dilluns, 14 de juliol del 2025

RECOMANACIONS LITERÀRIES 2025

 

Ara a l’estiu que molts fem vacances segurament és el millor moment de l’any per llegir. Llegir perquè les nits tòrrides no ens deixen dormir, llegir de bon matí quan obrim la finestra i entra la fresca, llegir al migdia estirats a la gàndula després d’haver fet una capcinada, llegir a la platja entre bany i bany llibres resistents a la sorra i a les cremes solars, llegir a l’avió, al tren o al vaixell si fem un trajecte llarg…

Amb les 25 recomanacions d’avui anirem de Puebla a la Costa Brava, passarem per Eivissa, navegarem per les illes gregues un dia de tempesta, anirem a Inverness i enlloc de veure al Nessie veurem al Quixot.

Tanmateix, també farem turisme de proximitat i anirem a la Vall de la LLum, al Montseny podem fer un bany de bosc, voltarem per Collserola, triarem a quin poble emmurallat anem de Festa Major, i un dia ens aixecarem ben d’hora per fer un cim i tornar a dinar a casa.

L’ordre d’aquestes 25 recomanacions simplement és l’ordre amb les quals les he anat llegint i he anat fent la ressenya.

Gaudiu molt de l’estiu i de la lectura.

1.      Estimada Gris. Sílvia Soler. Editorial Univers. Setembre 2023. Sense treball, divorciada i amb la mort del seu pare encara recent, Gris es troba als seus quaranta anys a la deriva d’una vida que cada vegada sent menys seva.

Des de fa temps una idea li ronda pel cap, marxar lluny dels carrers i la         gent de Puebla. A la terra dels seus avantpassats, aquella Catalunya remota de la que tant va sentir parlar al seu avi Antoni quan era petita.

En un viatge invers al que va fer el seu avi quan va arribar a Mèxic a l’any 1939 com exiliat d’un país en guerra, Gris viatja a Catalunya on descubrirà paisatges, olors i una familia que no sabia que tenia. I potser, també, la manera de tornar a ser feliç.

Aquesta és una novel.la sobre els orígens, el llegat familiar i la identitat    que ens fa viatjar als paisatges que pintava en Salvador Dalí.

2.     Temps afegit. Josep Maria Espinàs. Editorial La Campana 2001.  Aquest llibre és un recull de pensaments. Escrits amb tanta brevetat com intensitat, aconsegueixen que les idees i els sentiments quedin tensats al màxim. Si Miró deia que per ser universal s’ha de ser local. Espinàs demostra que per arribar a l’essència de la vida només li cal aturar un moment quotidià i donar-li una dimensió que reflecteix la condició humana

L’Espinàs en té prou amb 90 pàgines per deixar-nos un llibre lluminós, ple de vida. Un llibre esencial en què tot hi és en la justa mesura.

3.     La possibilitat de dir-ne casa. Marta Orriols. Edicions Proa. Col.lecció A tot vent Gener 2023. La Valentina, una corresponsal que ha treballat a l’Orient Mitjà, torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l’estranger. Vol agafar distància d’una regió del món que l’apassiona i la desgasta, d’una professió que voldria exercir d’una altra manera, i també d’una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la familia, els amics i l’home que havia estimat. L’espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l’ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la seva necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.

     En els agraïments l’autora dona les gràcies a la Txell Feixas Torras, corresponsal a         l’Orient Mitjà per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals fins al 2021, doncs     sense la seva ajuda inestimable, aquesta història no hauria estat possible.

    En aquests agraïments també ens aclareix que totes les opinions sobre el món en            general, i sobre el periodisme en particular són seves, o en qualsevol cas de la                   Valentina, no de Feixas, però també ens remarca que sense saber-ho, personatge i             persona estaven molt a prop, tant, que la imaginació i la realitat han acabat forjant una      dimensió paral.lela a la frontera entre la ficció i la no-ficció.

4.     Emboscats. Sergi Monrabà Net. Cossetània Edicions. Juny del 2023.

    En plena pandèmia de la Covid 19 i enmig d’una crisi ecològica sense precedents,           quatre amics decideixen sortir temporalment de la roda productiva de consum per          endinsar-se al bosc i experimentar què es viure de manera sostenible. Per fer-ho              passaran mesos estudiant a fons la fauna i la flora de l’entorn, al mateix temps que         construiran una cabana de fusta en un racó amagat del massís del Montseny que els       servirà com a refugi. El seu objectiu és subsistir servint-se únicament dels recursos     alimentaris que el bosc els posa a disposició: plantes, arrels, fruits…

