dijous, 9 de maig del 2013
EL GAIG
El gaig
Avui fa un mes us parlàvem de la mallerenga blava, ara toca fer-vos cinc cèntims d'un altre habitant d'aquestes contrades que no és difícil veure'l aquests dies de primavera.
El gaig és un ocell d'entre 30 i 35 centímetres de longitud, és de color marronós a la part del dors i de color crema a la zona del pit i de la panxa. És especialment difícil de confondre amb cap altra espècie de la comarca, especialmente en vol, quan es fan més evidents les marques alars blanques i blaves, així com el carpó blanc i la cua negra.
A més del seu característic crit (un estrident scaaaaacgg), posseeixen un ample vocabulari, que inclou un sonor i ressonant quiu i un so cloquejant que pot ser imitació del de la garsa.
El gaig és un ocell visible durant la major part de l'any. A l'època de cria és més silenciós i més difícil de veure, quan s'escorre de branca en branca sota una densa coberta de fulles.
Menja glans, ous i ocells, insectes i larves a la primavera i l'estiu, ocasionalment cucs, ratolins i llangardaixos
A la tardor agafa glans i els enterra; més tard, durant el mal temps, torna a menjar als seus dipòsits amagats.
Al començament de la primavera, els gaigs es tornen ocells socials, reunint-se en cerimònies en les que es persegueixen els uns als altres amb un lent bategar d'ales. En d'altres èpoques, fora de la de cria, es deplacen en parelles o en petits grups.
Ambdós sexes construeixen el niu de branques, revestit d'arrels petites i pèls, en arbustos o arbres, entre un i sis metres d'alçada. Prefereixen les boscúries espeses amb sotabosc dens, essent força abundant al massís de Céllecs. La posta és entre abril i juny i la femella pon de tres a sis ous tenyits de verd amb taques marró-verdoses; la incubació, que dura uns setze dies, la realitza únicament la femella, però els pollets són alimentats pels dos pares. Passats uns vint dies, els pollets abandonen el niu.
Per fer aquesta entrada he extret informació de l'Atles dels ocells nidificants del Maresme, editat per l'Hèctor Andino, l'Enric Badosa, l'Oriol Clarabuch i el Carles Llebaria.
Properament parlarem d'Oficis i Jornals.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada