JACIMENTS ARQUEOLÒGICS AL MARESME

                                      Via Ronana de Parpers

Recentment, el Consorci de Promoció Turística Costa de Maresme ha editat un llibret, (en el enllaç el teniu en PDF), sobre els jaciments arqueològics del Maresme. 
Precisament, el Maresme representa una part important de la Laietània, territori delimitat pel riu Llobregat al sud i la Tordera al nord i de fet en aquestes contrades no és difícil trobar poblats ibèrics,  o viles, cellers, aquëductes  i forns romans.

Des d'aquest blog, alguna vegada els hi hem dedicat alguna entrada a jaciments d'aquestes èpoques situats a la mateixa comarca del Maresme, com la Via Romana de Parpers, publicat el desembre de 2012 o de comarques veïnes, com al Poblat Ibèric de Castellruf, el desembre de 2010, a la Baetulo romana publicada el gener de 2011 o el Jaciment Romà de Cal Tacó, el novembre de 2012
Per altra banda, fent excursions ens hem acostat a poblats ibèrics de comarques veïnes i n'hem fet una breu descripció. En aquest sentit, l'agost de 2011 visitàvem el Poblat Ibèric de Les Maleses a l'itinerari "La Vall de Cabanyes, el bressol de l'avi Ton" i el febrer de 2012 pujàvem al Puigcastellar a l'excursió "Del Kalet a la línea 9 del metro".

Finalment, l'octubre de 2012 vam caminar per la Via Romana del Capsacosta, a cavall entre La Garrotxa i el Ripollès.

El treball que us presentem avui simplement vol ser una guia per dónar a conèixer tot aquest patrimoni que forma part de la història d'aquest territori i  que la majoria dels seus veïns no coneix.
Tanmateix, des del Consorci s'intenta adreçar al turisme i fer visible un dels atractius de la comarca.
L'enllaç és el següent,
http://www.costadebarcelonamaresme.cat/sites/default/files/publicacions/adjunt/jaciments_maresme_final_web_0.pdf

Properament, precisament parlarem de l'aqüeducte romà de Can Cua a Pineda de Mar.

LA PLANA VALLESANA VII/2. 9 PUNTS D'INTERÈS DE LA VALLROMANES - MONTSERRAT

Font Gran de Monistrol

 

Ara fa un any, vam començar a publicar l'itinerari de la Vallromanes - Montserrat. Avui us presentem 9 elements de patrimoni natural o bé arquitectònic que anem trobant durant els 61 quilòmetres d'aquesta travessa.
Per fer aquesta entrada he extret informació de l'Associació Amics del Ripoll i del Servei General d'Informació de Muntanya.
Els 9 elements són els següents,

1.    Font de Santa Caterina: Font molt austera, actualment la font raja bastant. Malauradament, ja no hi ha la rajola mig trencada, on la primavera del 2011 es podía llegir el nom de la déu.

L’aigua que desguassa la font, forma un petit torrent que de seguida va a parar al Mogent.

2.    Font de Ca L’Escanilla: D’aquesta font només podem dir que una font a la que veiem ara, que deu tenir 20 o 25 anys, ja ocupava aquest espai com amínim a principis de la década dels 50.
 

El seu nom ha arribat a nosaltres per tradició oral, per tant inclús la denominació pot estar mal escrita. Els Escanilla són la familia que vivía a la torre que hi ha al davant fa molts anys.

Quant a la seva estructura, recordaría una torre d’escacs feta d’obra vista. És una font amb pulsador i com la resta de fonts de Mollet l’aigua és de xarxa.

3.    Molí d’en Torrella: És un dels molins més representatius del riu Ripoll, ja que les seves restes exemplifiquen perfectament les transformacions successives que han protagonitzat aquestes edificacions amb el pas dels anys. L'edifici està articulat a partir de la superposició de diversos cossos situats a diferents cotes i amb funcionalitats i períodes constructius diferents.  La façana nord conserva encara les traces de diversos salts d’aigua, les rodes verticals i les turbines modernes per generar electricitat.

 

      L'edifici actual correspon bàsicament a les intervencions del primer quart del segle XIX, amb les quals s'aconseguí optimitzar al màxim els saltants. En aquell moment es convertí en un dels molins de la industria textil més grans del Ripoll gràcies al fort pendent que aconseguia l'aigua. Tanmateix, mantenía els batans1 i el casal del molí fariner, que encara es pot veure avui.

Però el molí venia d’antic. L’any 999 es documenta en aquest indret el molí de la Garriga, que formava part del mas del mateix nom. Entre els segles XIII i XVI, havia estat un molí fariner amb dos parells de moles que rebien l’aigua de la mateixa sèquia que regava l’horta de la Garriga.

Des del 1527 foren possessors del molí membres de la família Torrella, que li van donar el nom actual i que, a l’inici del segle XVII, hi instal·laren un giny draper que coexistí amb les moles farineres.

1.Batà:    Màquina que serveix per netejar o consolidar la tela teixida, per mitjà de la pressió de grans martells o de dos cilindres quasi tangents.

4.    Sant Vicenç de Jonqueres:   L’antiga església parroquial de Jonqueres presenta una planta rectangular, amb dues capelles laterals de planta quadrada situades a cada costat i al centre de la nau. L’edifici ha sofert, en el transcurs del temps, importants transformacions, en diverses etapes constructives:
1ª Segle X: construcció a la qual actualment correspon el mur de ponent i el de tramuntana.
2ª Segle XIII: afecta el mur de migdia, en donar amplada a la nau principal.
3ª Segle XVI: corresponent a l’ampliació pel costat de llevant.

L’any 1982 es restaurà el conjunt arquitectònic, però en no donar-li cap utilitat, començà a caure en ruïnes altra vegada. L’última restauració de l’edifici (1993) va lligada a una continuïtat de conservació i manteniment. Des de llavors, és la seu del Servei General d’Informació de Muntanya. Una entitat que  cerca, classifica, arxiva i treballa amb tot tipus de documentació d’utilitat alpinística, amb la voluntat d’oferir-la a tothom.

5.    Turó de Roques Blanques. Aquest turó situat a les afores de Matadepera té una altitud de 587 metres sobre el nivell del mar.

Cal destacar que aquest turó, havia sigut un abocador i una vegada clausurat es va guanyar un espai natural. A hores d’ara,  desprès de pujar per les seves escales o pels seus revolts, és un molt bon mirador de la plana vallesana.

6.    Parc Agroforestal d’Egara. El Parc Agroforestal de Terrassa és un espai situat al Nord de la ciutat, just per sobre de la Ronda Vallès, que inclou zones de conreu, zones forestals i diferents torrents.
 

L’Ajuntament de Terrassa va promoure la creació del Parc Agroforestal de Terrassa  l’any 2006. La proposta volia dotar a la ciutat d'un gran espai natural i de lleure, conservar i millorar la riquesa i la biodiversitat d'aquests espais, així com millorar-ne l'accessibilitat i la difusió i el coneixement per part dels ciutadans.

Actualment, aquest parc agroforestal disposa d’una xarxa de camins d’uns 15 quilòmetres per fer a peu o en bicicleta.

7.    Casa Nova de l’Òbac: És un antic mas vitivinícola d’estil neoclàssic que data del 1786.  La casa dissenyada per l’arquitecte italià Domenico Baguti,  té planta rectangular i teulada a quatre aigües. Consta de quatre plantes, amb l'accés principal a nivell de primer pis, al qual s'hi arriba per mitjà d'una rampa empedrada. La façana està decorada amb plafons esgrafiats. Al costat de la casa hi ha la capella de Sant Antoni de Padua.

Actualment, és la seu d’un punt d’informació del Parc de Sant Llorenç de Munt i l’Obac.

8.    Font Gran de Monistrol. La font gran es troba en una plaça de grans dimensions, dita de la Font Gran, a un nivell una mica inferior del terra de la plaça i s'accedeix a ella a través d'unes escales. Està constituïda per un alt mur rematat en un frontó semicircular; una cornisa ressegueix la part superior, i els extrems estan rematats per una bola de pedra. Al l'interior del frontó hi ha l'escut de la vila. A la part baixa del mur hi ha la pila i els brocs per on raja l'aigua.
 

Rep el nom de la deu que subministra d’aigua tot el poble. La Font Gran s’anomenava fins el segle XVI Font de la Resclosella.
 La Font Gran és la principal sorgència del sistema aqüífer del massís de Montserrat.

La Plaça de la Font Gran va aixoplugar els establiments de l’antic i poderós gremi de paraires que utilitzaven l’aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana. Està bastida sobre el curs del torrent i és centre de vida social i administrativa.

9.    Monestir de Montserrat: És evident que al Monestir de Montserrat i al seu entorn li podíem dedicar 50 entrades i faríem curt, però a tall de petit apunt direm que Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, a una alçada de 720 m sobre el nivell del mar. És un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos,  conforma un petit nucli de població que, segons el cens del 2006, comptava amb 68 habitants.

El conjunt d'edificis del monestir de Montserrat estan protegits com a bé cultural d'interès local. Principalment, són dos blocs d'edificis: per un costat, la basílica amb les dependències monacals, i, per l'altre, els edificis destinats a atendre els pelegrins i visitants. Altres elements que conformen el conjunt són les capelles que envolten el conjunt central, les ermites, les estacions del Viacrucis i els Misteris, les estàtues monumentals, els monuments a catalans il·lustres...

Finalment, esmentar que actualment conté una de les millors biblioteques del país, amb gairebé 300.000 volums i 400 incunables.
Properament, li dedicarem una entrada al lingüista Joan Coromines  

 

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXIII. TRENS, TRAMVIES I CARRILETS

          

                    La Garrafeta arrossegant el del Tren dels Llacs

          Per aquest mes de juliol volia presentar-vos una gramàtica estiuenca i tot va començar a sortir quan vaig preparar la ruta entre Arenys de Mar i la Punta de la Tordera. Casualment, aquell dia vaig creuar-me amb el Xino-Xano de Pineda i amb el Tricu-Tricu de Malgrat.
           Pensava que ja ho tenia, quan vaig començar a buscar trenets turístics d'arreu de Catalunya, però al topar-me amb el Tren Pinxo de Banyoles, va sorgir una nova branca, aquelles línees de tren desaparegudes a mitjans del segle XX i que algunes s'han reconvertit en rutes cicloturistes.
           I per completar-ho, trams de vies que s'han recuperat, trens que ens acosten a les muntanyes, tramvies històrics, un telèferic, una màquina de vapor....
          Per tant, sota aquest nom de trens, tramvies i carrilets, avui us presento un recull de 23 noms relacionats majoritàriament amb el món del ferrocarril, vies i trens que ja formen part de la història dels Païssos Catalans i que en molts casos s'han reconvertit i fins i tot s'han museitzat.

1.    El Calderí: Tren que entre el 1880 i el 1939 va unir les poblacions de Mollet del Vallès i Caldes, passant per Santa Perpètua, Gallecs i Palau. Cal dir, que l’inici d’aquesta línea es trobava a l’actual estació de Mollet – Sant Fost i abans de marxar cap a Santa Perpètua, també passava per Mollet – Santa Rosa.

2.    El Carrilet: 1. Via verda de 57 quilòmetres que segueix l’antic traçat del Carrilet que unia Olot i Girona. 2. Ferrocarril de via estreta que unia les ciutats d’Olot i Girona i que va funcionar entre el 1895 i el 1969.

3.    El Feliuet: Aquest tren de via estreta que unia Girona amb Sant Feliu de Guixols va ser inaugurat el 1892 tenia una llargada de gairebé 40 quilòmetres. Va realitzar el seu últim viatge el 1969. Actualment, el traçat del Feliuet s’ha acondicionat com una ruta cicloturista.

4.    El Kalet:  “L’auto del Kalet” era un històric autobús que unia les poblacions de Mollet, Martorelles i Santa María de Martorelles.

           Actualment, aquest servei el realitza l’empresa Sagalés.

5.    El Tramvia Blau: El Tramvia més famòs de Barcelona. Inaugurat el 1901 recorre l’avinguda del Tibidabo, des de la plaça John F. Kennedy, fins la plaça Dr.Andreu, on trobem l’estació inferior del funicular del Tibidabo. Durant molts anys ha sigut l’únic tramvia de Barcelona.

6.    El Tramvia 29: Fa 101 anys, el tramvia de circumval.lació que circulava a Barcelona des de 1876 va ser rebatejat com a línia 29. Durant dècades va ser una de les més populars, un record que perviu gràcies a l’expressió “donar més voltes que el 29”.  Aquesta línia va ser la primera estrictament urbana i de seguida va adquirir un caràcter turístic perquè, com afirmava la crònica d'un diari de l'època, "tota la ciutat, amb les seves places i passejos, els seus edificis i monuments, desfila davant del passatger".

           El bitllet costava 20 cèntims i era la forma més econòmica de visitar Barcelona. Així, el seu itinerari es va convertir en una excursió habitual de diumenge per a les classes populars.

7.    El Tren del Ciment: Es tracta d'una línia que històricament unia l'antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar de n'Hug amb Guardiola de Berguedà, des d'on partia la línia del ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa. Actualment, és un tren turístic que té un recorregut d’uns 3,5 quilòmetres i disposa de 4 estacions, la Pobla de Lillet, la Pobla Centre, Jardins Artigas i Museu del Ciment –Castellar de N’Hug.

8.    El Tren dels Llacs: La línia ferroviària Lleida–La Pobla de Segur va ser inaugurada el 3 de febrer de l’any 1924, però només es va construir el tram Lleida–Balaguer. Anys més tard i passada la Guerra Civil, fou Renfe qui s’encarregà de continuar les obres de la via per arribar l’any 1949 a Cellers, l'any 1950 a Tremp i, per acabar, l'any 1951 a La Pobla de Segur. Fins a Balaguer, el tren circula per la dreta del riu Segre i el camí és planer. De Balaguer a La Pobla de Segur, el tren avança entre embassaments i serralades muntanyoses i ho pot fer gràcies a 41 túnels i 31 ponts.

9.    El Trenet de la Marina: És un ferrocarril de via estreta que connecta la ciutat de Alacant amb Dénia, al llarg d'un recorregut de quasi cent quilòmetres que discorre de manera paral·lela a la costa. Connecta importants localitats turístiques com Benidorm, La Vila Joiosa, Altea, Calp o les mateixes Alacant i Dénia.

10.El Trenet del Delta: Trenet turístic del Delte de l’Ebre.

11.El Tren Groc. Aquest tren de la Catalunya Nord, enllaça Vilafranca de Conflent amb la Tor de Querol desprès de recorre 62 quilòmetres. A l’estiu són molts els viatgers que pugen als vagons descapotables, tipus jardinera, tot gaudint dels paisatges del Conflent i l’Alta Cerdanya. Cal destacar, que en aquesta línea es troba l’estació més alta dels SCNF, Bolquera-Eina a 1593 metres d’alçada.

12.El Tren Petit: Carrilet de via estreta entre Palamòs i Flaça que va circular entre 1887 i 1956. El Tren Petit tenia un recorregut de 34 quilòmetres i 13 estacions.

13.El Tren Pinxo de Banyoles: 1. Trenet turístic de Banyoles. 2. Línea de ferrocarril de via estreta i 15 quilòmetres de llargada que entre 1926 i 1956 va unir Girona amb Banyoles.

14.El Xiulet de Pals: Tren turístic de Pals.

15.Es trenet de Cadaqués: Trenet turístic de Cadaqués.

16.La Barqueta de Sitges: Trenet turístic de Sitges. 

17.L’Aeri: Funicular aeri que comunica l’estació de Aeri de Montserrat de la línea Barcelona – Manresa dels FGC amb el Monestir de Montserrat.  Inaugurat el 1930 és la manera més rápida de pujar a Montserrat, doncs els 1350 metres de recorregut es fan amb nomès 5 minuts.

18.La Garrafeta: És una locomotora a vapor concebuda per traçats sinuosos i amb fortes rampes. Actualment, a l’estiu fa alguns viatges arrosegant el Tren dels Llacs.

19.La Ruta del Ferro i del Carbó. Ruta cicloturista que segueix el traçat de l’antic tren entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. El nom de la ruta és en al.lusió a la important tradició de la Farga al Baix Ripollès i a l’extracció de carbó a les mines de Ogassa. Té un recorregut d’uns 12 quilòmetres.

20. L’Ecorail del Cardener: L'Ecorail del Cardener és un projecte innovador, original i únic a Catalunya i a l'Estat, que aprofita les vies ferroviàries del territori per convertir-les en un sistema de transport turistic.

          El recorregut té 8 quilòmetres, entre el poble de Callús i el Mas de Sant Iscle, aprop del Parc de l'Agulla, a Manresa. En aquest itinerari, descobrim diferents punts d' interès turístic, històric i paisatgístic del Bages.

          Actualment per desplaçar-nos per aquest Ecorail, ho fem mitjançant  El Ciclorail que consta d' un bastidor metàl.lic acoplat a les vies del tren, sobre el qual es col·loquen dues bicicletes convencionals, les rodes del darrera es mouen sobre el carril, aportant la tracció que reben del pedaleig i la frenada.

21.Lo Carrilet de la Cava: La línia Tortosa - la Cava, també conegut com lo Carrilet de la Cava o Carrilet del Delta de l'Ebre, era una línia de ferrocarril que unia les poblacions de Tortosa i la Cava.

El 1926 s’inaugurà la línea que tenia 27 quilòmetres i un ampla de via d’un metre. Els anys 30 la línea funcionava a ple rendiment, però la Guerra Cívil i la competencia del transport per carretera, va fer que mica a mica anés perdent passatgers i finalment el tren va fer el su últim viatge el 31 de desembre de 1967.

L’any 2011, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i l'Associació d'Amics del Carrilet del Delta de l'Ebre van acordar restaurar el tram entre Jesús i Maria i La Cava.

22.Tricu-Tricu. Trenet turístic de Malgrat de Mar.

23.Xino-Xano. Trenet turístic de Pineda de Mar.

 

Properament intentarem arribar caminant fins La Palomera de Blanes.

 

 

 

 

 

 

 

MONESTIR DE MONTSERRAT - SANT JERONI

 

                                   Font del Portal
                                                                  
Aquesta excursió perfectament podría ser la continuació de la Vallromanes - Montserrat que vam publicar en tres trams l'estiu passat. Per tant, pels més agosarats aquest seria el quart tram.
L'itinerari d'avui té una llargada d'uns 10 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 565 metres.
En una serralada amb desenes d´agulles accessibles només amb tècniques d´escalada és tota una sort que per pujar a a  la cota més alta de Montserrat només calguin unes còmodes sabatilles de muntanya i una mica d´esforç.
Sant Jeroni és el cim més alt de dues comarques: l´Anoia i el Bages, un cim de la llista dels 100 Cims de la FEEC per mèrits propis , un cim fàcil i amb un entorn excepcional que s´alça fins els 1.236m.  Si hi ha una excursió ineludible a Montserrat, és aquesta.
 Finalment, esmentar que el camí és força dret a estones, amb una mitjana de pendent de pujada propera al 20%. Els desnivells i la calor a l´estiu poden ser una de les causes principals de dificultat d´aquest recorregut.

0km  (706m)  0h MONESTIR DE MONTSERRAT
Sortim del Monestir en direcció est cap a la plaça de l´Abat Oliva on es troba una botiga de queviures i un bar a la nostra esquerra, i  a la dreta la recepció de les cel.les de l´Abat Marcet. També tenim una font amb diversos brolls, darrer punt on podrem agafar aigua.


Font del Portal o del Miracle.
La font del Portal situada al fons de la plaça de l'Abat Oliba al Monestir de Montserrat està presidida per una escultura de bronze de Manuel Cusachs (1933), dedicada al fundador del Monestir: l'Abat Oliba.
L'Abat, Bisbe de Vic, és assegut en una seu al respatller de la qual hi ha representats els campanars dels monestirs de Ripoll (Ripollès) i de Sant Miquel de Cuixà (El Conflent), d'on també fou abat.
L'Abat Oliba sosté amb la ma esquerra uns plànols que representen la primera església de Montserrat. I amb la dreta fa un gest de benvinguda a tots els qui s'atansen al Santuari.
Aquesta font també és coneguda amb el nom de la font del Miracle.
Si no trobem aigua, ara és el momento d'agafar-ne, doncs no en trobarem més en tota l'excursió. 
Seguirem fins la placeta de Sta. Anna els GR-4 i GR-172. El camí de pujada comença per unes escales a l´esquerra de la font, creuem un pont sobre el torrent de Santa Maria i iniciem la part de pujada amb escales cimentades.  Són les Escales dels Pobres donat que en aquest punt del Monestir hi havia la casa que acollia indigents i rodamons.

0,75 Km ( 820m)  20min PAS DEL FRANCESOS
Estret pas esglaonat entre les parets de Montserrat al nord, i una petita agulla que gairebé tanca el camí. L´indret està relacionat amb una llegenda sobre l´invasió francesa.

0,85 Km ( 871m)  25min PLACETA DE SANTA ANNA
Cruïlla de camins (pals indicadors) doble separades per escassos metres. Aquí abandonem els GR-4 i GR-172. També creuarem el PR C-19 que no hem d´agafar en cap de les dues direccions.
Des de la primera bifurcació a la dreta podríem anar cap al refugi de Sant Benet i l´Elefant seguint els GR. De la segona bifurcació a l´oest (esquera) baixem per PR C-19 cap a l´ermita de Santa Anna.
Nosalters però, seguim recte, seguint la direcció de Sant Jeroni obviant les marques. Passem a tocar de la Panxa del Bisbe (1.046m) entre continues però curtes escales.

1,3 Km  (917 m)  40min PLA DELS OCELLS
Petit replà endinsat al fons del torrent de Santa Maria.  D´aquí surt un corriol que s´enfila cap al camí Nou i el funicular de Sant Joan, nosaltres l'obvíem.

1,6 Km  (938 m)  45min TORRENT DE SANTA MARIA
El camí ara transcorre per la vall de Sant Jeroni, per la dreta del torrent de Santa Maria. Caminem per un bosc frondós d´alzines i roures que produeixen una ombra i frescor a l´estiu important.  Passem pel pla dels Escurçons, un altre punt boscós  gairebé èlfic abans el camí no giri a l´est per després d´una curta pujada arribar al camí Nou o dels Francesos.

2,7km  (1.042m)  1h15min CAMÍ DELS FRANCESOS
El camí s´uneix al camí que ve del Pla de les Taràntules (funicular de St. Joan). Tombem a la dreta i el seguim en pujada fins que trobem unes amples escales amb travesses de fusta que donen accés al´ermita de Sant Jeroni.

3,4km  ( 1.134m)  1h25min ERMITA DE SANT JERONI
Arribem a un coll entre el cim de Sant Jeroni i el serrat del Moro on es troben les antenes de telefonia. Just al nord tenim la canal de Sant Jeroni.  Tombem a l´esquerra i agafem les escales en direcció nord-oest. Cada cop les vistes se´ns obren més fins que pujant per unes escales cimentades arribem al  cim de Sant Jeroni.

3,8km  ( 1.235m)  1h35min SANT JERONI
 Al cim trobem una rosa dels vents col.locada el 1986 pel Centre Excursionista del Bages. D´aquest punt tenim vistes als Pirineus, Montseny, Sant Llorenç, Collserola i Sant Mateu.
Desfem el camí, tornem a passar per l´Ermita de Sant Jeroni fins la cruïlla de corriols del Camí Vell i el Camí Nou (dels Francesos).

4,9km  (1.042m) 2h BIFURCACIÓ
Encreuament on hem agafat el Camí Nou a la pujada (km 2,7). Continuem ara recta i passem un petit gual de pedra on sol estancar-s´hi aigua en una petita bassa.

6,2km  (1.021m)  2h25min MIRADOR
Excel·lent.lent mirador sobre la Gorra Frígia i la Magdadalena Superior, que tenim justa davant nostre, així com cap a Collbató, als nostres peus. Uns metres més endavant, a la dreta deixem unes parets d'escalada i a sota a l'esquerra, tenim unes magnifiques vistes del Monestir que ens queda a sota.
6,8 Km  ( 1.008m)  2h40min CRUÏLLA A SANTA MAGDALENA
Pal indicador a la dreta del camí que a través d´un corriol força dret ens portaria a l´Ermita de Santa Magdalena en 20min. Nosaltres continuem recte gaudint de les grans vistes que tenim sobre les agulles de l´Elefant fins al Pla de les Taràntules.

7,4km  ( 975m)  2h55min PLA DE LES TARÀNTULES (Funicular de St. Joan Estació Superior)
 Ara seguim per la pista cimentada (pal indicador) que puja lleugerament en direcció sud-est i fa una marrada abans no comenci a baixar de vegades costerudament fins el Pla de Sant Miquel.

8,6  (857 m)  3h10min PLA DE SANT MIQUEL
Cruïlla de camins amb pal indicador. Aquí ve a parar un corriol procedent de Collbató. S´uneixen els GR-4 i GR-172
Continuem per l´esquerra ara per un tram sense cimentar i baixant de forma més lleugera fins l´Ermita de Sant Miquel.

8.9km  (830m)  3h20min ERMITA DE SANT MIQUEL
Ermita documentada al segle X tot i que l´edifici actual és una reconstrucció de 1870.

10,1km  (715 m) 3h35min MONESTIR DE MONTSERRAT.
Pel Monestir, inici i final de la sortida d'avui hi passen diferents sendes abalisats: GR-5, GR-6, GR-96, GR-172 i PR C-19

La descripció de l'itinerari d'aquesta excursió l'he tret de la página web "Senderisme en tren  www.senderismeentren.cat

La setmana vinent arriba una nova gramática del Caminant.