dimecres, 18 de juliol de 2012

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XVI. MOTS SOBRE EL TERRENY.


                                         Una balma

Ja tenim aquí una nova entrega de la Gramàtica del Caminant, avui descriurem totes aquelles paraules que tenen a veure amb el terreny. En aquest sentit, aquest s'ens pot presentar en forma de turó, plana, xaragall, lloriguera...  nosaltres per conrear-lo li podem donar unes formes determinades, solc, cavalló, era...  ell pot tenir diferents característiques i ser humit, erm, obac... i finalment aquest terreny el podem mesurar en vessanes, mujades, jornals...

Tot seguit descriurem 27 paraules per primera vegada, però tot repassant les quinze anteriors entregues de la Gramàtica del Caminant he trobat 58 paraules més que fan referència al terreny, per tant la llista d'avui arriba fins els 85 mots.

Els mots d'avui són:

Assaonat:  Dit com queda el terreny després de ploure.
Bofiot:  Forat produït per l’aigua de pluja als conreus, als peus dels marges o parets.
Boiga:  Tros de terreny guanyat al bosc on s’han cremat les branques dels arbres i els matolls. Aquest terreny s’utilitzarà per el conreu de cereals o altres cultius.
Cau:  Excavació en forma de túnel feta al bosc per una bèstia on crien alguns mamífers: conills, guineus, teixons…
Cavalló: A l’hort, cresta de terra més alta que separa o limita les eres i facilita el rec, on s’hi planten les hortalisses.
Escalivot: Barreja de terra seca i molla que es produeix quan es llaura per sota del nivell d’humitat de la terra.
Esterrossar: Desfer els terrossos, sigui a cops, sigui aplanant-los amb la curra.
Fiter:  Capa de pedres i roques situada a diferent profunditat de terra.
Fondal: Terreny en què hi ha un bon tou de terra sense pedra.
Granelluda: Dit de la terra on hi ha molts terrossos petits i compactes.
Llicor: Terra amb un alt contingut d’humitat.
Lloriguera: Cau.
Maresma: Regió de costa baixa, sovint inundada per les aigües del mar.
Massís: Conjunt de muntanyes més o menys definides per valls i que culminen en un o més cims.
Marge:  Graó que es forma en un terreny per disminuir un desnivell. Si el desnivell és molt pronunciat s’hi forma una paret de pedra seca o es deixa un talús de la pròpia terra.
Patamoll: Terreny saturat d’aigua. Hom no s’adona de la seva existència fins que es queda atrapat en el fang.
Plana: Porció extensa de terreny pla entre muntanyes.
Pendís: Coster, terreny pendent.
Pórca: Cadascuna de les porcions de terra en què queda subdividit un camp per sembrar.
Pregona: Profunda.
Saó: Grau d’humitat de la terra.
Talús:  Inclinació d’un marge o d’una porció de terreny.
Tapollar: Trepitjar la terra quan està molla.
Terròs:  Volum de terra compactada de diferent grandària produït al tapollar la terra.
Timba: Precipici.
Turó: Sempre referit a una muntanya, segons les contrades es considera una elevació de terreny no gaire alta (Empordà, Segarra, Camp de Tarragona, València i Mallorca) o bé un cim agut d’una muntanya ( els Pallars). 
Valls: Excavació de terra d’uns tres pams de fons per dos d’ample feta per plantar-hi ceps.
A més a més en altres gramàtiques del caminant ja hem parlat d’algunes paraules que podríem estar perfectament en aquesta llista.
Acanar: Amidar o mesurar la terra a canes. Una cana equival a un metre i cinquanta centímetres.
Aljub: Dipòsit quadrangular, ample i de poca fondària, excavat a la terra i revestit de pedres per dintre i tapat de volta, que serveix per recollir en el camp l’aigua de pluja que corre per terra.
Areny: Platja, riba, llit de riera… format de sorra.
Bagant: Comporta per aturar l’aigua d’un rec i alçar el seu nivell o desviar-la.
Bagueny: Obac.
Balma: Cavitat no gaire pregona, excavada a una paret de roca o en un vessant rocallós, en la qual penetra la claror.
Boreit: Costum de deixar la terra en repòs durant un any o durant un cicle de sembra.
Campa: Dit de la terra destinada al conreu de cereals i lleguminoses.
Campmany: Camp gran.
Carena: Línia divisòria de dos vessants en una muntanya o serralada.
Cingle: Espadat de roca que forma timba, al cim o en el pendent d’una muntanya.
Clotada:  Espai de terreny, entre terrenys més alts.
Codina: Roca plana arran de terra que fa un clap de vegetació
Coll: Depressió a la carena d’una serralada, sovint utilitzada per transitar d’un vessant a l’altre.
Coma: Prat alteròs, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.
Costa: Pendent del terreny, en general d’un carrer, d’un camí…
Congost: Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d’un riu.
Corriol: Sender, viarany, camí pel qual només pot passar una persona darrera l’altre.

