PUJADA A LA MOLA PER LA FONT SOLEIA

                               La Font Soleia

Fa un parell de setmanes us vaig parlar de la Ruta dels Tres Monestirs. Sens dubte, una de les pujades més populars de l’excursionisme català és la Pujada a la Mola pel Camí dels Monjos. De fet és tant popular, que actualment els diumenges al matí de primavera i tardor el cim més alt del Vallès Occidental està molt massificat.

Avui us presento una alternativa, la pujada a La Mola per la Font Soleia. Tanmateix, una part de la pujada i tota la baixada la farem pel Camí dels Monjos, per tant us recomano matinar una mica per evitar aglomeracions.

L’excursió d’avui té una llargada de gairebé 9 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 460 metres. No recomano fer-la amb nens menors de 12 anys. doncs hi ha algun tram una mica aeri i si tens vertigen aquesta no és la teva excursió. Per últim, eviteu fer-la quan plogui o faci vent. Aquest itinerari per disfrutar-lo s’ha de fer amb bon temps.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Deixem el cotxe a l’aparcament del carrer Vista Alegre de Matadepera i iniciem l’excursió pel Camí de la Carena dels Monjos tot seguint les marques del PR-31. Si hi aneu un cap de setmana de primavera o tardor, és molt possible que trobeu una cúrrua de caminaires amunt i avall, i si no heu matinat gaire, en aquest primer tram haureu de prendre paciència, doncs en algun corriol estret i costerut potser fins i tot heu de fer una mica de cua.

1,660Qm. 1,660Qm. Desviament de la Font Soleia. Abandonem el PR-31 que marxa a l’esquerra i nosaltres pel corriol que trobem a la dreta cap a la Font Soleia. En aquest tram hem d’anar en compte perquè hi ha algun pas que és una mica aeri. Si anem en compte no té cap tipus de dificultat. A més a més les vistes de les Castellasses de Can Torres i del Dalmau són espectaculars.

1,200Qm. 2,880Qm. Font Soleia. Simpàtica font boscana d'aigua fresquíssima i bona que neix sota unes grans roques. Malgrat que el seu cabal està condicionat a les pluges, gairebé tot l'any podem comptar amb un bon glop.

Es tracta d'un tub metàl·lic encastat a la roca del marge de la muntanya per on brolla l'aigua si es destapa un tap metàl·lic envoltat de goma i lligat amb una cadeneta. L'aigua cau damunt d'una pedra i d'aquí directament a terra formant un petit bassal que s'escola a través del camí. A principis de setembre del 2018 raja un bon doll d’aigua.

Un parell de metres més a la dreta, sota una roca, en el lloc on deuria haver-hi hagut la font original, es troba una singular pica de forma semicircular. Al seu damunt i collada a la roca hi ha una rajola de terrissa amb el nom de la font i la data 1905 gravats.

L'origen del nom d'aquesta font rau en què el sol hi toca durant bona part del dia.

La font dóna el nom a un dels camins més bonics del llevant de La Mola. Ressegueix la paret oriental del massís, formada per parets de roca de conglomerat i ventrells rocallosos que per entremig de petites masses boscoses i de mates va seguint, sempre ran de paret i passant per diferents balmes que formen curiosos entrants en la roca.

Seguim endavant cap al nord per aquest camí que va vorejant el massís de La Mola.

0,860Qm. 3,540Qm. Trobem una canal a l’esquerra i amb mans i peus ens enfilem cap amunt. Aquest corriol està marcat amb marques grogues.

0,100Qm. 3,640Qm. La pendent suavitza i continuem seguint les marques grogues i en algun tram les marques grogues i blaves. Però no cal patir. El camí cap al cim de la Mola és molt clar i evident. Espectaculars vistes dels conglomerats i les agulles que hi ha a ponent del cim de la Mola.

1,120Qm. 4,760Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte pel camí que puja.

0,570Qm. 5,330Qm. Cim de la Mola. 1.103metres. En el cim hi ha l’antic monestir de Sant Llorenç de Munt.  El conjunt està format per l'església i un clos tancat, adossat a migdia, que dóna accés a l'hostatgeria, edificada sobre els fonaments de les antigues dependències monàstiques.  L’esglèsia,  és una construcció de planta basilical, amb tres naus i transsepte. Té una cúpula al mig, de planta octogonal. El campanar és molt baix, probablement no es va acabar mai la seva construcció.

Les antigues dependències monàstiques, convertides el 1957 en hostatgeria, foren totalment refetes. Només en l'angle del sector sud-oest es veu un fragment de mur antic, que pot correspondre a la primitiva residència monacal.

El monestir té moltes semblaces amb el de Sant Cugat del Vallès, ja que els promotors de la seva construcció vàren ser monjos d’aquest monestir.

En el cim recuperem el Camí dels Monjos (PR-31) que davalla per un empedrat que tot just comença davant la porta principal d’accés al recinte del monestir.

1,840Qm. 7,170Qm. Trobem a l’esquerra el desviament de la Font de la Soleia per on abans hem seguit. Ara nosaltres continuem avall cap a Matadepera.

1,660Qm. 8,830Qm. Aparcament del Carrer Vista Alegre. Final de la sortida d’avui.

La descripció de la Font Soleia l’he extret d’Encos

Molt aviat, 19 recomanacions per Sant Jordi.

.