Normalment quan us parlo d’alguna guia de fonts ho faig a
partir d’haver passat per alguna deu o brollador descrites en el llibre.
Fa mesos que tinc pendent fer una travessa entre la Garrotxa
i el Pla de l’Estany, una travessa des d’Olot fins a Banyoles fent nit a Santa
Pau. De fet la intenció d’aquesta excursió és fer l’entrada al Pla de l’Estany pel terme municipal
de Sant Miquel de Campmajor i així poder visitar algunes fonts esmentades a la
guia que us proposo avui.
A veure si anem desescalant i el juliol, l’agost o el
setembre podem anar a fer turisme de proximitat caminant per aquestes
contrades.
Avui us presento el llibre “Les fonts del Pla de l’Estany.
Volum II d’en Ramon Casadevall i Josep Pontacq i editat per Rigau Editors l’any
2017.
En aquest treball se’ns presenten més de 300 fonts, deus
brolladors, biots, mines, abeuradors, regadius, reixorts i vivers dels
municipis de Camós, Crespià, Sant Miquel de Campmajor i Vilademuls. Des del meu
parer i després d’haver mira’t i remira’t aquest llibre, jo penso que el nom
més encertat haguès sigut “Fonts del Pla
de l’Estany i indrets amb aigua”.
Com esmenten els autors, la llavor d’aquest llibre i de “Fonts
del Pla de l’Estany. Volum I”, va ser un treball realitzat a finals dels anys
noranta que tenia com a objectiu evitar la desaparició en la memòria oral d’aquelles
fonts, que havien perdut la seva utilitat per la minva de les activitats
bosquetanes i agrícoles, restaven amagades, inutilitzades i a punt de
desaparèixer definitivament.
De les primeres observacions a les segones que es van fer
per confegir aquest llibre van passar entre disset i divuit anys (segons la
font) i per norma general l’estat que presentàven aquestes fonts el 1998 i 1999
era molt millor que el que tenien fa 4 o 5 anys. Per tant, en aquesta guia
trobem moltes fonts eixutes, deixades, abandonades, ermes…
Finalment, a la fitxa de cada font, normalment hi ha una fotografia,
es descriu l’accés, es fa una descripció de l’estat actual de la deu, la data
de les dues observacions, el cabal que hi havia a la primera observació i el
cabal que hi havia fa 4 o 5 anys, les coordenades UTM i l’alçada sobre el
nivell del mar.
Un treball per erudits en la matèria que no els hi fa res
caminar una bona estona i esgarrinxar-se per trobar un bassal a terra o una
mina abandonada. No és la vostra guia si busqueu un itinerari que passi per
unes quantes fonts i l’accès a les deus i als brolladors sigui fàcil i clar.
Aquest llibre també m’ha proporcionat molt vocabulari
relacionat amb l’aigua que us el presentaré el mes de juliol mitjançant una gramática
del caminant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada