Font del Lleó
Avui us
presento una excursió per la plana vallesana, un itinerari d’uns 14,5 quilòmetres i un desnivell pràcticament inapreciable. L’excursió d’avui enllaça
amb la sortida entre Mollet i Parets que us vaig presentar l’abril 2014. “La
Plana Vallesana IV. Caminant per Gallecs”. Concretament l’enllaç el trobem a
Santa Maria de Gallecs (Qm 3,535) i així podeu triar si voleu sortir des de
Mollet o des de Parets, doncs la distància és pràcticament la mateixa.
L’itinerari
de gran bellesa, creua Gallecs, passa pel Castell de Plegamans, descobreix la
font de Can Pujol i arriba fins el cor de Caldes de Montbui.
En aquest
sentit, fem dues recomanacions, la primera, fer el recorregut a primeríssima
hora del matí, veurem un espai rural de Gallecs on ple d’animalons es deixaran
veure i sentir.
La segona,
si feu el recorregut un diumenge i passeu per la Fundació Folch i Torres quan
està oberta, no dubteu a entrar-hi val molt la pena.
El títol de
l’entrada, Camins de Llibertat, rau en el fet que quan arribem a Caldes passem
pel carrer Raül Romeva, el seu carrer, el carrer on va viure força anys i que
portarà el seu nom, mentre ell segueixi a la presó.
Si quan hi
passeu ja no veieu la placa amb el seu nom i en el seu lloc trobeu el carrer Font
i Boet será molt bona senyal. Doncs voldrà dir que torna a ser un home lliure.
Finalment,
és una excursió que es pot fer amb transport públic. Malgrat que segurament
haurem de combinar bus i tren o dos busos, des de l’estació d’autobusos de
Caldes hi ha força freqüència i amb una mica de paciència no serà complicat
retornar a Mollet o a Parets.
L'ITINERARI.
0,000Qm.
0,000Qm. Estació de Parets del Vallès.
Sortim de l’aparcament de l’estació i continuem a la dreta pel Passeig
de Ronda.
0,425Qm.
0,425Qm. Creuem i continuem recte per un vial asfaltat que és el Camí de Can
Vila.
0,125Qm.
0,550Qm. Deixem davant nostre la masia de Can Vila i nosaltres continuem a la
dreta per un camí de terra.
0,200Qm.
0,750Qm. Deixem a la dreta la masía Nova de Can Vila i nosaltres continuem a
l’esquerra per una pista en sentit ascendent.
0,315Qm.
1,065Qm. Pista carenera. Continuem a la dreta. Des d’aquí tenim bones vistes de
La Mola, el Tibidabo, el Montseny, Montserrat…
0,750Qm.
1,815Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra cap a Santa María de
Gallecs.
0,125Qm.
1,940Qm. Obviem una pista que marxa a la dreta i nosaltres continuem recte.
0,600Qm.
2,540Qm. Creuem la carretera de Gallecs i vint metres més endavant tombem a
l’esquerra.
0,075Qm.
2,615Qm. A l’esquerra trobem la Mina de Can Cruz. La mina d’aigua de Can Cruz,
amb més de 300 anys d’antiguitat, està formada per un sistema de basses
lligades a la mina que inicia el seu recorregut en el Bosc de Can Mulà, passant
per les basses de Can Cruz i acabant per les de Can Jornet. D’aquestes restes,
particularment, em crida l’atenció, l’aqüeducte de tres arcades.
Antigament,
l’aigua de les basses de Can Cruz, s’utilitzava per estovar el cànem, i a les
basses de Can Jornet per regar l’horta. L’aigua es repartia tres dies per a Can
Cruz, tres dies per a Can Jornet i un dia per als masovers que vivien a Can
Jornet Xic. La continua renovació de l’aigua permetia destinar-la també per
rentar, fet que s’evidencia per la presència d’unes lloses, antigament
anomenades rentadores, en els safareigs.
Ara desfem
aquests últims vint metres, creuem la passera i continuem per un camí que
trobem a la dreta.
0,100Qm.
2,715Qm. Ara el camí s’estreny i continua entre uns horts.
0,100Qm.
2,815Qm. Aiguamolls de Can Salvi. Pista que ens creua. Continuem a la dreta cap
a Santa Maria de Gallecs.
0,150Qm.
2,965Qm. A l’esquerra, trobem l’ accés a
l’aguait dels aiguamolls de Can Salvi. Nosaltres continuem recte, ara entre
plàtans.
0,280Qm.
3,245Qm. Ermita de Santa María de Gallecs. Santa María de Gallecs. Església d’estil romànic, amb vestigis preromànics i
paleocristians, consagrada el 1007. Té planta de creu llatina, absis
rectangular i orientat a llevant i campanar d’espadanya. Cal parar atenció a la
finestra geminada de la façana, amb la columna central invertida. A l’interior
s’observen unes sitges on es guardava el blat sagrat. La restauració es va fer
els anys 1967 i 1968.
Sortim del recinte de l’ermita i continuem recte, cap al camí dels
Bandolers.
0,190Qm. 3,435Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra i nosaltres
continuem recte cap a Palau Solità i Plegamans.
0,360Qm. 3,795Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit
lleugerament ascendent.
0,300Qm. 4,095Qm. Pas inferior que ens permet creuar la C-59 que va de
Mollet a Moià. Continuem a la dreta pel Camí de la Serra.
0,750Qm. 4,845Qm. El camí de terra es converteix en un vial asfaltat i a
l’esquerra ja trobem les primeres cases de Palau.
0,195Qm. 5,040Qm. Tornem a enllaçar amb un camí de terra.
0,330Qm. 5,370Qm. Arribem al final d’un carrer. Nosaltres continuem
recte per un corriol que passa a tocar d’una alzina.
0,060Qm. 5,430Qm. Continuem recte per la zona residencial del Castell.
Concretament pel Camí de la Serra.
0,570Qm. 6,000Qm. Castell de Plegamans. Vorejem el castell per la dreta
i cinquanta metres més enllà, arribem a la porta principal del recinte.
El
Castell o casa forta de Plegamans és un gran casal gòtic dels segles XIV i XV
que, posteriorment, ha sofert moltes modificacions.
A la
planta noble, primera planta, hi ha cinc sales cedides a la Fundació Folch i
Torres on hi ha instal·lat el Museu-Arxiu de la Fundació.
El
museu de la Fundació mostra l'obra i la vida dels cinc germans Folch i Torres a
través d'una exposició permanent dels llibres que van publicar, les revistes
que van dirigir i els records més diversos de la seva vida privada. Es pot
visitar tots els diumenges i festius (no dissabtes) de 10 a 13h.
Com a
curiositat, també trobem una bona colecció de material Montesori de principis
del segle XX.
Ara sortim del
recinte del castell pel camí que trobem a la dreta.
0,050Qm. 6,100Qm.
Cruïlla de carrers. Nosaltres continuem recte, cap al Centre Educatiu Els
Castanyers, tot baixant pel carrer Sant Lluís.
0,390Qm. 6,490Qm.
Avinguda Catalunya. Continuem a la dreta.
0,080Qm. 6,570Qm.
Creuem i continuem pel Passeig de la Carrerada.
0,100Qm. 6,670Qm. Trobem
una font de xarxa pública amb un bust al capdamunt que no sé identificar.
Continuem endavant pel Passeig de la Carrerada.
0,360Qm. 7,030Qm.
Creuem la riera de Caldes, continuem endavant pel Passeig de la Carrerada que
ara es converteix en carrer de Sant Oleguer.
0,290Qm. 7,320Qm.
Tombem a l’esquerra per un passatge que ens portarà fins a l’esglèsia de Santa
Maria de Palau.
0,080Qm. 7,400Qm.
Esglèsia Parroquial de Santa Maria de Palau-Solità.
Originàriament
esglèsia románica del segle XII. L'edifici ha
perdut la seva estructura originària, que se suposa que comptava amb una
sola nau de volta de canó, capçalera d'absis quadrat i creuer. Les reformes han fet desaparèixer l'absis i el creuer,
aixecant al seu lloc la façana principal i obrint-hi la porta d'ingrés.
L'edifici actual és format per una nau orientada en sentit nord-sud i dues
capelles, situades una enfront de l'altre.
