GR-83. ETAPA 2. COLLSACREU- VIABREA. 4 FONTS DEL MONTNEGRE

                                         La Font de Sant Martí

Si ja som al mes de novembre i som al Montnegre, vol dir que avui toca parlar d'algun indret relacionat amb la segona etapa del GR-83. Avui des de Sant Martí de Montnegre ens aproparem a 4 fonts d'aquestes contrades.
Una vegada fet l'itinerari, haig de dir que m'ha decepcionat una mica, i no pas per tot allò que ens anem trobant que sens dubte és molt destacable sinò pel camí, ¡¡¡13 quilòmetres de pista forestal!!! Per tant, una possibilitat seria fer aquesta sortida en bicicleta.
Fins ara conec poc el Montnegre-Corredor, però ara per ara trobo a faltar els corriols i viaranys que trobem a les veïnes Serralada Litoral i Marina.
En tot cas, és una excursió molt vàlida per fer un primer acostament a aquestes muntanyes.
L'itinerari d'avui té un recorregut de 13 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 200 metres. La millor época per fer aquesta excursió és la tardor.

0,000Qm. 0,000Qm.Sortim del pàrquing de Sant Martí de Montnegre, tot seguint el GR-92 direcció Santa María de Montnegre.

1,000Qm. 1,000Qm. Alzina Grossa de Can Preses, sens dubte un dels arbres d'interès especial del Montnegre. Contínuem per la pista, tot seguint el GR-92.

1,500Qm. 2,500Qm. Arribem a una cruïlla de camins, nosaltres anem cap a Santa María de Montnegre, obviant el GR-92 que marxa a l'esquerra.

0,200Qm. 2,700Qm. A la dreta trobem un forn de carbonet. Continuem per la pista.

1.050Qm. 3,750Qm. Font dels Degotalls. L'entorn està molt naturalitzat. El frontal està sota un torrent per on cau l'aigua que va a parar a un tub. A continuació l'aigua s'escola entre unes pedres i creua la pista per sota, tot seguint el curs del torrent. A principis de novembre aquesta font raja, però segurament en époques molt seques ho deixa de fer. Seguim per la pista.

0,150Qm. 3,900Qm. Ermita de Santa María de Montnegre.  Restaurada l'any 2009, la capella és un edifici molt senzill de planta rectangular construït el 1888 seguint la tradició gòtica que aleshores estava de moda, però feta amb maons.

                                 Font de Santa María. Baixant per unes escales que hi ha just davant de l'ermita, arribem a la font. Sempre raja amb un bon doll. El galet de ferro queda perpendicular al frontal de pedra i l'aigua cau en un registre de reixa.

                                 Roure de Santa María de Montnegre. Avui només queden les despulles d'aquest arbre que va caure amb les ventades del 7 de gener de 2010, abans de caure havia arribat a tenir una alçada màxima de 25 metres. Seguim per la pista.

0,500Qm.  4,400Qm. Cruïlla de camins. Seguim recte pel que queda més a l'esquerra, obviant els altres camins.

1,200Qm. 5,600Qm. Cruïlla de pistes, girem a l'esquerra cap a Hortsavinyà i seguim per la pista, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,800Qm. 6,400Qm. Placeta en memòria de Felix Rodríguez de la Fuente. Seguim recte en sentit descendent.

0,300Qm. 6,700Qm. Coll de Sant Benet. Girem a l'esquerra, seguint el GR-92 direcció Sant Martí de Montnegre.

1,900Qm. 8,600Qm. Font de la Brinxa. A la tardor del 2011 té un bon raig. El frontal està fet de pedra i ciment i l'aigua cau d'un galet directament a una pica rectangular de 1m x0,70cm i desguassa a l'esquerra cap a una bassa. Tot l'entorn està força naturalitzat. Seguim pel GR-92 sense sortir de la pista principal.

4,200Qm. 12,800Qm. Pàrquing Sant Martí Montnegre. Girem a la dreta seguint les marques del GR-83.

0,100Qm. 12,900Qm. Sant Martí de Montnegre. L'esglèsia actual és obra dels segles XVII-XVIII, amb una sola nau i dues capelles a cada costat i una senzilla portada coronada per un massís campanar de torre que ocupa tota l'amplada. Cal destacar també l'ordre, la netedat i la serenor del jardí adjacent. Tanmateix, els Frares Caputxins d'Arenys de Mar es fan càrrec de l'administració i la cura de l'espai. La Festa Major és el diumenge més proper a l'11 de novembre.

Ara hem de baixar per un camí que surt davant de l'entrada principal del recinte religiós de Sant Martí de cara a llevant i en sentit descendent.

0,125Qm. 13,025Qm. A la dreta trobem unes escales que ens baixen fins la Font de Sant Martí.

Font de Sant Martí.  Raja amb un bon doll d'una mina tapada amb una porta metal.lica. El frontal és de pedra cobert de molsa i l'aigua cau d'un galet de ferro a una pica rectangular, que posteriorment desguassa en un torrent que marxa avall. La font està en una placeta natural i l'entorn és un racó que val la pena visitar.

Ara només ens queda refer el camí fins el pàrquing punt d'inici i final de l'itinerari d'avui.

Per fer aquesta entrada he extret informació de la Guia. Els Camins de l'Alba. nº14. Montnegre-Corredor. Jordi Roura i Ramon Noguera. Geoestel Guies. Gener 2010 i del blog www.coneixercatalunya.blogspot.com

La propera setmana us faré una proposta músical per conmemorar Santa Cecília.

VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT

La Roca Foradada, un dels escenaris de la caminada

La setmana passada us vaig dir que avui aniríem d'excursió al Montnegre, però en aquest cas l'actualitat mana i avui us parlaré de la I edició de la VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT que es portarà a terme el proper diumenge 20 de novembre.

Lluny de la vessant més esportiva d'altres activitats que organitzen els Trinxacadenes i els Trinxacames, un dels objectius d'aquesta caminada és fomentar tot allò que tingui a veure amb els hàbits saludables.

Per començar es presentaran dos recorreguts molt assequibles i no menys atractius amb unes distàncies de 7 quilòmetres el circuit de muntanya i d'1'5 quilòmetres el circuit urbà. En aquest sentit, l'itinerari urbà serà accesible a cadires de rodes i cotxets de nen petit. Durant la propera setmana en el blog de la caminada http://www.trinxacames.blogspot.com/ l'organització us anirà donant informació sobre l'esdeveniment i desvetllant alguna curiositat.

Per altra banda, aquesta caminada també té una vessant solidària i la totalitat de l'import recaptat amb les inscripcions, anirà integrament a l'Associació Espanyola contra el Càncer (Delegació Catalunya).

La sortida serà a les 10 del matí de la nova pista poliesportiva coberta i ja podeu comprar els tiquets a un preu de 5 Euros, a l'Ajuntament, al Casal, al Bar La Plaça i a la Farmàcia Guanter. Tanmateix, també es podran adquirir el mateix diumenge fins 30 minuts abans de començar, amb una limitació de 500 inscrits.
Per cert, els menors de 12 anys, tenen l'inscripció gratuita i no caldrà que compreu tiquets per ells.

Ens veiem el 20-N a Vallromanes, hi ha temps per tot,  per votar i caminar.

LA VERITABLE FONT DEL SENGLAR DE TEIÀ

La Font del Senglar

Avui toca una fe d'errates i malgrat no sigui fàcil, intentarem aclarir com es diuen algunes fonts de Teià.
Tot va començar ara farà tres anys quan el desembre del 2008, vaig fer una entrada sobre Les Fonts de Teià on presentava un itinerari de 7 quilòmetres en el transcurs del qual visitàvem 6 fonts. Fins aquí cap problema.

Tot es va començar a complicar el marçde 2010, quan el Parc de la Serralada Litoral, va editar un tríptic sobre La Ruta del Vedat (SL C-111) i on en el mapa del tríptic hi figurava la Font del Senglar, però hi mancava la descripció per arribar-hi.

Segons vaig interpretar per la situació de la font en el mapa, vaig creure que es tractava de la font que jo anomenva Font del Gripau, (ja és normal que algunes fonts s'anomenin de dues o tres maneres diferents), però un any i mig després per fi avui us parlaré de la veritable Font del Senglar de Teià.

Malgrat tot, aquest no és un cas tancat, perquè ara resulta que les senyals del Parc anomenen a la Font del Sagrat Cor, Font de les Perdius i llavors quin nom cal donar-li a la font que coneixem com Font de les Perdius i que està 350 metres més amunt. Si algú té la resposta us agraïria que m'ho féssiu saber. Però anem a pams i avui cal parlar de la Font del Senglar.

Per arribar a la font us presentarem dues opcions.

1.  Sortint de dalt de la riera de Teià, allà on s'acaba l'asfalt, hem de seguir les indicacions per arribar al Sagrat Cor i el Refugi del Vedat (SL C-111). De dalt de la riera a la Font del Senglar nomès hi ha uns 500 metres.

2. Agafem l'itinerari publicat el desembre de 2008 "Les Fonts del Teià" i comencem la variant d'avui en el punt que diu "Pel peu del Sagrat Cor, hi passa una pista, si la seguíssim a l'esquerra en sentit descendent, baixaríem a Teià" i en aquest punt nosaltres obvíem les indicacions que ens marca el recorregut del 2008 i baixem per la pista. 
Sis-cents metres més avall arribem a la Font del Senglar.

Font del Senglar. Sempre raja. El frontal és de llamborda i el boc per on surt l'aigua, representa el cap d'un senglar. Hi ha dues piques, la primera és una teula i la de sota està feta de pedra. A continuació es forma un bassal, simulant un petit safareig  de 1'5 metres x 0,80 metres. L'entorn està molt naturalitzat i hi ha un predomini d'alzines. Per acabar al costat de la font hi ha un parell de bancs.
Tanmateix, tot just a sota, en una feixeta hi ha dues taules amb quatre bancs on hi caben 25 o 30 persones. Sens dubte és un bon lloc per esmorzar-hi si fem una excursió per Teià.
Aquest indret es va recuperar l'any 2009 per l'ADF de Teià. 

Per continuar cap a Teià, seguim baixant per la pista. Cent-cinquanta metres més enllà sortim a una pista més ampla. Seguim avall, tot passant pel costat d'uns eucaliptus que ens queden a mà esquerra. Tres-cents metres més avall, ja som a la riera de Teià i ja només ens resten 1200 metres de suau baixada fins a tornar a trobar-nos al Mercat Municipal de Teià inici i final de l'itinerari "Les fonts de Teià".

La setmana vinent anirem d'excursió al Montnegre.

LES 19 FONTS DE MUNTANYA DE BADALONA

                                          Font de l'Amigó

Mica a mica arran d'anar recorrent camins, corriols, arxius, biblioteques... i també gràcies a treballs que es van publicant, podem anar catalogant les fonts dels diferents municipis de les Serralades Litoral i Marina. En molts casos trobar-les i explicar en quin estat es troben, altres certificar que fa anys que estan perdudes i en el millor dels casos, descriure recorreguts per unir-ne unes amb les altres i presentar itineraris de natura.

Aquesta llista de les fonts de muntanya de Badalona, en cap cas és una llista tancada, potser que m'han deixi alguna, n'hi ha que encara no les he trobat i d'altres que malgrat sé on son, no n'he parlat al blog, d'altres poden ser restaurades d'aquí un temps o patir desperfectes, n'hi ha que no són accesibles perquè estan a propietats privades...
Per tant, feu-me tots els apunts i esmenes que creieu, sobre la llista que us presento a continuació.

1. Font de Sant Jeroni (del Lleó)  Sempre raja. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

2. Font de Can Mora. Trobada. En principi raja. Sector Vallensana. Pendent de parlar-ne.

3. Font de Ca l'Artiller. Trobada. Molt descuidada. Sector Vallensana. Pendent de parlar-ne.

4. Font de Can Mas. Trobada però en estat d'abandó. Esmentada a "La Font de Can Mas i altres fonts i mines de Badalona", el febrer de 2012.

5. Font de Ca l'Alemany. Totalment perduda. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

6. Font de l'Amigó. Raja i està en molt bon estat. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

7. Font de Can Coll. Sempre raja. Barri de Canyet. Tanmateix, està dins una finca particular.

8. Font del Goig o de Can Ruti. Raja. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

9. Font del Pop o Beu-i-Tapa. Raja. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

10. Font de l'Arboç. Mai trobada. Segurament menjada per la pedreda de Vallensana.

11. Font dels Pins. Desapareguda, al capdavall del Torrent de l'Amigó.

12. Mina de la Fontsanta. Proporciona l'aigua a la font de Sant Miquel. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

13. Font de Sant Miquel. Situada en el claustre del monestir de Sant Jeroni. Raja. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

14. Font de la Devesa. Trobada fa molts anys. Cal rebuscar-la. Sector Vallensana.

15. Font del Mig. Segurament desapareguda. Transmissió oral. Torrent de l'Amigó.

16. Font de Les Mallorquines. Segurament desapareguda. Transmissió oral. Torrent de l'Amigó.

17. Font del Gat.  Desconeguda. Esmentada a Badalona: recull gràfic 1888-1965. Núria Sadurní i Puigbó Ed. Efadós 2005. Aquest llibre el podeu trobar a la biblioteca Can Casacuberta de Badalona.

18. Font de la Rosa. Dins la Torre Codina ( propietat de l'Ajuntament de Badalona,  masia tancada des de fa set anys) Barri de Canyet. Estat de la font: Desconegut.

19. Font de Can Ferrater. Desconeguda. Barri de Canyet (Al costat de les pistes d'atletisme) Surt en un mapa editat per l'Oficina de Turisme de Badalona amb el títol  "Itineraris per Badalona a la Serralada de Marina"

Properament, aclarirem quina és la veritable Font del Senglar de Teià.

GR 83. ETAPA 1 MATARÓ- COLLSACREU (ARENYS DE MUNT). LA FONT DEL MAL PAS

La Font del Mal Pas

Durant el mes de setembre, vam descriure una possible etapa 0 del GR-83 entre Mollet i Mataró, a partir d'ara cada mes parlaré d'un indret, d'un personatge, d'un fet, d'un itinerari... relacionat amb cadascuna de les onze etapes d'aquest sender. La descripció de l'itinerari està perfectament explicat a la guía del Camí del Nord i amb aquestes entrades només vull posar l'accent en certs aspectes o descriure itineraris a partir d'un punt del Camí.
Com anireu veient, com és el cas d'avui, faré un especial èmfasi en les fonts que anem trobant, tractant-se d'aquest blog no podia ser d'una altra manera.
Durant aquestes dues primeres etapes d'octubre i novembre caminarem i creuarem el Parc Natural del Montnegre-Corredor. Avui ens atansarem fins la Font del Mal Pas i el mes vinent mirarem d'arribar a les fonts de la Brinxa, de Santa María i dels Degotalls.
Si no tenim possibilitat de disposar de transport al Collsacreu, una bona opció es baixar a Arenys de Munt pel Fondo Rossell. En aquest sentit, en només dos quilòmetres serem a Arenys de Munt on trobarem un autobús cada hora que ens baixarà fins l'estació de tren d'Arenys de Mar.

La Font del Mal Pas, està ubicada al terme de Dosrius, concretament al veïnat de Canyamars i la trobarem justament en el quilòmetre 10 del recorregut, després d'haver caminat  unes dues hores i tres quarts. Està situada a peu de pista, per tant si no som molta colla, és un bon lloc per fer un most. El nom pot ser que vingui de la dficultat d'accès que antigament hi havia per arribar a la font.

Ahir vaig trobar-hi aquesta descripció en un llibre "Al peu de la muntanya, ensotada a frec de terra, fent-li teulada dos plàtans, una modesta roca acull el galet de ferro antic, del qual brolla l'aigua que tot seguit s'escola per terra.
Davant la font, protegint-la, una altra roca granítica priva que la possible locomoció de l'ample vial pugui apropar-se massa perillosament al reduït espai d'emplaçament de la font".
                                                                13 d'agost de 1981

Aquest text, l'he extret del llibre "FONTS. ITINERARIS PER LES FONTS DE MATARÓ I MUNICIPIS DE L'ENTORN". editat pel GRUP LLAVOR. DE L'OMNIUM CULTURAL DE MATARÓ l'any 1985

Tanmateix, trenta anys més tard, concretament el 25 d'agost de 2011 la font queda sota el camí, en un espai més aviat triangular, amb un banc de fusta a cada lateral. Les parets són de pedra, això sí, la que ens queda a  banda dreta és força més alta. El galet de ferro surt d'un frontal de pedra i ciment i cau en una modesta pica quadrangular arran de terra. A finals d'agost, cau un rajolí d'aigua i tardo gairebé un parell de minuts per omplir una cantimplora d'un litre. Durant les següents hores bec d'aquella aigua i posteriorment no haig de lamentar cap conseqüència. Malgrat tot, aneu amb compte perquè és una font natural sense garantia sanitària.

La setmana vinent parlarem de les 18 fonts de muntanya de Badalona.

XX Anys de la Primera Estació de BTT a Vallromanes

Típica bicicleta de muntanya de 1990

Fa dos anys començava una entrada amb aquest text " Arreu de Catalunya hi ha una sèrie de pobles i ciutats que de seguida els assocíem amb un esport. Tanmateix, tenim a Badalona el bàsquet, a Granollers el handbol, a Terrassa l'hoquei herba, a Igualada i Reus l'hoquei patins, a Viladecans el beísbol, a Sant Boi el rugby i encara trobaríem algun exemple més.
Si algú em preguntés quin és l'esport "rei" a Vallromanes, no dubtaria ni un moment en donar la meva resposta: la bicicleta tot terreny".

Aquest cap de setmana a Vallromanes s'ha inaugurat una exposició on segurament trobem l'explicació d'aquesta relació tan estreta entre el municipi i la BTT.
Les primeres bicicletes de muntanya van començar a circular per Estats Units l'any 1973 i cap a finals dels 80 i sobretot principis dels 90 arriben a Catalunya.

A Vallromanes 4 nois en Joan Gomis, el Valentí Gomis, en Marcos Morales i en Carlos Schilt, decideixen muntar la primera estació de BTT a Vallromanes, imitant el model de les estacions d'esquí (remuntador, forfait, pistes per colors, segons el grau de dificultat, lloguer de material...), el centre neuràlgic era una botiga ubicada a la Rambla i anomenada BIKE ROMANES.
Els mitjans de comunicació a nivell estatal parlen del fet i paral.lelament aquests quatre emprenedors organitzen curses. Pocs dies abans de la Inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, a Vallromanes es cel.lebra l'última prova del Campionat d'Espanya d'Espanya de l'edició de 1992.

Aquest divendres passat al Casal, durant una estona tots vam ser vint anys més joves i a més a més d'en Joan, en Valentí, en Marcos i el Carlos també hi eren en Francesc Sala, la Marga Cuesta i en Tomas Misser...  guanyadors d'aquelles curses i dues-centes persones que omplien l'auditori i que s'estimen aquest esport i l'entorn. Sens dubte, va ser un acte molt emotiu.
Però no patiu, si voleu veure l'exposició i l'audiovisual que s'ha fet per l'ocasió, encara teniu temps fins el 29 d'octubre.

La setmana vinent parlarem de la Font del Mal Pas.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XII: MÀRIUS SERRA II

Estat en el qual es trobava l'entorn de la Font de Sant Bru l'any 2006.  VEUREM QUE HI TROBAREM ARA!!!

Aquesta entrada en un principi arriba amb dos mesos de retard, havia de sortir publicada a l'agost, però com heu vist, altres troballes i descobertes li han passat al davant.
Casualment la publico avui,  a pocs minuts de Sant Bru, patró de la Cartoixa de Montalegre i festa gran i a més a més sense premeditació. Tot just, fa una estona que m'he adonat que demà és 6 d'octubre.
La llista de les 27 paraules que en Màrius Serra ens acosta és la següent,

esquitllentes: Anar d'esquitllentes. Anar amb cautela per a no ser vist.

estai: En naútica, cap o cable que subjecta tot pal o masteler perquè no caigui vers la popa.

fona: Instrument format d'una bossa de tela o de pell amb un cordill a cada extrem, dins la qual es posa una pedra o altre projectil, i fent-la voltar ràpidament se li dóna impuls per a llançar aquell contra un enemic o contra un objecte. En castellà. Honda.

freturós: Mancat, no posseidor.

fútil: Mancat d'importància, que no val la pena d'ocupar-se'n.

gaiato:Bastó que usen els pastors, encorbat en la seva part superior.

galzador: Eina semblant a un ribot, de fulla estreta, que empren els fusters i els boters per fer galzes a la fusta.

galze: Rebaix en una peça de fusta per encaixar-n'hi una altra.

garlar: Parlar de coses fútils, pel gust de parlar.

hidròfug: Dit de la substància que repel.leix l'aigua.

lacònic: Que expressa el pensament amb molt poques paraules.

laudatori: Que conté lloança.

llec: En els ordes i en les congregacions religioses, dit del monjo que no fa vots solemnes i serveix en les feines domèstiques de la comunitat.

llucar: Mirar, veure.

magí: Col.loquialment parlant, el Cap. 

marmessor: Persona nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d'executar la seva darrera voluntat.

moltó: Mascle de l'ovella castrat.

pana: Detenció anormal en el funcionament d'un motor. Espatllar-se.

panegíric: Sermó en honor a un sant en el día de la seva festa.

paronomàsia: Joc de paraules en què s'oposen dos mots que només es diferencien en algun fonema, o és usat el mateix mot en dos sentits diferents.

patuès: Terme per anomenar, sovint de manera despectiva, certs parlars, en especial els mancats de cultura literària escrita i emprats només en la conversa familiar.

repapiejar: Tenir afeblides les facultats mentals a causa de l'edat.

setial: Seient de cerimònia, distingit.

sima: Corda gruixuda i forta.

solideu: Casquet de seda que usen els eclesiàstics.

troica: Grup de tres persones que, de fet, governen un estat, o dirigeixen una organització o un organisme.

vànova: Cobrellit d'abric i d'ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit de serrell.

xaruga: Arada de ferro, amb pala lateral, emprada pel conreu de l'arròs i d'altres conreus en què hom ha de fer els solcs molt profunds.

Per fer aquesta entrada he extret informació de les edicions digitals del Diccionari de l'Enciclopedia Catalana i del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll.

Molt aviat parlarem de la Font de Sant Bru o dels Ocellets a tocar de la cartoixa.