EL CASSÓ DE VALLROMANES. PRIMERA ETAPA. (EL PEDRÓ, SANT MIQUEL, GALCERAN)

 

                               El Castell de Sant Miquel

Qui no ha sentit parlar de l’Olla de Núria, aquella travessa que puja tots els cims que envolten la vall de Núria.

En aquests dies de confinament municipal on els caps de setmana només podem anar a peu o amb bicicleta fins els municipis que llinden amb la nostra població he portat a la pràctica una idea que feia temps que em ballava pel cap.

Aquells que estem avesats a caminar per aquestes contrades, de seguida ens posaríem d’acord que hi ha 5 cims que són a l’abast d’una excursió matinal des de Vallromanes, el Pedró, Sant Miquel, Galceran, Sant Mateu i Céllecs. Alguns com el Pedró són simplement un passeig i d’altres com el Turó de Céllecs, suposa una excursió que es pot acostar als 20 quilòmetres.

Per altra banda, el cassó és aquell recipient modest de metall on escalfem petites quantitats de líquid. Per exemple: la llet per l’esmorzar. A diferència de l’olla que és aquell recipient més gran i on bullirem o cuinarem menjars de més entitat.

Per tant, com les muntanyes que envolten aquesta vall que és Vallromanes són molt modestes i avui us começaré a presentar una travessa líneal i circular que volta i puja a aquests cims, a aquesta travessa m’he atrevit a posar-li El Cassó de Vallromanes.

Les dues primeres entrades que us presentaré serà la travessa dividida en dues etapes, la tercera etapa, serà la travessa integral i la darrera entrada la dedicarem a parlar del patrimoni natural, històric i arquitectònic que veurem mentre fem El Cassó de Vallromanes.

A l’etapa d’avui pujarem al Pedró, al Castell de Sant Miquel i al Turó de Galceran, farem una distància de 17,6 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 800 metres amb sortida i arribada a Vallromanes.

EL CASSÓ DE VALLROMANES. PRIMERA ETAPA.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça de l’Esglèsia de Vallromanes i anem a l’esquerra pujant per la riera de Vallromanes.

0,100Qm. 0,100Qm. Tombem a la dreta pel carrer Alella.

0,080Qm. 0,180Qm. Continuem per una pista de terra en sentit ascendent.

0,325Qm. 0,505Qm. Continuem a la dreta i cinquanta metres més enllà seguim recte per un camí de terra.

0,050Qm. 0,605Qm. Bifurcació de corriols. Continuem pel de l’esquerra.

0,175Qm. 0,780Qm. El nostre camí fa un revolt a la dreta i continua pujant.

0,200Qm. 0,980Qm. El Pedró (230 m), la nostra primera fita. A finals de novembre de 2020 ha desaparegut la creu metàl.lica que coronava aquest indret. Des d’aquí mirant cap al sud, tenim unes bones vistes del Castell de Sant Miquel, que és el nostre proper objectiu i cap al nord-est el turó de Céllecs que serà l’últim cim que pujarem completant aquest cassó.

Continuem recte avall.

0,590Qm. 1,570Qm. Rambla de Vallromanes. COMPTE!!! Doncs sortim directament a la carretera. Ara continuem a l’esquerra i seixanta metres més endavant creuem a l’altra banda i seguim avall per la Rambla.

0,350Qm. 1,980Qm. Rambla de Vallromanes. Davant el restaurant la Noguera. Creuem el vial d’accés a Vallromanes i continuem a la dreta cap a la carretera BP-5002.

0,100Qm. 2,080Qm. Carretera BP-5002 (El Masnou – Granollers). Creuem i continuem per l’avinguda de Can Corbera.

0,125Qm. 2,205Qm. Continuem a l’esquerra creuant el camp de golf per un camí de terra.

0,125Qm. 2,330Qm. Continuem amunt per l’avinguda de Can Corbera.

0,400Qm. 2,730Qm. Cruïlla. Seguim a l’esquerra per l’avinguda de Can Corbera.

0,780Qm. 3,510Qm. Continuem a la dreta pel carrer de la Rocalla.

0,520Qm. 4,030Qm. Corriol que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,030Qm. 4,060Qm. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,240Qm. 4,300Qm. Obviem la pista que marxa a l’esquerra cap al Coll Mercader. Nosaltres continuem recte.