Ara
desfem els últims 80 metres i creuem el carrer Sant Oleguer i continuem a la
dreta, com si tornessim a Palau.
0,080Qm.
7,560Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Montjuic. Hem d’anar en compte
perquè uns metres més endavant, el carrer ja no té voral i nosaltres no
deixarem mai aquest carrer, obviant els carrers que ens menen a banda i banda.
1,100Qm.
8,660Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent. Uns
cents metres més endavant , deixem a l’esquerra el recinte de la Font de Sant
Roc, que està dins una propietat privada.
0,300Qm.
8,960Qm. Riera de Caldes. Continuem a l’esquerra per un carrer asfaltat.
0,160Qm.
9,120Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de la Font.
0,250Qm.
9,370Qm. Quan el carrer comença a retornar cap a la Riera de Caldes, ens
enfilem per un corriol que trobem a l’esquerra.
0,125Qm.
9,495Qm. Trobem una tanca metàl.lica a l’esquerra, continuem a la dreta, per un
corriol que trobem perpendicular al corriol pel qual veníem.
0,050Qm.
9,545Qm. Aquest corriol es fa més ample. Continuem recte i obviem els camins
que ens menen a banda i banda.
0,390Qm.
9,935Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta per un camí que baixa.
0,040Qm.
9,975Qm. Planell. Creuem el planell i en el seu extrem esquerra, trobem un
corriol que es precipita recte cap avall, tot buscant la font de Can Pujol.
0,100Qm.
10,075Qm. Font de Can Pujol. Ja dins el terme de Caldes de Montbui, està al mig d'un bosc de pins i
alzines molt antics i de gran bellesa. L'aigua brolla de les roques i queda
recollida en una petita pica de pedra que la deixa caure, des d'un metre
d'alçada, a una gran bassa que queda per sota la font. A finals de juny de
2018, hi raja un bon fil d’aigua.
Sortim del recinte de la
font per un camí que trobem a l’esquerra i que planeja direcció Caldes.
0,125Qm. 10,200Qm.
Placeta. Continuem a l’esquerra i deu metres més endavant, arribem a una pista
que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent.
0,080Qm. 10,280Qm. Riera
de Caldes. Ara continuem a l’esquerra per un camí de terra. A l’entrada del
camí hi ha una cadena que barra el pas de vehicles a motor.
0,625Qm. 10,905Qm.
Cruïlla de camins. Continuem recte cap a
la Torre Marimon. Uns metres més endavant, a la nostra esquerra deixem la
depuradora de Caldes. En aquest tram, seguim les marques blanques i vermelles
del GR-97.
0,810Qm. 11,715Qm. Pista
que ens creua. Continuem a la dreta per la pista asfaltada.
0,200Qm. 11,915Qm.
Creuem la carretera d’accés a la Torre Marimon, que tot just queda uns metres
més amunt, darrera nostre. Vint metres més enllà, continuem a la dreta per un
camí de terra.
0,200Qm. 12,115Qm.
Continuem a la dreta pel camí que baixa cap a la Riera de Caldes.
0,100Qm. 12,225Qm.
Creuem a gual la Riera de Caldes. Continuem recte.
0,100Qm. 12,325Qm.
Cruïlla de camins. Continuem recte pel camí que planeja.
0,110Qm. 12,435Qm. Pista
que ens creua. Continuem a l’esquerra, en sentit lleugerament ascendent. Uns
metres més endavant anem a pasar entre unes granjes.
0,575Qm. 13,010Qm. El
Tint. Continuem recte pel carrer Maria Aurèlia Capmany, deixant a una banda les
cotxeres de l’empresa Sagalés i a l’altra banda l’Institut Pic del Vent i
l’escola El Calderí.
0,250Qm. 13,260Qm.
Cantonada carrer Maria Aurèlia Capmany amb carrer Jacint Verdaguer. Continuem
recte pel carrer Calderón de la Barca.
0,250Qm. 13,510Qm.
Seguim pel carrer del Molí.
0,175Qm. 13,685Qm.
Creuem la carretera BV-1424 que va de Caldes a Setmenat. Continuem a la dreta pel carrer Santa Teresa.
0,070Qm. 13,755Qm. Girem a l'esquerra pel carrer General Padrós.