Sens dubte una molt grata sorpresa, doncs ens trobem davant una lectura que no cau en la superficialitat ecopolítica, ni en el neohippisme naïf, doncs lluny d’idealitzar l’esfera rural, mostra la rigorositat i la duresa de la vida salvatge. A més, a més és un relat molt pedagògic, doncs a mesura que ens explica les vicissituds d’aquests 25 dies al cor del Montseny, ens posa en coneixement de tot el repertori de plantes, fruits, arrels i bolets que utilitzen en la seva dieta, al mateix temps de com solucionen els inesperats, la trobada amb un escurçó, les tensions entre el grup, una tempesta, com intenten solucionar la manca de proteïna…

És ben palesa la formació sociològica de l’autor i a l’epílep defineix clarament la seva manera d’entendre el món i cap a on hauríem d’anar per no arribar al punt de no retorn. Proper a les idees d’Henry David Thoreau, Aldous Huxley i d’Erling Kagge, l’autor creu en la desobediència i en la revolta pacífica i silenciosa per fer front al model capitalista. La nostra força de treball és productiva quan treballem, però sobretot quan consumim, per tant si fem un consum responsable, posem a dieta a la bèstia, perquè si no la posem a dieta, al final se’ns menjarà a nosaltres. Per tant, ens convida a plantejar-nos que potser són més efectives les vagues de consum que no pas les vagues de treball.

 

5.     Les altres mares. Laia Aguilar. Columna Edicions. Març 2022. L’Emma està embarassada de vuit mesos quan s’enfronta a la pèrdua inesperada del seu fill. Ho tenia tot preparat: l’habitació del nen, la robeta, les joguines… i totes les il.lusions del món.

La Jhanet ha estat criada per l’àvia a Bolívia mentre la mare emigra a Europa per treballar en el servei doméstic. Am quinze anys, és ella qui decideix creuar l’oceà per retrobar la mare que tant necessita i que pràcticament no coneix.

La Natalka és insegura i se sent molt desprotegida sense familiars propers. Viu atrapada en una relació abusiva amb un home violent que la pressiona perquè faci de ventre de lloguer sense que ella n’estigui gaire convençuda.

Sens dubte un homenatge a les maternitats invisibles, a aquelles maternitats que es silencien tant, fins el punt que no existeix una paraula per definir a la mare que perd un fill.

6.      Com un batec en un micròfon. Clara Queraltó. Premi Llibres Anagrama de Novel.la 2024. Editorial Anagrama. Març 2024.

Aquesta novel.la és una faula incòmoda sobre les primeres etapes de l’amor que explora els mecanismes de la seducció i de l’atracció entre contraris i convida a reflexionar sobre el desig irracional.

Amb una llengua precisa i un estil depurat, l’autora ha donat forma a un joc de miralls absorbent i pertorbador. Miralls que narren la mateixa història des de dos punts de vista, el de la Gabriela que amb prou feines amb els seus 18 anys acaba d’estrenar el carnet de conduir i el d’en Quim un home de 39 anys que després d’una adolescència difícil ha esdevingut un adult solitari, obsessiu, amb certes pors i un estrany iman.

7.      L’home que va viure dues vegades. Gerard Quintana. Premi Ramon Llull 2021. Editorial Columna.

Eivissa, 1999. La Maria i els seus fills, l’Àngel i l’Alba, de cinc i set anys, arriben una tarda plàcida de setembre a la platja després de saber que el vol del pare, el Salvador ha estat cancel.lat i que torna amb el darrer avió de la nit. El que passarà en aquella petita cala ho canviarà tot per sempre.

Aquest viatge que viurà el Salvador, a través dels personatges que anirà trobant a cada costat del mirall, és un cant a la vida que desdibuixa les fronteres entre la realitat i la imaginació, entre les obsessions i els somnis, entre el bé i el mal, entre Déu i el diable. El protagonista veurà com s’esborren els límits entre la vida i la mort, com dues cares de la mateixa moneda.

Una novel.la vital que ens parla de les segones oportunitats, de l’amor incondicional i dels somnis que ens sacsegen.

8.      La dona efervescent. Mar Bosch Oliveras. Editorial Univers. Març 2020.

Aquesta novel.la és el relat de les vicissituds que li succeeixen a l'Eva Botet des del moment que pareix els seus bessons, el mateix dia que escull la seva sogra per morir-se i quan la vida de l'Eva es comença a capgirar: la sogra morta, el sogre desapareix i el marit comença a treballar massa per acabar desapareixent també. L'única que no l'abandona és l'esperit de la sogra que s'instal·la, com una okupa, dins del cap de l'Eva amb l'objectiu d'adoctrinar a la seva jove fins que esdevingui una bona mare, sempre d'acord amb el neurótic, estrambòtic, maniàtic i dominant criteri de la sogra.

"La dona efervescent" és una novel·la sorprenent, còmica, àcida i inclús caústica, escrita en tercera persona amb un estil àgil i directe que ens enganxa des de la primera línia. Acompanyem a l'Eva Botet amb una sensació ambivalent, fruit de la perplexitat que ens provoquen que les estrafolàries i estrambòtiques situacions viscudes per la protagonista ens diverteixin al mateix temps que copsem el rerefons amarg que l'autora ens mostra per parlar de la realitat dura i difícil de la maternitat per a les dones, que capgira les seves vides per sempre més com si fóssim un mitjó i les dilueix fins a fer-les desaparèixer com a dones. Aquesta novel·la és la història més original, còmica i increïble de com prendre consciència de tot el que la maternitat comporta i com la protagonista aconsegueix superar els caòtics i hilarants obstacles de la seva vida per empoderar-se i trobar-se com a dona i com a mare.

9.      Excursions per la història de Collserola. 24 itineraris. Iñaki Nuñez. Cossetània Edicions. Gener del 2015. XIV Premi Vèrtex.

La història és el fil conductor que aquesta guia aprofita per acostar-nos   a Collserola. Des de la Prehistòria fins els temps moderns, trobem jaciments paleolítics, necrópolis, aqüeductes, ermites, castells, masies, torres de telegrafia…. que ens expliquem qui ha viscut en aquestes contrades i com ha viscut al llarg del temps.

La guia està estructurada en 24 itineraris on trobem una breu introducció, la distància, el temps de marxa, si l’ambient és assolellat o ombrejat, el croquis de l’itinerari i una descripció detallada de la ruta.

En el blog, durant els anys 2018 i 2019 vaig fer dotze entrades, la majoria rutes, que fan parcial o totalment algunes dels itineraris  proposats en aquesta guia.

Per últim, el març del 2024 a l’entrada d’Horta a les Fonts de Terrassa passem pel Camí de Sant Jaume descrit a l’itinerari 10.

10.            Les nostres mares. Gemma Ruiz Palà. Premi Sant Jordi 2022. Editorial Proa. Febrer 2023.

Les nostres mares vol honorar la valentia d’unes dones que van nèixer a la década dels 50 i que van plantar cara a un patriarcat fomentat per l’ideari franquista. Un patriarcat que des de la inconsciència de privilegi també l’exercien aquells homes amb unes ideologies més d’esquerres.

Com diu l’autora aquesta és una novel.la plenament i feliçment feminista. Sens dubte, un llibre que ens convida als homes a revisar la nostra inconsciència de privilegi.

11.           Banys de Bosc. Josep Gordi Serrat. Cossetània Edicions. Març de 2022. Caminar, mirar, inhalar, flairar, ensumar, observar, contemplar… Tots aquests verbs es poden utilitzar en qualsevol dels vint indrets on l’autor convida a fer un bany de bosc. En el fons, aquest llibre és una invitació a passejar pel bosc amb tranquilitat i silenci i, així, respirar totes les essències beneficioses per al nostre cos que hi ha a l’atmosfera d’un bosc i, a la vegada, fer-nos un regal sensorial a l’obrir tots els nostres sentits.

A les excursions del blog ja hem visitat un parell dels boscos que fa referència aquest llibre (Els boscos de Gallecs i l’avetosa de Passavets). És evident que amb la presentació del llibre que hem fet, aquesta és una guia que convida a badar i a reflexionar i si som caminadors els itineraris de 2 o 3 quilòmetres com a màxim queden curts.

Per tant, tenim dues opcions, oblidant-se de fer quilòmetres i un dia fer un bany de bosc com proposa en Josep Gordi o bé tenir presents aquests boscos per incloure’ls en itineraris més llargs i gaudir-los a la nostra manera.

12.            Pobles emmurallats de Catalunya. César Barba i Sergi Ramis. Guies familiars. Indrets i Paisatges. Editorial Alpina. Juliol 2019.

Bona guia que ens porta fins a 20 pobles emmurallats de 14 comarques diferents. En el blog podeu trobar excursions publicades a dues d’aquestes viles (Hostalric i Tossa de Mar). Per mi la gràcia d’aquesta guia, rau que al marge de la visita al recinte emmurallat, que sempre és atractiva, els autors també ens proposen itineraris al voltant d’aquests pobles que van des de l’hora fins a les 4 hores. Referent a aquestes rutes, hi ha la descripció del recorregut, la durada de l’excursió, el punt d’inici i final i la pujada acumulada.

 

13.            100 cims. El projecte més popular d’ascensions a les 308 muntanyes escollides de Catalunya. Fermí Azcona. Constantí Torres i Joan M. Vives. Febrer del 2019.

