dissabte, 25 de març del 2023

DEL BISAURA A LA VALL DEL GES

 


La ruta que us proposo avui entre Sant Quirze de Besora i Torelló, tot pujant a Bellmunt té una distància de 21,7 Quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 740 metres.

Sortint de Sant Quirze descobrirem la desconeguda capella de la Verge de Montserrat de Can Guixà, pas a pas, sense pressa, ens enfilarem fins al Santuari de Bellmunt, a tocar de cel.

Recuperarem l’alè i anirem baixant cap a la plana, primer cap a Sant Pere de Torelló, terra de baldufes i després cap a Sant Vicenç on toparem amb una joia del romànic.

Acabarem la sortida a l’estació de Torelló i per tant el retorn a Sant Quirze és molt fàcil, només cal tenir clars els horaris del tren.

L’excursió d’avui és exigent tant per distància com per desnivell, per tant cal portar menjar i sobretot aigua. Tanmateix, si la fem entre dijous i diumenge al santuari de Bellmunt podem carregar aigua.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Sant Quirze de Besora i continuem a la dreta cap al nucli urbà.

0,125Qm. 0,125Qm. Creuem la via i continuem recte pel carrer paral.lel al riu (Passeig del Ter)

0,250Qm. 0,375Qm. Font del Cap del Carrer. Antigament anomenada Font del Cap del Pont, es va reformar junt amb la zona del passeig del Ter i el carrer del Pont.

L'any 1896, a conseqüència de la creació de la xarxa d'aigua Municipal de la població, es crea una font de l'època amb ferro colat. Serà l'any 1996, quan la font es refà de nou i s'aprofita per envoltar-la d'una petita placeta. Actualment és una font de polsador i com a curiositat té una pica per sota el nivell de l’aixeta i un brollador per sobre.

Continuem pel Passeig del Ter.

0.080Qm. 0,455Qm. Tombem a la dreta seguint les marques del GR-210 (Ruta del Ter) tot baixant a un aparcament municipal i anem a buscar el passeig que va paral.lel al riu Ter.

0,150Qm. 0,605Qm. Font de Sant Jordi. Font d'aigua de la xarxa Municipal ubicat al passeig de la Verneda, al costat del pou de captació. Es va innaugurar l'any 1986 i fou obra de l'artista Sr Cao de Vinyoles d'Orís.

Aquesta font que està d’esquena al Ter està feta de pedra i té un reixat amb Sant Jordi i les quatre barres. Amb bancs a banda i banda, la pica és semicircular. La font està ben integrada al passeig.

Seguim pel GR-210 direcció sud.

0,100Qm. 0,705Qm. Tombem a l’esquerra vorejant el camp de futbol.

0,070Qm. 0,775Qm. Girem a la dreta per la pista que hi ha entre el camp de futbol i el canal. Ara seguint les marques del GR-3.

0,415Qm. 1,190Qm. Capella de Montserrat de Can Guixà. Aquesta capella dedicada a la Verge Bruna és una de les més insòlites i amagades del país. Construïda a la darrera década del segle XIX hi accedim pel cancell d’accés, sempre obert i on un rètol repintat sobre l’arc d’entrada ens marca l’inici d’un camí frondós que no arriba al centenar de metres. Tot just travessar-lo, començarem a descendir per un camí vora el Ter, sentint el fressar de l’aigua entre bambús, teixos i altres arbustos com el boix grèvol. Aquestes espècies comparteixen espai amb grans arbres centenaris com sequoies i xiprers que donen a l’entorn un aire d’antic jardí senyorial que el bosc ha anat conquerint. Sense veure el riu malgrat anar-lo sentint arribarem a la capella.

L’arquitecte Lluís Cuspinera, expert en modernisme, ens la descriu arquitectònicament: “És una singular capella exterior de planta triangular amb coberta metàl·lica composta, la part central a dues vessants. Els trets més definitoris com les baranes i els elements decoratius de ferro colat i els vitralls de colors són representatius del llenguatge arquitectònic eclèctic de la meitat del segle XIX”. Una escala a banda i banda convida al visitant a pujar fins als peus de la Mare de Déu de Montserrat, entronitzada sobre l’altar enmig de roques que simulen la muntanya catalana. Al lateral esquerre una majòlica de Sant Jordi fa companyia a la Moreneta i augmenta el sentit patriòtic d’aquest oratori.

Tot i l’isolament de l’entorn, la capella està permanentment cuidada gràcies als fidels locals que en tenen cura i que hi assisteixen sovint. Mai no hi falten flors ni ciris.

Sortim del recinte i continuem a la dreta.

0,100Qm. 1,490Qm. Arribem a un vial asfaltat (Carrer Bellmunt) Continuem a la dreta pel vial asfaltat.

0,200Qm. 1,690Qm. Obviem les marques de GR que marxen per un caminet que trobem a la dreta i nosaltres seguim per l’asfaltat que ara deixa a la dreta l’empresa Saheco.

0,450Qm. 2,140Qm. S’acaba l’asfalt i comença un camí de terra.

0,100Qm. 2,240Qm. Per un pont creuem la riera de la Foradada.

0,080Qm. 2,320Qm. Continuem a l’esquerra per un camí ascendent, tot seguint les marques del GR-3, direcció Vidrà.

4,700Qm. 7,020Qm. Compte No Confondre’ns!!!! Cruïlla de camins. Nosaltres sempre amunt pel camí que marxa lleugerament a l’esquerra.

Uns metres més endavant tornem a trobar pistes del GR-3.

0,900Qm. 7,920Qm. El Boscatell (985m) Casa en runes. Ara el camí planeja.

2,020Qm. 9,940Qm. Bac de Xicoi. Continuem a la dreta.

0,200Qm. 10,140Qm. Coll Hi Era de Massa. Continuem recte i amunt cap a Bellmunt.

1,000Qm. 11,140Qm. Santuari de Bellmunt. A 1.246 m d’altitud, construït directament sobre la roca, es troba el Santuari de Bellmunt. Abans hi va haver una fortalesa, el Castell de Sa Reganyada, des del qual es podia albirar el que ara coneixem com la Plana de Vic, els Pirineus, la Vall del Ges i el Bisaura. En dies clars, podem arribar a veure Montserrat. Es tracta, sens dubte, d’una de les talaies més impressionants de la comarca d’Osona i de Catalunya.

L’ermita original comptava amb una única nau datada del segle XIII que acollia la petita capella on hi havia la imatge de la Mare de Déu de Bellmunt. Posteriorment se li van afegir dues naus laterals per tal de reforçar l’estructura que coneixem en l’actualitat.

El temple es pot visitar de dijous a diumenge i es fa missa el primer diumenge de cada mes. L’Aplec de Bellmunt es celebra el dilluns de Pasqua i es tracta d’una festa religiosa i popular molt esperada que reuneix, any rere any, un gran nombre de santperencs i santperenques a peu del Santuari.

Sortim del Santuari i ara seguim el PR-45.

0,300Qm. 11,440Qm. Aparcament. Continuem avall per un corriol que surt de l’extrem dret d’aquest aparcament.

0,700Qm. 12,140Qm. Creuem la carretera i continuem avall.

0,625Qm. 12,765Qm. Creuem la carretera i continuem avall.

0,410Qm. 13,875Qm. Creuem la carretera i continuem avall.

0,200Qm. 14,075Qm. Font Vidranesa. Sens dubte una referència indispensable de la pujada a Bellmunt. Consta documentada des de l’any 1737 amb motiu d’una reparació de la cisterna del Santuari, doncs com la cisterna perdia aigua, els ermitans havien de baixar a la font Vidranesa a buscar aigua.

Actualment a l’entorn de la font hi trobem unes taules de pedra amb els seus seients i també un petit refugi amb xemeneia amb data de 1914 i renovat el 1985.

Darrera la façana de la font i colgat a terra hi ha un petit dipòsit d’obra que recull l’aigua que arriba a través d’una canonada, connectada directament a la conducció principal de proveïment d’aigua del santuari. 

Tornem a creuar la carretera i avall cap a Sant Pere de Torelló

0,200Qm. 14,275Qm. Tornem a trobar la carretera. Ara seguim baixant per la carretera.

0,350Qm. 14,625Qm. Continuem pel camí que trobem a la dreta, seguint les marques del GR-3.

0,615Qm. 15,240Qm. Carretera. Obviem les fites cap a Sant Pere de Torelló i nosaltres continuem a la dreta per la carretera.

2,200Qm. 17,440Qm. Sant Pere de Torelló. Cantonada Avinguda de l’Atlàntida/ Plaça Mossèn Cinto. A la plaça trobem el nen de la baldufa. Des de temps immemorials la baldufa ha estat una de les joguines més populars, present als patis de moltes escoles. La fabricació d’aquesta joguina ha estat un dels puntals de la tornería de Sant Pere.  Continuem a la dreta cap a Torelló.

Sortim de Torelló per un corriol, però després desemboca en una pista molt ampla de pedra grisa. Nosaltres continuem recte passant un edifici d’infraestructures i cap al camp de futbol que tenim davant nostre. Uns metres més endavant, ja trobem alguna fita blanca i groga del PR-45.

Un centenar de metres més endavant una alzina isolada enmig del camí  ens serveix com a fita.

1,300Qm. 18,740Qm. Malgrat que el camí és força evident, sense trobar cap més senyal arribem al Serrat de la Guàrdia.  Creuem un vial asfaltat i seguim recte cap a Torelló.

0,300Qm. 19,040Qm. Creuem un camp.

0,100Qm. 19,140Qm. Hem de creuar un altre camp.

0,400Qm. 19,540Qm. Després d’haver fet una gimkana entre camps que a finals de juny de 2022 és fàcil de seguir perquè el camí està trepitjat, entrem a Sant Vicenç de Torelló pel carrer Bellmunt i continuem direcció Les Codines.

0,775Qm. 20,315Qm. Quan s’acaba el carrer Bellmunt enllacem amb un altre camí entre camps que ens portarà fins l’esglèsia de Sant Vicenç de Torelló. Magnífica esglèsia del romànic llombard, romànic de primera hora, filla de l’impuls que va donar l’Abat Oliba a aquesta terra. Documentada el 938 dins el terme del castell de Torelló.

Cap a mitjans del segle XX, l’arquitecte Josep M. Pericas hi va fer una petita intervenció de regust noucentista per dotar l’edifici de punts de llum.

Cada any el dissabte de Rams, a la plaça de l’esglèsia, s’escenifica el Divino, l’unic exemple de contrapás llarg que s’ha pogut recuperar demanera íntegra, en text i música, de tot Catalunya.

Continuem avall pel carrer Mas Sant Andreu i uns metres més endavant enllacem amb la carretera BV-5228 que en aquest punt és l’Avinguda del Castell.

0,550Qm. 20,665Qm. Enllacem amb la BV-5224 que separat de la carretera té un vial per vianants i ciclistes.

0,350Qm. 21,015Qm. Després d’un tram de pujada, entrem a Torelló pel carrer Progrés.

0,650Qm. 21,665Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Vidrà.

0,100Qm. 21,775Qm. Estació de tren de Torelló. Final de l’itinerari d’avui.

La informació de la Capella de Montserrat de Can Guixà l’he extret del web catalunyareligio.cat

Properament, anirem caminant fins el Castell d’Hostalric.