dilluns, 23 d’agost del 2021

LA SELVA IV. DE BLANES A LLORET PEL VILAR

 

                                              Font del Vilar


L’excursió que us proposo avui enllaça amb l’itinerari Malgrat- Blanes per la punta de la Tordera que us vaig presentar el juliol de 2019.

La meva primera intenció era fer aquest tram entre Blanes i Lloret arran de mar, però una vegada pugem el Castell de Sant Joan de Blanes tot el GR-92 creua urbanitzacions sense cap tipus d’interès i per carrer asfaltats, per tant, és un tram que no té cap gràcia.

La sortida que avui us proposo d’uns 14,6 quilòmetres i amb un desnivell positiu d’uns 200 metres, passa pel Santuari del Vilar, lloc de gran devoció pels blanencs i les blanenques i esdevé un d’aquells racons d’aquestes contrades que val la pena conèixer, doncs és un edifici religiós amb molt regust mariner i a més a més és un bon inici per submergir-nos a l’escriptura de Joaquim Ruyra.

Per el.laborar l’itinerari d’avui he combinat el GR-92-2, la ruta Mar i Murtra i la ruta de Montbarbat, trobareu més informació sobre aquests senders locals a Senders locals de La Selva

Aquesta excursió  pot fer-se durant qualsevol època de l’any, nomès cal evitar les hores centrals dels mesos més calurosos.

Per últim, esmentar que el retorn a Blanes el farem amb transport públic, doncs hi ha una bona freqüència de busos entre Lloret i Blanes.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Surto de Sa Palomera i continuo direcció nord pel Passeig Marítim.

0,405Qm. 0,405Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Ample.

0,120Qm. 0,525Qm. Font Gòtica de Blanes. És la font millor conservada de l’arquitectura gòtica civil de Catalunya i una de les més rellevants d’Europa. Sembla que fou construïda pels volts de l’any 1438 sota el patrocini de Violant de Prades, esposa de Bernat Joan de Cabrera i del gremi de paraires de la Vila les persones que es dedicaven a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana).
Probablement, l’aigua de la font originàriament provenia d’una mina natural de la falda de la muntanya de Sant Joan. A mitjan segle XIX, l’empresa de la Mina Primitiva feia arribar l’aigua d’una mina dels prats de Valldolig.

Actualment, aquest monument està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, tot i que per la seva singularitat i pel seu valor artístic i històric l’Ajuntament de Blanes ha iniciat el procés perquè sigui declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Té planta octogonal. Al nivell inferior hi trobem el basament-abeurador. El cos de la cisterna representa el volum principal de la font i es troba dividit per un guardapols. A la meitat inferior hi ha els brolladors d’aigua. A la meitat superior hi ha l’escut dels Cabrera i el del gremi de paraires de la vila. També hi trobem mènsules, finestres que fan de respiradors per a la cisterna o un brollador en forma de petit cap d’angelet.

La coberta presenta una cornisa amb motllures i gàrgoles amb forma d’animals i de figures humanes. A cada vèrtex s’aixeca un pinacle i entre cada dos hi ha unes cresteries de formes romboïdals i circulars amb decoracions vegetals. L’agulla té forma de piràmide octogonal, disposa d’una entrada per accedir a la cisterna i està coronada per la figura d’un angelet amb la inscripció: Ave Maria Gratia (Plena).

 

Per la Festa Major de Santa Anna de l’any 1968 es va iniciar el costum de lliurar una reproducció en miniatura de la Font Gòtica al pregoner de les festes. La font s’ha convertit en el màxim guardó de la vila de Blanes i ha servit per reconèixer la tasca dins l’àmbit blanenc i/o català de diverses personalitats i entitats. També reben aquesta preuada distinció tots els regidors del consistori municipal una vegada deixen el seu càrrec. Recentment, s’han fet rèpliques en miniatura d’alguns elements de la font, com són el medalló central amb l’escut de la casa vescomtal dels Cabrera o la figura de l’angelet, que es concedeixen a persones o entitats que gaudeixen d’una meritòria trajectòria en relació a Blanes.

