DE CALDES DE MONTBUI A SANT FELIU DE CODINES PER SANT SEBASTIÀ DE MONTMAJOR

                             Sant Sebastià de Montmajor

L’itinerari que us proposo avui té una llargada d’uns 22 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 750 metres. Els al.licients d’aquesta sortida són les fonts de Les Escales i del Gorg d’en Pèlags, la pujada al Pic del Vent i la visita a una joia del romànic com és Sant Sebastià de Montmajor. Per altra banda, si no el coneixeu també us sorprendrà el gorg de Les Elies.

La ruta d’avui enllaça amb “Camins de Llibertat entre Parets i Caldes”, que us vaig presentar en aquest blog el juliol del 2018.

Malgrat la llargada de l’itinerari, si matineu pot fer-se en migdia i tornar a l’inici amb l’autobus Sagalés que uneix Sant Feliu i Caldes.

Pot fer-se a qualsevol época de l’any, tanmateix no recomano fer-la a ple estiu, doncs ens caldrà agafar un suplement d’aigua, doncs suarem molt la cansalada.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació d’autobusos de Caldes pel carrer Santa Teresa que tot just està al darrere de l’estació.

0,030Qm. 0,030Qm. Tombem a la dreta pel carrer Sant Pau.

0,150Qm. 0,180Qm. Enllacem amb el carrer Raül Romeva. Aquest carrer es dirà així fins que en Raül Romeva segueixi a la presó. Tanmateix, el polític republicà va viure en aquest carrer força anys. Quan torni a ser un home lliure, aquest carrer tornarà a dir-se Font i Boet.

0,150Qm. 0,330Qm. A la nostra dreta, trobem la font de l’Esglèsia.

Font de l’Esglèsia. És feta de pedra amb el relleu en bronze de les cames d'una persona. L'escultura-font pretén traslladar el doble sentit de prendre les aigües tant per beure-se-les, com per utilitzar-les per les seves propietats curatives. L'Ajuntament de Caldes de Montbui va convocar un concurs obert a la ciutadania per tal d'embellir la font, l''objectiu era fomentar la participació d'artistes que presentessin un projecte de disseny i creació sobre el termalisme com a tret d'identitat del municipi. L’aigua brolla a uns 65 graus.

A l’esquerra tenim l’esglèsia de Santa Maria de Caldes. Construïda entre el 1589 i 1717, Santa Maria de Caldes de Montbui és un exemple de la perdurabilitat de l’estil gòtic a Catalunya, alhora que té una de les portades barroques més esplèndides.

L’església de Santa Maria de Caldes de Montbui té els seus inicis en una construcció románica Al segle XVI, aprofitant l’enderrocament del Palau Reial, es van aprofitar uns murs i parets mestres de l’edifici palatí per a erigir la nova parròquia. El temple va esdevenir d’una sola nau, capçat, amb absis poligonal i 12 capelles laterals, a més de coberta amb voltes de creueria, que conservaven encara l’esperit de l’estil gòtic. Sobre les capelles, entre els contraforts, s’obren uns finestrals que permeten l’ingrés de la llum a l’interior del temple. De la mateixa època data l’edifici d’hospedatge de la comunitat de preveres annex a l’església, que actualment fa la funció de rectoria. Sota el subsòl de les naus s’aprofita el curs de les aigües termals típiques de la zona que donen escalfor a l’interior del temple.

Creuem la plaça continuem recte pel carrer del Forn.

0,175Qm. 0,505Qm. Desemboquem en el carrer de Joan Samsó.

0,040Qm. 0,545Qm. Plaça de la font del Lleó.A l’esquerra de la plaça, trobem la font del Lleó.

Font del Lleó. És el brollador d'aigua termal més característic de la població amb l'aigua que surt a 74º C de temperatura. La font es va construir el 1581, va ser renovada el 1822 i finalment el 1927 fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va projectar l'actual monument d'aire noucentista, tal com la podem admirar avui, amb el característic lleó que ha esdevingut símbol de la vila. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s'han conservat al llarg del temps.

Des de la seva construcció, ha estat el centre de la vida artesanal, industrial i quotidiana, ja que pastissers, ramaders, pagesos, pellaires, boters, cistellers, cuiners així com molts d’altres oficis, han usat aquesta aigua en la seva activitat diària.

A l’altra banda de la plaça de la Font del Lleó, hi ha les Termes Romanes.

Actualment a les Termes Romanes hi podem veure, per una banda, una piscina rectangular d’uns dotze metres de costat llarg, amb cinc graons en forma de graderia, que encara conserva les entrades i sortides d’aigua originals. Es tractava d’un caldarium (piscina d’aigua calenta). I per altra banda, dues petites piscines en forma d’exedres semicirculars que probablement s’usarien per fer banys individuals de diversa natura.

Al costat de les termes romanes, hi ha el Balneari Rius i a tocar també el Museu Thermalia.

L’edifici que acull el Museu Thermalia, fou, des de l’època medieval i fins als anys 70, l’Hospital de Santa Susanna que oferia, sobretot en els seus inicis, serveis de banys gratuïts per als més pobres i serveis medicinals.

Durant els anys 80 l’edifici va ser completament rehabilitat mantenint de l’Antic Hospital, la façana, les arcades de l’entrada, tres banyeres del segle XVIII i l’encavallada del pis superior.

El Museu es configura com un centre temàtic a l’entorn de la cultura de l’aigua termal. Thermalia presenta el patrimoni, la història, els personatges i les tradicions de Caldes, a partir de l’aigua que brolla de la terra a 76º C i que ha marcat els seus orígens i la seva personalitat.

L’altre eix central de Thermalia és l’art, ja que les dues plantes superiors del Museu, mostren exhaustivament l’obra de Manolo Hugué, que passà les dues últimes dècades de la seva vida a Caldes de Montbui per guarir diverses afeccions òssies. Alhora també s’hi poden veure gairebé un centenar d’obres de Picasso que permeten traçar un perfil de l’estreta relació entre aquest i la família de Manolo.

El dia que vam fer la sortida a l’hora que passàvem per la plaça de la Font del Lleó, el museu encara estava tancat, per tant queda pendent una visita a Thermalia.

Ara continuem per portal que donava entrada a l’Antic Balneari Prats. Les primeres referències daten de l’any 1555, moment en què un conjunt de cases de banys, propietat de Joan Destorrent, passa a mans de Joan Bou, mercader de Barcelona. Isabel Marimon, muller de Joan Bou, en enviudar es casa amb Joan Rius, en aquest moment l’establiment canviarà de nom i adoptarà el que tindrà fins al final del balneari.

L’any 1853 Marià de Sans, propietari de la casa de Banys Rius, va encarregar a l’arquitecte Miquel Garriga i Roca un projecte de reforma i millora de l’establiment de banys de caire noucentista, que el va convertir en un dels millors balnearis d’Europa. La proposta de Garriga i Roca no es va arribar a completar del tot.

Entre els anys 1840 i 1844, la Reina Isabel II i la seva mare Maria Cristina van fer-hi estades.

Uns 70 metres a l’esquerra seguim pel Parc de Can Rius que l’hem de creuar.

0,275Qm. 0,890Qm. Plaça Taunusstein. A partir d’aquí hem de seguir les indicacions del PR-9 cap a Sant Sebastià de Montmajor.

0,750Qm. 1,640Qm. Passat uns hivernacles, el PR-9 marxa a l’esquerra per un caminoi.

0,250Qm. 1,890Qm. Pista que ens creua. Creuem la pista i continuem recte per un corriol cap a la Font de les Escales. (En aquest moment deixem el PR-9).

0,050Qm. 1,940Qm. Font de les Escales. Aquesta és una senzilla font de bosc de ribera. El tub encastat a la pedra és de goma, l’aigua cau en una petit bassal que es va escolant cap al torrent de Codonys. A principis de març de 2019 hi raja un humíl rajolinet. Ara marxem de la font per les escales que li donen el nom.

Una llarga escala amb 69 esglaons, feta d'obra amb maons, muntada hàbilment resseguint les formes sinuoses del vessant i que permet salvar el fort desnivell del fondal a la represa del camí, que retorna revoltant per dalt.  Arribem a una pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,125Qm. 2,165Qm. Arribem a un planell i seguim pel camí herbat que marxa davant nostre cap al Gorg d’en Pèlags.

0,200Qm. 2,365Qm. Cruïlla. Continuem a l’esquerra pel camí que planeja.

0,200Qm. 2,565Qm. Creuem la riera de Codonys. Continuem a l’altra banda.

0,125Qm. 2,690Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta.

0,150Qm. 2,840Qm. Cruïlla de corriols. Continuem pel de l’esquerra.

0,250Qm. 3,090Qm. Font d’en Gorg d’en Pèlags. L'aigua brolla per un tub de plàstic encastat a unes pedres i cau en el forat d'una pedra que hi ha a sota del broc, possiblement fet a conseqüència de l'erosió, forma un petit bassal al terra i desguassa directament al gorg. A principis de març del 2019 raja un bon doll d’aigua.

Si anem amb canalla hem d’anar amb molt de compte, doncs tot l’entorn és molt aeri i hi ha força caiguda fins a baix al gorg.

Ara continuem pel camí que marxa per sobre la font. A principis del 2019,  vint metres més enllà trobem un arbre tombat i hem de passar ajupits per sota.

0,125Qm. 3,235Qm. Trobem una fita que indica “Mas Corró”. Obviem el corriol que es precipita a l’esquerra i nosaltres continuem recte pel corriol que marxa planejant.

0,170Qm. 3,405Qm. Pista ampla que ens creua. Continuem a la dreta. En aquest punt tornem a recuperar el PR-9 i el seguim direcció Sant Sebastià de Montmajor.

1,600Qm. 5,005Qm. Es separen el PR-48 i el PR-9. Continuem a la dreta pel PR-9.

2,500Qm. 7,505Qm. Bosc de Guanta. Deixem la pista i ens enfilem a la dreta per un corriol cap a la Serra Llisa seguint les marques del PR-9. Cent cinquanta metres més endavant passem a tocar d’una alzina majestuosa.

1,000Qm. 8,505Qm. Serra Llisa. Continuem a la dreta cap al Pic del Vent.

1,500Qm. 10,005Qm Pic del Vent (815 metres) també conegut com el Farell. Cim coronat per un banc de fusta i una taula d’orientació.  Des d’aquí dalt tenim unes magnifiques vistes de Sant Llorenç de Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny, la serra de Collserola, la plana valllesana i en dies molt clars veurem el litoral barceloní i part dels Pirineus Orientals.

Ara baixem per un corriol que trobem a ponent de la bandera fitat amb les marques grogues i blanques del PR-9.

1,000Qm. 11,005Qm. Placeta. S’acaba la baixada més técnica i continuem davallant cap a Sant Sebàstia de Montmajor.

0,850Qm. 11,855Qm. Turó de Sant Sebastià. En aquest punt, el PR-9 davalla a la dreta per un corriol. Aquest tram de baixada està molt trencat i podem relliscar fàcilment.

1.000Qm. 12,855Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,200Qm. 13,055Qm. Sant Sebastià de Montmajor. Al centre de Sant Sebastià de Montmajor s’hi troba una bellíssima església romànica del segle XI perfectament conservada.

L’església és d’una sola nau amb transsepte que dóna a la planta la forma de creu llatina. La planta té, pel costat de llevant, una capçalera triabsidal, en la que l’absis del centre és de planta quadrada i els dos laterals de planta semicircular. A l’extrem de migdia del transsepte hi ha un altre absis, també de plana semicircular. L’absis central, presenta com a particularitat les tres façanes decorades. Hi destaca la presència d’un petit campanar de torre prismàtica de planta quadrangular, amb dos pisos de finestres a cada cara.

Sortim de Sant Sebastià de Montmajor, per l’aparcament, seguint les indicacions del PR-9  cap a Santa Maria del Grau.

0,750Qm. 13,805Qm. Pista que ens creua.  Continuem a l’esquerra.

1,900Qm. 15,705Qm. Pont de la riera de Sant Sebastià. Es separen el PR-9 i el PR-9.1. Nosaltres continuem pel PR-9 cap a Mare de Déu del Grau.

0,200Qm. 15,905Qm. Gorg de les Elies. Vigilant de no posar el peu a l’aigua l’hem de creuar per la seva capçalera.

0,250Qm. 16,155Qm. Camí que ens creua. El PR-48.2 marxa recte cap a Sant Sebastià i nosaltres continuem a la dreta seguint les marques del PR-9 cap a Mare de Déu del Grau.

0,150Qm. 16,305Qm. Cruïlla de pistes. Continuem recte i uns metres més endavant tornem a creuar una altra pista i seguim recte amunt.

0,400Qm. 16,705Qm. Mare de Déu del Grau. Ermita románica documentada el segle XIII. Es tracta d'una església d'una nau de planta rectangular i capçada per un absis semicircular. La coberta de la nau és de canó generada per un arc de mig punt i s'il·lumina amb dues finestres de doble esqueixada. L'absis és cobert per una volta de quart d'esfera i té una petita finestra d'una sola esqueixada. La porta d'entrada s'obre al mur de migdia i està formada per arc de mig punt. Actualment té totes les portes i finestres tapiades i està en un estat de semiruina.

Seguim recte per la pista, per anar a buscar l’enllaç amb el GR-5.

0,300Qm. 17,005Qm. Enllaç amb el GR-5. Pista que ens creua. Continuem a la dreta cap a Sant Feliu de Codines i ja no em hem de deixar les marques blanques i vermelles del GR-5 fins el final de l’excursió d’avui.

¡¡¡COMPTE!!! perquè a principis de març de 2019 en aquesta cruïlla hi ha unes senyalitzacions mal posades que afavoreixen les equivocacions i les marrades.

 4,000Qm. 21,005Qm. Creuem la carretera que va de Sant Feliu de Codines a Gallifa (BP-1241) i caminem 100 metres a la dreta per la carretera. Tot seguit, girem a l’esquerra per l’accés a un taller mecànic i unes passes més endavant, seguim per un corriol que s’enfila a la dreta. (En aquest petit tram, deixem el GR-5)

0,150Qm. 21.155Qm. Tornem a enllaçar amb el GR-5.

0,400Qm. 21,555Qm. Entrem a Sant Feliu de Codines pel carrer Creu del Terme.

0,100Qm. 21,655Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Ildefons Cerdà.

0,070Qm. 21,725Qm. Enllacem a l’esquerra amb el carrer Llorenç Artigas.

0,100Qm. 21,825Qm. Continuem a la dreta pel carrer Pont de Terme.

0,200Qm. 22,025Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Anselm Clavé.

0,070Qm. 22,095Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Rector Tomás Vila.

0,200Qm. 22,295Qm. Plaça Josep Umbert. Continuem pel carrer Joan Maragall.

0,080Qn. 22,375Qm.  Parada bus Sant Feliu de Codines. Final de la sortida d’avui.

Les explicacions de les fonts les he extret d’ Encos

Properament, descobrirem una nova font d’Alella.