Sant Jeroni de la Murtra
Aquests punts d'interès són els següents:
1. Font Sunyera. Sempre raja. La font està en una petita cova feta d’obra en forma d’arc arrebossat i acolorit amb sulfat de ferro. Un broc aboca el raig a un petit toll. L’aigua s’escola cap al torrent a través d’un rec. Davant hi ha l’esplanada bastant gran amb grans pedres sobrants de la pedrera veïna, que escampades aleatòriament fan de taula o seient.
L’indret està ple de plàtans que confereixen una bona ombra a l’estiu i una gran catifa de fulles a la tardor.
2. Font del Ca o Sant Domènec. Raja en époques húmides. La font fa un conjunt amb un muret frontal i uns petits bancs de pedra a cada banda. El muret d’obra i pedra sosté un mosaic policromat amb una imatge de Sant Domenec.
En aquest sentit, esmentar que casualitat o no, a Martorelles podem trobar l’ermita de Sant Doménec al costat de la masia de Can Carrancà.
Ara la font no té boc i moltes vegades l’aigua s’escola per una fulla de roure que li fa de galet.
També en aquest indret, podem veure una barraca de vinya, lloc que s’utilitzava antigament per guardar eines, inclús com aixopluc dels pagesos que conreaven la terra.
3. Font de la Teula. Normalment goteja. Al fons d’una esplanada enmig del bosc trobem una paret de roca granítica, al vessant esquerra de la qual surt la font. No es pot dir que hi hagi cap construcció, sinó un petit muret d’on surt un broc de ferro en forma de teula per on raja l’aigua.
En periòdes humits veurem baixar l’aigua per tots els racons de la teula.
Sens dubte, és una de les fonts més maques dels voltants, tal vegada el paisatge que ens envolta recordaria una font del Montseny.
4. Turó de Galzeran. 484 metres. Delimita les comarques del Vallès Oriental i el Maresme, així com els Parcs de la Serralada Litoral i Marina.
5. Cementiri del Còlera de Tiana. L’any 1870 una forta epidemia de tifus va infectar la Barceloneta. Per la seva situació geogràfica, les autoritats sanitàries van pensar allotjar els pacients als edificis de La Conreria.
Entre el 19 de setembre i el 5 de desembre van morir 58 persones.
Davant la por al contagi, per la població de Tiana, que podia comportar el trasllat dels difunts al cementiri del poble, es decidí habilitar aquest terreny com a cementiri.
6. La Cartoixa de Montalegre. L’única cartoixa de Catalunya, on encara hi ha monjos. Els monjos segueixen l’ordre de Sant Bru ora et labora (resa i treballa). Sens dubte aquest monestir és un dels tresors d’aquestes muntanyes. Per saber-ne més www.cartoixamontalegre.net.
7. Font de Can Ruti o del Goig. Sempre raja. La font i l’entorn arranjats aquests últims anys están força ben conservats. El frontal de la font està fet amb llambordes, d’on surt un boc d’alumini que fa caure l’aigua a una pica feta amb totxos arrebossats.
8. Font de Can Mas. Mina oberta en un revolt del camí i on l’aigua surt per un tub i desprès de creuar el camí cau a l’esquerra buscant el torrent.
9. Sant Jeroni de la Murtra. Aquest antic monestir jerònim del segle XV és una joia del gòtic català. En aquest sentit, va ser el Papa Benet XIII des d’Avinyó, que va donar autorització per fundar el monestir. Les obres van començar el 1416 i van continuar fins a finals del segle XVI, que s’edifica la torre de defensa per interceptar les incursions serraïnes.
L’esglèsia sufragà una bona part de l’edifici, però també la realesa va contribuir-hi abastament. Tanmateix, va ser aquí on els Reis Catòlics van rebre a Cristobal Colón, l’abril de 1493 a la tornada del seu primer viatge a Amèrica. Actualment, l’edifici està declarat monument històric-artístic.
La murtra per la seva abundancia, va donar nom a la vall i al mateix monestir.
Trobareu més informació a www.lamurtra.cat
10. Font de Sant Miquel. Situada al claustre del monestir, de caràcter decoratiu, aboca continuament un rajolí d’aigua que recull de la mina de la Fontsanta, ubicada uns centenars de metres a ponent.
11. Font de Sant Jeroni o del Lleó. A uns 10 metres de l’entrada del monestir, aquesta font sempre raja després d’apretar el pulsador. A l’estar situada en un lloc de pas, aquesta aigua és fantástica perquè els caminaires, excursionistes, ciclistes… ens poguem refrescar quan hi passem pel costat.
12. Ermita de Sant Climent. Fou edificada per ordre dels monjos de Sant Jeroni l’any 1672, en honor al sant que porta el nom, com a promesa durant una llarga temporada de sequera que patí el monestir i la ciutat de Badalona. Durant la guerra amb els francesos el 1697 va ser utilitzada com a caserna militar. El 1835 fou incendiada al mateix temps que Sant Jeroni. Encarada a llevant, antigament des d’aquest punt, els pescadors podien fins i tot veure on hi havia els bancs de peixos davant les costes de Badalona.
13. Poblat ibèric del Puigcastellar. Aquest poblat ibèric és el més important de la zona metropolitana. Va ser habitat entre el segle VI i el III a.C. El Puigcastellar va ser descobert el 1904 per Ferran de Segarra, pare de l’escriptor Josep María de Segarra. Després de vàries excavacions a hores d’ara trobem un espai força museitzat. En aquest sentit el museu de la Torre Balldovina a Santa Coloma de Gramenet és el lloc perfecte per aprofundir en el coneixement d’aquest indret i de la gent que hi va viure.
El cim del Puigcastellar es troba a 303 metres d’alçada.
14. Font de la Bóta. Com a mínim sempre cau un rajolí. Recull en una mina el fil d’aigua que brolla de la terra. El nom li vé de la bóta que hi havia per recollir l’aigua. Probablement era una de les fonts d’abastament d’aigua de l’antic poblat ibèric.
15. Font del Drapet o Sant Roc. Aquesta raja amb abundància tot l’any. A més a més, cal esmentar que per netejar els carrers de Santa Coloma s’utilitza la surgència d’aquesta font. Tant aquesta font com la de la Bóta van ser arranjades i recuperades pel Centre Excursionista Puigcastellar de Santa Coloma de Gramenet.
La setmana vinent anirem d'excursió per la Garrotxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada