Aquest matí m'he llevat amb aquest gran dubte existencial.
Per on deu ser més "xulo" pujar a Sant Mateu.
Com per la vessant vallesana ho he fet un munt de vegades. M'he anat a Premià de Dalt i des del Parc de la Cadira del Bisbe, seguint l'itinerari de la ruta de l'esquirol he anat fins a Sant Mateu.
I senyores i senyors sense cap mena de dubte em quedo amb la vessant vallesana.
Des de Vallromanes pots pujar fins a dalt per corriols i a més a més trobant aigua pel camí.
L'esmentada Ruta de l'Esquirol sembla feta perquè la gent avorreixi això de caminar per la muntanya.
L'únic alicient el trobem una vegada arribem a Sant Mateu, però pel camí nomès pista ampla en constant pujada, sense aigua i si ets una mica passarell i mandrós i ho vols fer a l'estiu a partir de mig matí. ¡¡¡Calçat!!! Que acabaràs ben rostit.
Per altra banda, la Cadira del Bisbe m'ha decepcionat força. Ho he trobat tot bastant deixat.
Bè, des d'aquesta banda de la muntanya (Vallès) de tant en tant aniré saltant a l'altre banda a veure que trobo.
I ja que defenso tant la pujada vallesana us la descriuré properament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada