dilluns, 16 de novembre de 2015

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXV. PINYONAIRES.



A partir del llibre PINYONAIRES d'en Josep Cot i l'Antoni Gimeno, enguany dedicarem dues gramàtiques a aquest ofici que fins fa no massa anys omplia els boscos d'homes que des de Sant Martí fins a finals d'hivern recollien pinyes per extreure'n els pinyons.
A més a més de donat-se paraules per dues gramàtiques, el llibre ens explica que la temporada no començava per Sant Martí (11 de novembre) si no havia glaçat, perquè si no glaçava, la pinya no madurava, no es feia forta i s'aixafava amb facilitat.
Per tant, la temporada del pinyó 2015/2016, si encara es segueixen aquests paràmetres no pot haver començat ja havent passat el 16 de novembre, doncs en el Vallès encara no gela i segurament els dies de fred viu cada vegada són menys.
Fets com aquest constaten l'escalfament del planeta, doncs ja fa força anys que rarament gela abans de Sant Martí.
Les 28 paraules d'avui són les següents,
Acorriolar: Fer corriols de llenya per portar-la al lloc on es carrega.
Amustuït: Pansit.
Bessa: Escarrot. El que queda a l’arbre després de tallar la branca.

Branquejar: Passar per les branques fins arribar a abastar la pinya.
Brosta: Branqueta tendra i prima.
Brostam: Conjunt de brosta.
Camisa: Nom donat al tel fi que cobreix el pinyó.
Cappare: Branca, bri o brot principal d’una planta.
Cimals: Les branques més altes d’un arbre o arbust.
Clivella: Tall estret.
Clofolla o clovella: Part exterior, més o menys dura i poc comestible, que fa d’embolcall a certes fruites.
Costal: Feix de llenya, pròpiament el que portar una bèstia de càrrega a un costat del bast. Feix de llenya preparat per als antics forns de pa.
Costella: Branques exteriors del feix que faran d’embalatge en un costal.
Crosta: Escorça d’un arbre.
Covenella: Cove petit.
Cucares o encares: Branques de pi que embolcallen els feixos de la gavella.
Degollar: Tallar una branca, ran del tronc, picant per sota.
Esbadellar: Obrir una pinya sense separar completament les seves parts.
Escarrot: Peu de branca que queda enganxada al tronc un cop tallada.
Escarrotxa: Escorça.
Escornussar: Veure espinyar.
Esculassar o escular: Treure el cul de la pinya.
Esmatassar: Netejar de mates un bosc tallant la brossa amb el dall.
Esmotxar: Veure espinyar.
Espinyadura: Esclòfia de la pinya.
Espinyar: Obrir les pinyes per treure’n els pinyons.
Estellar: Acabar d’obrir la pinya.
Per fer aquesta entrada he extret les definicions del mateix llibre PINYONAIRES, d'en Josep Cot i l'Antoni Gimeno publicat a Taradell el desembre del 2014.
La setmana vinent serà Santa Cecília i per tant us farem una recomanació musical.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Amustuït: amustoït?

Toni Seuma ha dit...

Gràcies per les vostres aportacions. Jo he posat "amustuït" perquè és la paraula que els autors del llibre Pinyonaires posen a l'annex amb el vocabulari.

Per altra banda, el diccionari Alcover Moll, ens dóna com sinónim de pansir "emmusteir" que es semblaria bastant a "amustuït" i per tant pot ser una de tantes paraules que té variants geogràfiques.