Curra d’esterrossar: Peça rodona cilíndrica de pedra per curronar el sembrat.
Curronar: Acció de xafar la terra amb la curra per compactar-la fort i afinar-la a fi d’afavorir la naixença del sembrat.
Destaussar: Treure la capa de terra que hi ha a la part superior del terreny, quan s’arrenca pedra, argila, sauló, o grava que hi ha dessota.
Destre: Mesura de longitud agrària que a Catalunya equivalía a 2, 796 metres i a Mallorca equivalia a 4,214 metres.

Era: 1. Separació mitjançant cavallons de les diferents plantes de l’hort. 2Espai de terra, generalment rodó, de 10 a 30 metres de diàmetre, on s’ha sobreposat un gruix d’argila compactada per fer-hi una bona pavimentació de manera que la terra no es desprèn i damunt el qual es posen els cereals o lleguminoses per batre’ls.
Erm: Dit del lloc àrid i amb vegetació esclarissada.
Escorranc: Excavació produïda en un terreny rost per l’escurriment de les aigües de pluja.
Feixa: En els terrenys muntanyosos o costeruts, tros de pla horizontal, artificial, limitat per parets de pedra seca que el protegeixen contra les avingudes d’aigua i fa de més bon treballar.
Femada: Fems que hom tira en un camp.
Gleva:  Tros de terra compacta, generalment cohesionada per les arrels de les plantes, que s’axeca quan cavem, llaurem…
Güell: 1. Font abundosa, naixement d’un riu. 2. Forat on es fica un riu, per a reparèixer més avall.
Jornal: Aquest es defineix com l’extensió de terra que es podia treballar en un dia. El jornal depèn del tipus d’agent treballador (persona, mula, parella de bous, cavall…), del tipus de lloc (camp, prat, vinya…) i de la clase d’activitat a realitzar-hi (llaurar, sembrar, segar, collir raïm, plantar ceps…)
Jussà: Inferior.
L’hora de camí: Segons els territoris aquesta podia anar dels 3,5 quilòmetres fins els 5 quilòmetres de distància que es podia recorrer en 1 hora.
Lloreda: Bosc de llorers.
Mallol: Vinya novella, plantada d’un any ençà.

Mantornar: Donar la segona llaurada abans de sembrar
Messes: Sembrats de plantes segadores.
Mujada: Mesura agrària equivalent al tros de terra que podíen llaurar un parell de bous en un dia. Aquesta mesura era igual a 45 per 45 canes quadrades, és a dir uns 4.900 metres quadrats.
Obac: Vessant d’una muntanya més ombrívol, menys calurós.
Puig: Elevació del terreny formant cim, que sobresurt del terreny circumdant, tant si és una plana com un massís muntanyós.
Quadró: Tros de terra de conreu de forma quadrada.
Quintana: Tros de terra tancat amb paret al voltant d’una casa de pagès.
Rambla: Curs d’aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial.
Raval: Barri situat als afores d’una població.
Rost: Terreny que té un pendent considerable.
Sagrera: Terreny sagrat que envoltava les esglèsies consagrades.
Sauló: És la sorra que resulta de la descomposició dels granits.
Serradell: Serrat petit.
Serrat: Muntanya allargada de poca altitud.
Solc: Cavitat llarguera produïda a la superficie de la terra amb l’aixada a l’hort.
Solella: Vessant d’un relleu muntanyós més assolellat, oposat a l’obac.
Tartera: Extensió de terreny, al flanc d’una muntanya, coberta de pedres despresses dels cims.
Torrent: Curs d’aigua temporal, de règim irregular, característic dels pendissos pronunciats i dels vessants de muntanya, pels quals davalla quan hi ha precipitacions estacionals o ocasionals.
Tossal: Elevació del terreny no gaire alta ni de gaire pendent, en una plana o aïllada d’altres muntanyes.
Trescada: Caminada per llocs abruptes.
Varal: Indret, contrada, extensió de terra o de poble, distinta de les inmediates, però alhora propera.
Vessana: Mesura agrària pròpia del Gironès, l’Empordà i la Selva. La vessana corrent equival a 900 canes quadrades, o sia a uns 2187 metres quadrats
Vessant: En una muntanya, un costat d’aquesta.
Xaragall: Regueró que forma l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat.

Per fer aquesta entrada he extret informació del llibre "Vocabulari del Pagès" d'en Miquel Pont i editat per Pòrtic. Colecció Arrels. Barcelona 2009 i de l'edició digítal del diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll.
La propera setmana parlarem de Mossèn Cinto Verdaguer i la Cisa.