DESCOBRIR BARCELONA II. LES FONTS DE PEDRALBES A PLAÇA CATALUNYA

 

                       Font de la Plaça Sant Vicenç de Sarrià

Avui us presento una passejada des de Pedralbes fins a plaça Catalunya de gairebé 8 quilòmetres i amb un desnivell inapreciable. Aquest itinerari en el seu inici a la Zona Universitària enllaça amb l’excursió que us vaig publicar en el blog l’agost del 2018 “Del Tibidabo a la Vall de Sant Just”.

En aquesta passejada faig sobretot esment a les 8 fonts que anirem trobant i en cap cas faig esment als edificis modernistes que trobem al nostre pas per Passeig de Gràcia, doncs segurament gairebé cada immoble necessitaria una entrada i d’aquells edificis més icònics és molt fàcil trobar informació per totes bandes.

Per tant, per fer aquesta passejada només cal calçat còmode i a partir d’aquí si volem fer un mos trobarem ple de cafeteries, bars, pastisseries i comerços de tota mena arreu del recorregut.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió d’avui a la parada del metro de la línea 3 de Zona Universitària. Sortim al cantó muntanya, just davant de la facultat d’Empresarials i continuem avall per l’Avinguda Diagonal cap als Jardins de Pedralbes.

0,400Qm. 0,400Qm. Entrem als Jardins de Pedralbes que trobem a l’esquerra i continuem pel camí del mig que marxa en diagonal en sentit lleugerament ascendent.

0,150Qm. 0,550Qm. Seguim per una avinguda que trobem a la dreta.

0,030Qm. 0,580Qm. Continuem a l’esquerra. Deixant a la dreta una bassa rectangular força gran. Tot just passada la bassa continuem a la dreta i vint metres més enllà seguim per un camí més estret que trobem a l’esquerra. Vint-i-cinc metres més enllà arribarem a la Font d’Hèrcules.

0,100Qm. 0,680Qm. Font d’Hèrcules. També coneguda com a font Gaudí va ser construida el 1884 amb un disseny de l’arquitecte Antoni Gaudí.

Aquesta obra pertany a l'etapa orientalista de Gaudí, en la que va realitzar una sèrie d'obres de marcat gust oriental, inspirades en l'art del Pròxim i Llunyà Orient.  Gaudí va realitzar aquesta font a un indret un xic amagat dels jardins, enmig d'un bosquet de bambús que va provocar que durant anys l'obra passés desapercebuda, fins que va ser redescoberta el 1983 per l'arquitecte municipal Ignasi Serra i Goday.

La font està dedicada a l'heroi mitològic Hèrcules. Té forma de drac, i representa a Ladó, el drac guardià del Jardí de les Hespèrides, vençut per Hèrcules al seu onzè treball. 

La font consta d'un banc de pedra de forma el·líptica amb respatller de paredat, a la part central del qual s'aixeca un pedestal sobre el que es troba un bust d'Hèrcules —aquest bust no és l'original, i va ser col·locat en la restauració efectuada el 1983—. De la base d'aquest pedestal surt un broc amb forma de drac xinès, el qual vessa l'aigua en una pica amb l'escut de Catalunya. El conjunt és sobri però estètic, i s'integra de forma harmoniosa amb la natura circumdant, una de les preocupacions de l'arquitecte a la seva obra.

Ara continuem per aquest camí i 30 metres més enllà, tombem a la dreta. Quaranta metres més enllà, serem davant del Palau Reial.

Palau Reial de Pedralbes. El Palau té el seu origen a l'antiga masia de Can Feliu, del segle xvii. La finca fou adquirida el 1862 pel comte Eusebi Güell, juntament amb la veïna Can Cuiàs de la Riera. Juntes formaren la Finca Güell, de gran extensió (30.000 m²). S'encarregà la reforma de la torre Can Feliu a l'arquitecte Joan Martorell i Montells, que construí un palauet d'aire caribeny, acompanyat d'una capella neogòtica i envoltat de magnífics jardins. Més tard, s'encarregà a Antoni Gaudí la reforma de la casa i la construcció d'un mur de tanca i els pavellons de porteria.

El 1884 Gaudí també s'encarregà parcialment del disseny dels jardins de la finca, construint dues fonts i una pèrgola.

