Font de Sant BartomeuFa mesos que vaig decidir que el mes d'agost parlaria de la font de Sant Bartomeu. I per què?
Doncs molt senzill, el día 24 és Sant Bartomeu i a l'ermita hi fan un petit aplec. Quina millor excusa!!!
Arribar a aquesta font és molt fàcil. Si venim del Vallès, hem d'agafar la carretera que va de la Roca a Òrrius (BV 5106) i quan arribem al coll de Sant Bartomeu aparquem el cotxe i trobarem a mà dreta una pista ampla que en poc més de cent metres ens durà a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes i tambè a peu de carretera uns metres abans de la pista un camí carreter, normalment tancat per una cadena que en menys de cinc minuts ens portarà fins la font de Sant Bartomeu.
Què dir d'aquesta font?. Lloc perfecte per fer una fontada. Sempre raja i forma un torrent que a la plana desaigua al Mogent. Per cert, la font de Sant Bartomeu pertany a Òrrius, és una de les 18 fonts que hi ha en el municipi.
Però si nomès diguèssim això d'aquest indret seriem escassos, Perquè Sant Bartomeu és una cruïlla de camins; d'una ruta prehistòrica que surt de Granollers i arriba a Cèllecs (PR-36) del GR-92 que travessa Catalunya des de Portbou a Ulldecona; del Meridià Verd que desprès de tretze etapes uneix Coll de Pal i el Masnou dibuixant una perfecte línea recte.
A més a més no podem obviar parlar de l'ermita romànica del segle XII, minúscula i relativament ben conservada d'una sola nau i campanar d'espadanya i encara menys de la Montserrat la senyora que habita una senzilla caseta adossada a l'esglèsia que us atendrà amb molta amabilitat i us pot explicar entre altres coses com l'any 2008 a 30 quilòmetres de Barcelona es viu sense aigua corrent ni electricitat. Una senyora que amb vuitanta anys porta el seu 2CV com si res per anar a comprar. Tanmateix una persona molt agradable i alegre, satisfeta de la vida, d'aspecte distingit i informada de tot el que passa en aquest món. Sense cap mena de dubte un patrimoni humà del Parc.
Mica a mica en articles posteriors anirem descobrint els innumerables racons que s'amagen a molt pocs quilòmetres d'aquí, però cal endreçar-los i anar-los servint mica a mica i ben amanits. Massa teca per temps de vacances. Ens retrobem el mes de setembre.
2 comentaris:
Hola Toni!
Merci per apropar-nos a aquests raconets tan maravellosos...
Jo també sóc un afeccionat a la muntanya i la natura.. i em conec el massís de Sant Mateu com si fos casa meva.... és un gran tresor amb una riquesa enorme i que l'hem de preservar molts i molts anys. Malauradament alguns indrets s'han anat degradant amb el temps... massa freqüentació, cotxes, quads, la gent és molt poc respectuosa amb l'entorn, llençant escombraries... els propis de la diputació duen a terme neteges forestals barrueres amb l'excusa de la prevenció d'incendis...Mentida..per treure llenya... (com la de l'any passat als terreys de Can Riera)... les sequeres dels últims anys...etc
Hi ha fonts que han deixat de rajar fa relativament poc, com la de Sant Mateu (Jul 2007)...molt sensible a la sequera, ja que es troba a la cota 470 i l'aqüífer és molt limitat, només l'aigua que drena de les planes de St Mateu.
Encanvi d'altres no paren mai, com la de Can Gurguí o la d'en Mamet. Fa poc vaig descobrir una al vessant oest del Tº d'en Baldiri (F. d'en Canal), baixant cap a Teià... i una altre prop d'Òrrius, molt amagada dins d'una torrentera.
be, no m'enrotllo més, je je
seguirem atentament aquest blog!
una abraçada,
Marc (Premià de Mar)
Marc tens tota la raó. En un sector de la muntanya de Céllecs (any 2015)han aclarit el bosc d'una manera molt poc professional. Han tallat les alzines amb troncs gruixuts i han deixat les petites. També han tallat alguns pins centenaris i allà estàn per terra. Es veu clarament que han anat a fer llenya. Algú hi deu d`anar bé amb tot aixó. Jo també em conec molt bé tot aquest sector del Parc de La Serralada Litoral i he fet alguns descobriments.
Un altre de Premià.
Publica un comentari a l'entrada