 

Ara continuem endavant i uns metres més enllà, enllacem amb el carrer Jaume Ferrer.

 

0,140Qm. 0,665Qm. Plaça de la Solidaritat. Ara seguim pel carrer Anselm Clavé.

 

0,585Qm. 1,250Qm. Continuem per un pas soterrani i després a la sortida tombem a l’esquerra.

 

0,060Qm. 1,310Qm. Seguim amunt per la carretera de Tordera.

 

0,165Qm. 1,475Qm. Tombem a la dreta cap al veinat de Ca la Guidó pel carrer del mateix nom.

 

0,150Qm. 1,625Qm. Rotonda. Continuem a l’esquerra pel carrer Jacint Verdaguer i uns metres més enllà enllacem a la dreta amb el carrer Antonio Machado.

 

0,100Qm. 1,745Qm. Seguim per un camí de terra que trobem a l’esquerra.

 

0,030Qm. 1,775Qm. Continuem pel camí que davalla.

 

0,230Qm. 2,005Qm. Seguim a la dreta per un camí ombrívol.

 

0,100Qm. 2,105Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta. Ara fins al santuari del Vilar seguirem les marques liles de la ruta Mar i Murtra.

 

0,855Qm. 2,960Qm. Camí que ens creua. Continuem a l’esquerra.

 

0,170Qm. 3,130Qm. Creuem una carretera i continuem recte per un vial asfaltat.

 

1,100Qm. 4,230Qm. Seguim a l’esquerra per una altra vial, ara en sentit descendent. En aquests primer tram de l’excursió d’avui sempre ens acompanya enlairat a l’esquerra el castell de Palafolls.

 

0,800Qm. 5,030Qm. Continuem a la dreta per un vial que planeja. Ara ja coincidim amb les marques del GR-92. Uns centenars de metres més endavant, el vial es converteix en camí de terra.

 

1,200Qm. 6,230Qm. Nosaltres continuem recte i les marques del GR-92 marxen a la dreta.

 

0,100Qm. 6,330Qm. Continuem per la pista ampla de la dreta. No sabem d’on però en aquest tram tornen ha aparèixer les marques del GR-92.

 

0,850Qm. 7,180Qm. Barri de ferro que dóna accés al Vilar. Seguim endavant. Està obert de 8h a 18h i els dimecres està tancat, per tant fora d’aquest horari seguirem les marques del GR (que marxàven a la dreta) que hem deixat 950 metres enrere.

 

0,350Qm. 7,530Qm. Font del Vilar. Per accedir a aquesta font hem de baixar onze esglaons. El broc és una aixeta amb polsador i la gran pecualiaritat d’aquesta déu és que l’aigua cau sobre un pedrís que convidaria a seure si no fos perquè podem acabar ben xops. Per tant, no hi ha cap pica on desguassi l’aigua. El frontal d’obra està emblanquinat i està coronat per una imatge de Nostra Senyora del Vilar feta amb cerámica catalana on hi figura també la data en la qual es va trobar la imatge de la verge molt a prop d’aquí, el 5 d’agost de 1012.

 

Ara per accedir al Santuari del Vilar, pugem per uns esglaons que hi ha darrera la font.

 

Santuari del Vilar. Lloc de gran devoció de força blanencs i blanenques, malgrat que la tradició explica que la Mare de Déu fou trobada el 1012, sembla ser que l’ermita té els seus orígens al segle XIV. L’any 1612 fou reconstruïda. En aquest segle ja hi ha constància de la celebració de l’aplec de Dimarts de Pasqüa que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Durant la Guerra Cívil el santuari fou destruït. El seu estat actual respon a la restauració dirigida per l’arquitecte Isidre Puig i Boada, acabada l’any 1951. L’any 1955 va tenir lloc la coronació canònica de la Mare de Déu. Aleshores es millorà l’aspecte del cambril i la trona. Per Sant Rafel, des de 1795, s’hi renova el Vot de Vila en agraïment a la verge per deslliurar la vila del setge francés. L’ermita té una sala d’exvots i el “rem de trenta-quatre” de l’escriptor Joaquim Ruyra.

