dimecres, 28 d’octubre de 2009

Les fonts de Can Camp i Can Puig

El safareig de la Font de Can Camp

Desprès de parlar varies vegades de les fonts de Martorelles de Dalt i de Baix, avui completarem la llista de les 15 + 1 fonts d'aquests "encontorns", així que a la Sunyera, Ca, Teula, Ferro, Gurri, Mercè, Llorer, Roda, Riulas o de Baix, Racó, Can Matons, Can Santpare, Can Ros i Beu-i-Tapa , avui afegirem la Font de Can Camp i la +1, la font de Can Puig.


Començarem parlant de la +1. La Font de Can Puig és una font totalment desapareguda, però no cal ser gaire gran per recordar-la. Fins fa uns 25 anys segurament per la seva ubicació era la font més freqüentada. A pocs metres de la carretera de La Roca a Santa Coloma a l'alçada de l'actual rotonda que dona accès a Martorelles pel camp de futbol; els caps de setmana es podien fer força cues de gent que anava a omplir garrafes.

Tal vegada molt molletans tambè la freqüentàvem per la seva proximitat. Sortint de l'estació de França, nomès calia travessar el pont peatonal i el polígon de la Derbi i en un quilòmetre i mig ja hi èrem.


La Font de Can Puig era una deu arterial d'aigua subterrània, que no se sap d'on arrencava.


Per altra banda, tenim la font de Can Camp, al fons del torrent de les Licorelles, per sota del Barri de la Bòbila.

Referent a aquesta font, cal dir que generalment té un bon doll d'aigua, tant és així que fins que no va quedar establert el servei municipal d'aigües potables a domicili, la font de Can Camp va ésser la proveidora habitual de tota l'aigua d'una barriada.

L'antiguitat d'aquesta font és cosa de segles, tanmateix a la casa de Can Camp, a més de fer de pagesos tenien una rajoleria.

Era un forn d'obra terrissa i per pastar el fang, els rajolers necessitàven aigua abundant que els hi proporcionava el doll de l'aigua.

A principis dels anys 80, la font va ser restaurada i embellida gràcies a la contribució del senyor Simeó Rabassa.

Avui dia, un quart de segle més tard, malgrat l'aigua segueix sortint en abundància, l'entorn de la font i el safareig fa pena. Com es pot deixar tant un entorn com aquest, ubicat pràcticament enmig del poble? No ho entenc. Hi ha brutícia per tot arreu.

Buscant fonts a banda i banda de les Serralades Litoral i Marina he visitat prop d'una vintena de pobles, i des del meu modest entendre el poble amb els entorns naturals més deixats és Martorelles. Nomès cal baixar de Can Roda a Can Sunyer pel torrent i desprès anar a la Font de Can Camp.


Per fer aquest article he tret força informació de "Martorelles. Històrica i llegendària" de Jaume Sindreu.


Finalment, vull fer tres anotacions.

1. Hi ha algun lloc que a la Bassasa, entre la Font de la Teula i del Ferro, se la considera font, jo la deixo en la categoría de bassa.


2. Hi ha fonts que tenen varis noms, a Santa María de Martorelles, n'hi ha una que en té tres, la font de Baix, font de Can Riulas i segons en Jaume Sindreu, font del Viver.


3. I per últim, dir-vos que el mes de novembre entre d'altres coses, parlarem del Torrent de les Bruixes a Santa Coloma de Gramenet


1 comentari:

Adolf ha dit...

Em va molt bé que facis aquesta entrada per ajudar-me a documentar les fonts martorellenques, treball que estic fent pern fer un llibre.
La font de can Camp està deixada per la confrontació entre la propietaria (M. Rabassa) i L'ajuntament.
Haig de consultar el llibre d'en Sindreu, ho faré més endevant.
En saps res de la font de can Gurri, el rètol diu: Font d'en Gurri. I la de "la Tereseta" el rètol diu: "de ca la Tressa".