Nyaps: 1. La Font de Sant Jaume

La font de Sant Jaume

De tant en tant, vaig afegint alguna secció al blog. Al marge d'indicar els camins i corriols per arribar a les fonts o parlar de tot allò que trobem pel camí, tambè m'agrada parlar de la serralada i del fet de caminar des d'altres vessants.

Tanmateix, aquest darrers mesos, hem parlat de Josep María de Sagarra i la Serralada de Marina, en un futur parlarem d'altres escriptors, pintors, escultors... i la seva relació amb aquestes muntanyes. Tambè hem iniciat una gramàtica del caminant, on de ben segur afegirem més paraules... i en un futur arribaran altres seccions.

De fet, avui n'encetarem una, els nyaps, allò que trobem al Parcs de la Serralada de Marina i Litoral, i no ens agrada, bé perquè estigui brut, deixat, perdut, mal arrenjat... i per començar parlarem de la Font de Sant Jaume ubicada a Vilanova del Vallès.

Per arribar a la Font de Sant Jaume, farem una aproximació en cotxe fins la casa de colònies de Can Rabassa, on hi ha un punt d'informació del Parc obert els caps de setmana o bé fora d'aquest horari i per evitar problemes d'aparcament recomanem deixar el cotxe al carrer Xaloc, cantonada amb el Camí de Can Nadal. ( no és difícil trobar-ho, nomès està a 200 metres de l'institut de Vilanova, direcció can Maymó).

Una vegada ubicats en aquest punt, travessem amb molt de compte el camí de Can Nadal i contínuem per l'esquerra paral.lels a la riera d'Ardenya que gairebè sempre baixa eixuta, direcció cap a Can Nadal i Can Maymó.

Tres-cents cinquanta metres més endavant, girem a l'esquerra tot creuant la riera i seguim recte pel camí de sorra uns 200 metres.

En aquest punt, ja trobem un pal indicador que senyala cap a la Font de Sant Jaume. Des d'aquest punt, davant nostre, a un centenar de metres, ja podem veure el trecadís que hi ha en el frontal de la font.

Girem a la dreta i desprès de caminar 100 metres, a l'alçada d'una caseta elèctrica, girem a l'esquerra i ens endinsem en un planell on trobem bons exemplars d'alzina surera.

La font la trobarem a la part baixa d'aquest planell a uns 50 metres de la caseta elèctrica.

Aquesta deu d'aigua no s'esgotava mai, avui la font no raja perquè varen ensorrar reiteradament la part de sobre i deixaren d'arranjar-la.

La font era construïda amb un banc de pedra semicircular de pedra i totxo i un davant de trencadís, d'on rajava l'aigua i el nom de la font i l'any 1668. Avui trobem part dels bancs gairebè coberts per sorra degut a petites esllavissades, un trencadís molt deteriorat i sense boc, una part davantera de la font plena de vidres i altre brutícia, però el que més em sobta a mí, són els rètols indicadors que indiquem que l'aigua de la font no està tractada, per tant suposo que quan es van fer aquests indicadors, no crec que faci més de 10 anys, la font encara rajava.

Llavors, en aquest cas trobem dos nyaps, un per l'estat de la font i un altre per la seva ràpida degradació.

Deixo preguntes obertes.

Quants anys fa que no raja aigua de la font?

Perquè es va deixar d'arranjar?

Bè, si algú té alguna resposta, us agraïria que m'ho diguèssiu, jo per la meva banda ho preguntaré a l'ajuntament de Vilanova.

Aquest magnífic entorn, es completava amb les dues grans alzines sureres ran del banc del costat de migdia, i la bassa, rodona de 9 metres de diàmetres que es troba situada a la feixa de sota la font. Per tant, anys enrerra s'havien fet moltes fontades en aquest indret.

Per tornar al cotxe, nomès cal desfer el camí.