dimarts, 21 de desembre del 2010

GRAMÀTICA DEL CAMINANT VI. NOMS DE VILANOVA DEL VALLÈS I

Una albarda amb dos arganells.

Aquesta setmana presento la sisena part de la Gramàtica del Caminant. En aquest sentit, igual que vaig fer amb els noms de Vallromanes, avui presento la primera part dels noms de Vilanova del Vallès que tindran una segona part la propera setmana.

Majoritàriament, com veure gairebé totes les paraules tenen a veure amb la vida al camp, on apareixen estris i oficis avui pràcticament desapareguts.

Com sempre estaré encantat que feu aportacions a aquesta gramàtica.

Les 26 paraules d'avui són les següents.

albarda: Guarniment de les bèsties de càrrega de peu rodó que consisteix essencialment en un coixí ple de palla, de borra..., que s'adapta al llom de l'animal i sobre el qual es col.loquen les sàrries, els arganells...

alou: Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns inmobles.

arganell: Cistell de malla ampla, fet generalment de castanyer o espart que hom col.loca a cada banda dels animals de bast, mitjançant unes nanses que passen per damunt l'albarda.

assaonar: Adobar, bé sigui un camp o inclús una pell.

bagant: Comporta per aturar l'aigua d'un rec i alçar el seu nivell o desviar-la.

bagueny: Obac

bast: Albarda curta que porten les besties de càrrega.

baster: Persona que té per ofici de fer basts.

blanquer: Persona que adoba les pells dels animals desprès d'haver-ne estat eliminat el pèl o la llana, per transformar-les en matèries utilitzables per calçat, vestit, marroquineria, tapisseria o altres aplicacions.

boet: Ribot proveït de dues fulles estretes disposades en angle, de manera que per a cada posició del boet només en treballa una.

bonó: Tap de safareig, de pica... proveït d'un filferro, d'una cadeneta, etc... perquè hom pugui destapar la bononera sense ficar les mans a l'aigua.

borni: Mancat d'un ull.

borra: 1.Fibra curta de qualsevol matèria tèxtil procedent de les operacions de batanatge, cardatge, pentinament... considerada com a rebuig i que principalment es fa servir per fer coixins
           2. Pilotes de pelussa mesclada amb pols.

cerç: Vent fred del nord oest.

cornet: Instrument de banya, de cuir... que serveix per a remenar i tirar els daus.

cot: Antiga peça de vestir llarga amb mànigues, semblant a una bata o casaca, utilitzada per homes i dones.

escorranc: Excavació produïda en un terreny rost per l'escurriment de les aigües de pluja.

femada: Fems que hom tira en un camp.

jussà: Inferior.

maimó: Que fa les coses amb una gran lentitud, molt a poc a poc.

manganell: Giny de guerra usat antigament per tirar pedres, javelines...

mesquita: Conjunt de substàncies que hom treu dels dipòsits de les comunes i que serveixen per adobar els camps.

messeguer: Persona que guarda les messes.

messes: Sembrats de plantes segadores.

met: Fer el met. Fingir, fer-se el beneït.

moraga: Bolet amb el barret bru negrós i cama llisa, comestible, que es fa en terrenys calcaris o arenosos.

Per fer aquesta entrada, he utilitzat el llibre "Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès" de l'Enric Garcia-Pey i l'edició digital del diccionari de l'enciclopèdia catalana.

Molt Bon Nadal a tothom.