 

Personalment, m’agrada molt el porxo del santuari, doncs és un lloc perfecte per agafar aire, seure i deixar-nos endur pels nostres pensaments. Una vegada accedim a l’esglèsia segurament ens sorprendrem de veure barques penjades del sostre. Sens dubte, és un lloc d’espiritualitat molt vinculat a una vila marinera.

 

Ara seguim amunt passant per davant del bar-restaurant del Vilar.

 

0,050Qm. 7,580Qm. Ara seguirem les marques del GR-92 fins ben a prop del nucli urbà de Lloret. Seguim a l’esquerra en sentit lleugerament descendent i amb alzines sureres a banda i banda.

 

0,250Qm. 7,830Qm. Cruïlla de camins. Creuem la pista i continuem recte seguint les marques del GR-92.2.

Per altra banda, també arribaríem en aquest punt si haguéssim tombat a la dreta seguint el GR-92 en el punt quilomètric 6,230.

 

0,800Qm. 8,630Qm. Cruïlla de camins. Seguim a la dreta cap a Sant Pere del Bosc i Lloret de Mar.

 

0,700Qm. 9,330Qm. Deixem a l’esquerra Sant Pere del Bosc. El conjunt patrimonial de Sant Pere del Bosc té mes de mil anys de història. Els seus orígens com a monestir benedictí daten de l’any 986. Va ser llavors quan es va formar el que avui coneixem com a Sant Pere del Bosc, tot i que en aquell moment es va batejar com a Sant Pere Salou, un grup d’edificacions al voltant d’una capella.

Els monjos hi van ser gairebé 700 anys, però el 1694 van patir un atac molt dur quan els francesos van calar-hi foc, fet que va provocar que els monjos decidissin finalment marxar de Lloret i unir-se a la congregació de Sant Pere de Galligants a Girona. No obstant la seva destrucció, l’enclavament de Sant Pere del Bosc continuava sent lloc de peregrinatge molt estimat pels lloretencs, fet que va portar que el 1759 es reconstruís la capella, obra finançada per part de la confraria de pescadors de la vila, els quals van encarregar un meravellós retaule barroc molt semblant al que llueix a la parròquia de Cadaqués.

 Ja l’any 1855, durant la desamortització promoguda per Madoz, la Reina Isabel II va posar tot un seguit de propietats en desús de l’església a subhasta. A Lloret van sortir a la venda l’ermita de Santa Cristina i la de Sant Pere del Bosc. La gent de Lloret, que no volia de cap manera que aquests dos paratges poguessin caure en mans forasteres, van organitzar una col·lecta popular a fi de reunir els diners que la corona en demanava. La col·lecta va servir per reunir els diners suficients per poder comprar Santa Cristina, però no per poder fer el mateix amb Sant Pere del Bosc, finca per la qual demanaven 200 mil rals, una xifra absolutament desorbitada per l’època.

L’alcalde d’aleshores, Agustí Font i Suris, va decidir-se a escriure al seu cosí, Nicolau Font i Maig, que havia anat a viure de ben jove a Cuba en heretar la fortuna d’un seu oncle. Gràcies a la seva administració, aquesta fortuna s’havia multiplicat exponencialment. Així doncs, Agustí demanà ajut a Nicolau i aquest l’hi donà. Per fer-ho, comprà Sant Pere del Bosc per mitjà d’un mandat. Nicolau Font, a qui tothom anomenava Conde de Jaruco –tot i que no va acceptar mai aquest títol a causa de les seves fermes conviccions republicanes–, no va retornar de Cuba fins 20 anys després de la compra de Sant Pere del Bosc, pels volts de 1880. Un cop ho va fer, es va dedicar en cos i ànima no només a restaurar l’antic nucli de Sant Pere del Bosc –que va embellir de manera notable amb l’ajut de destacades personalitats de les arts aplicades com foren l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, l’escultor Eusebi Arnau, el pintor i decorador Enric Monserdà i d’altres–, sinó que va crear una mena de camí espiritual i artístic entre Lloret i el santuari, aixecant-hi importants monuments com són les creus de terme, el Pedró de la Mare de Déu de Gràcia o el monument també a la Mare de Déu de Gràcia conegut popularment com l’Àngel i que ara a mesura que anem anant cap a Lloret ens les anirem trobant.

 Ja al segle XX, Pius Cabañas, descendent de Nicolau Font, va construir una nova ala de l’edifici principal per a la instal·lació d’un asil per a gent gran –asil que rebé el nom del seu oncle–. Aquesta institució va romandre allí fins a la dècada dels seixanta. A partir de llavors es traslladà a unes dependències annexes a l’hospital municipal, on encara funciona a dia d’avui. Durant la Guerra Civil espanyola Sant Pere del Bosc va patir importants destrosses, la més dramàtica de les quals va ser sens dubte la crema de l’altar barroc de 1759. En l’actualitat Sant Pere del Bosc, que continua en mans dels descendents de Nicolau Font i Maig, acull un hotel de luxe.

Nosaltres continuem avall per la pista.

 

2,500Qm. 11,830Qm. A l’esquerra trobem el desviament per pujar al Monument de l’Àngel. Nosaltres continuem avall per la pista.

0,200Qm. 12,030Qm. Abandonem el GR-92 que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem recte seguint les marques de la ruta de Montbarbat. Ara seguim les marques verdes d’aquesta ruta. Uns metres més enllà la terra es converteix en asfalt i entrem a la urbanització Conde de Jaruco i deixem el Water World a l’esquerra.

1,360Qm. 13,390Qm. Deixem aquesta avinguda i seguim les marques que ens porten cap a un camí de terra que trobem a l’esquerra.

0,175Qm. 13,565Qm. Camí que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,165Qm. 13,730Qm. Ermita de Sant Quirze. S’explica que, antigament, a l’ermita no es veneraven Sant Quirze i Santa Julita com avui dia. L’ermita va ser posada sota l’advocació dels  “Sants Reis Magus”. Al segle IX va ser destruïda pels àrabs i tornada a bastir a la centúria següent. El principal impulsor d’aquesta reconstrucció fou un bon patrici lloretenc, molt acabalat i profundament religiós, anomenat Quirze i, en atenció a ell, en beneir-la novament, fou posada sota l’advocació de Sant Quirze.

L’ermita actual té dues parts diferenciades almenys en planta: la que correspondria a l'antiga ermita medieval i que ara ocupen les dues sagristies i l'espai de l'altar major, i la que avui serveix de nau per als fidels i que alhora està situada en un nivell més baix. Aquesta darrera correspondria a una ampliació del segle XVIII.

L'ampliació del segle XVIII va convertir la planta del santuari en una mena de quadrat de 10,5 metres de costat, aproximadament. La façana principal va ser esgrafiada l'any 1935 per Adrià Gual. En una zona molt propera a l’ermita, es van trobar fragments de ceràmica romana. Les troballes realitzades al voltant d'aquesta ermita podrien justificar l'existència d'una primitiva església paleocristiana i d'una necròpolis adjunta. 

Ara seguim avall. A l’altra banda d’aquest pla hi ha el cementiri de Lloret.

0,100Qm. 13,830Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer del Xino-Xano.

0,100Qm. 13,930Qm. Seguim a la dreta per l’avinguda de Càndida Masgrau i Campeny, paral.lels a la tanca del cementiri.

0,200Qm. 14,130Qm. Oficina de turisme de l’Avinguda de les Alegries. Creuem l’avinguda tornem a trobar marques del GR-92 i continuem a la dreta cap al centre. Uns metres més enllà ja enllacem amb l’avinguda vila de Blanes.

0,450Qm. 14,580Qm. Rotonda. Discoteca Revolution. A l’altra banda d’aquesta rotonda ja veiem l’estació d’autobusos.

0,100Qm. 14,680Qm. Estació d’autobusos de Lloret. Final de la sortida d’avui.

Les explicacions relatives a Sant Pere del Bosc i l’ermita de Sant Quirze les he extret de Patrimoni de Lloret

Properament, passarem per la casa del silenci.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada