divendres, 19 d’abril del 2019

19. RECOMANACIONS PER SANT JORDI


Falten 4 dies per Sant Jordi i com passa cada any per aquestes dates us faig tantes recomanacions com l'any que pertoca.
Enguany us presento novel.les, poesia visual, literatura juvenil, llibre social, guies excursionistes, reculls de fonts...
Les 19 Recomanacions d'aquest Sant Jordi són,


1.     El Noi del Maravillas. Lluís Llach. Empúries Narrativa. Novembre del 2017. Trobo molt encertada la sinopsi de Nosaltres Llegim. Cat.

La novel·la se centra en la vida de Roger Ventós, nascut a Sète, fill d’una anarquista catalana exiliada, que esdevindrà un baríton de gran prestigi internacional. La vida del jove està vinculada al teatre Maravillas, un teatre de vairetés del Paral·lel barceloní, on va viure la seva mare i la seva família i on ell acabarà passant els anys de joventut fins que comença a triomfar en el món de l’òpera.
A través del Maravillas coneixem els personatges que donen vida al teatre.. L’entreteniment i l’espectacle contrasten amb un context social marcat per la misèria, la repressió i la censura. Un Maravillas que pren vida pròpia i que esdevé un protagonista més de la novel·la, amb una història que es remunta a l’època daurada dels teatres de vairetés fins la seva decadència, amb un final intensament emotiu i esquinçador que ens recorda el final d’una òpera…”

“El noi del Maravillas és també un cant a l’amistat, a la lleialtat, a les complicitats, a la música i als amors incondicionals i clandestins”
          “Ens trobem, per tant, davant d’una de les novel·les més autobiogràfiques de Lluis Llach tal i com ha reconegut el mateix autor que afirma, que el llibre recull vivències personals i reflecteix el seu interès pel cant i la música, pels ambients i espectacles del “barri xino”, així com la seva aproximació a l’anarquisme”
         “Una bona lectura per endinsar-nos a la vida del Paral·lel i la Barcelona del tardofranquisme a través d’uns personatges entranyables que es fan estimar.”

2.     Un racó de paraigua. Josep Maria Espinàs. Edicions La Campana. 1997. Personalment, penso que aquest llibre de contes és l’obra de l’Espinàs on és més irreconeixible l’estil de l’Espinàs. El títol del llibre s’inspira en la cancó d’en George Brassens, “El paraigua”. En aquest sentit, hi ha un vers de la cançó que diu “Un racó de paraigua a canvi d’un racó de paradís”. Brassens cedeix un racó del seu paraigua a aquella noia desconeguda que el fascina, que l’enamora i Brassens no vol que deixi de ploure, doncs compartint el paraigües amb aquella noia es troba al paradís.
Per tant, el títol li escau a aquest recull de contes, perquè l’Espinàs vol que “Un racó de paraigua”, sigui un recull de narracions sobre el desig humà de trobar un espai de felicitat o d’independència.

3.     La novel.la de Sant Jordi. Màrius Serra. Ara Llibres. Març 2018. Alegre, vibrant, festiu... Així és Sant Jordi per als lectors. En canvi, escriptors i editors viuen una jornada esgotadora de nervis anhelant la glòria. De totes les diades que es fan i es desfan, aquesta serà la més important per a un dels nostres protagonistes: Màrius Serra ha publicat per primer cop amb el prestigiós segell Lorem Ipsum, comandat per l’editor de referència Nil Illa, i aspira a encapçalar les llistes de vendes. Amb una trama plena d’enigmes, situada en la flamant República Catalana, planteja la mort d’una sèrie d’escriptors a mans d’un grupuscle de poetes furiosos guiats per un sinistre joc de rol. 

Personalment, cal dir que d'aquesta novel.la m'ha agradat molt més i m'he enganxat al llibre a la primera meitat del llibre, penso que la segona part fluixeja i acaba coixa. 
Tanmateix, hi ha indicis que aquesta “Novel.la de Sant Jordi” potser tindrà una continuació mitjançant el personatge d’en Oriol Comas i Coma.

4.     Jo sóc catalana. Najat El Hachmi. La Butxaca 2004. -Jo sóc català, mama?Quan el seu fill li formula aquesta pregunta, Najat El Hachmi no sap què contestar. L'autora va deixar el seu país, el Marroc, quan només tenia vuit anys i des de llavors viu a Catalunya. Amb aquest llibre va decidir abordar amb profunditat i agudesa l'experiència de ser immigrant: la llengua, la qüestió de la identitat, la religió, les dones, el sentiment de pèrdua envers el Marroc i alhora de pertinença a Catalunya, el seu país d'adopció.

Amb un català impecable i ric en matisos, amb una prosa capaç d'enganxar els lectors i una capacitat sorprenent per captar l'essència dels fets, Najat El Hachmi ens transmet l'esperança en un futur en el que es pugui respondre sense dificultats a la pregunta del seu fill. Un llibre fonamental per entendre com són els nous catalans del segle XXI. 

5.     Permagel. Eva Baltasar. Club Editor. Juny 2018. Premi Llibreter 2018. Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una novel.la que enganxa.  Com diu Miracle Sala “La protagonista es revela una suïcida, però és molt vital. Sembla cínica i freda, però té tendresa i paciència. És irònica, però també filòsofa, amb un món interior riquíssim. Sembla que li faci mandra viure, però li encanta passar el temps llegint, gaudint del sexe, del menjar, de l’art… “Les persones són una acumulació de vestits i sabates”, diu en un moment de l’obra. Però a través de la vivesa i el ritme que imposa la seva llengua i la sinceritat de les sensacions que hi aboca, sabem que ella és això i molt més”.

6.     Nosaltres dos. Xavier Bosch. Edicions Columna. Març 2017. El Kim i la Laura es coneixen a la universitat. Vénen de mons molt diferents. Ell, seductor i despreocupat, és fill d’un hoteler del passeig de Gràcia de Barcelona. Ella, de Banyoles, és senzilla, idealista i sap que la vida es basa en els detalls.
Junts riuen, es diverteixen i units pel vincle de l’amistat, superen els esculls del destí. Malgrat els seus camins divergents, saben que sempre hi són per ajudar-se. Tant se val la distància. Tant se val que triguin molt temps a retrobar-se. Són dos amics, com n’hi ha pocs, a prova de tot.
És possible l’amistat entre un home i una dona?
Novel.la de molt fàcil lectura, doncs de seguida la història enganxa.

7.     Dona d’aigua. Nuria Esponellà. Edicions Columna. Febrer 2013.
El 18 de juny de 2013, es va presentar a la Biblioteca de Can Mulà, el projecte artístic i artesà  de les Dones d’Aigua impulsat pel Institut Municipal de Serveis al Discapacitat de Mollet i que estava apadrinat per la Núria Esponellà.
Des d’aquest mes de febrer, si passejem per la Rambla de Mollet, davant la Sala Fiveller ens toparem amb una d’aquestes dones d’aigua.
A la col.lecció de les dones d’aigua de l’IMSD, potser li manca la Sarah Prats, una dona enigmática, frágil, de gran bellesa, molt especial, doncs té epilepsia, una malaltia totalment estigmatitzada el 1887 i a més a més pateix maltractaments per part del seu marit, del qual depèn totalment perquè encara no té 25 anys i és menor d’edat.
La dona d’aigua de la Núria Esponellà, és una novel.la d’intriga psicológica que recrea una época amb tot detall i que ens explica la història d’un amor adúlter i clandestí entre la Sarah i el Miquel, tots dos atrapats en matrimonis sense amor. La seva passió haurà de lluitar contra els tripijocs del marit de la Sarah, la influència d’un enigmàtic doctor i els rumors d’una ciutat petita com Banyoles, una societat convulsa després de les guerres carlines.

8.     Poemes visuals. Joan Brossa. Edicions 62. 1975. Enguany s’està cel.lebrant el centenari del naixement d’en Joan Brossa i per aquest motiu he trobat adient la tria d’aquest llibre.
En Brossa es referia als Poemes Visuals amb les següents paraules, “ “Aquests versos, com una partitura, no són més que un conjunt de signes per a desxifrar. El lector del poema és un executant.”
Certament entrar en el món brossià és complexe, per tant, si aquest Sant Jordi us decidiu a regalar aquets poemes visuals, no està de més d’acompanyar-ho d’una visita a Fundació Brossa


9.     Alegría con Gambo. Iñaki Alegria Coll. 2014. Aquest llibre ens acosta les vivències d’aquest metge que desprès de fer les pràctiques a l’Àrea de Pediatria de l’Hospital de Granollers i haver fet un viatge a Etiòpia, va decicir que per coherència exerciria la seva professió en aquest país de la banya d’Àfrica.
L’Iñaki va fundar la ONG Alegria sense fronteres i l’any 2014 va escriure i editar aquest llibre que mitjançant 6 capítols ens explica que vol dir fer de metge a Gambo una zona rural a uns 220 quilòmetres al sud d’Addis Abeba, és a dir 7 hores de viatge per pistes i camins malmesos.
El llibre és dur, però fer de metge a Gambo és molt dur.
El 100% dels beneficis del llibre es destinen a l’ONG “Duna. Petits  Grans de Sorra”.
Trobareu més informació sobre l’Iñaki i els seus projectes a www.cooperacioambalegria.com





10.  Aventures extraordinàries d’en Massagran. Josep Maria Folch i Torres. Editorial Casals 1989. Enguany he fet una relectura d’aquesta novel.la juvenil escrita el 1910 i que molts d’aquells que ara estem entre els 40 i els 50 vam llegir quan teniem 13 o 14 anys. Avui dia aquest llibre hem resulta carrincló i fins i tot amb certs tics de xenofòbia i de ben segur hi ha mil i un llibres més adequats i més ben escrits per adolescents, que no pas aquestes Aventures d’en Massagran. Tanmateix, us recomano aquest llibre convidant a rellegir allò que amb naturalitat llegiem fa 30 o 35 anys i pels més joves,  com a exercici de descoberta de certs aspectes de la societat catalana de principis del segle XX.

11.  Calendari de festes amb foc. Manel Carrera i Escudé. 2012. En aquest llibre, trobarem el recull d'algunes celebracions festives de les terres de parla catalana que utilitzen el foc en algun moment de la seva seqüència ritual. Estructurat a mode de calendari, amb les principals festes que durant tot l'any fan servir el foc en la seva posada en escena.

Tanmateix, en aquest llibre ja trobem unes quantes festes que es cel.lebren en algunes de les contrades que hem trepitjat a les diferents excursions que hem publicat en aquest blog. Així entre d'altres fa referència a la Cremada del Dimoni de Badalona, a la Flama del Canigó, a les Fogueres de Sant Joan, a la Crema de la Bóta d'Arenys, a la Vetlla de Santa María del Monestir de Montserrat, al dia de l'Escudella de Sant Feliu de Codines...


De totes les festes, al marge d'haver-hi unes magnífiques fotografies de cadascuna d'elles, l'autor ens explica l'origen i la història d'aquestes tradicions. En alguns casos inclús també fa esment a festes semblants que es cel.lebren a a altres indrets per les mateixes dates.

12.  Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. Joan Soler i Amigó. Barcanova 1998.   En aquesta magnífica obra, trobem milers de termes que fan referència al tradicionari català. Com diu l'autor és una enciclopèdia oberta on cadascú, doncs cada poble té el seu tradicionari i els seus mots i malnoms podem anar completant.
Sens dubte, una molt bona obra de consulta per recordar i salvaguardar els nostres refranyers, cançoners, rondallaris, ritus...

13.  Rutes pels boscos més bells de Catalunya. Cèsar Barba i editat per Sua Edizioak l’abril del 2016.  L'autor ens presenta 46 rutes per diferents boscos del territori català. De cada excursió trobarem una descripció de l'itinerari amb el tipus de bosc i vegetació que hi trobarem, tanmateix, hi ha rutes per totes les comarques i de fet l'ordre dels capítols segueix l'ordre alfabètic de les comarques.

Anexe a cada excursió hi ha una fitxa amb el tipus de recorregut, si és lineal o circular indicant el tipus de camí i si és apta per fer
amb bicicleta, amb el punt d'inici de l'excursió i com arribar-hi, amb la distància, el desnivell i el temps estimat.

Sens dubte, és una bona guia, doncs trobem algunes excursions fora de les típiques i tòpiques que ens acosten a magnífics indrets.


14.  Les fonts de Camprodon. Fernando Vila Barceló. Editorial Aurifany. Abril 2012. Aquest llibre no és una guia excursionista on se’ns explica com arribar a les diferents fonts de la Vall i a partir d’aquí trobem descripcions acurades de cada deu. Aquest “Fonts de Camprodon” és un llibre d’històries, d’històries d’un temps, d’un paisatge, d’una gent, on les fonts són actors de repartiment. Aquest és un llibre on podem trobar referències a Josep Pla, a les caderneres o als vaixells de Campsa.
A voltes l’autor, fa servir aquestes referències, per marxar del tema principal i “filosofar” i d’un plegat, unes línees més avall torna a recuperar el fil on l’havia deixat.
Les Fonts de Camprodon s’ha de llegir com una novel.la, perquè realment aquest llibre s’hauria d’anomenar “Històries de Camprodon”. En definitiva,  bon llibre amb magnifiques il.lustracions dibuixades per l’autor.