Aquest llibre no és més que una guia de consulta, doncs ells parlen de 308 muntanyes escollides, a la FECC parlen de més 500 ascensions i cadascú de nosaltres segur que trobem a faltar algun cim arrelat a les nostres contrades, en el meu cas en aquesta guia hi falten el Turó de l’Home, el Tibidabo i el Turó de Sant Mateu i no només això, sinò que a un cim podem pujar-hi per diferents vessants.

Aquest llibre ha de ser una guia per donant-se idea i després nosaltres aquesta idea ja la desenvoluparem i decidirem si fem l’ascensió a l’hivern, a l’estiu, des de més avall, més amunt o encadenant dos o tres cims.

I més enllà de les llistes de 100 cims que es proposin, des del meu   entendre qualsevol llista que es proposi és vàlida, doncs cadascú tenim capacitats diferents i el més important és fer muntanya.

14.            El setè angel. David Cirici. Proa Edicions. Premi Sant Jordi 2016.

En aquest llibre apareixen diversos temes, -la fragilitat de la vida, l’amenaça de l’atzar, el vincle de la paternitat, la importància de la família, etc.-, però també el xoc entre el Primer Món i el Tercer Món i, concretament, el drama dels fugitius de la guerra, que truquen a les portes d’una Europa que es resisteix a donar-los refugi.

           El nostre protagonista és un publicitari d’èxit i un entusiasta dels plaers de la vida.             Amb el seu veler navega entre les illes gregues de Patmos i Icària en companyia             del Marc, el seu fill de set anys, de la Sophie, la seva parella i d’en Max, fill de la             Sophie.

        Fa mala mar, comença a pondre’s el sol, el veler topa amb les restes d’un naufragi i         en Marc cau a l’aigua. Així comença la història.

        El lector seguirà la recerca desesperada del pare, el sentiment de culpa i la crisi que         el duu a les portes de la bogeria. I seguirà, en paral.lel, l’aventura del fill, que la nit         mateixa de l’accident és rescatat per una llanxa carregada de famílies de Síria i de         l’Afganistan que miren d’arribar a les costes de Samos.

    Les aigües del Mediterrani són el teló de fons d’un llibre dur, dur pel tema que                  planteja, la pèrdua d’un fill, dur pel context de la història, la crisis dels refugiats, però       dur sobretot, perquè aquest llibre ens mostra la indiferència del món davant dels             drames que no ens afecten directament.

15.            Els desperfectes. Irene Pujadas i Farré. Premi Documenta 2020. L’Altra Editorial 2021.

Els desperfectes són vint-i-un contes que abracen la grolleria i l’humor negre i que exploren qüestions com els -finals de l’amistat, de l’amor, de la vida-, els consells dels altres, els periquitos perduts, els bonsàpats, els moviments de l’escriptura, les formes de la fe o la manera, sovint esperpéntica, com els humans afronten les tragèdies. Àgils i llegidors, senzills en la forma i profundament vitals en el contingut, els contes d’Els Desperfectes formen un conjunt irreverent i incòmode, entre hilarant i pertorbador.

16.            L’abisme. Tots tenim un motiu per caure. Carla Gracia. Editorial Univers. Agost 2019.

L’Octavi Fontseca està en crisi: el seu matrimoni s’ensorra i és incapaç d’escriure. Ja no queda res de l’escriptor d’èxit que el va convertir en la veu d’una generació. Trenta anys més tard, l’Octavi continua vivint d’un passat que no existeix. El seu editor s’impacienta i li proposa publicar amb el seu nom el manuscrit d’un altre. Un matí, dos policies l’informen que la seva mare, que el va abandonar quan era petit, ha aparegut morta. L’autòpsia revela que abans de morir es va empassar una pedra: una pedra que amaga secrets d’una vida que l’Octavi creia oblidada.

17.            Els irredempts. Cristina Garcia Molina. LaBreu Edicions. Setembre 2022. 

Els irredempts és una narració en tres temps. Com en els tríptics de Francis Bacon, els personatges es regiren en els seus panells i generen la seva pròpia iconografía. És un tríptic de diapositives en fuita: un solar per a una escola de la perifèria on bastir un simulacre de vides; una familia superada pel llenguatge i per la pèrdua dels pares, que obre una falla vital; i una ciutat escindida com a testimoni de la desfeta de l’amor platònic enmig de l’art.

Hi podeu llegir espais d’exili, de desarrelament, de dol, històries de renegats i de fronteres –socials, familiars, personals. D’integracions i de desintegracions. I, al final, sempre un anhel: tornar al lloc d’on venim. Si aconseguim recordar quin era.

18.            Adaptar-se. Clara Dupont-Monod. Editorial Les Hores. Traducció: Marta Marfany. Maig 2024.

Aquesta és la història d’un nen d’ulls negres que suren i es perden en la vaguetat, un nen sempre ajagut, de galtes suaus i grassonetes, de cames translúcides, esquitxades de blau, amb la veu aguda, els peus corbats i el paladar enfonsat. Un nen etern, un nen inadaptat que traça una frontera invisible entre la seva familia i els altres.

