dissabte, 8 de novembre de 2014

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXIX. ANTIGUES MIDES DE MESURA III.

La polzada 
                        
Avui  us presentem la tercera part de la gramàtica del caminant corresponent a les antigues mides de mesura. Amb l’entrada d’avui haurem recordat 71 mots relatius a la mesura que la majoria han caigut en desús.  En aquest sentit, les dues gramàtiques del caminant que feien referencia a aquest tema eren la número 3 i la número 28.
Els 24 mots d’avui són els següents,
Cóp:  Antiga mesura de capacitat per als àrids, encara avui usada al Gironès i a l'Empordà. Cóp blader: Mesura per a cereals, equivalent a una vintiquatrena part de la quartera, o sigui 3'013 litres. Cóp fruiter: Mesura per a la fruita de clovella (avellanes, nous, castanyes, pinyons, etc.); té un cinquanta per cent més de capacitat que el cóp blader.
Escrúpol: Vint-i-quatrena part de l'unça romana; unitat de pes usada encara entre els apotecaris i equivalent a dos òbols i a 24 grans, o sia, a un gram i dos decigrams.
Forc: Mida equivalent a la distància entre el cap del dit polze i el del dit índex, tan separats com sigui posible.
Gerra:  Antiga mesura de líquids (vi i oli), pròpia de Mallorca, equivalent a mig quartí.
Gra: Unitat de pes antiga, equivalent a una setzena part de l'argenç i a la vintiquatrena part d'un escrúpol, i en sistema decimal a cinc centigrams.
Hort: Mesura superficial equivalent a vint-i-cinc destres quadrats, o sigui, la setzena  part d'una quarterada.
Llegua: Mida itinerària antiga, que per a les distàncies terrestres equival a poc més de quatre quilòmetres, i per a les marines a 5.555 metres.
Lliura carnissera: Antiga unitat de pes catalana, equivalent a 3 lliures o 36 unces, és a dir, 1 200 grams.
Marc: Unitat de pes antiga que equivalia a vuit unces.
Mesuró: Mesura de grans equivalent a la vintiquatrena part d'una quartera, o a dos picotins
Mitgera: 1. Mesura de grans que s'usava antigament i equivalia a dues quarteres.
                 2. A Montblanc , mesura de calç, equivalent a dotze arroves.
                 3.  A Andorra, mesura de vi equivalent a vuit porrons,  o a sis porrons en el Pont de Suert.
Moltó: Destre, mesura agrària mallorquina. A la Gramàtica del Caminant XII, ens referim a moltó com a mascle de l'ovella castrat.
Petit:  A Santa Coloma de Farners, equivalia a ¼ de litre de llet
Picotí: Mesura catalana per a grans, equivalent a la meitat d'un cóp o d'un mesuró i a una quaranta-vuitena part de la quartera. En el sistema mètric decimal, les equivalències del picotí varien segons les comarques: a Barcelona, 1'448292 litres. Per altra banda, el picotí de sembradura barceloní equival a 76'507822 metres quadrats.
Polzada: Mida fundada en l'amplària del dit polze, equivalent a la dotzena part d'un peu o a 23 mm.
Pórca:  A Falset, Tremp, Solsona, Balaguer, Lleida i Gandesa entre d’altres municipis, mesura agrària equivalent a la dotzena part del jornal. A la Gramàtica del Caminant XVI, ens referim a pórca, com cadascuna de les porcions de terra en que queda subdividit un camp per sembrar.
Punyera:  Mesura pirinenca per a grans, de valor variable segons les diferents comarques. Al Pallars Sobirà la punyera és la vint-i-quatrena part del quartà, la quarta part d'una recció o d'un litre aproximadament; a la Seu d'Urgell i Andorra sembla que la punyera equival a més de tres litres; a Perpinyà equival a 1'15 litres. A la Vall d'Àneu (Pallars Sobirà) la punyera és també mesura de vi, i equival, com la d'àrids, a un quart de litre.
Quarter: Mesura de líquids, sobretot de vi, de valor variable. a Mallorca, en el segle XVIII, un quarter tenia sis quartins i mig, segons el diccionari Aguiló.; tenia quatre quartes,  i segons el Diccionari Mallorquí- Castellà ; era la 32a part d'una càrrega.
Quarterà: A Eivissa, La quarta part d'un almud.
Quarterada: Mesura agrària equivalent a 71'031 àrees; consta de 400 destres quadrats, es divideix en quatre quartons, i el quartó en quatre horts.
Quarteró:  1. La quarta part d'una arrova, equivalent a sis lliures i mitja, és a dir 2,600 Kgs.
                    2. Mesura de grans, variable segons les comarques, amb oscil·lació entre un litre i un litre i mig; a Barcelona era la quarta part del quartà, i equivalia a 1'4484 litres.
                    3. Mesura de líquids que a Besalú era la quarta part d'un quarter, o sia, la 128a part de la càrrega, 0,94 litres i per tant equivalia a un porró.
Salma: Mesura de capacitat que equivalia a quatre quarteres de Barcelona, aproximadament  278 litres.
Terça: Unitat de pes, equivalent a 1/3 de la lliura carnissera i, per tant, igual a la lliura .
Vara: Mesura longitudinal que a Lleida i Tarragona equival a 771 mm., a Castelló i València equival a 906 mm., i a Xàtiva i Alacant equival a 912 mm.
Per fer aquesta entrada, he extret molta informació de l’edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll. Per altra banda, l’aportació de petit i la seva definició ha estat facilitada per en Josep Casadellà i Turón.
Properament, us presentarem una ruta de fonts entre Viladrau i el coll de Bordoriol.