La travessa que us proposo avui és una de les
clàssiques pel Pirineu Oriental. En aquesta travessa trobarem llacs, cims,
boscos gairebé màgics, ponts tibetans i camins de vertigen.
Jo l’he feta un parell de vegades, l’última l’estiu
del 2001. L’itinerari que us proposo avui és per fer-lo amb dues etapes i
aquesta és una excursió que recomano fer-la entre principis de juny i finals de
setembre.
En aquest periòde i amb bon temps qualsevol persona
avesada a caminar per alta muntanya i anant ben equipada gaudirà molt de la
travessa, a l’hivern o amb mal temps és una altra història.
L’excursió que us proposo avui té una distància de
23,2 quilòmetres, un desnivell positiu d’uns 1400 metres i un desnivell negatiu
de 2570 metres, per tant, part de la duresa d’aquesta excursió rau en els
llargs trams de baixada que hauran de suportar els nostres genolls i per això
recomanem fer nit al refugi de Ras de Carança i d’aquesta manera fer més assequible
l’excursió.
Si jo em plantegés fer-la aquestiu estiu hi hauria
quatre coses que serien imprescindibles: les botes de muntanya, els pals, 2
litres d’aigua i cartografia de la zona.
Si us decidiu fer-la i feu nit a Ras de Carança, no
oblideu fer la reserva, doncs el refugi és molt petit. Web Refugi Ras de Carança
Finalment, l’últim alicient és acostant-se a l’inici
de la travessa amb el cremallera de Núria i acabar la sortida en el Train Jean.
Tanmateix, mireu bé els horaris del Train Jean, doncs tenen poca freqüència i
assegureu-vos que te connexió a la Tour de Carol amb el tren de RENFE que us ha
de tornar a Ribes de Fresser.
L’ITINERARI
1r DIA.
Núria- refugi de Ras de Carançà 1.840m. 12,7 Quilòmetres. 837 metres de
desnivell positiu. 956 metres de desnivell negatiu.
Sortim
de l´estació del cremallera en direcció nord-est, en direcció
contrària al Santuari. Hem d´anar a buscar un petit pont de pedra. Just abans
del pont trobem un primer pal senyalitzador del GR-11. Recte surt el camí a
Eina, nosaltres prenem el camí a la dreta direcció al Noucreus. Seguirem els
senyals blancs i vermells del GR-11 fins al coll de Carançà.
Passat
el pont creuem un pendent herbós on el camí és poc evident. Uns metres més
amunt, el corriol esdevé de seguida clar. En aquesta primera part del camí
caminem pel camí del Bosc, una passejada senyalitzada pels gestors de Vall de
Núria i que transcorre pel vessant est de la vall.
El camí
és evident i ben abalisat amb les marques del GR-11. En aquest tram solen
pasturar vaques i poltres. En arribar a les Molleres, travessem el Pont
de l’Escuder, de fusta, per iniciar una pendent també herbosa i de camí
menys clar. Hem d´anar a buscar un pal indicador que veurem davant nostre, una
mica a l’est (dreta).
Aquest
pal indica una bifurcació. La vall de l´esquerra puja al coll de Noufonts.
Nosaltres continuem a la dreta cap al coll de Noucreus, remuntant el torrent de
les Molleres, fins al clot de Noucreus, quan el camí fa una gran revolt tancat
per iniciar la pujada final fins el coll de Noucreus (2.795m).
Del
coll només són 2 minuts fins al cim del pic de la Fossa del Gegant
(2.808m), des d’on tenim unes àmplies panoràmiques cap al serrat del
Mig, el Puigmal i el pic de l’Infern.
Baixem
en direcció est uns metres per arribar al segon i darrer coll de la jornada,
el coll de Carançà (5,4km, 2.727m). En aquest punt abandonem
l’abalisament. Les marques blanques i vermelles que ens han seguit fins ara,
les deixem per girar al nord (esquerra) per emprendre la baixada cap al circ de
Carançà i el reguitzell de llacs que anirem trobant en la baixada.
El
primer llac que veurem és un petit estany a mà esquerra que és el que es troba
a més alçada de tots (2.583m). A l´estiu, però, sol assecar-se completament.
Just
abans no comencem a baixar cap a l’estany Blau ens hem de
permetre uns instants de relax per gaudir de les increïbles vistes que tenim
sobre el pic de
l´Infern amb l’estany Blau sota els seus peus.
El camí
esdevé d´alta muntanya, menys clar que el que recorríem fins ara, però fàcil d´anar seguint. Cal parar atenció a seguir sempre les fites que anirem trobant
en tot moment fins al refugi de Ras de Carançà. Després de 15min. que deixem el
coll de Carançà, arribem a l´estany Blau.
Passem
per l´oest de l´estany, superem un petit coll i iniciem la baixada a l’estany
Negre, força dreta també amb moments on el camí fa ziga-zagues a fi de fer
més còmoda la baixada, fins arribar a l´estany Negre en uns 10 min.
El camí
baixa al fons de la vall, fins anar a buscar el riu Carançà, riu que seguirem
bona estona sempre per la dreta. Estem encaixonats per les parets dels grans
cims de la zona, com l´Infern, o el pic del Racó Gros (2.783m) que tenim davant
nostre.
Mica en
mica la vall es va obrint i apareixen prats trencats per rierols que
zigzaguegen els seus plans. Cal girar la vista sovint per apreciar la
immensitat dels paisatges que anem deixant endarrere.
Mitja
hora després de l’estany Negre, trobem una cabana de pedra que pot ser útil
només en cas d´emergència. Després de passar per un altre preciós prat alpí
arribem a l’estany de les Truites (o de Carançà 2.270m). L´estany de
Carançà és el més gran dels llacs amb què ens trobarem. A l´estiu solen
plantar-s´hi força tendes, i ben concorregut per excursionistes i pescadors.
Continuem
pel camí ja força marcat. Hem de perdre més de 400m de desnivell en 4,8km fins
al refugi de Ras de Carançà, tram pel qual trigarem 1h30min aproximadament.
Durant aquesta baixada, cap a la cota 2150m, entrarem al bosc.
2n DIA.
Refugi Ras de Carançà – estació de Toès (Tren Groc) 11,5 Qm. 563 metres de
desnivell positiu. 1.613 metres de desnivell negatiu.
Per
aquest refugi hi passa el GR-10 que uneix Mantet amb Planès. Nosaltres, però,
continuarem la nostra travessa en direcció nord baixant cap a la
vall de Carançà. Anirem a buscar les gorges que el riu ha excavat a la muntanya
a través d’un interessant camí equipat amb passarel·les i ponts tibetans
penjats sobre el riu.
A
partir del refugi només ens cal seguir uns punts de color taronja que
trobarem en tot el recorregut fins al final. No són evidents ni sempre es
veuen, però hi són. Més endavant, a partir de la resclosa, també trobem els
clàssics senyals grocs de sender de petit recorregut francès (PR).
El camí
segueix baixant i endinsant-se en el bosc del vessant nord del Pirineu. És un
bosc ombrívol i gairebé màgic. Després de 20 min. (1,5km) de sortir del
refugi trobem una bifurcació a l’esquerra (. És un camí que ens portaria a Toès
passant sota el vessant oriental del pic de Gallinàs evitant les
gorges. Com que el que volem és precisament passar-hi, continuem recte durant
45min més, quan trobem la primera passarel·la del recorregut. Es tracta d’una
passera elevada de ferro clavada a la roca. Unes escales en donen accés.
Durant
els propers 30-45min anirem creuant el riu a través de noves passarel·les i
ponts tibetans mentre anem baixant poc a poc. El temps que triguem dependrà
molt de la gent que trobem. Sovint haurem de passar les passares d´un a un, fet
que segons
l´afluència de gent en aquest tram de la travessa, faci
endarrerir-nos una mica.
Al
quilòmetre 19,7 arribem a una petita resclosa. Aquí tenim
dues opcions a l’hora de baixar fins a Toès. Creuant la resclosa a la
dreta baixa el camí més utilitzat de baixada, el que passa pel roc de Madriu
pel vessant est del riu. Nosaltres, però, seguirem recte (esquerra) de la
resclosa per anar a agafar el camí conegut com el de la Cornisa. És un camí
tallat a la roca i penjat al buit sobre el riu. Té un passamà al
vessant de la muntanya per a agafar-s’hi, però cap tipus de barana sobre
l’estimbat. És un camí ample i fàcil on les persones amb vertigen ho passaran
malament, tot i que el camí és espectacular, amb excel·lents vistes sobres les
gorges.
Són
1.300 metres (25 min) de camí tallat a la roca fins una cruïlla a la
dreta (pal indicador) on abandonarem el sender de la cornisa per iniciar
una forta baixada que ens portarà de nou al fons de vall, des d’on en poc
més de 10 min. arribarem a un pàrquing només per a
autocaravanes. L’ hem de creuar per anar a buscar l’estació del tren groc de
Toès-Carançà.
La
descripció de l’itinerari l’he extret de la web Senderisme en tren
Ben
aviat, parlarem de fonts del Pla de l’Estany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada