PRODUCTE QUILÒMETRE 0

Cervesa que es produeix a Mollet

Últimament es comença a parlar d'aquest tipus de producte, però abans de seguir, definim producte quilòmetre 0
Aquest quilòmetre 0 es refereix a la distància que recorren els aliments des del lloc de producció fins arribar al consumidor. (que mai ha de superar els 100 quilòmetres)
Consumint aquest tipus de producte, es col.labora a la reducció de Co2 a l'evitar el transport i la refrigeració del producte, s'activa l'economia local i es fomenta la dieta sana i el producte de temporada.
Si a més a més tenim en compte que abans de la industrialització del Vallès, el sector primari era el motor de la comarca, potser encara avui dia, ens serà fàcil trobar producte d'aquesta mena.

Sense fer cap tipus de consulta i només pensant una mica, em venen al cap la mongeta de ganxet de Gallecs, les cireres i el vi de Santa María de Martorelles, els formatges i els iogurts de Sant Antoni de Vilamajor, Santa Eulàlia de Ronçana i Canovelles, el pa de Palau,  els borregos de Cardedeu, els carquinyolis de Caldes, la cervesa de Mollet...   i segurament quan llegiu aquesta entrada a vosaltres us vindran al cap altres productes.

Ara per ara totes aquestes produccions són petites, trobem el producte a comptades botigues i malgrat que ens sembli car, en aquest cas hem de tenir en compte el binomi qualitat/preu. Tanmateix, no podem comparar una producció industrial amb una producció artesanal.

Aprofitant l'avinentesa, avui us recomano un establiment on venen productes làctics quilòmetre 0. L'Esquella al carrer Gaieta Ventalló, 10 de Mollet del Vallès.

Aquest Nadal no gasteu gaire i si ho feu, que una mica sigui en producte local. El nostre menjar i el nostre beure també són part de la nostra cultura i a més a més són boníssims.

CAMINS DE VALLROMANES XIII: VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT 2011

La Roca Foradada.

Com us vam prometre la setmana passada, avui us presentem el recorregut llarg d'aquesta activitat. L'itinerari té una llargada de 7 quilòmetres i un desnivell positiu de 200 metres. Cal portar aigua perquè no passarem per cap font. Malgrat que us podeu imprimir el recorregut des d'aquí, si passeu per l'Ajuntament de Vallromanes trobareu el díptic de la caminada on també hi ha adjuntat un mapa de la mateixa.
El recorregut d'avui no presenta cap tram inèdit respecte a d'altres itineraris per Vallromanes que hem presentat al blog. Tanmateix, algun tram si que el fem en sentit contrari del presentat anteriorment.

EL CAMÍ PAS A PAS.


0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça de l’esglèsia i baixem per la riera fins a l’alzina de Can Morera


0,375Qm. 0,375Qm. Girem a la dreta per un camí de terra i de seguida enllacem amb el vial que puja a les escoles.

0,200Qm. 0,575Qm. Abans de fer el revolt per anar cap a l’entrada principal de l’escola, paral.lel a la tanca del pati, trobem un corriol que marxa recte, nosaltres el seguim deixant l’escola a l’esquerra. El corriol sempre va uns metres allunyat del carrer entre alzines.

0,350Qm. 0,925Qm. Arribem a una cruïlla de carrers. Nosaltres contínuem amunt pel carrer Santa Quitèria.


0,125Qm. 1,050Qm. Girem a la dreta per un camí de terra i de seguida uns 10 metres més endavant girem a l’esquerra, tot baixant per un corriol.

0,200Qm. 1,250Qm. El corriol es converteix en una pista de graveta. Seguim baixant.


0,400Qm. 1,650Qm. Girem a la dreta per un camí asfaltat, direcció Can Maimó.

0,450Qm. 2,100Qm. Arribem a Can Maimó. Contínuem amunt, ara per una pista de terra.


1,250Qm. 3,350Qm. Ara hem de fer un gir de 180 graus i seguir per la pista que trobem a la dreta i que uns metres més endavant puja bruscament.

0,350Qm. 3,700Qm. Trobem a la dreta un corriol que marxa en diagonal, nosaltres el seguim.


0,300Qm. 4,000Qm. Hem d’estar molt atents, perquè en aquest punt ens podem despistar. El nostre camí careneja sempre cap a ponent, sense grans desnivells. Malgrat que el corriol és estret, està molt definit.

0,650Qm. 4,650Qm. El camí s’ha fet ample i trobem una bifurcació de camins, nosaltres contínuem pel que puja a l’esquerra.

0,100Qm. 4,750Qm. Ara hem de seguir per un corriol que en un principi està una mica desdibuixat, sempre en direcció ponent.

0,200Qm. 4,950Qm. La Roca Foradada. És un bloc de granit de forma arrodonida però irregular amb un forat al centre, no massa gran ni profund. Diuen que antigament la feien servir com a forn per coure-hi pa. Però per sobre de tot això, sens dubte és un dels indrets més emblemàtics, misteriosos i màgics de Vallromanes.

0,050Qm. 5,000Qm. Seguim pel corriol que surt davant la Roca Foradada, per anar a buscar el camí carreter que passa per sota d’aquest indret. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,020Qm. 5,020Qm. Arribem a una clariana, amb una codina a mà esquerra. Nosaltres contínuem recte pel camí que uns metres més endavant marxa a la dreta.

0,500Qm. 5,520Qm. Arribem a una pista que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,250Qm. 5,770Qm. Trobem un carrer asfaltat, concretament l’Avinguda Vilassar. Girem a l’esquerra. ¡!!COMPTE AMB ELS COTXES¡¡¡

0,250Qm. 6,020Qm. Girem a la dreta per una pista de terra que ens ha de baixar fins la riera de Vallromanes.

0,950Qm. 6,970Qm. Ja som a la riera i ara només ens queda tirar avall, fins que arribem a la Plaça de l’Esglèsia, inici i final de l’itinerari d’avui.

Properament us presentarem una nova entrega de la Gramàtica del Caminant.

CAMINS DE VALLROMANES XII: ELS ARBRES SINGULARS DE VALLROMANES

La Plataneda de la riera de Vallromanes a la tardor.

Com ja us vam anunciar, el 20 de novembre a Vallromanes vam fer la primera edició de la Vallromanes Camina per la Salut i malgrat que les prediccions del temps no eren gaire bones, finalment el cel ens va donar una treva i 250 caminaires va fer un dels dos recorreguts que proponiem.
Tanmateix, la majoria de gent es va animar a fer l'itinerari de 7 quilòmetres, però hi va haver una vintena de persones que van optar per la passejada de 2 quilòmetres.
En aquest sentit, el centre d'interès d'aquest passeig, eren els arbres singulars de Vallromanes. Avui us presentem el rutómetre perqué fent una "volteta" de mitja hora o quaranta minuts pogueu conèixer uns habitants del poble que ja hi eren ara fa cent anys.

EL PASSEIG PAS A PAS.

0.000Qm. 0.000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i tot baixant per l’avinguda de Can Galvany, anem a buscar la riera.

Alzines de Can Galvany. Conjunt de 13 alzines de grans dimensions, algunes d’elles centenàries, disposades en filera al llarg de l’avinguda de Can Galvany. Les més grosses tenen la base descalçada de sorra mig metre, veient-se part de les arrels i d’entre totes, sobresurt una alzina bessona de 3,65 metres de canó i una capçada de 20 metres.

0,170Qm. 0,170Qm. Girem a la dreta i baixem per la riera. Tres-cents metres més avall, arribem a la placeta de Can Morera.

Alzina de Can Morera. Aquest arbre, segurament estava a l’entrada de Can Morera, un gran casal que inclús tenia un llac pel qual hi anaven en barca.

0,300Qm. 0,470Qm. Ara girem a la dreta per un camí de terra que desemboca en el vial que porta a l’escola.

0,200Qm. 0,670Qm. Som a la porta de l’escola. Contíuem recte i creuem el carrer Salvador Dalí, tot entrant en un parc.

0,080Qm. 0,750Qm. Quan s’acaba el parc girem a l’esquerra per un camí de sorra.

0,100Qm. 0,850Qm. Quan som davant l’escola bressol, girem a la dreta pel carrer Torre Tavernera.


0,225Qm. 1,075Qm. Ara girem a l’esquerra pel carrer Sant Jordi.

0,150Qm. 1,225Qm. Arribem a la riera. Girem a la riera per acostar-nos a l’alzina d’en Pirrot.

0,070Qm. 1,295Qm. Alzina d’en Pirrot. Alzina centenària de grans dimensions. A pocs centímetres de terra, el tronc ja es divideix en tres eixos principals que a la vegada es subdivideixen i això fa que tingui una gran capçada.

Ara donem mitja volta i comencem a pujar riera amunt.

Plataneda de la Riera de Vallromanes. Aquesta plataneda formada per 213 exemplars i catalogada com arbreda d’interès comarcal, està disposada en dues fileres, una a cada marge de la riera, les quals al tocar-se les capçades, creen un ambient molt ombrívol i frescal al llarg del passeig. Són especialment vistoses a la tardor per les coloracions grogues i brunes que prenen les fulles abans de caure.

0,575Qm. 1,870Qm. Arribem a l’avinguda Can Galvany. Girem a l’esquerra.

0,170Qm. 2,040Qm. Pista Poliesportiva Coberta. Inici i final de l’itinerari d’avui.

La propera setmana farem la descripció de l'itinerari llarg.

VINYES VERDES VORA EL MAR

Vinyes vora Vallromanes

Aquesta setmana ha sigut Santa Cecília i com ja vaig fer l'any passat, per aquestes dates faig una recomanació músical.

El mes de maig del 2009 us vaig parlar d'en Josep María de Sagarra, poeta molt vinculat a la Serralada de Marina i en particular a Santa Coloma de Gramenet. Avui trio un poema seu, que va musicar en Lluis Llach i que a mi m'agrada molt la versió de l'Ovidi Montllor. Segurament és la més marinera i mediterrània de les versions i sense cap mena de dubte l'acordió li dóna aquesta sonoritat.

Aquestes VINYES VERDES VORA EL MAR les podríem trobar a Alella o a Tiana i el poema alhora també és una cançó i un quadre. Tanmateix llegint o escoltant aquests versos és molt fàcil imaginar la imatge.
Poseu-vos la cançó i gaudiu-la.

Si en voleu saber més sobre aquest poema hi ha molts blogs que en parlen, jo us recomano ireneclaries.blogspot.com

GR-83. ETAPA 2. COLLSACREU- VIABREA. 4 FONTS DEL MONTNEGRE

                                         La Font de Sant Martí

Si ja som al mes de novembre i som al Montnegre, vol dir que avui toca parlar d'algun indret relacionat amb la segona etapa del GR-83. Avui des de Sant Martí de Montnegre ens aproparem a 4 fonts d'aquestes contrades.
Una vegada fet l'itinerari, haig de dir que m'ha decepcionat una mica, i no pas per tot allò que ens anem trobant que sens dubte és molt destacable sinò pel camí, ¡¡¡13 quilòmetres de pista forestal!!! Per tant, una possibilitat seria fer aquesta sortida en bicicleta.
Fins ara conec poc el Montnegre-Corredor, però ara per ara trobo a faltar els corriols i viaranys que trobem a les veïnes Serralada Litoral i Marina.
En tot cas, és una excursió molt vàlida per fer un primer acostament a aquestes muntanyes.
L'itinerari d'avui té un recorregut de 13 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 200 metres. La millor época per fer aquesta excursió és la tardor.

0,000Qm. 0,000Qm.Sortim del pàrquing de Sant Martí de Montnegre, tot seguint el GR-92 direcció Santa María de Montnegre.

1,000Qm. 1,000Qm. Alzina Grossa de Can Preses, sens dubte un dels arbres d'interès especial del Montnegre. Contínuem per la pista, tot seguint el GR-92.

1,500Qm. 2,500Qm. Arribem a una cruïlla de camins, nosaltres anem cap a Santa María de Montnegre, obviant el GR-92 que marxa a l'esquerra.

0,200Qm. 2,700Qm. A la dreta trobem un forn de carbonet. Continuem per la pista.

1.050Qm. 3,750Qm. Font dels Degotalls. L'entorn està molt naturalitzat. El frontal està sota un torrent per on cau l'aigua que va a parar a un tub. A continuació l'aigua s'escola entre unes pedres i creua la pista per sota, tot seguint el curs del torrent. A principis de novembre aquesta font raja, però segurament en époques molt seques ho deixa de fer. Seguim per la pista.

0,150Qm. 3,900Qm. Ermita de Santa María de Montnegre.  Restaurada l'any 2009, la capella és un edifici molt senzill de planta rectangular construït el 1888 seguint la tradició gòtica que aleshores estava de moda, però feta amb maons.

                                 Font de Santa María. Baixant per unes escales que hi ha just davant de l'ermita, arribem a la font. Sempre raja amb un bon doll. El galet de ferro queda perpendicular al frontal de pedra i l'aigua cau en un registre de reixa.

                                 Roure de Santa María de Montnegre. Avui només queden les despulles d'aquest arbre que va caure amb les ventades del 7 de gener de 2010, abans de caure havia arribat a tenir una alçada màxima de 25 metres. Seguim per la pista.

0,500Qm.  4,400Qm. Cruïlla de camins. Seguim recte pel que queda més a l'esquerra, obviant els altres camins.

1,200Qm. 5,600Qm. Cruïlla de pistes, girem a l'esquerra cap a Hortsavinyà i seguim per la pista, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,800Qm. 6,400Qm. Placeta en memòria de Felix Rodríguez de la Fuente. Seguim recte en sentit descendent.

0,300Qm. 6,700Qm. Coll de Sant Benet. Girem a l'esquerra, seguint el GR-92 direcció Sant Martí de Montnegre.

1,900Qm. 8,600Qm. Font de la Brinxa. A la tardor del 2011 té un bon raig. El frontal està fet de pedra i ciment i l'aigua cau d'un galet directament a una pica rectangular de 1m x0,70cm i desguassa a l'esquerra cap a una bassa. Tot l'entorn està força naturalitzat. Seguim pel GR-92 sense sortir de la pista principal.

4,200Qm. 12,800Qm. Pàrquing Sant Martí Montnegre. Girem a la dreta seguint les marques del GR-83.

0,100Qm. 12,900Qm. Sant Martí de Montnegre. L'esglèsia actual és obra dels segles XVII-XVIII, amb una sola nau i dues capelles a cada costat i una senzilla portada coronada per un massís campanar de torre que ocupa tota l'amplada. Cal destacar també l'ordre, la netedat i la serenor del jardí adjacent. Tanmateix, els Frares Caputxins d'Arenys de Mar es fan càrrec de l'administració i la cura de l'espai. La Festa Major és el diumenge més proper a l'11 de novembre.

Ara hem de baixar per un camí que surt davant de l'entrada principal del recinte religiós de Sant Martí de cara a llevant i en sentit descendent.

0,125Qm. 13,025Qm. A la dreta trobem unes escales que ens baixen fins la Font de Sant Martí.

Font de Sant Martí.  Raja amb un bon doll d'una mina tapada amb una porta metal.lica. El frontal és de pedra cobert de molsa i l'aigua cau d'un galet de ferro a una pica rectangular, que posteriorment desguassa en un torrent que marxa avall. La font està en una placeta natural i l'entorn és un racó que val la pena visitar.

Ara només ens queda refer el camí fins el pàrquing punt d'inici i final de l'itinerari d'avui.

Per fer aquesta entrada he extret informació de la Guia. Els Camins de l'Alba. nº14. Montnegre-Corredor. Jordi Roura i Ramon Noguera. Geoestel Guies. Gener 2010 i del blog www.coneixercatalunya.blogspot.com

La propera setmana us faré una proposta músical per conmemorar Santa Cecília.

VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT

La Roca Foradada, un dels escenaris de la caminada

La setmana passada us vaig dir que avui aniríem d'excursió al Montnegre, però en aquest cas l'actualitat mana i avui us parlaré de la I edició de la VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT que es portarà a terme el proper diumenge 20 de novembre.

Lluny de la vessant més esportiva d'altres activitats que organitzen els Trinxacadenes i els Trinxacames, un dels objectius d'aquesta caminada és fomentar tot allò que tingui a veure amb els hàbits saludables.

Per començar es presentaran dos recorreguts molt assequibles i no menys atractius amb unes distàncies de 7 quilòmetres el circuit de muntanya i d'1'5 quilòmetres el circuit urbà. En aquest sentit, l'itinerari urbà serà accesible a cadires de rodes i cotxets de nen petit. Durant la propera setmana en el blog de la caminada http://www.trinxacames.blogspot.com/ l'organització us anirà donant informació sobre l'esdeveniment i desvetllant alguna curiositat.

Per altra banda, aquesta caminada també té una vessant solidària i la totalitat de l'import recaptat amb les inscripcions, anirà integrament a l'Associació Espanyola contra el Càncer (Delegació Catalunya).

La sortida serà a les 10 del matí de la nova pista poliesportiva coberta i ja podeu comprar els tiquets a un preu de 5 Euros, a l'Ajuntament, al Casal, al Bar La Plaça i a la Farmàcia Guanter. Tanmateix, també es podran adquirir el mateix diumenge fins 30 minuts abans de començar, amb una limitació de 500 inscrits.
Per cert, els menors de 12 anys, tenen l'inscripció gratuita i no caldrà que compreu tiquets per ells.

Ens veiem el 20-N a Vallromanes, hi ha temps per tot,  per votar i caminar.

LA VERITABLE FONT DEL SENGLAR DE TEIÀ

La Font del Senglar

Avui toca una fe d'errates i malgrat no sigui fàcil, intentarem aclarir com es diuen algunes fonts de Teià.
Tot va començar ara farà tres anys quan el desembre del 2008, vaig fer una entrada sobre Les Fonts de Teià on presentava un itinerari de 7 quilòmetres en el transcurs del qual visitàvem 6 fonts. Fins aquí cap problema.

Tot es va començar a complicar el marçde 2010, quan el Parc de la Serralada Litoral, va editar un tríptic sobre La Ruta del Vedat (SL C-111) i on en el mapa del tríptic hi figurava la Font del Senglar, però hi mancava la descripció per arribar-hi.

Segons vaig interpretar per la situació de la font en el mapa, vaig creure que es tractava de la font que jo anomenva Font del Gripau, (ja és normal que algunes fonts s'anomenin de dues o tres maneres diferents), però un any i mig després per fi avui us parlaré de la veritable Font del Senglar de Teià.

Malgrat tot, aquest no és un cas tancat, perquè ara resulta que les senyals del Parc anomenen a la Font del Sagrat Cor, Font de les Perdius i llavors quin nom cal donar-li a la font que coneixem com Font de les Perdius i que està 350 metres més amunt. Si algú té la resposta us agraïria que m'ho féssiu saber. Però anem a pams i avui cal parlar de la Font del Senglar.

Per arribar a la font us presentarem dues opcions.

1.  Sortint de dalt de la riera de Teià, allà on s'acaba l'asfalt, hem de seguir les indicacions per arribar al Sagrat Cor i el Refugi del Vedat (SL C-111). De dalt de la riera a la Font del Senglar nomès hi ha uns 500 metres.

2. Agafem l'itinerari publicat el desembre de 2008 "Les Fonts del Teià" i comencem la variant d'avui en el punt que diu "Pel peu del Sagrat Cor, hi passa una pista, si la seguíssim a l'esquerra en sentit descendent, baixaríem a Teià" i en aquest punt nosaltres obvíem les indicacions que ens marca el recorregut del 2008 i baixem per la pista. 
Sis-cents metres més avall arribem a la Font del Senglar.

Font del Senglar. Sempre raja. El frontal és de llamborda i el boc per on surt l'aigua, representa el cap d'un senglar. Hi ha dues piques, la primera és una teula i la de sota està feta de pedra. A continuació es forma un bassal, simulant un petit safareig  de 1'5 metres x 0,80 metres. L'entorn està molt naturalitzat i hi ha un predomini d'alzines. Per acabar al costat de la font hi ha un parell de bancs.
Tanmateix, tot just a sota, en una feixeta hi ha dues taules amb quatre bancs on hi caben 25 o 30 persones. Sens dubte és un bon lloc per esmorzar-hi si fem una excursió per Teià.
Aquest indret es va recuperar l'any 2009 per l'ADF de Teià. 

Per continuar cap a Teià, seguim baixant per la pista. Cent-cinquanta metres més enllà sortim a una pista més ampla. Seguim avall, tot passant pel costat d'uns eucaliptus que ens queden a mà esquerra. Tres-cents metres més avall, ja som a la riera de Teià i ja només ens resten 1200 metres de suau baixada fins a tornar a trobar-nos al Mercat Municipal de Teià inici i final de l'itinerari "Les fonts de Teià".

La setmana vinent anirem d'excursió al Montnegre.