dilluns, 27 d’octubre del 2008

Una excursió de dames i cavallers

Font de Can Gurri
Al mes de juny us vaig prometre que un día us parlaria sobre una llegenda de Castellruf. Ja ha arribat el moment.

Malgrat que pertany a un recull d'en Joan Amades la vaig trobar a un blog badaloní. "El badiu dels micacos"i ara és el moment d'explicar-la perquè parla de la nit de Tots Sants, de misteri, intriga i por i tambè de panallets, castanyes, moniatos i moscatell.

Si algun dia aneu a Castellruf podeu trobar restes d'un dolmen, d'un poblat iber i d'un castell documentat l'any 1060 i del que nomès queden vestigis d'alguns murs, doncs resulta que la nit de Tots Sants tots els antics possessors, dames i cavallers s'entaulen dalt del turó i mengen sense pronunciar cap mot. Rics vestits cobreixen el pelat ossam dels comensals i malgrat que ningú ens ha fet arribar el menú suposem que els panallets i les castanyes com a mínim no hi faltaran.

Però com podem arribar al lloc d'aquesta festassa.

O bé des de Santa María de Martorelles com vam explicar l'esmentat mes de juny o bé des de Vallromanes com explicarem a continuació.


APROXIMACIÓ

Sortim de la plaça de l'ajuntament i tot baixant per la riera arribem fins al camp de golf desprès de travessar la carretera amb MOLT DE COMPTE.

Portem 800 metres d'excursió quan som davant l'entrada principal del club de golf i girem a l'esquerra per un camí de terra tot travessant el camp.

Arribem a un carrer asfaltat que puja, l' Avinguda Can Corbera continuem amunt. A uns 300 metres trobem una cruïlla., nosaltres contínuem per l'Avinguda Can Corbera, que ara és una pista de terra. A partir d'aquí i fins el coll de Can Corbera, seguirem les marques verdes i grogues tot deixant els camins que menen a dreta i esquerra i sense abandonar la pista principal que sempre puja.

Quan portem 3 quilòmetres d'excursió arribem al Coll de Corbera. Cal esmentar que fins aquí s'hi pot arribar en cotxe sense dificultat, per tant si aneu amb canalla o gent poc caminadora, aquest seria un bon punt d'inici de l'excursió.


Contínuem pel camí pel quan hem arribat que ara es converteix en un camí carreter, uns metres més endavant tambè obviem el camí que baixa cap a Can Girona, nosaltres contínuem rectes.

A partir d'aquí deixem les marques verdes i grogues.


Ara pasem pel costat d'una casa en runes "Can Barbeta" l'última casa del terme municipal de Vallromanes pel seu costat sud-est. A partir d'ara tota l'excursió serà dins el terme municipal de Santa María de Martorelles.

Desprès d'uns 600 metres, arribem a una cruïlla de camins, nosaltres girem a l'esquerra cap amunt. Tot seguit, desprès d'uns escasos 250 metres arribem a una curva a l'esquerra per on s'enfila la pista, abans d'afrontar aquesta rampa, davant nostre un petit corriol s'endinsa al bosc que en menys de 100 metres ens portarà a la Font de Can Gurri.


Malgrat que fins fa dos o tres anys, la font sempre com a mínim gotejava, avui dia és molt rar veure-la ni tan sols gotejar.

Per altra banda, hi ha gent que diu que aquesta font era la "Font del Ferro", de fet si baixem les escales i ens fixem a sobre del boc, s'hi pot intuir l'inscripció gravada a la pedra i que l'autèntica "Font de Can Gurri", la trobabem a prop de l'entrada del camí on hi havia la masia i on ara nomès hi ha berdisses.


Ara pujarem pel corriol-torrent que ens queda més a la dreta i que ens durà fins la Font del LLorer. Passem pel costat d'una torre elèctrica i contínuem amunt, dos-cents metres enllà trobem l'entrada de la font. Sabrem que és el corriol correcte, si el trobem a mà dreta i si hi ha una alzina a l'entrada del camí amb un rètol a dalt del tronc que posa FONT. A vint metres la trobarem.


Font del Llorer o Ca la Teresina. Mai l'he vist rajar. El llorer bord que hi ha darrera la font li dóna el nom. I no sé qui era la Teresina. Tant de bo ho esbrinem algun día.


Sortim al camí principal i continuem amunt, als pocs metres arribem a una pista i seguim direcció sud. Desprès d'uns centenars de metres girem a la dreta per una pista, obviant el corriol que hi ha al costat de la pista. Tres-cents metres més endavant arribem a una cruïlla i tornem a girar a la dreta, tan sols ens queden cent metres per arribar al coll de Castellruf.


Aquest és un punt on connecten dues rutes la que hem fet avui i la feta el mes de juny amb el títol "Pels voltants de Castellruf" que venia de Santa María de Martorelles. pel corriol que ens queda a mà esquerra tot passant per diferents fonts.

A més a més davant nostre surt el corriol que puja a Castellruf i una mica a l'esquerra la pista que baixa a Santa María de Martorelles tot vorejant la pedrera.


Nosaltres agafem la pista de la dreta que ens indica cap a la Font de la Mercè i fins on ens portaran les marques del GR 97-3, obviem els camins que menen a dreta i esquerra i seguirem sempre la pista principal que en un quilometre i mig ens arribarà a la font.


Font de la Mercè. Sempre raja. Sens dubte una de les fonts més importants de tota la serralada.

Podria haver sigut batejada amb aquest nom, fent referència a la patrona de Barcelona, tanmateix aquest terrenys pertanyien i no sé pas si encara pertanyen a l'Ajuntament de Barcelona.


Seguim per la mateixa pista i a uns 150 metres girem a la dreta per una pista que sobretot al principi puja bruscament. Obvíem tots els camins a banda i banda i desprès de vuit-cents metres arribarem al Coll de Corbera inici i final de la nostra excursió d'avui.


Si hem deixat el cotxe al coll de Can Corbera, avui haurem caminat uns 4,5 quilòmetres.