0,080Qm. 13,835Qm. Font i Safareig de la Canaleta. Font. L'aigua que brolla és termal i surt a 48º C. La font està situada a un nivell inferior del carrer, insertada dins del mur que sosté el carrer. Està construïda tota ella amb granit formant una capelleta. L'aigua brolla per un tub metàl·lic i cau en una pica rodona que descansa directament a terra. A la capçalera de la font hi ha gravat el nom de la font i l'any de construcció, 1925.
Safareig. Es va construir el 1929 sota la direcció d'en Manuel Raspall. L'aigua del safareig prové de la font, encara avui en dia es buida i es neteja diariàment i s'omple de nou durant la nit.
Ara seguim pel carrer General Padrós.
0,060Qm. 13,895Qm. Tombem a la dreta pel carrer del Rector Alemany.
0,070Qm. 13,965Qm. Creuem la plaça i continuem pel carrer Raúl Romeva. Aquest carrer es dirà així fins que en
Raül Romeva segueixi a la presó. Tanmateix, el polític republicà va viure en
aquest carrer força anys. Quan torni a ser un home lliure, aquest carrer
tornarà a dir-se Font i Boet.
0,250Qm. 14,215Qm. A la
nostra dreta, trobem la Font de l’Esglèsia. És
feta de pedra amb el relleu en bronze de les cames d'una persona.
L'escultura-font pretén traslladar el doble sentit de prendre les aigües tant
per beure-se-les, com per utilitzar-les per les seves propietats curatives.
L'Ajuntament de Caldes de Montbui va convocar un concurs obert a la ciutadania
per tal d'embellir la font, l''objectiu era fomentar la participació d'artistes
que presentessin un projecte de disseny i creació sobre el termalisme com a
tret d'identitat del municipi. L’aigua brolla a uns 65 graus.
A
l’esquerra tenim l’esglèsia de Santa Maria de Caldes. Construïda entre el 1589 i 1717, Santa Maria de Caldes
de Montbui és un exemple de la perdurabilitat de l’estil gòtic a Catalunya,
alhora que té una de les portades barroques més esplèndides.
L’església de Santa Maria de Caldes de Montbui té els
seus inicis en una construcció románica Al segle XVI, aprofitant
l’enderrocament del Palau Reial, es van aprofitar uns murs i parets mestres de
l’edifici palatí per a erigir la nova parròquia. El temple va esdevenir d’una
sola nau, capçat, amb absis poligonal i 12 capelles laterals, a més de coberta
amb voltes de creueria, que conservaven encara l’esperit de l’estil gòtic.
Sobre les capelles, entre els contraforts, s’obren uns finestrals que permeten
l’ingrés de la llum a l’interior del temple. De la mateixa època data l’edifici
d’hospedatge de la comunitat de preveres annex a l’església, que actualment fa
la funció de rectoria. Sota el subsòl de les naus s’aprofita el curs de les
aigües termals típiques de la zona que donen escalfor a l’interior del temple.
Creuem la plaça continuem a l'esquerra pel carrer Barcelona.
0,070Qm. 14,285Qm. Girem a l'esquerra pel carrer Hostalric.
0,050Qm. 14,335Qm. Safareig de la Portalera. És una construcció de final del segle XIX i és el safareig més gran del poble. El nom de la Portalera es deu a que l'emplaçament original era a prop d'un dels quatre portals d'entrada de la muralla medieval que rodejava el nucli de Caldes i que es trobava molt a prop d'on ara hi ha el Museu Thermalia. La molèstia que causava al veïnat el soroll que feien les bugaderes, va propiciar que es traslladés a l'emplaçament actual.
El Safareig de la Portalera s'emplena amb aigua termal de la Font del Lleó, on l'aigua brolla a 74º, però de camí cap al safareig es va refredant progressivament. El safareig més petit que serveix per esbandir té una temperatura de 62º, mentre que al safareig on es renta la roba, baixa fins a 50º.
Ara pugem per les escales i continuem recte pel carrer de la Lleonarda.
0,050Qm. 14,385Qm. Continuem a l'esquerra pel carrer Barcelona.
0,150Qm. 14,535Qm. Plaça de la font del Lleó. A
la dreta de la plaça, trobem la font del Lleó.
