CAMINAR

 

Avui us presento un llibre que va ser concebut com a conferencia fa uns 170 anys. Caminar d'Henry David Thoreau. Traducció i interpretació de Marina Espasa i editat per Angle Editorial. Thoreau era assatjista, topògraf, disident, mestre de la prosa, però ell deia que el seu veritable ofici era el d’inspector de ventades i aigüats i per en Thoreau caminar volia dir fer-ho sol i anar cap a on l’instint el guiés.

A Caminar, Thoreau hi exposa la seva filosofía del caminar, de l’art de fer camí, com la manera més intensa de desvetllar els sentits i l’ànima humana. I arrenca amb una declaració contundent “Vull dir unes paraules a favor de la Naturalesa, de la llibertat absoluta i de l’estat salvatge”. Perquè caminar ens permet retrobar la comunió ancestral, cada vegada més perduda amb la Natura.

Caminar és una crida perquè ens deslliurem de tot allò que ens lliga a la societat, i jo afegeixo que trencar aquests lligams amb la feina, la familia, les amistats, les ambicions, sovint només podem fer-ho durant unes hores i molt de tant en tant, però ja val la pena, perquè ens permet abocar-nos a aquests moments de solitud buscada i això ens carrega piles, ens fa saborejar amb plena intensitat el territori que trepitjem i ens ajuda a endreçar pensaments i a trobar solucions pels atzucacs que dia a dia, feina, familia, amistats i ambicions ens plantejen.

A més a més caminar sól té un gran avantatge no has de donar cap explicació ni cap justificació sobre les marrades que fas, el que bades, el ritme que portes, la direcció que segueixes…

La traducció i la introducció del llibre va a càrrec de la Marina Espasa i fa esment a una frase de J.V. Foix que és magnifica “Els bells camins es multipliquen allà on creieu que s’acaba la carretera”. Camins per descobrir, camins per crèixer, camins per sentir-nos més lliures.

Properament començarem a caminar pel Bisaura.