El 1924 es convertí oficialment en Palau Reial però, al proclamar-se la República el 1931, passà a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que decidí instal·lar el Museu d'Arts Decoratives, inaugurat el 1932. El 1937 fou temporalment seu del govern de la República i durant el règim franquista tornà a ser residència del cap de l'estat. El 1990 s'instal·là el Museu de Ceràmica fins que es van traslladar a l'edifici HUB de la plaça de les Glòries de Barcelona. Des del 2010 el Palau Reial de Pedralbes és la seu permanent de la Secretaria General de la Unió per al Mediterrani 

Ara continuem a la dreta.

0,100Qm. 0,850Qm. Seguim per un vial amb sentit lleugerament descendent per anar a buscar la sortida del carrer Pere Duran i Farell.

0,125Qm. 0,975Qm. Carrer Pere Duran i Farell. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,125Qm. 1,100Qm. Seguim a la dreta pel carrer de George Collins

0,060Qm. 1,160Qm. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent per l’avinguda de Pedralbes.

0.835Qm. 1,995Qm. Creuem a l’altra banda de l’avinguda de Pedralbes i cent metres més enllà creuem l’avinguda d’Esplugues.

0,150Qm. 2,145Qm. Baixada del Monestir. Continuem amunt i ens endinsem en el recinte del Monestir de Pedralbes.

0,080Qm. 2,225Qm. A l’esquerra tenim l’entrada al Monestir de Pedralbes.

Monestir de Pedralbes. El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, fundat l’any 1327 per la reina Elisenda de Montcada, constitueix un testimoni cultural i històric únic no solament de la vida monacal de la comunitat de clarisses que hi ha viscut gairebé ininterrompudament fins al present, sinó també de la història de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. El claustre gòtic de tres pisos articula les diverses dependències que integren la comunitat, entre les quals destaquen la capella de Sant Miquel, el dormidor, el refectori, la cuina, la infermeria, les procures, l’abadia i la sala capitular, a més de les diverses cel·les de dia.

Rentamans o Font de l’Àngel. En l’angle sud del claustre, hi trobem el pou d’estil renaixentista i el rentamans presidit per un àngel, just davant del refetor.  Està formada per dues grans circumferències, l’aigua raja d’uns tubs encastats a la primera circumferència i que cau a la segona formant una bassa rodona. El xipolleig de l’aigua quan cau convida al repòs i a la reflexió.

Personalment, s i teu oportunitat us recomano visitar el Monestir de Pedralbes durant la nit del Museus que enguany ha quedat suspesa, però si tot va bé en podrem tornar a gaudir a mitjans de maig del 2021. De nit, el Monestir fent una visita guiada al voltant de la figura de la reina Elisenda de Montcada, guanya espiritualitat, mística i màgia.

Trobareu més informació del Monestir a https://monestirpedralbes.barcelona/

Sortim del monestir i vint metres més enllà tombem a la dreta per un carrer amb llambordes, el carrer del Monestir.

0,100Qm. 2,325Qm. Creuem l’avinguda d’Espasa i seguim pel carrer del Monestir.

0,080Qm. 2,405Qm. Tombem a la dreta pels carrer de Pons i Serra.

0,075Qm. 2,480Qm. Creuem el carrer Bisbe Català i vint metres més enllà tombem a la dreta pel carrer Domínguez i Miralles.

0,300Qm. 2,780Qm. Avinguda J.V. Foix. Creuem l’avinguda i seguim a la dreta.

0,080Qm. 2,860Qm. Font dels Blaus. És una font moderna. El broc és un tub encastat a la paret feta de ciment i l’aigua desguassa sobre dues planxes de vidre posades perpendiculars al broc i l’aigua s’escola cap a una bassa amb forma de trapezi feta de rajola negra. A l’esquerra hi ha una placa amb l’escut del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià.

Ara continuem pel carrer del Pedró de la Creu.

0,150Qm. 3,010Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Clos de Sant Francesc.

0,090Qm. 3,100Qm. Ens endinsem a la dreta pel Passatge Mallofré. Sens dubte un dels espais més singulars i amb més encant de Sarrià.

0,075Qm. 3,175Qm. Tombem a la dreta per Major de Sarrià.

0,200Qm. 3,375Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de Mañé i Flaquer.

0,050Qm. 3,425Qm. Plaça de Sant Vicenç de Sarrià. Font de Sant Vicenç de Sarrià.  És una construcció senzilla, formada per un pedestal en forma de prisma que sustenta l’estàtua de Sant Vicenç. El monument és d’estil clàssic i el sortidor de la font envolta la pilastra i actua com la base de tot el conjunt. Una estructura basada compositivament en tres elements diferenciats, la base, el pedestal i l’escultura. Aquesta font, com moltes altres, representava quelcom important per a la ciutadania, atès que la dotava d’aigua potable per a les seves necessitats.

