LA PLANA VALLESANA VII/2. 9 PUNTS D'INTERÈS DE LA VALLROMANES - MONTSERRAT

Font Gran de Monistrol

 

Ara fa un any, vam començar a publicar l'itinerari de la Vallromanes - Montserrat. Avui us presentem 9 elements de patrimoni natural o bé arquitectònic que anem trobant durant els 61 quilòmetres d'aquesta travessa.
Per fer aquesta entrada he extret informació de l'Associació Amics del Ripoll i del Servei General d'Informació de Muntanya.
Els 9 elements són els següents,

1.    Font de Santa Caterina: Font molt austera, actualment la font raja bastant. Malauradament, ja no hi ha la rajola mig trencada, on la primavera del 2011 es podía llegir el nom de la déu.

L’aigua que desguassa la font, forma un petit torrent que de seguida va a parar al Mogent.

2.    Font de Ca L’Escanilla: D’aquesta font només podem dir que una font a la que veiem ara, que deu tenir 20 o 25 anys, ja ocupava aquest espai com amínim a principis de la década dels 50.
 

El seu nom ha arribat a nosaltres per tradició oral, per tant inclús la denominació pot estar mal escrita. Els Escanilla són la familia que vivía a la torre que hi ha al davant fa molts anys.

Quant a la seva estructura, recordaría una torre d’escacs feta d’obra vista. És una font amb pulsador i com la resta de fonts de Mollet l’aigua és de xarxa.

3.    Molí d’en Torrella: És un dels molins més representatius del riu Ripoll, ja que les seves restes exemplifiquen perfectament les transformacions successives que han protagonitzat aquestes edificacions amb el pas dels anys. L'edifici està articulat a partir de la superposició de diversos cossos situats a diferents cotes i amb funcionalitats i períodes constructius diferents.  La façana nord conserva encara les traces de diversos salts d’aigua, les rodes verticals i les turbines modernes per generar electricitat.

 

      L'edifici actual correspon bàsicament a les intervencions del primer quart del segle XIX, amb les quals s'aconseguí optimitzar al màxim els saltants. En aquell moment es convertí en un dels molins de la industria textil més grans del Ripoll gràcies al fort pendent que aconseguia l'aigua. Tanmateix, mantenía els batans1 i el casal del molí fariner, que encara es pot veure avui.

Però el molí venia d’antic. L’any 999 es documenta en aquest indret el molí de la Garriga, que formava part del mas del mateix nom. Entre els segles XIII i XVI, havia estat un molí fariner amb dos parells de moles que rebien l’aigua de la mateixa sèquia que regava l’horta de la Garriga.

Des del 1527 foren possessors del molí membres de la família Torrella, que li van donar el nom actual i que, a l’inici del segle XVII, hi instal·laren un giny draper que coexistí amb les moles farineres.

1.Batà:    Màquina que serveix per netejar o consolidar la tela teixida, per mitjà de la pressió de grans martells o de dos cilindres quasi tangents.

4.    Sant Vicenç de Jonqueres:   L’antiga església parroquial de Jonqueres presenta una planta rectangular, amb dues capelles laterals de planta quadrada situades a cada costat i al centre de la nau. L’edifici ha sofert, en el transcurs del temps, importants transformacions, en diverses etapes constructives:
1ª Segle X: construcció a la qual actualment correspon el mur de ponent i el de tramuntana.
2ª Segle XIII: afecta el mur de migdia, en donar amplada a la nau principal.
3ª Segle XVI: corresponent a l’ampliació pel costat de llevant.

L’any 1982 es restaurà el conjunt arquitectònic, però en no donar-li cap utilitat, començà a caure en ruïnes altra vegada. L’última restauració de l’edifici (1993) va lligada a una continuïtat de conservació i manteniment. Des de llavors, és la seu del Servei General d’Informació de Muntanya. Una entitat que  cerca, classifica, arxiva i treballa amb tot tipus de documentació d’utilitat alpinística, amb la voluntat d’oferir-la a tothom.

5.    Turó de Roques Blanques. Aquest turó situat a les afores de Matadepera té una altitud de 587 metres sobre el nivell del mar.

Cal destacar que aquest turó, havia sigut un abocador i una vegada clausurat es va guanyar un espai natural. A hores d’ara,  desprès de pujar per les seves escales o pels seus revolts, és un molt bon mirador de la plana vallesana.

6.    Parc Agroforestal d’Egara. El Parc Agroforestal de Terrassa és un espai situat al Nord de la ciutat, just per sobre de la Ronda Vallès, que inclou zones de conreu, zones forestals i diferents torrents.
 

L’Ajuntament de Terrassa va promoure la creació del Parc Agroforestal de Terrassa  l’any 2006. La proposta volia dotar a la ciutat d'un gran espai natural i de lleure, conservar i millorar la riquesa i la biodiversitat d'aquests espais, així com millorar-ne l'accessibilitat i la difusió i el coneixement per part dels ciutadans.

Actualment, aquest parc agroforestal disposa d’una xarxa de camins d’uns 15 quilòmetres per fer a peu o en bicicleta.

7.    Casa Nova de l’Òbac: És un antic mas vitivinícola d’estil neoclàssic que data del 1786.  La casa dissenyada per l’arquitecte italià Domenico Baguti,  té planta rectangular i teulada a quatre aigües. Consta de quatre plantes, amb l'accés principal a nivell de primer pis, al qual s'hi arriba per mitjà d'una rampa empedrada. La façana està decorada amb plafons esgrafiats. Al costat de la casa hi ha la capella de Sant Antoni de Padua.

Actualment, és la seu d’un punt d’informació del Parc de Sant Llorenç de Munt i l’Obac.

8.    Font Gran de Monistrol. La font gran es troba en una plaça de grans dimensions, dita de la Font Gran, a un nivell una mica inferior del terra de la plaça i s'accedeix a ella a través d'unes escales. Està constituïda per un alt mur rematat en un frontó semicircular; una cornisa ressegueix la part superior, i els extrems estan rematats per una bola de pedra. Al l'interior del frontó hi ha l'escut de la vila. A la part baixa del mur hi ha la pila i els brocs per on raja l'aigua.
 

Rep el nom de la deu que subministra d’aigua tot el poble. La Font Gran s’anomenava fins el segle XVI Font de la Resclosella.
 La Font Gran és la principal sorgència del sistema aqüífer del massís de Montserrat.

La Plaça de la Font Gran va aixoplugar els establiments de l’antic i poderós gremi de paraires que utilitzaven l’aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana. Està bastida sobre el curs del torrent i és centre de vida social i administrativa.

9.    Monestir de Montserrat: És evident que al Monestir de Montserrat i al seu entorn li podíem dedicar 50 entrades i faríem curt, però a tall de petit apunt direm que Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, a una alçada de 720 m sobre el nivell del mar. És un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos,  conforma un petit nucli de població que, segons el cens del 2006, comptava amb 68 habitants.

El conjunt d'edificis del monestir de Montserrat estan protegits com a bé cultural d'interès local. Principalment, són dos blocs d'edificis: per un costat, la basílica amb les dependències monacals, i, per l'altre, els edificis destinats a atendre els pelegrins i visitants. Altres elements que conformen el conjunt són les capelles que envolten el conjunt central, les ermites, les estacions del Viacrucis i els Misteris, les estàtues monumentals, els monuments a catalans il·lustres...

Finalment, esmentar que actualment conté una de les millors biblioteques del país, amb gairebé 300.000 volums i 400 incunables.
Properament, li dedicarem una entrada al lingüista Joan Coromines