És la història del seu lloc a la casa de les Cévennes on va néixer, enmig   de la natura poderosa i de les muntanyes protectores, del seu lloc entre els germans i de les infanteses alterades per la seva arribada. El germà gran s’hi fondrà i galta amb galta, atent i quasi siamés, s’hi enganxa, s’hi abandona i s’hi perd. En la germana mitjana, hi arrela l’hostilitat i la ràbia, el rebuig al nen que xucla l’alegria dels pares i l’energia del germà gran. I més tard, el germà més petit viurà a l’ombra del germà mort i dels fantasmes familiars, mentre carrega el pes d’un nou present més enllà de la memòria.

Aquesta és la història del naixement d’un nen amb discapacitat   explicada pels seus germans.

19.            L’origen de les cols violeta. Marta Batallé. Empúries Narrativa. Febrer 2019.

La Maria Bertran viu, sense ser-ne gaire conscient, de manera grisa. Té un nòvio amb qui va fent, una feina que no l’omple i la càrrega de ser el pal de paller de la familia. El pare, un savi despistat, viu amb la germana de la Maria, la Sara, una noia amb una sensibilitat extrema i amb problemes per relacionar-se que no ha superat la mort prematura de la seva mare. Però una oportunitat laboral empeny temporalment la Maria des de Barcelona fins a Mirepoix, una petita localitat al sud de França.

El contacte amb la teranyina de relacions del poble i els seus habitants, especialment Monsieur Baillard, consagrat a recuperar un conreu local per presentar-lo al saló nacional d’agricultura, i en Jérôme, antic esquiador d’elit i presència ineludible al bar del poble, permetrà a la Maria posar a examen la seva vida i, de passada, qüestionar-se un grapat de prejudicis sobre les primeres impressions.

A cavall de la còmedia realista i la novel.la de descoberta personal, L’origen de les cols violeta és un debut original, ple d’humor i sensibilitat, al voltant d’uns personatges en reconstrucció que no volen renunciar als seus somnis.

20.            L’any més inesperat. Àlex Susanna. Edicions Proa. Colecció A Tot Vent. Setembre 2024.

El gènere testimonial, fragmentari i versàtil del dietari s’adapta com un guant a l’escriptura d’Àlex Susanna, sempre atent als estímuls imprevistos del món, tant d’un fet quotidià com d’una manifestació cultural. El lector se sentirà convidat a una proposta de conversa que es desplega pàgina a pàgina amb una vitalitat encomanadissa. Una lectura, un concert, un projecte artístic a Shangai, un parell de desencontres personals sonats, el goig d’una caminada pel Matarranya o pels boscos de la vall de Ribes, una taula amb bona companyia o una trobada casual i estimulant obren un ventall temàtic molt ric. L’any més inesperat, és un clam a gaudir de la vida i viure amb intensitat i il.lusió cada dia.

21.            Retorn a Douglas Row. Gisela Pou. Columna Edicions. Col.lecció Clàssica. Maig del 2024.

Bona novel.la juvenil. L’Alicia, una noia de quinze anys, va perdre els pares i el germà en un accident aeri quan en tenia onze. Per fi se sent preparada per fer el retorn a la casa de la mare, a Douglas Row, a Inverness, i enfrontar-se al passat. La casa és davant d’una esglèsia que s’ha reconvertit a llibreria de segona mà: la Leakey’s. El dia de l’arribada coincideix amb el solstici d’hivern. A la nit hi ha lluna plena i una forta tempesta. Un llamp cau damunt la llibreria i succeeix un fet inexplicable que canviarà la seva vida per sempre.

22.           La dona del segle. Toni Cruanyes. Columna Edicions. Març 2025.

Toni Cruanyes rescata la història de les dones de la seva familia. Més enllà dels records d’infància, s’endinsa en la psicología de tres noies joves, nascudes els anys 1900, 1928 i 1954, que en un moment determinat de la seva vida han de prendre una decisió que les marcarà per sempre. És la restitució de la memòria de dones valentes i treballadores, silenciades en un món dominat pels homes. A través de les seves vides, l’autor ofereix una visió íntima i detallada dels canvis socials i històrics que han marcat Catalunya i el món al llarg del segle XX.

