La ruta que us presento avui ens porta des de Tossa fins a Sant Feliu, des de la Selva al Baix Empordà. Té una distància de 21,65
Quilòmetres i un desnivell positiu de 813
metres, per tant és un itinerari força dur adreçat sobretot a persones avessades
a caminar per mitja muntanya. Els primers 13,6
quilòmetres seguirem les marques del GR-92
i els darrers 8 les marques del PR-101. Per fer aquesta ruta, eviteu
les hores centrals dels dies més calurosos de l’estiu, doncs el Massís d’Ardenya a l’estiu i a ple sol
és un forn.
El punt culminant de
l’excursió és la pujada al Puig de Ses
Cadiretes que amb els seus 519
metres és una bona talaia sobre el Gironès
i la Selva.
La ruta que us presento avui
enllaça amb l’itinerari “La Selva VI. La
Selva Marítima de Lloret a Tossa” publicada en aquest blog el novembre de 2021.
Malgrat que hi ha combinació
per tornar al punt d’inici (Tossa)
si que recomano que tingueu ben clars els horaris de tornada, doncs hi ha poca
freqüència i si teniu un parell de dies, fer el tram Lloret – Sant Feliu de
Guíxols fent nit a Tossa no és
mala opció.
Degut a la llargada i duresa
del recorregut i la manca de serveis durant la jornada, cal portar menjar i
aigua per fer una ruta d’unes 5 o 6 hores.
Per últim, esmentar que cal
estar molt atents al rutómetre que us detallo a continuació, doncs hi ha trams
on el marcatge del GR-92 i el PR-C101 són molt precaris.
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim
de l’estació d’autobusos de Tossa, creuem la plaça de les Nacions Sense Estat i continuem per l’avinguda de Ferran
Agulló.
0,200Qm. 0,200Qm. Girem
a l’esquerra paral.lels a la riera
de Tossa, deixant la riera a l’esquerra. En aquest primer tram,
trobem marques del GR-92 que marxa cap a Sant Feliu de
Guíxols.
1,000Qm. 1,200Qm. Ara hem
de continuar recte seguint les marques del GR-92
cap a Sant Feliu de Guíxols pel Puig de Cadiretes.
1,200Qm. 2,400Qm. Coll de Sastre. Continuem
recte i en sentit ascendent cap al Puig
de Ses Cadiretes.
1,450Qm. 3,850Qm. Mare de Deu de
Gràcia. L'origen d’aquesta capella en ruïnes
no està clar, podria tractar-se
d'una ermita de bosc de principis del segle XVII de tipus popular. Fa uns
quants anys es va trobar una pedra de la porta amb una data corresponent a
principis del segle XVII.
Hi ha hipòtesis que argumenten que podria ser molt
més antiga, dels segles X-XI i tractar-se de Sant Llionç, una església misteriosa de la qual encara no se n'ha
aclarit la localització.
L'exèrcit francès va
destruir-la durant la seva retirada, cap al 1808.
Continuem amunt seguint les marques del GR-92
1,750Qm. 5,600Qm. Passem a
tocar del menhir de Montllor. És uns
roca granítica d’aproximadament 2,5
metres d’alçada que no ha estat mai excavada. Pel tipus arquitectònic es data
aproximadament entre el 3000 i el 2500
a.C. Continuem amunt per la pista.
0,330Qm. 5,930Qm. Passem
pel costat del paradolmen d’en Garcia.
Quina diferència hi ha entre un dolmen i un
paradolmen?
El paradolmen a diferència del dolmen no és
propiament una construcció humana. En aquest sentit, s’aprofiten cavitats
naturals, blocs erràtics o la morfologia del terreny ja existent per
construir-los, malgrat que en alguns casos la intervenció humana ha modificat
l’estructura final.
0,620Qm. 6,550Qm. Cruïlla
de camins. Continuem a l’esquerra per acabar de pujar al Puig de Ses Cadiretes.
0,300Qm. 6,850Qm. Tombem a
l’esquerra.
0,200Qm. 7,050Qm. Ens
ajudem de les mans per fer els últims 20 metres i fem cim. Puig de Ses
Cadiretes (519 metres) amb unes
espectaculars vistes de La Selva i el
Gironès. Ara desfem aquests darrers 500
metres.
0,500Qm. 7,550Qm. Cruïlla
de camins. Continuem a l’esquerra cap a Sant
Feliu de Guíxols seguint les marques del GR-92.
1,200Qm. 8,750Qm. Arribem
a la carretera GIP 6821. Tombem a
l’esquerra, creuem la carretera i uns metres més enllà continuem per un camí
que trobem a la dreta.
0,645Qm. 9,395Qm. Pista
que ens creua. Continuem a la dreta tot planejant.
0,400Qm. 9,795Qm. Arribem
a l’entrada d’una finca en runes. Continuem recte en sentit descendent cap a
llevant.
0,250Qm. 10,045Qm. Seguim
per una pista que planeja a l’esquerra. (El mes de febrer de 2023 a l’entrada d’aquesta pista no hi
ha cap marca i és molt fàcil perdre’s)
0,200Qm. 10,245Qm. Continuem
per la pista principal obviant els camins que ens menen a banda i banda.
1,450Qm. 11,695Qm. Camí
que ens creua i on s’ajunten el GR-92
i el PR-110. Continuem a l’esquerra seguint les marques del PR-101 i del GR-92.
0,350Qm. 12,045Qm. La Trencada. Continuem recte cap a Can Codolar.
0,750Qm. 12,795Qm. Deixem can Codolar a la dreta. Nosaltres
continuem recte.
0,830Qm. 13,625Qm. Coll de la Creu d’en Barraquer. Obviem les marques del GR-92 i ara seguim el PR-101
cap a Sant Benet.
0,750Qm. 14,375Qm. Arribem
a un pla amb un dipòsit davant nostre. Continuem pel PR-101 que ara continua a l’esquerra en sentit descendent.
0,100Qm. 14,475Qm. Pista
que ens creua on antigament hi havia l’ermita de Sant Benet del Bosc. Seguim per la pista a l’esquerra en sentit
descendent cap al coll de la Mare de Déu
i el Coll de Portes.
0,330Qm. 14,805Qm. El nostre
camí fa un gir de pràcticament 180 graus
a la dreta (En aquest tram del camí a mitjans de febrer del 2023, les marques del PR C-101 brillen per la seva absència)
0,165Qm. 14,970Qm. Tornem
a trobar marques del PR C-101 quan
anem per un corriol força trencat en sentit descendent.
0,050Qm. 15,020Qm. Camí
que ens creua. Tombem a l’esquerra.
1,000Qm. 16,020Qm. Collet de la Mare de Déu. Continuem a l’esquerra
cap al Pla de Ses Mòdegues i el Coll de
Portes.
0,240Qm. 16,260Qm. A
l’esquerra trobem un corriol que ens porta fins Les 3 fonts.
0,060Qm. 16,320Qm. Les 3 fonts. Construïda per Albert
Gironès el 1992 i restaurada per
ell mateix el 2001. Una petita mina
recollia l’aigua que es feia sortir per tres brocs situats a diferents nivells.
A la font del mig sobre un frontal de pedra, el nom de la font està fet amb
ferro i el broc és de cerámica. L’aigua queia direcatment a terra i s’escolava
cap al torrent de les Mànegues que
tenim uns metres més avall. A l’esquerra de la font hi ha una taula i un banc
per seure Cada vegada costa més trobar-la que ragi a causa dels llargs períodes
de sequera que patim. En aquest sentit, a principis de juliol del 2023 és ben eixuta.
L’entorn és molt
ombrívol amb exemplars d’alzines sureres, falgueres arreu i un grèvol que centra
l’espai.
Sens dubte, cal fer una
actuació en aquesta font, doncs del contrari ben aviat quedarà ben perduda.
Ara desfem aquests
darrers 60 metres i continuem avall
pel PR C-101 cap a Sant Feliu de Guíxols.
0,200Qm. 16,580Qm. Placeta. Força exemplars d’alzina surera. Continuem recte
avall.
0.070Qm. 16,650Qm. Continuem per un corriol que trobem a la dreta i que planeja.
Posteriorment el nostre camí passa per un tram de via romana.
0,875Qm. 17,525Qm. Plà de Ses
Mòdegues. Continuem
a l’esquerra cap al coll de Portes i
Sant Feliu de Guíxols.
0,180Qm. 17,705Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta cap al Coll de Portes.
0,200Qm. 17,905Qm. Coll de Portes. Ara caminem 50 metres a
l’esquerra i de seguida continuem per un camí que trobem a la dreta cap a Sant Telm.
0,900Qm. 18,805Qm. Carretera
GI-682. Creuem la carretera i continuem
recte cap a Sant Telm per un vial asfaltat.
1,300Qm. 20,105Qm. Cruïlla. Continuem amunt per l’avinguda de Sant Telm.