La plaça de Sant Vicenç és una petita plaça de forma quadrada envoltada d’arbres i de mesures harmonioses, amb un petit desnivell. Un espai on la tranquil·litat és evident, envoltat de cases antigues de dues plantes, moltes de les quals actualment estan restaurades amb diferents colors en les seves façanes.

Ara baixem pel carrer Cornet i Mas.

0,180Qm. 3,605Qm. Plaça d’Artós. Font del Municipi.  Aquesta font realitzada sobre un pedestal de pedra de forma quadrangular en el qual s’eleva una columna de ferro està rematada a la part superior per una esfera a punta de llança. Una columna molt treballada, amb un disseny que la divideix en dues parts ben proporcionades, la inferior amb motius ornamentals i la part superior estriada, al més pur estil clàssic renaixentista. 

La font va ser construïda per Francisca Vilardell i el seu fill Joan, propietaris del terreny. En aquest sentit, sembla ser que la seva construcció és deguda al tracte que el poble de Sarrià els va atorgar. La font va passar a dir-se “Font al Municipi”, i segons consta en l’Arxiu Municipal relatiu a la donació de la font, servia per proveir els veïns i dotar d’aigua a les cavallerisses de la plaça, amb la condició que l’ajuntament proveís el cabal d’aigua necessari sense cap cost als seus donants.

Ara seguim pel Passeig de Sant Joan Bosco.

0,500Qm. 4,105Qm. Plaça Prat de la Riba. Continuem lleugerament a l’esquerra baixant per l’avinguda de Sarrià.

0,625Qm. 4,730Qm. Avinguda Diagonal. (Cantó Mar). Continuem a l’esquerra.

0,875Qm. 5,605Qm. Cantonada Avinguda Diagonal/ Casanovas. Font del Nen Pescador. Inaugurada l'any 1947. Font d’una sola aixeta suportada per un pedestal de pedra, on hi ha una pica rodona, damunt del qual emergeix la silueta en bronze d'un vailet que sembla expressar la seva alegria en haver aconseguit un peix, el qual sosté amb la seva mà esquerra. Als seus costats hi ha dos tritons, també de bronze. L’escultura és obra d’en Josep Maria Benedicto.

Fou la primera font pública erigida a l'Eixample després de la guerra civil. L'any 2015 va ser restaurada per Mamen Fradera Castillo.

Continuem per la Diagonal cap a Passeig de Gràcia.

0,790Qm. 6,395Qm. Cantonada Avinguda Diagonal/Còrsega. Font de la Granota. Aquesta font forma part d’una sèrie de tres fonts conjuntament amb la font del Trinxa i la del Noi dels Càntirs.

Consta d'un basament fet amb pedra de Montjuïc, que fa de pica, i una escultura de bronze que representa un nen subjectant una granota, la qual fa de broc. Està realitzada en un estil naturalista, molt realista en l'anatomia i dinàmic en l'expressió. Inaugurada el 1912 és obra de Josep Campeny Santamaria, un escultor que va fer moltes peces de caràcter anecdòtic, com la d'aquesta font, però també monuments commemoratius, retrats o escultura religiosa.

Sortim de la font i cent metres més endavant tombem a la dreta per Passeig de Gràcia.

1,000Qm. 7,495Qm. Cantonada Passeig de Gràcia/ Gran Via de les Corts Catalanes. Font Wallace. El 1872 un filantrop anglès, sir Richard Wallace va decidir encarregar a l’escultor francés Charles Lebourg un model de font que simbolitzés la pau entre els pobles. Va crear una font urbana on quatre cariátides femenines sostenien una cúpula amb quatre peixos de la qual brolla l’aigua. Wallace les va encarregar a centenars i a Barcelona, amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, li van correspondre dotze, personalitzades amb l’escut de la ciutat i el nom de l’empresa subministradora de l’aigua. Actualment en sobreviuen dues. Una es troba a la Rambla de Santa Mònica, davant del passatge que condueix al Museu de Cera i l’altra és aquesta que trobem a Passeig de Gràcia.

Seguim Passeig de Gràcia avall.

0,335Qm. 7,830Qm. Plaça Catalunya. Final de la passejada d’avui.

Al voltant de Plaça Catalunya tenim les parades de bus, metro, Rodalies Renfe i Ferrocarrils Catalans per retornar a on vulguem.

Per fer aquesta entrada he agafat la descripció de la font de la Plaça de Sant Vicenç de Sarrià i de la Plaça Artòs d’ El Jardí de Sarrià

Properament, voltarem pel Tagamanent.