23.           Tota la bellesa perduda. Jordi Fernando Aloy. Editorial La Campana. Octubre 2024.

Una història d'amor, temor i conflicte, de segones oportunitats i de belleses que, malgrat l'esforç, semblen condemnades a perdre's. La Constança, una investigadora d'història de l'art, segueix la pista d'un quadre de Van Gogh desaparegut el 1945, entre altres recerques. A banda de l'art, la seva altra passió és la música, i en una conferència sobre òpera coincideix amb en Marçal, un paradista d'un mercat municipal i aficionat dels éssers fabulosos vinculats a la natura. Tots dos comencen a veure's per l'atracció mútua i la complicitat que senten, però la Constança, que és vídua i acaba de trencar amb un amant molt més jove que ella, viu una episodi que farà que la vida se li capgiri i se senti més indefensa i vulnerable que mai.

24.            Vorera de mar. Volta a Mallorca a peu en 22 dies. Bernat Salvà Coll. Angle Editorial. 2024.

Després de més de trenta anys treballant de periodista a Barcelona, Bernat Salvà torna a la Mallorca de la seva infantesa i s’embarca en un viatge a peu que té més a veure amb els records que amb els rècords. És, sens dubte, una aventura discreta per a aquests temps de likes, plusmarques i ultramaratons, però tot un repte tenint en compte el seu magre currículum com a excursionista: donar la volta a tota l’illa resseguint la costa, a tocar de la mar sempre que la ruta ho permeti.

Salvà farà més de 500 quilòmetres a peu en 22 dies, en una ruta que li serveix de fil conductor per parlar dels paratges naturals i la gent que hi va trobant, per comparar els records amb la realitat actual i per rastrejar la memòria dels corsaris, pescadors, contrabandistes, comerciants, escriptors i artistes que han trepitjat aquesta costa al llarg dels darrers tres mil.lenis.

25.           El parlar del Vallès. David Vila Ros. La Llar del Llibre Edicions. Setembre 2024.

    Sabadellenc i llenguaferit de mena, en David ens ofereix una passejada per les seves         arrels, pel Vallès, a partir d’una anàlisi no exhaustiva de les particularitats d’aquestes     comarques, tant en l’àmbit fonètic com en el dels localismes i el de la paremiologia.

     Caminarem plegats des dels vapors sabadellencs fins als boscos del Baix Montseny,         però més enllà de voler compartir coneixement, en David ens convida a travessar la         porta d’un món desbordant de badabadocs i republicans a la primavera, on mengem         petador, belgues, dàcars o borregos i on bevem l’aigua fresca d’una coromina sota un        bell girol.

Properament, caminarem pel Bages.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



dissabte, 19 d’abril del 2025

ELS DOMINIS DE BURRIAC

 

Avui farem una excursió pels dominis de Burriac i per tant sortint de Cabrera passarem per Cabrils i pujarem al Turó de l’Infern, al Montcabrer i al Castell de Burriac.

La ruta d’avui té dos inicis un a la platja de Cabrera a l’alçada de l’estació de tren que conecta amb l’itinerari “De l’obaga a la solana, del Vallès al Maresme, de Vallromanes a Mataró” que vaig publicar en el blog l’agost de 2023 i que té una aproximació fins l’inici del segon inici en el Clos de Ca l’Arnau de 2,685 quilòmetres que després haurem de desfer per retornar a la platja.

L’APROXIMACIÓ

0,000Qm. 0,000Qm. Comencem a la platja de Cabrera i girem a l’esquerra tot passant per un pas inferior sota la via del tren i la NII.

0,150Qm. 0,150Qm. Seguim amunt pel Torrent d’en Vinyals.

0,600Qm. 0,750Qm. Continuem recte pels Hortets de Cabrera.

0,500Qm. 1,250Qm. AMB MOLT DE COMPTE!!! Creuem la carretera d’Argentona (B-502) i continuem recte per una riera asfaltada.

0,200Qm. 1,450Qm. Creuem l’Antic Camí del Mig i seguim recte.

0,070Qm. 1,520Qm. El vial asfaltat es converteix en un corriol.

0,100Qm. 1,620Qm. Creuem l’autopista per un pas inferior.

0,125Qm. 1,745Qm. Mirador de Cabrera. Som a un carrer asfaltat que encara és el Carrer Torrent d’en Vinyals. Seguim amunt cap al nucli urbà.

0,700Qm. 2,445Qm. Riera de Cabrera. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,100Qm. 2,545Qm. Cruïlla. Continuem a l’esquerra pel carrer de la Riera.

0,080Qm. 2,625Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Girona.

0,060Qm. 2,685Qm. Deixem a la dreta el Clos de Ca l’Arnau. Els edificis més rellevants i millor conservats trobats a Ca l’Arnau són les termes romanes més antigues de la península Ibèrica i el forn romà conservat en molt bon estat. Hi trobem restes romanes de dos períodes diferents: les termes romanes de finals de segle II aC, de quan Ilturo era un centre polític i administratiu; i l'espai de producció d'àmfores amb un forn del segle I aC en molt bon estat, que evidencia l’abandonament d’Ilturo com a espai residencial, per passar a ser un centre de producció.

L’itinerari principal de la sortida d’avui té una distància de 15,155 quilòmetres i un desnivell positiu de 534 metres. La nostra proposta surt i arriba a Cabrera, però com és una ruta circular també podiem iniciar i acabar a Cabrils.

Combinarem trams d’asfalt, amb pistes i corriols i només cal evitar les hores més caluroses de l’estiu. Malgrat que podem carregar aigua durant l’excursió, millor portar-ne força, doncs depèn el dia ens en farà falta.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0.000Qm. Seguim pel carrer Girona.

0,250Qm. 0,250Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Barcelona i de seguida es converteix en el Camí de Cabrils.

0,550Qm. 0,800Qm. Cruïlla de camins. Seguim a la dreta pel camí en sentit  lleugerament ascendent.

0,615Qm. 1,415Qm. Cruïlla de carrers. Continuem recte pel Camí de Cabrera. Uns metres més endavant, obviem a la dreta el carrer Pau Casals i a l’esquerra el carrer Maresme.

0,600Qm. 2,015Qm. Camí de la Punta. Continuem a l’esquerra en sentit descendent.

0,450Qm. 2,465Qm. El Carrer de la Punta enllaça amb el Carrer de l’Era Vella.

0,150Qm. 2,615Qm. Plaça de l’Era Vella. Continuem pel Carrer de l’Era Vella en sentit descendent.

0,175Qm. 2,790Qm. Tombem a la dreta pel Camí de Baix.

0,080Qm. 2,870Qm. Girem a l’esquerra pel Camí de Muntanya.

0,125Qm. 2,995Qm. Continuem a la dreta pel Passeig de Cabrils.

0,650Qm. 3,645Qm. Tombem a la dreta pel carrer Màquina d’en Mas.

0,060Qm. 3,705Qm. Girem a la dreta pel carrer Comú també anomenat Manuel Jaume Tobella.

0,125Qm. 3,830Qm. Plaça de l’Esglèsia de Cabrils. Font de la Plaça. Situada davant l’Hostal de la Plaça, la paret de la font està feta d'obra arrebossada i pintada. El coronament té forma corbada. El frontal queda dins la paret i està enrajolat. El broc representa un animal, possiblement una mena de peix. El més destacable d'aquesta font és la pica, tota feta de pedra picada, de forma semi-circular i que descansa sobre un pedestal de la mateixa pedra i treballat. Actualment hi raja aigua de xarxa.

A partir d’aquest punt seguirem les marques del SL-116 (marques blanques i verdes) que ara s’enfila pel carrer Castell.

0,250Qm. 4,080Qm. Seguim a l’esquerra pel carrer Doctor Emili Masriera.

0,150Qm. 4,230Qm. Continuem a la dreta per un vial cimentat.

0,500Qm. 4,730Qm. Planell. Seguim recte pel carrer dels Melis.

0,350Qm. 5,080Qm. Cruïlla de camins. Seguim recte pel carrer dels Melis cap al Mirador de la Creu de Montcabrer.

0,500Qm. 5,580Qm. Tombem a l’esquerra pel Camí de la Font de Cabrera.

0,100Qm. 5,680Qm. Continuem a la dreta seguint les marques del SL-115 i SL-116 cap a la Creu de Montcabrer.

0.600Qm. 6,280Qm. Trobem a l’esquerra l’accés al Turó de l’Infern.

0,070Qm. 6,350Qm. Turó de l’Infern. 324 metres. Les restes de ceràmica trobades fan pensar que era un punt de guaita dels ibers i posteriorment dels romans. Hi ha dos elements interessants en aquest turó: un és una rosa dels vents formada per unes pedres clavades a terra apuntant als punts cardinals i l’altre element són tres forats rectangulars a la roca que servien per encaixar els pals de les forques  on, durant els segles xiv i xv es penjaven els malfactors del terme. El fet de fer-ho en aquest turó (que es veu perfectament des de la plana de Cabrera) era per exemplificar el càstig i dissuadir possibles delinqüents o malfactors de cometre delictes.

Ara desfem els darrers 70 metres i seguim cap a Montcabrer.

0,800Qm. 7,150Qm. Creu de Montcabrer. 311 metres. La creu actual és la darrera d’un seguit de creus que ha hagut al cim de la muntanya de Montcabrer. Es col.locà el 21 de desembre de 1982. La referència documental més antiga on es parla d’una creu en aquest indret data de 1565. El motiu pel qual s’instal.len aquestes creu sembla ser que és per evitar les malediccions diabòliques i les tempestes que es formaven en aquest cim.

Ara desfem els darrers 800 metres fins el desviament cap al Turó de l’Infern i arribats a aquest punt, seguim recte per la pista.

