dijous, 31 de maig de 2012

CAMINS DE VALLROMANES XIV. LA CAMINADA DE LES 10 FONTS. DE MARTORELLES A VALLROMANES

                                           
                                 Vallromanes des de Can Corbera

El recorregut que us presento avui és una sortida que vam organitzar des del Club BTT Trinxacadenes el passat 25 de març. Ja farà una mica més d'un any que aquest club té una petita secció de gent que caminem i correm per aquestes contrades anomenada Trinxacames.

L'embrió de l'itinerari que fem avui són dues entrades que daten del 2008 "Pels voltants de Castellruf" i "De Castellruf a Vallromanes". Gràcies als corriols que ens han ensenyat o que hem descobert aquests darrers anys, ara presentem una versió molt millorada d'aquelles sortides.

A més a més, de dilluns a dissabte aquesta ruta es pot fer utilitzant només transport públic, perquè de Vallromanes a Granollers hi ha un autobús pràcticament cada hora i a Granollers tornem en tren a Mollet, des d'on cada trenta minuts pugen autobusos a Martorelles.

Amb el temps us presentaré un segon recorregut Martorelles-Vallromanes utilitzant altres camins i corriols i entre els dos itineraris ens en sortirà un de circular d'entre 16 i 18 quilòmetres aproximadament.

La sortida d'avui té una distància de gairebé 10 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 300 metres i no tindrem cap problema per fer-ho a qualsevol època de l'any.

L’ITINERARI.
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça Josep Anselm Clavé de Martorelles. Baixem pel carrer Canigó que és un camí de terra.
0,100Qm. 0,100Qm. Deixem la pista i davant nostre, un corriol baixa fins la Font de Can Roda.
0,080Qm. 0,180Qm. Font de Can Roda. Ara reculem una mica i tornem a la pista principal pel corriol que ens queda a la dreta.
0,040Qm. 0,220Qm. Girem a la dreta per la pista.

0,200 Qm. 0,420Qm. Davant la porta principal de la finca de Can Roda, a l’esquerra trobem un camí en sobtada pujada al principi,  obviant els camins que ens menen a banda i banda l’anem seguint. Estem anant pel camí del Pruneller.
0,300Qm.  0,720Qm. A l’alçada d’una fita de Can Roda, el camí s’eixampla una mica, nosaltres seguim amunt cap a Santa María de Martorelles.
0,350Qm. 1,070Qm. Arribem al nucli urbà i girem a l’esquerra pel costat del poliesportiu. Ara anem pel carrer del Carme.
0,100Qm. 1,170Qm. Girem a la dreta pel carrer del Lledoner que té una forta pujada.
0,080Qm. 1,250Qm. Plaça de l’Esglèsia de Santa María de Martorelles. El Lledoner
Ara baixem pel carrer del Rector.
0,030Qm. 1,280Qm. Girem a l’esquerra per un passatge i uns metres més endavant girem a la dreta pel carrer de la Sagrera.
0,0150Qm. 1,430Qm. A la dreta trobem un camí tancat amb una cadena, per evitar el pas de vehicles. Nosaltres hi passem i unes passes més enllà arribem a la font de Can Riulas.
Ara reculem una mica i pugem pel carrer de la Baixada de la Font fins arribar a la plaça Joan Matons.
0,100Qm. 1,530Qm. Girem a la dreta pel carrer de la Font del Ca.
0,650Qm.  2,180Qm. S’acaba l’asfalt i entrem al Parc de la Serralada Litoral per una pista tancada al pas de vehicles per un cadenat. Nosaltres la seguim.
0,250Qm.  2,430Qm. Arribem a la Font Sunyera.  Ara continuem pista amunt cap a la Font del Ca.
0,080Qm.  2,510Qm. La pista fa un revolt de gairebé 180 graus i a partir d’ara anem cara a llevant per un camí més obac.
0,450Qm.  2,960Qm. Arribem a la Font del Ca. Ara seguim pel camí de l’esquerra quan sortim del recinte de la font. El camí és força pedregós.
0,650Qm.  3,610Qm. Bifurcació de camins en forma de “Y”. Nosaltres continuem pel de l’esquerra.
0,100Qm.  3,710Qm. Ens creua un corriol. Nosaltres girem a l’esquerra.
0,200Qm.  3,910Qm. Bifurcació de corriols en forma de “Y”. Seguim el de la dreta que ens portarà fins la Font de la Teula.
Sortim del recinte de la font  i ara contínuem pel camí que marxa a mà dreta. De seguida es fa molt costerut i aixaragallat.
0,550Qm. 4,460Qm. Arribem a una pista. Girem a la dreta i uns metres més endavant som al collet de Castellruf. A l’esquerra un corriol s’enfila cap al poblat ibèric. Nosaltres contínuem per la pista que marxa recta, obviant la que baixa cap a la Font de la Mercé.
0,050Qm. 4,510Qm. A la dreta trobem el Dolmen de Castellruf.

Continuem per la pista.

0,100Qm. 4,610Qm. Girem a l’esquerra  per una pista, tot seguint les indicacions del GR-97-3.

0,080Qm. 4,690Qm. Girem a la dreta per un camí carreter.

0,350Qm. 5,040Qm. Sortim del corriol i topem amb una pista que ens creua. Girem a l’esquerra tot seguint el GR-97-3.

0,350Qm. 5,390Qm. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra per un camí carreter.

 Des de l’inici d’aquest camí tindrem una visió privilegiada del Castell de Sant Miquel i si el dia és molt clar, inclús guaitarem els Pirineus.

0,125Qm. 5,515Qm. A l’esquerra trobem el corriol que ens durà a la font del Llorer o de la Tereseta.

0,030Qm. 5,545Qm Ara, sortim del corriol i seguim baixant pel camí carreter.

0,250Qm. 5,795Qm. Arribem a una torre eléctrica. Girem a l’esquerra, tot seguint un corriol que uns metres més avall es converteix en un torrent que desemboca a la Font de Can Gurri.

0,300Qm. 6,095Qm. Continuem pel corriol que surt de davant la font i marxa direcció nord.

0,100Qm. 6,195Qm. Arribem a una pista. Girem a l’esquerra. Uns metres més endavant, també a l’esquerra, trobem un corriol entre bardisses poc definit que 50 metres més enllà, ens durà a la Fonteta de Can Gurri.

Desfem el corriol i sortim novament a la pista. Girem a l’esquerra.

0,200Qm. 6,495Qm. Arribem a un camí amb una cadena que marxa a la dreta i que ja ens portarà fins el Coll de Can Corbera.

0,100Qm. 6,595Qm. Trobem un corriol a la dreta, ens endinsem i a 25 metres en el marge esquerre trobem la Font de Can Barbeta.

Sortim del corriol i continuem a la dreta pel camí principal.

0,500Qm. 7,095Qm. Coll de Can Corbera.  Seguim recte per la pista que baixa cap a Vallromanes, obviant el camí que marxa a la dreta paral.lel al mur d’una finca.

0,250Qm.7,345Qm. En un revolt, seguim baixant a la dreta, obviant la pista que marxa recta, direcció ponent.

0,850Qm.8,195Qm. Deixem la pista i girem a l’esquerra per un corriol que una cinquantena de metres més enllà ens durà fins la Font de Can Vilardell.

Per sortir de la font, contínuem torrent avall.

0,050Qm. 8,295Qm. Arribem a un carrer asfaltat. Girem a la dreta.

0,100Qm. 8,395Qm. Seguim amunt, obviant el carrer que baixa a l’esquerra.

0,080Qm. 8,475Qm. Avinguda Can Corbera. Recte, direcció Vallromanes.

0,400Qm. 8,875Qm. Camp de golf. El creuem per una pista de terra.

0,150Qm. 9,025Qm. Girem a la dreta per l’avinguda del golf.

0,100Qm. 9,125Qm. COMPTE!!! Hem de creuar la  BP-5002 (Granollers-El Masnou) i enfilar la Rambla de Vallromanes.

0,650Qm. 9,775Qm. Plaça de l’Esglèsia. Punt final de la sortida d’avui.

La propera setmana parlarem dels punts d'interès d'aquesta Caminada de les 10 fonts. 
































dilluns, 21 de maig de 2012

GR-83. 8a ETAPA. BEGET-PRATS DE MOLLÓ. LA MUGA 521

                               La Muga 521
                
Avui el camí ens portará fins la Catalunya Nord. Fins ara hem fet el Camí del Nord o del Canigó, però avui farem el Camí de l'Exili. Quan el fem per esbarjo i ben equipats, pensem com el van haver de fer aquella gent que havia de marxar del seu païs sense res, fugint de les tropes franquistes i amb unes temperatures gélides.
A continuació, parlarem dels fets dels quals va ser testimoni a principis de febrer de 1939, la muga 521, ubicada al Coll de Malrem.

El 1856 arran del Tractat de Baiona es va decidir senyalitzar la frontera entre França i l’estat espanyol amb 602 mugues, des del Cantàbric fins el Mediterrani. En aquest sentit, es va col.locar la muga número 1 a Txapitelakoarria a sobre d’un penyassegat entre Biriatou, Irún i Bera de Bidasoa i la muga 602 es va col.locar dins la Cova Foradada, una cova arran de mar entre Portbou i Cervera. 

El febrer del 39, les tropes republicanes ja havíen perdut la guerra i era l’hora de la retirada, de l’exili per un munt de gent que no volia renunciar a la seva llibertat, però sobretot no volia renunciar a la seva vida.

A corre-cuita,  pràcticament només amb les pertinences que hi caben en un farcell i amb algun animal que pensaven fer servir com a moneda de canvi una vegada creuessin la frontera per aconseguir allotjament i una mica de menjar, unes cinc mil persones van triar la ruta Olot-Oix-Beget-Coll de Malrem-La Menera-Prats de Molló.

Segons expliquen les cróniques de l’época, aquell hivern va ser molt rigurós, per tant, ja ens podem imaginar la duresa de la travessa feta entre altres per persones grans i nens, deprimits per haver de deixar la llar, famélics i morts de fred.

Els pobles per on passava la riuada d’exiliats, feien el que podien, hem de tenir en compte que a Beget només hi havia unes poques dotzenes de veïns, a La Menera 300 habitants i a Prats de Molló no passaven de 1000 i malgrat que feien mans i mànigues per donar aixopluc i una mica de menjar als nouarribats, en poques hores la situació els va desbordar.

Després de demanar ajuda a les poblacions veïnes, les autoritats franceses van decidir habilitar diferents camp de refugiats, el més important a Argelers, on els exiliats van continuar amb les seves penalitats, en unes condicions infrahumanes, passant fred, gana, sense letrines, sense una trista enfermería… fet que va desembocar amb molts casos de disentería.

Tot plegat un fet increíble i abominable que va passar ara fa tot just 73 anys i que mai més s’hauria de repetir ni a Europa ni a cap racó del món i malauradament ben entrat el segle XXI en aquest planeta encara hi ha molts exilis, exiliats, exòdes i refugiats.
Per fer aquesta entrada he extret informació de l’escrit que va fer en Manel Doménech pel Club Muntanyenc Mollet, quan el maig de 2011 vam realitzar l’etapa del GR-83 entre Beget i Prats de Molló.
La numeració i la fotografía de la muga l’he trobat al blog Els Mugarris d’en Mateu  www.elsmugarrisdenmateu.blogspot.com
Properament parlarem d’una ruta entre Martorelles i Vallromanes, la qual ens portarà a visitar 10 fonts.




diumenge, 13 de maig de 2012

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XV. ENRIC VALOR.


               La carrasca de Sant Mateu

L'agost passat, tot coincidint amb el centenari del naixement d'Enric Valor, vam participar a l'homenatge que se li va fer a la xarxa. En aquell moment, vaig fer un recull de 27 paraules característiques de les 27 comarques que trepitjaríem si anéssim caminant des de Vallromanes fins a Castalla.
Aquest Sant Jordi vaig llegir una de les seves rondalles "Història d'un mig pollastre" i malgrat que evidentment la lectura va ser molt curta, vaig trobar una série de mots que vaig subratlllar.
A les catorze gramàtiques del caminant que havia fet fins ara encara no n'havia fet cap en valencià i un personatge com l'Enric Valor ben bé que s'ho mereix.
Per tant, les 22 paraules de la gramàtica d'avui són les següents.

Abillar-se: Vestir-se o guarnir-se convenientment.

