diumenge, 22 de desembre del 2019

VALL DE CAMPRODON X. D'ULLDETER A NÚRIA PEL TORRENEULES.


                      Isards pasturant a les faldes del Torreneules
                                 

Avui us presento aquesta ruta perquè és la que volien fer l’Audrey Mash i el seu marit en Rohan Schoeman el passat 3 de novembre, una ruta que vaig fer jo sense dificultat a mitjans d’agost del 2018 i que l’Audrey degut al torb està viva de miracle, doncs s’ha recuperar d’ una hipotermia (el seu cos va arribar a estar nomès a 20 graus) i ha superat una aturada cardíaca de 6 hores.

El 3 de novembre hi va haver torb a les muntanyes de Núria i per tant, això vol dir vents molt violents, tempesta de neu i temperatures i sensació de fred per sota dels -12.
Una vegada l’Audrey i en Rohan van arribar al coll del Torreneules, van refugiar-se darrera una pedra de la mida d’una cadira, però feia molt i molt fred. Van intentar avançar però en prou feines ho podien fer gatejant.
És llavors quant l’Audrey comença a patir els primers simptomes d’hipotermia. La història acaba bé però el miraculós desenllaç el trobareu a 


Per què avui us comento aquesta història? Doncs perquè el Pirineu Oriental amb bon temps és agradable i amb una mínima preparació asequible a gairebé qualsevol excursionista, això sí, si es gira mal temps, fins i tot el més avessat muntanyenc pot pringar.

Avui us explico la ruta feta en un dia radiant del mes d’agost. El camí és molt fressat, l’únic tram una mica perdedor, doncs no hi ha fites, és el tram entre el refugi de Coma de Vaca i el Coll de Torreneules, però amb una bona visió del paisatge no hem de tenir cap dificultat per completar l’excursió.

Evidentment estem en terreny d’alta muntanya i hem de portar menjar i beure (podem recàrregar aigua a Coma de Vaca) i sobretot roba d’abric per capes. 
Per últim, esmentar que aquesta excursió recomano fer-la entre maig i setembre, sempre sense neu. En el meu cas que no estic avesat a la neu, mai la faria a l'hivern perquè aquestes contrades no tenen res a veure a l'estiu o a l'hivern.

L'itinerari.

0min     0.00h. Sortim del Refugi d'Ulldeter (2.220metres) i enfilem amunt  cap a Núria.

15 min. 15min. Arribem a un pla i seguim a la dreta per una pala que s'enfila.

  8 min. 23min. Pla. Continuem recte, creuem el riu i a la nostra dreta queden les runes de l'antic refugi d'Ulldeter. 
Durant l'any 1906, per iniciativa de Cèsar August Torres, llavors president del Centre Excursionista de Catalunya, va anar prenent forma, la idea de construir una xarxa de refugis de muntanya tot començant pel cercle d’Ulldeter.

Aquest primer refugi a Ulldeter, situat a la part alta del circ, a 2.393 metres, es va obrir el 25 de juliol de 1909. Construit amb estil noucentista, va estar obert fins a la Guerra Civil, quan va quedar tancat i després abandonat fins que va ser parcialment dinamitat pels franquistes per tal que no s’hi aixopluguessin els maquis.

Per anar a cercar les fonts del Ter cal avançar uns tres-cents metres en direcció oest, resseguint el curs del riu, aquí convertit gairebé en un fil d’aigua.

4min. 27min. Ull del ter.( 2.450 metres).  L’aigua brolla del terra en abundancia, una paret feta de pedra i en forma semicircular ens indica el punt exacte del naixement. Sens dubte l’aigua prové de les profunditats del Bastiments que s’alça sobre els nostres caps.
Ara continuem cap al coll de la Marrana, inconfusible davant nostre. Trobem diversos senders possibles que ens permeten apropar-nos-hi.

10min. 37min. Connectem amb el camí principal d’accés al coll de la Marrana (GR-11). Encarem la darrera pujada feixuga fins el coll.

15min. 52min. Coll de La Marrana (2.529 metres), divisòria d’aigues entre el Ter, a l’est i el Freser a l’oest. Continuem pel GR-11.

24 min. 1h 16min. Deixem el GR-11 que marxa recte i nosaltres ara seguim el GR-11.7 que davalla cap a Coma de Vaca.

45 min. 2h 01min. Refugi de Coma de Vaca (1.995 m)
Refugi guardat propietat de la FEEC conegut també amb el nom de Manelic donat que va ser en aquests paratges en els que Àngel Guimerà situà la seva obra rural ‘Terra Baixa’. El primer refugi va ser inaugurat el 20 de setembre de 1959 aprofitant una petita cabana donada a la FEEC.

El refugi es troba al Pla de les Eugues, en la confluència de les valls del Freser, que segueix nord enllà i de Coma de Vaca, vall que gira vers el nord-oest (a la dreta) i que hem de seguir per continuar amb la excursió.

Creuem el torrent de Coma de Vaca (sense passera) i pugem pel nord del torrent a través de jaces i prats alpins on fàcilment podrem veure, sinó sentir, les marmotes i isards que habiten aquesta vall poc concorreguda.

Un cop al fons de la vall (Jaça de Dalt), ens enfilem a l’esquerra per un pendent pronunciat guanyant alçada fins al coll de Torreneules.


1h 45min. 3h 46min. Coll de Torreneules (2.561 m) 
Marcada collada entre el Torreneules 2.713m al sud i el cim de la Coma del Clot de 2739m al nord. Des del coll cal anar per l’ampla carena que trobem a l'esquerra sense un camí marcat (alguna fita escadussera). A mesura que pugem la carena s’estreny i tot i que mai es fa difícil sí que haurem de buscar el tram més fàcil per accedir al cim.

15 min. 4h 01 min. Pic de Torreneules (2.713 m)
Del cim se’ns obren unes vastes panoràmiques sobre els Pirineus orientals, amb el Puigmal a ponent,  el Noufonts al nord i fins al Canigó ja a llevant. Tornem al coll de Torreneules.

10 min. 4h 11min. Coll de Torreneules. Ara anem cap al nord per pujar a la Coma del Clot.
10 min. 4h 21 min. Cim de la Coma del Clot (2.739 metres). Ara retornem de nou al Coll del Torreneules.

 8 min.  4h 29min. Coll de Torreneules (2.561 m)
Un cop de nou al coll de Torreneules flanquegem pel vessant sud del cim de la Coma del Clot per anar a buscar un collet al nord del cim de la Coma de Llispet. Baixem cap al sud-oest per la carena de les Pedrisses fins a deixar un sortint rocós a 2.438m a mà esquerra, punt on el camí canvia de sentit.

25 min. 4h 54min. Carena de les Pedrisses (2.420 m).
Girem cap al nord per baixar drets cap al fons del barranc del torrent de Fontnegra seguint el camí fressat i fitat amb pedres, amb el Puigmal a ponent fent-nos companyia.

20 min  5h  14min. Creuem el torrent de la Coma del Clot,  i a la bifurcació de senders prenem el camí de l’esquerra, tot i que tots dos camins es tornen a unir més endavant. Sota nostre veiem el Camí dels Enginyers, al qual ens afegirem passat l’Alberg.
Planegem pel vessant sud del pic de l’Àliga fins a l’Alberg de Niu d’Àliga amb bones vistes del cim de l’Ortigar i el Puigmal a la nostra esquerra i amb el pic de Finestrelles al fons.

25 min. 5h 39min. Alberg del Niu de l’Àliga. Antic hotel de luxe Puigmal, quan aquest establiment va ser convertit pel franquisme en la Residencia Juan Barceló. Aquesta instal·lació va patir un incendi a finals dels 60 que segons es diu, va ser provocat pels maquis. I és que sembla ser que en aquesta Residencia Juan Barceló hi van haver algunes reunions entre falangistes i nazis. Amb la democràcia l’edifici passa a mans de la Generalitat l’any 1987 que el converteix en Alberg de Joventut.  
Final de la sortida d'avui.

Ara tenim dues opcions, o bé fer nit a l'alberg i a l'endemà seguir la nostra travessa cap a una banda o altra. En el meu cas a l'endemà vaig seguir fins a Ribes de Fresser o bé baixar a Núria per la pista cimentada que trobem davant la banda oest de l'alberg i que es precipita cap a Núria i que en uns 15 minuts ens durà fins l'estació del cremallera.

Per fer aquesta entrada, he extret informació del llibre “Excursions als naixements dels rius de Catalunya” de l’Albert Vicens i Llauradó, editat per Azimut el gener del 2013 i de la web senderisme en tren. www.senderismeentren.cat.

Properament, caminarem arran de mar des de Montgat fins la mina del Masnou.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada