dimecres, 11 d’octubre de 2017

MOIANÈS X. CAMINANT PER LES TERRES ALTES DEL CONGOST.


                            Font del Regàs

El motiu principal d'aquesta sortida, era acostar-nos fins el naixement del Riu Congost, però quan preparava l’excursió vaig anar afegint al·licients per tal que quedés un itinerari rodó. Sant Cugat de Gavadons, la Font del Regàs i el Turó del Roc de la Guàrdia són indrets que li donen sentit a aquesta caminada, però m’ha mancat afegir l’ascensió fins el Grony de l’Oller, el sostre comarcal del Moianès. La pujada al Grony de l’Oller és senzilla, però la manca de camí i els filats que hem de creuar fins arribar al capdamunt i la baixada pel ben mig de camps sense una traça clara fa que hagi desistit d’incloure aquest tram en aquesta ruta.

Tant de bo, algun dia us pugui presentar la pujada i baixada al Grony de l’Oller per un camí fressat.
Finalment, la ruta té una llargada d’uns 13 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 600 metres. Cal portar aigua, doncs no trobarem cap punt d’aigua i sobretot evitar les hores centrals dels mesos calorosos de l’any.

Per últim esmentar, que aquest itinerari enllaça a la Font de Terme de Collsuspina  amb l’itinerari “Arribar-nos a Collsuspina des de Les Coves del Toll” publicat en aquest blog l’agost de 2017.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la font de la creu del terme de Collsuspina. Ens dirigim a l’esquerra cap a la carretera N-141 (Moià-Vic).

0,200Qm. 0,200Qm. Carretera N-141. Creuem i continuem recte cap a Les Casetes seguint la pista cimentada cap a Sant Cugat de Gavadons.

2,800Qm. 3,000Qm. El Bellver. El camí passa per la porta de la masia. Per tant, passarem tranquils respectant l’activitat agrària.

0,100Qm.3,100Qm. Tornem a sortir a la pista cimentada i davant nostre ja veiem Sant Cugat de Gavadons.

0,250Qm. 3,350Qm. Sant Cugat de Gavadons. És una església romànica del segle XII que fou l’origen del terme de Collsuspina. És una església de mitjanes dimensions que s'aixeca en una elevació prop del turó de Puig Estels. Es conserva un campanar d'espadanya i en la part posterior d'aquest una finestra amb arc de ferradura. L’1 de maig s’hi fa un Aplec.
A tocar de l’esglèsia hi ha tres elements dignes de ser ressenyats.

Un d'ells és el padró, una gran llosa arrodonida, amb diversos forats. És probable que el central servís per aguantar la creu i el més gran per contenir els objectes litúrgics que es feien servir per fer les benediccions. Hi ha gravades les lletres dels punts cardinals però estan mal orientades degut a la mala ubicació feta en la darrera restauració.

Un altre element interessant és la llosa sepulcral que ara fa de banc, al costat de la porta. Té el relleu d'un escut que sembla correspondre a la família Miravalls. Podria ser del segle XIV o XV.

El darrer element a destacar és la creu que hi ha al mur del cementiri. És una creu amb els braços en forma de sageta, que podria ser del segle XVIII o començament del XIX.
   A la part posterior de l’esglèsia hi ha un mirador molt xulo de la Plana de Vic, el Cadí, el Cabrerès, el Puigmal, les Guilleries, el Montseny... Continuem per un corriol que surt a la dreta a pocs metres d’aquest mirador.

0,250Qm. 3,600Qm. Girem a la dreta i anem a buscar una pista que segueix cap a llevant el   PR-43.

0,400Qm. 4,000Qm. El Regàs. Seguim un camí que trobem a la dreta que ens durà fins la font.

0,150Qm. 4,150Qm. Font del Regàs. Naixement del riu Congost. A mitjans d’agost trobem un petit bassal amb el tub de la font al mateix nivell que l’aigua. El frontal és molt senzill, fet de pedra. L’aigua s’escola per sota uns metres, més avall fa una mica de torrent. L’entorn és força solell i molt modest per ser el naixement d’un riu de més de quaranta quilòmetres que sortint del Moianès, creua tota la comarca del Vallès Oriental fins a Montmeló, quan la seva confluència amb el Mogent formant el Besòs. Ara desfem els últims metres fins la pista.

0,150Qm. 4,300Qm. Pista. Continuem a la dreta. Obviem els camins que ens menen a banda i seguim les marques del PR-43 per la pista principal.

2,600Qm. 6,900Qm. Cruïlla de carreteres. BV-5031 i la N-141C. AMB MOLT DE COMPTE. Creuem a l’altra banda i continuem pel PR-43 cap al Torrent dels Güells.

0,100Qm. 7,000Qm. Girem a la dreta per una pista que ens creua.

0,175Qm. 7,175Qm. Deixem a la dreta el PR-43 que baixa cap a Tona i nosaltres continuem recte. (A mitjans d’agost de 2017 les marques verticals de la cruïlla de la Font dels Güells estan equivocades)
En aquest tram del camí trepitgem llosses de pedra.

0,410Qm. 7,585Qm. Cruïlla. Continuem recte, obviant el camí marxa a la dreta. Sempre seguim per la pista principal seguint les marques grogues.

0,875Qm. 8,460Qm. Bifurcació. Nosaltres continuem pel camí de la dreta, malgrat que els dos camins segurament porten al mateix lloc.

0,350Qm. 8,810Qm. Cruïlla. Continuem pel camí de l’esquerra que en un principi baixa, però de seguida torna a enfilar cap amunt.

0,200Qm. 9,010Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte pel camí que marxa direcció sud. Obviem els camins que menen a banda i banda i nosaltres sempre amunt.

0,450Qm. 9,460Qm. Collet del Roc de la Guàrdia. El nostre camí continua a la dreta cap a la Collada de Collsuspina, però abans de seguir val la pena girar a l’esquerra i pujar fins el turó del Roc de la Guàrdia.

0,300Qm. 9,760Qm. Turó del Roc de la Guàrdia. (891 metres). La muntanya emblemàtica dels Hostalets de Balenyà. El turó té dos miradors, un encarat al Montseny i cent metres més enllà un encarat als Pirineus on hi ha una taula amb la rosa dels vents i el perfil de les muntanyes que veiem des d’aquí, el Pedraforca, la Tossa Plana d’Alp, el Puigmal, el Bastiments, el Puigsacalm, el Canigó... Ara desfem el camí fins el collet del Roc de la Guàrdia.

0,400Qm. 10,160Qm. Collet del Roc de la Guàrdia. Ara si que continuem cap a la Collada de Collsuspina.  

0,500Qm. 10,660Qm. Continuem a l’esquerra per un camí que va paral.lel a la carretera  N-141C direcció Collsuspina.

0,150Qm. 10,810Qm. Cruïlla. Continuem recte obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,080Qm. 10,890Qm. Pista que ens creua. La seguim a l’esquerra en sentit ascendent.

0,400Qm. 11,290Qm. Deixem la pista i continuem a la dreta per un camí carreter.

0,040Qm. 11,330Qm. Girem a la dreta per un corriol que planeja.

0,500Qm. 11,830Qm. Can Jordà. Continuem a l’esquerra per una pista.

0,300Qm. 12,130Qm. Deixem la pista i continuem per un camí carreter que trobem a la dreta.

0,200Qm. 12,330Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,100Qm. 12,430Qm. Els Tres Roures. Centenaris. Considerats arbres monumentals. Continuem per la pista cap a Collsuspina.

0,300Qm. 12,730Qm. Arribem al bosc de Casanoves, obviem el camí de la Deveseta i nosaltres continuem pel Camí Ral que trobem a l’esquerra quaranta metres més avall.

Camí Ral. Aquest és un tram del camí Ral que unia l'antiga via romana d'Hostalets de Balenyà a Torrellebreta i Vic , amb l'important camí ral de Manresa a Vic, per Moià i Collsuspina. Cal fer esment que des de mitjans del segle XVI i fins ben entrat el segle XIX, un tram del camí dividia les parròquies de Sant Cugat de Gavadons i de Balenyà, tal com ho indica la creu de terme que encapçala la font del poble.

Aquest camí ral de Manresa a Vic va estar vigent fins el 1853 en que es construí la carretera de Manresa a Vic, que va permetre la circulació de carruatges, ja que aquest camí ral no era un camí carreter en tot el seu recorregut.

Per norma general, i aquest també, un camí ral té uns 3 metres d'amplada (mesures que permetien el pas d'un carro) i es protegit, quan cal, amb murs de contenció, fets en pedra seca a una banda i empedrat que aplanen el ferm del camí per l'altra. Al costat del camí, es conserven algunes fites de pedra.  

0,600Qm. 13,330Qm. Collsuspina. Font de la Creu del Terme. Inici i final de la sortida d’avui.

Properament, parlarem d’un altra habitant de la serralada litoral, la figuera de moro.