de la seva campana.

13. Font de Sant Mateu. Generalment raja. Tanmateix en époques de sequera queda eixuta. Al seu davant una gran bassa, ara en desús, ens il.lustra sobre el concepte d’economía de l’aigua que tenia la vida a les masies, en una época en que no hi havia aigua corrent.

14. La Roca d’en Toni. Aquest és un monument funerari d’uns 4000 anys d’antiguitat, on s’inhumaven els cadàvers envoltats de les pertinences (armes i joies). Hem de pensar que en el 2000 a.C., els humans que habiten la serralada es dediquen bàsicament a pasturar els seus ramats.
Per altra banda, a pocs metres de la Roca d’en Toni, pujant per un corriol, podem veure un conjunt de tombes datades de l’alta edat mitjana. A partir de la seva descoberta, hi ha qui ha especulat amb la possibilitat que la presència d’aquestes tombes, demostri la teoría de l’abandonament de les terres litorals en època postromana degut als atacs dels pirates.

15. Castell de Burriac. Bastit al segle XI al cim d’un turó esquerp, el senyor feudal exercia des d’allí el seu domini sobre els pobles dela rodalia: Mataró, Argentona, Cabrera, Cabrils, Vilassar i Premià.
La seva alçada (401 m.) i l’empleçament el fan un punt inmillorable de guaita i control. Per això, ja els ibers i després els romans, van utilizar el seu cim com a lloc de guaita.
La torre de l’homenatge i els murs que avui coronen la muntanya, són les restes del castell medieval.
Per més informació sobre el Castell de Burriac, us recomano un passeig virtual pel castell des de www.cabrerapatrimoni.cat des de l’apartat Medievals.

16. Font del Ferro d’Argentona. En aquests moments goteja. Si hagués de fer una llista de les 10 fonts més maques de la Serralada aquesta hi seria. La construcció artística que veiem actualment, tot resguardant la font data de l’any 1924, sustituint una anterior del 1899.

17. Font del Grup. Construïda l’any 1993. La seva aigua prové d’una mina que anava a Can Llei. Aquesta aigua es perdia pel torrent, aleshores es va decidir fer una font per recuperar l’aigua. El nom d’aquesta font dóna nom al Grup de Fonts d’Argentona, actiu des de finals dels anys 70 i que han catalogat i arranjat una bona colla de fonts. Tanmateix, en aquest municipi en podem trobar més de 200.

18. Font de l’Esquirol. Actualment raja. Creada el 1998. Amb mina propia, però també amb aigua del pou de Can Llei per controlar el seu volum d’aigua.

19. Font de l’Esquirolet. Actualment goteja. Es va crear el 1998 a partir d’un naixement que es va trobar i es va canalitzar.

20. Font de les Sureres. Té un bon raig. Creada el 1999 a partir del pou de Can Llei, l’aigua baixa fent sifó. D’aquest entorn cal destacar dues sureres centenàries.

21. Font del Camí. Actualment té un fil d’aigua. Construïda el 1999, deu el seu nom a que es troba en el camí que puja a Burriac des d’Argentona.

22. Font Picant d’Argentona. La font més popular d’Argentona, doncs antigament tant els vilatans com la gent de fora anaven molt sovint a beure aigua amb anissos mentre gaudien de la natura.
En aquesta font s’hi va embotellar aigua i on ara trobem el mur amb les tres aixetes, hi havia un mostrador on es servia l’aigua.
Actualment de les dues aixetes laterals surt aigua “picant”.


23. El Tramvia de Mataró a Argentona. Aquest tramvia que unia les dues poblacions, va existir des de 1928 al 1965. Hi ha un vagó a la Plaça Nova d’Argentona i quan passem per l’antiga carretera encara podem veure algun tram de vía.
En Josep María Espinàs a “El nen de la Plaça Ballot” en fa referència.

Per fer aquesta entrada he consultat a les següents fonts,

- Guía del Parc de la Serralada Litoral. Edicions Pòrtic 2004.

 - Les Fonts Martorellenques. Adolf Candela, Antoni Sánchez i Quíxol Soriano. 2011.

 - Les Fonts d’Argentona. Josep Viñals i Iglesias. 1994.

 PÀGINES WEBS I BLOGS CONSULTATS

 - www.cabrerademarpatrimoni.cat


- www.trenscat.com

La propera setmana, presentarem la variant per poder fer aquesta etapa 0 en dues jornades.