Ahuixar:  Espantar i fer fugir algú amb crits o amb moviments d’amenaça.

Avanar:  Fer ostentació de les bones qualitats pròpies o de la realització de la pròpia voluntat.

Bafanejar:  Avanar-se, alabar-se exageradament.

Cadafal:  Plataforma de taulons elevada en un lloc públic per estar-hi els personatges principals o els espectadors d'un acte solemne.

Carrasca: Alzina.

Congriar: Produir, formar-se per concurs de diversos elements.

Domàs:  Peça de tela, usada especialment com a cortina a esglèsies, sales i balcons en dies de festa.

Endomassar:  Guarnir de domàs o domassos.

Engaldir:  Engolir, menjar desmesuradament.

Escàpol: Persona que s’ha escapat, deslliurant-se d’un dany o perill.

Espaït: Lliure, sense noses ni embarassos.

Forro:  Espaït; que va a peu i sense càrrega

Garrida: Bella, agradable de veure, de sentir, de percebre.

Lligassa: Lligam, allò que serveix per a lligar o fermar.

Morques: Solatge de qualsevol líquid.

Pallús:  Borra que es congria sota el llit en mancar-hi la neteja.

Puix: Després.

Rabassot:  Part d'un arbre que queda sota terra quan l'han tallat.

Tabola:  Soroll de gent alegre; diversió sorollosa.

Tropell:  Ramat, conjunt de caps de bestiar.

Tufar:   1. Fer mala olor o mal gust.        2. Irritar-se, enutjar-se.
Per fer aquesta entrada, he extret les definicions de les paraules de l'edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.
Properament parlarem de fronteres i exili.

dissabte, 5 de maig de 2012

PARC DE LA SERRALADA LITORAL. HISTÒRIA I ITINERARIS


                               El llibre


Aquest divendres 4 de maig al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt s’ha presentat el llibre “Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris” d’Adrià Triquell i Salomé i editat per Piolet.

L’autor ens va deixar farà un parell d’anys, quan feia pocs dies que havia acabat aquesta guía i la seva il.lusió llavors era publicar-la.

Aquesta feina l’han completada els seus familiars i amics i sens dubte estem davant de l’obra més ferma que s’ha fet fins ara sobre el patrimoni històric del Parc. En aquest llibre trobarem la descripció de més de 170 punts d’interès: elements prehistòrics, assentaments d’ibers i romans, construccions civils i religioses, fonts d’aigua i mines…

Com es diu a la contraportada, malgrat que fins aleshores hi havia força material publicat , fins ara no existia una guia que exposes amb un xic d’ordre els elements més interessants, que els descrigui d’una manera breu i entenedora i que ajudi a localitzar-los.

En aquest sentit, en Toni Marí, responsable del centre de documentació del Parc de la Serralada Litoral, ens va presentar aquest llibre com una publicació del segle XXI, fent referència al fet que al marge de trobar la descripció escrita de com arribar als llocs, també trobareu les coordenades UTM de cada indret per poder-hi arribar fàcilment amb el GPS.

En definitiva després d’uns quants anys mirant i remirant les diferents publicacions que fan divulgació del Parc de la Serralada Litoral, m’atreveixo a fer una llista de tres llibres imprescindibles per portar a la motxilla i que entre els tres ens ajudaran a a entendre i sobretot a estimar molt més aquestes contrades.

1.      Parc de la Serralada Litoral. Història i Itineraris. Adrià Triquell i Salomé. Editorial Piolet. Barcelona 2012. Patrimoni històric.

2.      Flora i fauna dels Parcs Montnegre-Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina. Toni Llobet i François. Brau Edicions. Girona 2010. Flora i fauna.

3.      Guia dels Parcs de la Serralada Litoral i Serralada de Marina. Diputació de Barcelona. Juliol 2007. Miscelània on hi ha de tot una mica. Especialment interessants, els capítols Marina i Litoral, el medi i la vida i Marina i Litoral, vistos pels artistes i els estudiosos.

Per tant, a partir d’ara em llegireu moltes vegades fent referència a aquesta nova guia.

Ara sí, la propera setmana presentarem una nova entrega de la Gramàtica del Caminant i demà farem la Trinxacames.