DE MOLLET A MONTMELÓ. DE LA PELLERIA A CAN CUCURNY

 

                                                    
                                          

Anant cap a la Torre del Telègraf amb el Vallès al darrere

Avui us presento una ruta de 7,7 quilòmetres i uns 250 metres de desnivell positiu entre Mollet i Montmeló, passant per Martorelles i el terme municipal de Montornès del Vallès. Gaudirem d’unes espléndides vistes del Vallès des de la Torre del Telègraf després d’haver suat i esbufegat una mica pujant al Turó de les Licorelles.

El recorregut d’avui passa a tocar per tres de les indústries més importants que durant el segle XX hi havia al Baix Vallès i que avui dia ja han desaparegut.

La Pelleria a Mollet, Derbi a Martorelles i Can Cucurny a Montmeló eren motors econòmics de la zona i empreses molt reconegudes en el sector del tractament de les pells, les motocicletes i del gres i la cerámica. Aquestes empreses van crèixer tant a mitjans del segle XX que va fer que molta gent que fins aleshores treballava al camp anés cap a la fàbrica i també es va incorporar molta mà d’obra que en aquells anys de migracions venien d’altres punts de l’Estat Espanyol.

Per tant, m’atreveixo a dir que si tens més de cinquanta anys i has nascut en aquest racó del Vallès, si no hi has treballat,  segur que coneixes a gent que ho va fer.

L’excursió d’avui és molt senzilla i només ens caldrà portar aigua i uns quants ganyips, doncs en menys de tres hores haurem fet l’itinerari.

A més a més, la connexió entre l’inici i el final del recorregut és molt fàcil mitjançant Rodalies entre Montmeló i Mollet.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’Estació de Mollet Sant Fost pel pas soterrani que trobem a l’aparcament de l’estació i continuem pel carrer Indústria i posteriorment enllacem amb el pont de vianants que passa per sobre l’autopista.

0,500Qm. 0,500Qm. Sortim del pont i seguim recte per entrar a Martorelles pel carrer de Barcelona (Carretera B-500).

0,500Qm. 1,000Qm. Cruïlla de Can Calet. (Carreteres B-500 i BV-5001). Ara continuem lleugerament a l’esquerra per l’avinguda Piera.

0,250Qm. 1,250Qm. Trobem a l’esquerra la Masia de Can Carrencà. El conjunt consta de la masia, el celler, la capella i el molí de vent. La masia és un edifici d'una amplada considerable, que consta de planta baixa, pis i golfes. La part més antiga és del segle XVII, probablement de 1667, data en què es devia reformar tot l'edifici i que podem veure inscrita a la llinda del balcó lateral. El portal és adovellat, de mig punt. Els cossos laterals són fruit d'ampliacions modernes. Al costat de la porta destaquen els bancs, decorats amb rajoles d'oficis, de factura moderna.

Darrerament s’hi ha fet una gran reforma i actualment és la seu d’entitats del poble, de certes dependències municipals i també hi ha espais polivalents on s’hi poden fer un gran ventall d’activitats.

Sortim de Can Carrencà, creuem el carrer i seguim amunt per la vorera dreta de l’avinguda Piera.

1,000Qm. 2,250Qm. A la dreta trobem l’accés a la font de Can Camp, baixem unes escales i una cinquantena de metres més enllà ja som a la font.

0,050Qm. 2,300Qm. Font de Can Camp. Un muret de ciment fa de frontal de la font que aboca el raig per un galet de ferro a un petit toll i mitjançant un canal subterrani va a parar a una bassa que servia per regar els horts de Can Camp. La vegetació de l’entorn consta de pollancres, lledoners, alzines i robínies.

Referent a aquesta font, cal dir que generalment té un bon doll d'aigua, tant és així que fins que no va quedar establert el servei municipal d'aigües potables a domicili, la font de Can Camp va ésser la proveidora habitual de tota l'aigua d'una barriada.

L'antiguitat d'aquesta font és cosa de segles, tanmateix a la casa de Can Camp, a més de fer de pagesos tenien una rajoleria.

Era un forn d'obra terrissa i per pastar el fang, els rajolers necessitàven aigua abundant que els hi proporcionava el doll de l'aigua.

Ara desfem aquests darrers 50 metres, tornem a pujar les escales, creuem la carretera BV 5006 (Martorelles –Santa María de Martorelles)  i continuem pel carrer Joan XXIII.

0,125Qm. 2,475Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de Can Molist.

0,300Qm. 2,775Qm. Seguim a l’esquerra pel carrer de Joan Puig.

0,100Qm. 2,875Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer de Pompeu Fabra.

0,250Qm. 3,125Qm. Després de passar l’escola Simeó Rabassa seguim per un corriol que s’enfila a la dreta.

0,080Qm. 3,205Qm. Ara continuem per un corriol que trobem a la dreta.

0,600Qm. 3,805Qm. Turó de Les Licorelles (252 metres). Tombem a l’esquerra per un pista descendent.

0,800Qm. 4,605Qm. Vinyes Velles. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament descendent cap a la Torre del Telègraf.

0,500Qm. 5,105Qm. Continuem a l’esquerra per l’accés a la Torre del Telègraf.

0,200Qm. 5,305Qm. Torre del Telègraf.  Va ser construïda al 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica i va ser utilitzada només fins a 1862, data en què va ser abandonada a causa de l'’aparició de la telegrafia elèctrica. De base quadrada, de 6 metres d’alçada, de 5,5 metres de costat, amb vuit espitlleres per banda i envoltada per un fossat circular, és una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d'entrada al pis de dalt. Es comunicava visualment amb la torre del turó de Montcada i també amb la torre de Granollers.

Ara desfem aquests darrers 200 metres i continuem avall.

1,200Qm. 6,505Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Adriano.

0,300Qm. 6,805Qm. Creuem la carretera BV-5001 (Santa Coloma – La Roca) i anem a buscar el pont sobre l’aiguabarreig del Mogent i el Congost que formen el Besòs i que el travessem i posteriorment continuem per l’avinguda Pompeu Fabra.

0,600Qm.7,405Qm. Plaça de la Vila. Pou de l’Hostal. En aquest puntl existia un pou que l'any 1923 aprofitant les obres del nou consistori, escoles i plaça es decideix adaptar-lo, mitjançant una bomba, a font pública. Es tracta de la font que actualment es troba davant de l'Hostal Serra, anomenada popularment com “la bomba” pel sistema emprat per treure'n l'aigua. Aquesta font, cap els anys setanta del segle XX es remodelarà donant-li l'aspecte actual (El lloc on hi havia el pou encara es pot veure sobre la vorera, a tocar de la bomba, on actualment hi ha una tapa metàl·lica)

Avui dia, la font està feta de pedra, l'aigua és de xarxa i raja quan apretem el pulsador. A banda esquerra, sota la roda de la bomba hi ha un petit banc on seure. L'aigua desguassa en una pica quadrangular cap al clavegueram. 

Ara continuem a l’esquerra pel carrer Major.

0,200Qm. 7,605Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Lluís Companys.

0,100Qm. 7,705Qm. Trobem a la dreta l’estació de rodalies de Montmeló. Punt final de l’excursió d’avui.

La descripció de la Font de Can Camp l’he extret del llibre Fonts Martorellenques de l’Adolf Candela, l’Antoni Sánchez i en Quíxol Soriano i editat l’any 2011.

Properament anirem del Puigcastellar fins arran de mar.