Font del Lleó. És
el brollador d'aigua termal més característic de la població amb l'aigua que
surt a 74º C de temperatura. La font es va construir el 1581, va ser renovada
el 1822 i finalment el 1927 fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que
va projectar l'actual monument d'aire noucentista, tal com la podem admirar
avui, amb el característic lleó que ha esdevingut símbol de la vila. Tot i les
reformes, la gàrgola i la paret del fons s'han conservat al llarg del temps. Final
de la sortida d’avui.
Des de la seva construcció, ha estat el centre de
la vida artesanal, industrial i quotidiana, ja que pastissers, ramaders,
pagesos, pellaires, boters, cistellers, cuiners així com molts d’altres oficis,
han usat aquesta aigua en la seva activitat diària.
Final de la sortida d'avui.
ENLLAÇ FINS L’ESTACIÓ D’AUTOBUSOS DE CALDES.
0,000Qm. 0,000Qm. Continuem pel carrer de Vic a tocar del Balneari Broquetas.
0,020Qm. 0,020Qm. Girem a la dreta pel carrer Bellit. Just a la cantonada hi ha la font Xica o d'en Ventura. Tot i que les primeres notícies de l'actual brollador corresponen a l'any 1692, el disseny actual correspon a l'any 1842. Històricament aquesta font és coneguda amb diferents noms com: la font Xica, , font d'en Ventura, font de Sant Bertomeu o de can Berenguer. La font té dues aixetes amb dues piques quadrades, una a cada banda, que menen l'aigua a l'abeurador que queda al mig. Tota la font està feta amb grans pedres treballades que descansa a terra.
Segurament, quan accioneu l'aixeta anireu amb compte de no cremar-vos. No patiu, d'aquesta font surt aigua freda.
Ara continuem amunt pel carrer Bellit.
0,125Qm. 0,145Qm. Arribem al capdamunt del carrer Bellit que fa cantonada amb el carrer Major. A l'esquerra hi ha la torre de la Presó.
L’any 1102 es documenta l’existència de la
muralla que envolta la vila i que s’anirà reformant fins a la gran modificació
del segle XIV, amb la incorporació de nous portals. L’estructura que actualment
podem veure correspon a una de les torres de defensa d’un dels portals
d’entrada al recinte emmurallat. En el segle XIX la torre s’habilità com a
presó, fet que li ha donat nom fins a l’actualitat.
Ara tombem a la dreta, en sentit descendent pel carrer Major.
0,350Qm. 0,495Qm. Conjunt de la Plaça de l’Àngel
amb el quiosc i la font fanal d’estil modernista.
Quiosc: Encara que el
quiosc va ser gairebé totalment desfigurat és interessant perquè és una peça
d'inspiració modernista, molt assimilada en la imatge de la vila. És
un testimoni únic d'element urbà de serveis d'aquella època, i actualment fa la
funció de monument, formant part del conjunt de la plaça. Cal destacar sobretot
la coberta i la part alta del quiosc, per ser l'única part original que es
conserva íntegrament. La coberta és d'una gran elegància de disseny i
composició, formada per un acabat de peces de ceràmica.
Font fanal: Anomenada també Font
Canaletes, per la semblança a la font barcelonina. El fanal té un clar eix de
simetria central, tant en planta com en l'alçat. Hi ha un clar ordre en la
composició de l'element. La font i el fanal presenten en alçat tres franges
horitzontals clarament diferenciades, tant per la seva configuració com pel seu
ús. L'element de fosa es disposa sobre un basament de pedra, que per una banda
soluciona l'entrega de l'element amb el terra, fent-lo destacar i separant-lo
del context, i per l'altra configura les piques de les dues fonts. La part de
fosa presenta dues parts ben diferenciades. Una més ampla que també fa
compositivament d'element de subjecció del propi fanal, diferenciant clarament
el que és l'ús d'il·luminació i el que és la font o les fonts. A sobre de
l'element hi ha tres llums, una central i les altres dues disposades als
extrems del braç que forma una creu amb el peu central.
Continuem avall pel carrer Major.
0,325Qm. 0,820Qm. Estació
d’autobusos de Caldes de Montbui.
