diumenge, 14 de maig de 2017

LA FONT D'EN MIÀ




Fa gairebé 10 anys quan vaig començar a publicar en aquest blog,  a les primeres entrades sempre parlàvem de fonts que podíem trobar a la Serralada Litoral, on el límit pel sud el marcava el Besòs i el límit pel nord, la riera d'Argentona.

Amb els anys, he anat parlant també de fonts, racons, paisatges, camins, viaranys, paraules... més enllà d'aquests límits geogràfics, però com encara ens queden per presentar-vos moltes deus d'aquestes contrades, espero els propers mesos poder presentar-vos unes quantes d'aquestes fonts.

Per començar, avui us parlaré de la Font d'en Mià, a Alella, 

Per arribar-hi es molt senzill. Anirem en cotxe fins el final del carrer Univers d'Alella on aparcarem el cotxe. Creurem un petit parc i caminarem 275 metres, tot planejant i obviant el camí que ens arriba per l'esquerra.

 També anomenada font dels Caçadors, aquí hi trobem dues construccions del segle XIX associades a la font, una és la mina d'aigua amb una coberta de volta i sense porta. Des d'aquí mitjançant un tub s'alimentava la font que hi ha pocs metres més avall. Aquesta font té un frontal fet de pedra i ciment i l'aigua cauria per un tub de plàstic empotrat en aquest frontal. L'aigua cauria en una pica profunda d'uns 60 o 70 cm de fons i 1,10 d'amplada x 0,90 cm de llargada. A finals d'abril de 2017 no hi ha rastre d'aigua per enlloc i tot plegat està força abandonat.

  Per altra banda, al costat de la font, hi ha un recipient quadrat d'uns 70 cm de costat, amb l'interior verdós. Semblaria ser que era utilitzat per fer el caldo bordolés per sulfatar les vinyes, barrejant aigua, calç i sulfat de coure que dóna el característic color verd.

Per fer aquesta entrada he extret part de la informació de www.naturalocal.net

Properament, parlarem de la font del Porró de Sant Fost de Campsentelles.