0,150Qm. 20,255Qm. Ermita de Sant
Telm. A mitjans del segle XIV hi ha documentada l’existència al
cim de la muntanya de Sant Elm d’una
talaia, anomenada la torre de la guardia, des de la qual es vigilava la
presència de naus enemigues al litoral. En cas d’avistar algun indici de
perill, es comunicava a la població i als punts de guaita propers mitjançant
senyals de fum (fumades) o fogueres (farons) segons fos de dia o de nit. La
muntanya es coneixia aleshores com el Castellar,
denominació que faria pensar en l’existència
en aquell indret d’un element fortificat.
L’any 1452 l’ermità Jaume Corbera, obtingué permís per erigir de nou la torre de
guardia –que aleshores ja era enrunada des de feia molt temps- i per construir
al mateix lloc una capella dedicada a Sant
Elm, protector dels mariners i navegants.
Des de principis del
segle XVI s’anaren bastint noves
estructures de caràcter defensiu a la capella i torre, fins configurar una
imponent fortificació. En arribar el segle XVII,
el castell de Sant Elm comptava amb
quatre torres –una a cada angle- lligades per una muralla i una cinquena torre
central a mode de torre d’homenatge. Tanmateix, el castell i la capella del
sant foren destruïdes entre 1695 i 1696
per l’exèrcit francés, que ocupà Sant
Feliu amb motiu de les guerres que mantenien les monarquies de França i Espanya.
L’antiga capella de Sant Elm fou reedificada el 1723 dins els canòns arquitectònics del barroc popular. L’aspecte
que té ara l’ermita data d’una restauració feta el 1929.
Es diu que fou des del
cim de la muntanya de Sant Elm que
l’any 1908, el periodista i
escriptor Ferran Agulló Vidal batejà
el litoral gironí amb la denominació Costa
Brava. Allò indubtable és que des de la terrassa de l’ermita hi ha unes
espectaculars vistes d’aquest sector de la Costa
Brava.
Ara desfem aquests
darrers 150 metres i continuem pel PR C-101 a l’esquerra.
0,100Qm. 20,505Qm. Ara continuem baixant per unes escales que trobem a la
dreta.
0,570Qm.
21,075Qm. Entrem a Sant Feliu de Guíxols per l’avinguda del President Irla i passem a tocar de la font de Sant Elm. Situem aquesta font de Sant Elm a la paret exterior d’allò que fa 100 anys eren els Banys de Sant Elm. El turisme
local va començar a ser important els anys vint i trenta i per això el 1922 es varen construir aquests banys
que comprenien uns banys de mar freds o calents i un club esportiu. Va estar en
ús fins a mitjans dels anys 40.
Era una construcció de dues plantes en forma
horitzontal, totalment estucada de blanc. La brillant solució arquitectònica de galeries, porxos,
espigons i rotondes li proporcionàven una singular imatge, avui desapareguda.
Actualment,
de l’antic edifici només es manté una part com a restaurant. Els Banys de Sant Elm, són un edifici
de Sant Feliu de Guíxols protegit
com a bé cultural d’interès local.
Ara
seguim pel Passeig Rius i Calvet arran de mar.
0,200Qm. 21,275Qm. Tombem a l’esquerra per l’avinguda de Juli Garreta.
0,175Qm.
21,450Qm. Monestir de Sant Feliu de Guíxols. El conjunt monàstic de Sant Feliu de Guíxols és fruit de diversos moments constructius i
de restauracions. La Porta Ferrada constitueix l'element
més emblemàtic del conjunt monàstic. L'adjectiu -Ferrada- que determina el nom comú de "porta" no
procedeix pas de la forma de ferradura d'alguns dels seus arcs,
sinó més aviat d'una antiquíssima porta amb els batents proveïts d'un
aparatós forrellat.
Així doncs, es dona el nom
de Porta Ferrada al mur paral·lel
del frontís o façana de l'església romànica. És un element
solt que forma part d'una edificació més àmplia ja desapareguda, no posterior a
la primera meitat del segle X
La Porta Ferrada també és força coneguda
pel festival musical que se celebra cada any amb motiu de la festa major.
Aquest festival va adoptar el nom de Festival de la Porta Ferrada, doncs antigament les actuacions es feien a la plaça
del monestir al davant de la Porta
Ferrada.
Continuem amunt per l’avinguda Juli Garreta.
0,200Qm. 21,650Qm. Estació d’autobusos
de Sant Feliu de Guíxols. Final de
l’excursió d’avui.
Properament
caminarem per l’Alta Vall del Segre.
