3a Passejada pels voltants de Vallromanes

El proper diumenge 25 de maig a les 9 del matí pujarem a Sant Mateu entre corriols. Aquest serà un itinerari circular, amb inici i final a la plaça de l'església de Vallromanes.

Aquesta excursió ens ofereix diversos paisatges, corriols amb espesa vegetació, camins erosionats per l'acció de l'aigua, esplèndits miradors cap a tota banda, tots els verds a les Planes de Can Riera...

Malgrat que gairebé tot l'itinerari passa pel terme municipal de Vallromanes, també trepitjarem un tros de Premià de Dalt i un tros de Teià.

Aquesta sortida la podeu fer tot l'any, això si cada estació de l'any li posarà els seus matisos.

Qm 0. Sortim de la plaça de l'església riera amunt i 50 metres més endavant girem a la dreta pel carrer Alella. Contínuem recte per la pista de terra que marxa davant nostre. Passem pel costat de Can Brutau i seguim pujant.

Qm. 0,300. Arribem a un carrer asfaltat que obvíem, nosaltres girem a l'esquerra, primer per una pista, però de seguida per un corriol que encara marxa més a l'esquerra. Nosaltres sempre seguirem rectes i amunt, no fent cas als corriols i camins que ens travessin.

Qm. 0,800. Can Cirera. Deixem els ruscos d'abelles darrera nostre i nosaltres contínuem amunt pel camí sense fer cas als corriols i camins que menen a banda i banda del camí.

Qm. 1,750. Pista de Vallromanes al coll del Clau. Seguim amunt fins arribar al coll del Clau.

Qm. 2,250. Coll del Clau. A partir d'ara i fins arribar a Sant Mateu, seguirem el GR92 (marques blanques i vermelles) direcció nord. En un primer moment el camí passa per un rocallam entre pins.

Qm. 2,750. Coll de Can Gurgui. Compte no perdre les marques del GR. Tanmateix hem de seguir un corriol que s'enfila a l'esquerra quan portem caminant cinquanta metres per la pista ascendent. Aquest camí està bastant erosionat, però té molt bones panoràmiques. Gairebé quan ja som a dalt, deixem a l'esquerra Can Gallemí, l'última casa de Vallromanes pel sud.

Qm. 3,750. Can Riera. Per acostar-nos a la font de Sant Mateu seguim la pista que davant nostre fa una "U" voltant les Planes de Can Riera, el GR a mitja pista marxa a la dreta.

Qm. 4. Font de Sant Mateu.

Des de fa dos o tres anys sempre està eixuta. Al seu davant una gran bassa ara en desús, ens il.lustra sobre el concepte d'economía de l'aigua que tenia la vida a les masies, en una época en que no hi havia aigua corrent.

Darrera la font tornem a retrobar el GR92, l'indicador ens guia cap a un corriol ascendent, en pocs minuts arribarem a l'ermita.

Qm. 4,250. Ermita de Sant Mateu.

La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic d'una sola nau. Tanmateix el més curiós és la disposició del campanaret d'espadanya, perpendicular a la façana.

Segurament això és així per tal d'augmentar notablement el radi des d'on eren perceptibles els tocs de la seva campana.

                   Alzina de Sant Mateu.

Situada a l'esplanada de davant de l'ermita homónima, la seva alçària de més de 15 metres empetiteix l'ermita i l'habitatge dels ermitans. És probablement l'alzina més alta del Parc de la Serralada Litoral i una de les més velles, amb gairebé dos-cents anys de vida.

Contínuem pel GR92 uns doscents metres fins que girem a mà esquerra tot seguint el Meridià Verd Sud. Al capdavall del camí carrerer pel qual ara anem ens travessa la pista carenera que seguirem direcció sud. Uns metres més endavant el Meridià Verd segueix davallant per un camí que marxa a la nostra esquerra fins la Platja d'Ocata. Nosaltres hem de seguir per la pista.

Qm 5. Mirador de la Cornisa.

Si la contaminació ens ho permet podrem fer una visita virtual pel Maresme, el Vallès i sobretot pel Barcelonès.

Seguim baixant per la pista. ¡¡¡ Compte amb el trànsit!!!

En una curva trobarem una font (sense nom oficial) això sí sempre raja. Encara que no és recomanable beure-hi.

Qm 6,250. Coll de Can Gurgui. Seguim la pista a la dreta en direcció a la font i al restaurant de Can Gurgui.

Qm 6,500. Font de Can Gurgui.

Font que sempre raja. Aigua sanitàriament potable. La font es troba en una cruïlla de camins, per tant encara avui és molt concorreguda.

Sortim de la font i abans d'arribar a la casa de Can Gurgui girarem a l'esquerra pel camí que baixa a Vallromanes tot passant per la torre de Sant Isidre i Can Lairet fins desembocar a la riera a l'alçada de Can Sala Gros. D'aquí a la pláça de l'església nomès ens restarà poc més d'un quilòmetre.

"

Qm 9. Plaça de l'església. Vallromanes.

Per fer aquesta entrada he extret informació del llibre "Parc de la Serralada Litoral" Història i itineraris de l'Adrià Triquell i Salomé i editat per Piolet l'abril de 2012.