0,475Qm. 8,425Qm. Ens enfilem per un corriol que trobem a la dreta.

0,100Qm. 8,525Qm. Tombem a la dreta i uns metres més endavant recuperem les marques blanques i verdes del SL- 115 i SL-116 que ara seguim avall.

0,300Qm. 8,825Qm. Arribem a una pista que ens creua (En aquest punt hem iniciat l’ascensió al Turó de l’Infern i al Montcabrer). Ara continuem a la dreta per la pista.

0,100Qm. 8,925Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol seguint les marques del SL-115.

0,400Qm. 9,325Qm. Quan arribem a un turonet seguim recte.

0,175Qm. 9,500Qm. Creu de l’Avellà. Cruïlla de camins. Seguim a la dreta cap al Castell de Burriac.

0,335Qm. 9,835Qm. Continuem recte per un corriol que ens enllaça amb una altra pista.

0,100Qm. 9,935Qm. Pista. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,500Qm. 10,435Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,260Qm. 10,695Qm. Creuem el camí i continuem amunt per una pista cimentada cap al castell.

0,500Qm. 11,195Qm. Castell de Burriac. Bastit al segle XI al cim d’un turó esquerp, el senyor feudal exercia des d’allí el seu domini sobre els pobles de la rodalia: Mataró, Argentona, Cabrera, Cabrils, Vilassar i Premià.
La seva alçada (401 m.) i l’empleçament el fan un punt inmillorable de guaita i control. Per això, ja els ibers i després els romans, van utilizar el seu cim com a lloc de guaita.
La torre de l’homenatge i els murs que avui coronen la muntanya, són les restes del castell medieval.
Per més informació sobre el Castell de Burriac, us recomano un passeig virtual pel castell des de
 www.cabrerademarpatrimoni.cat des de l’apartat Medievals.

Ara desfem aquests darrers 500 metres i continuem a l’esquerra per la pista en sentit ascendent.

0,050Qm. 11,745Qm. Arribem al Monòlit que commemora el V Centenari de la Baronia del Maresme. Seguim avall per aquesta pista.

0,250Qm. 11,995Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que queda tot just davant del corriol que hem seguit per pujar a Burriac.

0,080Qm. 12,075Qm. Seguim avall a l’esquerra per la pista.

0,500Qm. 12,575Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra, avall cap a Cabrera.

0,300Qm. 12,875Qm. Font Picant de Cabrera. Coneguda també com a manantial Modolell, sembla que va ser descoberta casualment l’any 1859, tot i que la seva aigua no es va començar a comercialitzar fins el 1889. 
L’entorn de la font, amb grans eucaliptus i plataners, era un berenador molt freqüentat amb barbacoes i servei de bar. Era molt típic d’aquella época degustar l’aigua gasosa de la font (que se servia en gots) i passar llargues estones amb la familia i els amics.
Cap al 2010 el seu estat era penós i ruinós, per tant que actualment funcioni  com espai per fer una barbacoa o prendre quelcom ho trobo encertat. Sens dubte, un bon punt d'inici i final per fer la pujada a Burriac.

Sortim del recinte de la font i nosaltres continuem avall pel Camí de la Font Picant.

1,330Qm. 14,205Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de Sant Vicenç.

0,350Qm. 14,555Qm. Plaça de l’Esglèsia.  Deixem a la dreta l’esglèsia de Sant Feliu i tombem a l’esquerra pel carrer Anselm Clavé.

0,080Qm. 14,635Qm. Font de la Plaça. Es tracta d'una construcció integrada al mur de la plaça que hi ha al damunt. L'interior de la font està enrajolat, sostre i tot. L'aigua brolla de la boca d'un lleó situat a la paret de l'esquerra i cau en una pica plana de granit esculpit. Tot el marc de la font està rematat amb pedra lligada. Al mig del frontal hi ha un gravat ovalat, molt malmès i desdibuixat pel pas del temps, sembla la cara d'una persona. Una placa al frontal ens recorda l'antiguitat d'aquesta font, diu que començà a rajar el 22 de Juliol de 1747. Actualment aquesta font està ben eixuta.

Seguim baixant pel carrer Anselm Clavé.

0,060Qm. 14,795Qm. Tombem a la dreta pel carrer del Pare Jaume Català.

0,250Qm. 15,045Qm. Deixem a la dreta la masia de Can Rodón i seguim per un passatge que trobem a la dreta.

0,050Qm. 15,095Qm. Riera de Cabrera. Creuem i tombem a l’esquerra.

0,060Qm. 15,155Qm. Clos de Ca l’Arnau. Inici i final de la sortida d’avui.

La descripció de la font de la Plaça de Cabrera l’he extret d’Encos

Properament, pujarem al Puig Madrona.