0,375Qm. 4,675Qm. En un revolt trobem a l’esquerra un corriol que s’enfila entre cirerers d’arboç. El camí té trams que ens obligarà inclús a posar una mica les mans.

0,525Qm. 5,200Qm. Castell de Sant Miquel. (413 metres.) Des d’aquest punt veiem cap al sud-est el turó de Galceran, el nostre proper objectiu. Ara continuem pel camí pel qual hem arribat, direcció el coll de Can Corbera.

0,215Qm. 5,415Qm. Arribem al final d’una pista, ara continuem per un corriol que trobem a l’esquerra en sentit descendent. COMPTE!!! Aquest tram està molt trencat i axaragallat.

0,300Qm. 5,715Qm. Seguim per un corriol que trobem a la dreta.

0,400Qm. 6,115Qm. Coll de Can Corbera. Ara continuem recte per una pista de terra cap a la Font de Can Gurri.

0,070Qm. 6,185Qm. Obviem el camí que baixa cap a la font de la Mercé. Nosaltres continuem recte.

0,885Qm. 7,070Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,260Qm. 7,330Qm. Seguim per un corriol que trobem a la dreta cap a la font de Can Gurri.

0,140Qm. 7,470Qm. Font de Can Gurri. Ara seguim pel corriol que surt a l’esquerra de la font en sentit clarament ascendent.

0,310Qm. 7,780Qm. Deixem a l’esquerra una torre eléctrica. Nosaltres continuem amunt per la pista que trobem a la dreta.

0,250Qm. 8,030Qm. A la dreta, trobem el corriol d’accés a la font del Llorer.

0,080Qm. 8,110Qm. Font del Llorer. Ara per continuar desfem aquests últims 80 metres i seguim a la dreta en sentit ascendent.

0,125Qm. 8,235Qm. Pista carenera. Continuem recte, dirección sud.

0,400Qm. 8,635Qm. Obviem una pista que marxa a la dreta i nosaltres continuem recte.

0,750Qm. 9,385Qm. Tombem a l’esquerra per pujar cap al Turó de Galceran.

0,150Qm. 9,535Qm. Turó de Galceran. (484 metres.) Per pujar fins el cim, a la dreta trobarem un corriol que en 40 metres ens durà fins el vèrtex geodèsic. Des d’aquí dalt, mirant cap al nord veiem a la llunyania el Turó de Céllecs, Sant Mateu, més a prop, l’intuim per sobre la pista que puja cap al mirador de la Cornisa.

Ara desfem aquest corriol i seguim a l’esquerra.

0,075Qm. 9,610Qm. Seguim per un corriol que trobem a la dreta en sentit descendent cap a la banda de Marina.

0,520Qm. 10,130Qm. Coll de Nou Pins. Seguim a l’esquerra en sentit descendent.

0,270Qm. 10,400Qm. Cruïlla. Continuem recte seguint el GR-92. (Ara anirem pel GR-92 fins Coll de Clau. Quilòmetre: 15,250.)

1,420Qm. 11,820Qm. Obviem una pista que baixa i seguim recte pel GR-92 en sentit lleugerament ascendent.

0,500Qm. 12,320Qm. En un revolt el GR-92 s’enfila a l’esquerra.

0,180Qm. 12,500Qm. Cruïlla Continuem a l’esquerra pel GR, en sentit ascendent.

0,180Qm. 12,680Qm. Seguim per un corriol que davalla a la dreta.

0,430Qm. 13,110Qm. Carrer asfaltat. Continuem a l’esquerra.

0,060Qm. 13,170Qm. Continuem per un camí de terra a l’esquerra.

0,480Qm. 13,650Qm. Coll de Font de Cera. Carretera BP-5002. (El Masnou –Granollers). AMB MOLT DE COMPTE Creuem i continuem per un corriol que trobem davant nostre (Les marques del GR-92 són molt clares.

0,015Qm. 13,665Qm. Seguim a la dreta per un camí.

0,100Qm. 13,765Qm. Enllacem amb una pista més ampla.

0,190Qm. 13,955Qm. Pista que ens creua. Continuem recte pel GR-92.

1,000Qm. 14,955Qm. Obviem un camí que ens arriba per la dreta. Seguim recte pel GR.

0.250Qm. 15,250Qm. Coll de Clau. Si volguéssim continuar seguiríem pel GR-92, però com avui ja volem baixar cap a Vallromanes i onar per finalitzada aquesta primera etapa. Tombem a l’esquerra.

0,450Qm. 15,700Qm. Cruïlla de pistes. Seguim a l’esquerra i uns metres més endavant el camí perd amplada.

1,000Qm. 16,700Qm. Bifurcació. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,200Qm. 16,900Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit descendent.

0,200Qm. 17,100Qm. Tombem a la dreta per la pista que ja ens baixa cap a Vallromanes.

0,325Qm. 17,425Qm. Carrer Alella. Continuem recte.

0,080Qm. 17,505Qm. Rambla de Vallromanes. Seguim a l’esquerra.

0,100Qm. 17,605Qm. Plaça de l’Esglèsia. Inici i final de la sorrtida d’avui.

La propera setmana, a la segona etapa pujarem a Sant Mateu i a Céllecs.

 

 

LES VALLS DEL FRESER IX. LLEGENDES I CREENCES DE VALL DE NÚRIA I VALL DE RIBES

 

Avui us parlaré d'aquest llibre d'en Jordi Mascarella i Rovira i Miquel Sitjar i Serra editat per Farell l'any 2003 dins la Col.lecció Popular Llegendes.

El llibre està distribuit en 13 capítols; Orígens de Núria, Indrets Nuriencs, Mobiliari Sagrat de Núria, Miracles Nuriencs, Núria. Calendari i Activitats, Fundació de Pobles, Encantades, Bruixes, La Por, Personatges Llegendaris, Animals i Plantes Llegendàries, Fests Històrics Revestits de Llegenda i Altres Llegendes.

És un bon llibre per conèixer l'imaginari d'aquestes contrades i de la veïna baronia de Toses, doncs la recerca bibliogràfica que han fet els autors és molt extensiva, tanmateix trobo que tot plegat és una volcada i endreça d'informació al voltant de la verge de Núria, Sant Gil, el sant home Amadeu, el santuari, la campana, l'olla... i que ha mancat fer tria i han posat tot allò que han trobat que feia referència a aquestes valls. Tanmateix, també trobo que manca relat i esdevé una lectura poc atractiva.

Llegint algunes de les històries he tingut la sensació que la llegenda quedava inacabada com si els autors haguèssin extret un fragment d'un manuscrit antic i l'haguèssin enganxat en aquest llibre, un exemple ben clar és la llegenda de "La truita de la cova de Ribes" 

Amb l'entrada d'avui ja en portem 9 dedicades a les Valls del Freser, les tres que manquen les publicaré a partir de l'estiu del 2021, quan arribi el bon temps i esperem que les limitacions de mobilitat per la pandèmia hagin desaparegut.

Aquestes tres entrades es complementaran el 2021 amb 12 entrades que dedicaré a la comarca de La Selva, de Les Agudes a la plana selvatana,  de les obagues al camins de ronda, de les fonts, rierols i gorgs a les onades de la Mediterrània.

Tot això a partir del mes de gener.

Properament, us proposaré una travessa pels cims que volten Vallromanes.

STAY HOMAS

 

Aquest proper diumenge 22 de novembre celebrarem Santa Cecília. Com cada any us faig una recomanació músical. Enguany, no sóc gaire original, però el grup ha sorgit aquest 2020 i la cançó "Gotta be patient", ens demana que hem de ser pacients mentre el malson de la COVID no acabi.

Properament, llegendes de la Vall de Núria i de la Vall de Ribes.

DESCOBRINT BARCELONA I. DE LA FONT D'HÈRCULES AL PASSATGE MALLOFRÈ.

 

                      Font de l'Àngel. Monestir de Pedralbes.

Avui començo una sèrie d’excursions, passeigs, caminades, visites i descobertes pels carrers, places i fonts de Barcelona. El passeig que us proposo avui és bo per fer pels barcelonins en aquesta época on no podem sortir de la nostra localitat de residència per les restriccions del COVID-19. Llàstima que el Monestir de Pedralbes aquests dies està tancat, doncs quan estigui obert l’excursió serà perfecta.

Malgrat que el recorregut només té una distància de 3,5 quilòmetres, és un passeig de contrastos, de les avingudes amples de Pedralbes als passatges i als carrers estrets de Sarrià.

En aquest sentit, aquest passeig enllaça amb l’excursió que us vaig presentar l’agost del 2018 “Del Tibidabo a la Vall de Sant Just” i on l’excursió acabava a la parada de metro de Zona Universitària.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió d’avui a la parada del metro de la línea 3 de Zona Universitària. Sortim al cantó muntanya, just davant de la facultat d’Empresarials i continuem avall per l’Avinguda Diagonal cap als Jardins de Pedralbes.

0,400Qm. 0,400Qm. Entrem als Jardins de Pedralbes que trobem a l’esquerra i continuem pel camí del mig que marxa en diagonal en sentit lleugerament ascendent.

0,150Qm. 0,550Qm. Seguim per una avinguda que trobem a la dreta.

0,030Qm. 0,580Qm. Continuem a l’esquerra. Deixant a la dreta una bassa rectangular força gran. Tot just passada la bassa continuem a la dreta i vint metres més enllà seguim per un camí més estret que trobem a l’esquerra. Vint-i-cinc metres més enllà arribarem a la Font d’Hèrcules.

0,100Qm. 0,680Qm. Font d’Hèrcules. També coneguda com a font Gaudí va ser construida el 1884 amb un disseny de l’arquitecte Antoni Gaudí.

Aquesta obra pertany a l'etapa orientalista de Gaudí, en la que va realitzar una sèrie d'obres de marcat gust oriental, inspirades en l'art del Pròxim i Llunyà Orient.  Gaudí va realitzar aquesta font a un indret un xic amagat dels jardins, enmig d'un bosquet de bambús que va provocar que durant anys l'obra passés desapercebuda, fins que va ser redescoberta el 1983 per l'arquitecte municipal Ignasi Serra i Goday.

La font està dedicada a l'heroi mitològic Hèrcules. Té forma de drac, i representa a Ladó, el drac guardià del Jardí de les Hespèrides, vençut per Hèrcules al seu onzè treball. 

La font consta d'un banc de pedra de forma el·líptica amb respatller de paredat, a la part central del qual s'aixeca un pedestal sobre el que es troba un bust d'Hèrcules —aquest bust no és l'original, i va ser col·locat en la restauració efectuada el 1983—. De la base d'aquest pedestal surt un broc amb forma de drac xinès, el qual vessa l'aigua en una pica amb l'escut de Catalunya. El conjunt és sobri però estètic, i s'integra de forma harmoniosa amb la natura circumdant, una de les preocupacions de l'arquitecte a la seva obra.

Ara continuem per aquest camí i 30 metres més enllà, tombem a la dreta. Quaranta metres més enllà, serem davant del Palau Reial.

Palau Reial de Pedralbes. El Palau té el seu origen a l'antiga masia de Can Feliu, del segle xvii. La finca fou adquirida el 1862 pel comte Eusebi Güell, juntament amb la veïna Can Cuiàs de la Riera. Juntes formaren la Finca Güell, de gran extensió (30.000 m²). S'encarregà la reforma de la torre Can Feliu a l'arquitecte Joan Martorell i Montells, que construí un palauet d'aire caribeny, acompanyat d'una capella neogòtica i envoltat de magnífics jardins. Més tard, s'encarregà a Antoni Gaudí la reforma de la casa i la construcció d'un mur de tanca i els pavellons de porteria.

El 1884 Gaudí també s'encarregà parcialment del disseny dels jardins de la finca, construint dues fonts i una pèrgola.

El 1924 es convertí oficialment en Palau Reial però, al proclamar-se la República el 1931, passà a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que decidí instal·lar el Museu d'Arts Decoratives, inaugurat el 1932. El 1937 fou temporalment seu del govern de la República i durant el règim franquista tornà a ser residència del cap de l'estat. El 1990 s'instal·là el Museu de Ceràmica fins que es van traslladar a l'edifici HUB de la plaça de les Glòries de Barcelona. Des del 2010 el Palau Reial de Pedralbes és la seu permanent de la Secretaria General de la Unió per al Mediterrani 

Ara continuem a la dreta.

0,100Qm. 0,850Qm. Seguim per un vial amb sentit lleugerament descendent per anar a buscar la sortida del carrer Pere Duran i Farell.