15.   Itineraris pel rodal de Sabadell. Lluís Fernández i Francesc Macià. Editat per l’Unió Excursionista de Sabadell. Aquesta guia ens acosta a aquest indret que és a tocar de la zona urbana de Sabadell, on hi ha molt a conèixer i on està ple d’indrets amb un alt interés paisatgístic, cultural i històric.
Per començar, hi ha un text introductori de la necessitat del Rodal: dels seus valors i dels seus usos; de la importància de conservar el seu patrimoni històric, biològic i agrícola i de l’us social i pedagògic que s’en pot fer.

A partir d’aquí, es desenvolupen 10 excursions on l’eix central són diferents temàtiques, l’aigua i la pagesia, els camins antics, fonts i molins, terres de secà…
A més a més de la descripció dels itineraris en el llibre, la publicació vé amb un annexe de 10 fitxes per endunt-se d’excursió i on trobem a més de la descripció, el rutòmetre, el quilòmetratge, la durada de l’excursió i si trobarem punts d’aigua.
Sens dubte, una guia boníssima per conèixer el Rodal de Sabadell.
     
16.  Montseny. Viatge visual.  amb les fotografies d'en Jaume Balanyà i els textos d'en Joan López i editat per Alpina el desembre del 2016.
Aquest recorregut visual pel Montseny és un viatge que ens transporta als indrets més representatius del massís, però també a altres de més desconeguts i recòndits, tot plegat des de la mirada curiosa i pacient del seu autor.

El llibre s'estructura en tres capítols, que corresponen a tres unitats orogràfiques ben diferenciades, La Calma, Matagalls i Turó de l'Home i Les Agudes. Sens dubte, aquest és un bon catàleg per decidir on anar d'excursió, si volem anar cap al Montseny, "la muntanya del senyal, partió de diòcesis i comtats, el far que divisaven les antigues naus, és avui un dels nostres entorns naturals més immediats, un entorn privilegiat i entranyable, on generació rere generació, l'home urbà hi acudeix per satisfer la seva necessitat de gaudir de contacte amb la natura".


17.  GR-92. Guia del sender de la Mediterrània. Xavier Margaix i Giner. Editorials Cossetània i Alpina. Juny 2016. Aquest és un treball molt acurat que es divideix en dos volums. El GR-92 Nord. De Portbou a Vallvidrera i el GR-92 Sud. De Vallvidrera a Ulldecona.

Avui us parlaré del volum del Nord. Aquí hi trobem descrites 18 etapes i 3 variants que suposarien 4 etapes més. Abans de començar a desenvolupar l'itinerari, a cada etapa trobem el quilometratge, l'estimació de temps, el desnivell positiu, la dificultat tècnica i la recomanació de la millor època de l'any per fer-la. A més a més, a continuació trobem una esplèndida sinopsi de l'itinerari i una descripció d'allò més destacat del recorregut de la jornada. Tot amanit amb unes fotografies que conviden a calçar-nos les botes.

18.  Joina i les fonts d’Igualada. Amb textos d’en  Darius Solé i il.lustracions de la Iria Gianzo i editat per l’Ajuntament d’Igualada l’agost del 2018.
           Aquest llibre és un recull de "llegendes" de set fonts d'Igualada, 

           1. La font de la Carota.

           2. La font de la Creu.
           3. La font de la Nena.
           4. La font de la Plaça Vella.
           5. La font de Neptú.
           6. La font dels Porcs, i 
           7. La font Major.

          Les set històries tenen un nexe, la Joina una intrèpida detectiu que        resseguint la tradició industrial, popular i festiva d'Igualada, cercarà i trobarà la resposta a fets extraordinaris.

         Sens dubte, un llibre per a mares i pares que són reclamats cada nit per explicar contes arran de llit.

19.   Castells de Catalunya. Jordi Fernández i Vanesa Salvador. Editorial Alpina. Gener 2018. Aquesta és una bona guia per descubrir 20 castells escampats pel territori  català. A les excursions publicades al blog, de fet nomès n’hem visitat un, el Castell de Burriac i per una altra ruta diferent a la que descriu aquesta guia.
Aquesta és una guia familiar, per tant ,totes les rutes són aptes per fer amb canalla a partir de 7 o 8 anys.
Per últim, destacar que té una molt bona mida per portar a la motxilla.

La setmana vinent pujarem a l'ermita de Sant Antoni de Camprodon i baixant descobrirem 6 o 7 fonts.