0,125Qm. 0,975Qm. Carrer Pere Duran i Farell. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,125Qm. 1,100Qm. Seguim a la dreta pel carrer de George Collins

0,060Qm. 1,160Qm. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent per l’avinguda de Pedralbes.

0.835Qm. 1,995Qm. Creuem a l’altra banda de l’avinguda de Pedralbes i cent metres més enllà creuem l’avinguda d’Esplugues.

0,150Qm. 2,145Qm. Baixada del Monestir. Continuem amunt i ens endinsem en el recinte del Monestir de Pedralbes.

0,080Qm. 2,225Qm. A l’esquerra tenim l’entrada al Monestir de Pedralbes.

Monestir de Pedralbes. El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, fundat l’any 1327 per la reina Elisenda de Montcada, constitueix un testimoni cultural i històric únic no solament de la vida monacal de la comunitat de clarisses que hi ha viscut gairebé ininterrompudament fins al present, sinó també de la història de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. El claustre gòtic de tres pisos articula les diverses dependències que integren la comunitat, entre les quals destaquen la capella de Sant Miquel, el dormidor, el refectori, la cuina, la infermeria, les procures, l’abadia i la sala capitular, a més de les diverses cel·les de dia.

Rentamans o Font de l’Àngel. En l’angle sud del claustre, hi trobem el pou d’estil renaixentista i el rentamans presidit per un àngel, just davant del refetor.  Està formada per dos cossos rodons, l’aigua raja d’uns tubs encastats al primer cos rodó i que cau en el segon formant una bassa rodona. El xipolleig de l’aigua quan cau convida al repòs i a la reflexió.

Personalment, s i teu oportunitat us recomano visitar el Monestir de Pedralbes durant la nit del Museus que enguany ha quedat suspesa, però si tot va bé en podrem tornar a gaudir a mitjans de maig del 2021. De nit, el Monestir fent una visita guiada al voltant de la figura de la reina Elisenda de Montcada, guanya espiritualitat, mística i màgia.

Trobareu més informació del Monestir a   https://monestirpedralbes.barcelona/                           

Sortim del monestir i vint metres més enllà tombem a la dreta per un carrer amb llambordes, el carrer del Monestir.

0,100Qm. 2,325Qm. Creuem l’avinguda d’Espasa i seguim pel carrer del Monestir.

0,080Qm. 2,405Qm. Tombem a la dreta pels carrer de Pons i Serra.

0,075Qm. 2,480Qm. Creuem el carrer Bisbe Català i vint metres més enllà tombem a la dreta pel carrer Domínguez i Miralles.

0,300Qm. 2,780Qm. Avinguda J.V. Foix. Creuem l’avinguda i seguim a la dreta.

0,080Qm. 2,860Qm. Font dels Blaus. És una font moderna. El broc és un tub encastat a la paret feta de ciment i l’aigua desguassa sobre dues planxes de vidre posades perpendiculars al broc i l’aigua s’escola cap a una bassa amb forma de trapezi feta de rajola negra. A l’esquerra hi ha una placa amb l’escut del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià.

Ara continuem pel carrer del Pedró de la Creu.

0,150Qm. 3,010Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Clos de Sant Francesc.

0,090Qm. 3,100Qm. Ens endinsem a la dreta pel Passatge Mallofré. Sens dubte un dels espais més singulars i amb més encant de Sarrià.

0,075Qm. 3,175Qm. Tombem a la dreta per Major de Sarrià.

0,150Qm. 3,325Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Jaume Piquet.

0,200Qm. 3,525Qm. Una mica a l’esquerra tenim l’estació de Sarrià dels Ferrocarrils Catalans, final de la sortida d’avui.

Properament, la setmana vinent us faré una recomanació musical per Santa Cecília.

 

 

 

 

 

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LXV. PARAULES DE TRAMUNTANA

 

En el blog ja us he parlat i recomanat dues novel.les de la Núria Esponellà, Dona d’Aigua editada per Columna l’any 2013 i la Filla de la Neu editada per Columna l’any 2016. En aquest sentit, avui us recomanaré Ànima de Tramuntana, Premi Prudenci Bertrana aquest 2020.

Suscric totalment la crítica que en va fer en Carles Duarte al Diari de Girona.

“La tramuntana és pura claror, un vent vigorós que inclina i tomba els cossos, que aprima l'aire i brunyeix la llum i que produeix alhora eufòria i fatiga. Per afrontar-la cal esperit de resistència, fortalesa de caràcter i sensibilitat per apreciar la bellesa fascinant de la natura quan es manifesta en tota la seva potencia”

“El títol ens remet a aquest esperit lliure i lluitador que, davant de les ferides de la vida, aprèn a cicatritzar-les des de la tenacitat i el coratge. És una novel·la excepcional. Ho és, d'entrada, per la seva ambició, que queda reflectida en la seva extensió, però també en l'encreuament de dues trames narratives paral·leles separades per més de dos mil dos-cents anys, que van de les fortificacions iberes a les xarxes socials contemporànies. És així mateix excepcional pel gruix, la densitat i la profunditat amb què hi emergeixen les personalitats formidables de les seves protagonistes, Mínia i Ekinar, ben acompanyades per altres figures femenines brillantment traçades, Estel i Saratin.”

“És un llibre de fidelitats i traïcions, de desig i de mort, de memòria i de violència, d'enveges i venjances, d'amors i de greuges”.

“A Ànima de tramuntana no hi ha idealitzacions idíl·liques, sinó vides ferides, més feréstegues que ensucrades, amb les seves esperances i les seves decepcions. S'hi fa evident, però, el cicle persistent on tot reneix, l'energia que es transforma i l'esperit que ressorgeix de les cendres. Si les millors novel·les tenen la virtut de bastir un edifici literari que, per mitjà del fil conductor que n'estructura l'argument i dels personatges que l'encarnen, ens duen a empatitzar-hi fins al punt de sentir-nos-hi directament implicats i d'adonar-nos que hi ha una part essencial de nosaltres que s'hi reconeix, aquest és des del meu punt de vista el cas d'Ànima de tramuntana, una obra que ens obre la porta d'una memòria i d'una consciència col·lectives que van més enllà de la nostra existència individual”.

A més a més, l’autora fa servir un lèxic on trobem força paraules endèmiques de l’Empordà.

Els 28 mots de la gramàtica d’avui són els següents,

Agullonar: Punxir, ferir amb l’agulló.

Arrupir: Replegar-se una persona o animal damunt si mateix, doblegant l’ossa i els genolls.

Borbolleig: Agitació de la superficie d’un líquid en ebullició o en moviment.

Brunyit: Lluent.

Capcinada: Moviment del cap, especialmente el que es fa quan entra la son.

Carrat: Cairat, sense punta.

Cinyell: Corretja, cordó o tira de roba que serveix per a cenyir.

Deixondit: Viu de potències, àgil d’espèrit, prompte a l’acció.

Empassegar: Ensopegar.

Enarcar: Corbar en forma d’arc.

Encirat: Tivat, dret com un ciri.

Entotsolat: Que està sol.

Esparpillat: Deixondit, viu d’enteniment o d’enginy.

Feixina: Feix de llenya i especialment de llenya prima.

Fogar: Lloc on es fa el foc per a la calefacció o per a la cocció d’aliments o d’altres coses.

Gusarapa:  A l’Empordà i a la Garrotxa, persona aturada, mancada d’iniciativa o d’activitat, sigui per excés de timidesa, sigui per curtor d’enteniment.

Orb: Mancat de la vista. Cec.

Pedregolall: Conjunt de pedres menudes.

Pedrigoleig: A l’Empordà, la Garrotxa, la Selva i la Costa de Llevant, pedregolall.

Rada: Badia on els vaixells poden trobar recés contra alguns vents.

Ranejar: Estar a ran, a punt d’arribar a un lloc, a una edat, a un grau.

Rebroll: Al Ripollès, l’Empordà, les Guilleries, la Plana de Vic, el Maresme, Mallorca i Menorca, brot d’un arbre o arbust, i especialment el que neix de la rabassa.

Rebrollar: Treure rebrolls.

Ruixim: Pluja fina.

Traüt: A l’Empordà soroll confús i llunyà, com el del vent o d’una gropada que s’acosta.

Turgent: Túrgid, inflat.

Túrgid: Inflat de tan ple.

Xarbot: A l’Empordà, la Garrotxa, la Selva i el Lluçanès, esquitx violent.

Les definicions de les paraules les he extret de l’edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

Properament, descobrirem fonts dels barris de Pedralbes i Sarrià.