diumenge, 28 de juny del 2009

Els dominis del Castell de Sant Miquel

El Castell de Sant Miquel

Malgrat tenir-lo tan prop de casa, no crec que hagi pujat al castell més de tres o quatre vegades a la meva vida. Això sí, per les seves faldes i per les valls que l'envolten m'he fet un fart de còrrer i caminar. Tanmateix, moltes excursions d'aquest blog en fan referència.


Però ja fa uns mesos, quan en Francesc Ayats, em va explicar on era la font de Can Santpare de seguida vaig imaginar l'excursió d'avui, voltaríem per baix la muntanya on es troba el castell, per finalment fer cim.


Veureu que força trams de l'excursió d'avui coincideixen amb altres sortides que hem explicat des d'aquest blog.


Amb "De Castellruf a Vallromanes" pels voltants de la font de la Mercè.


amb "Una excursió de dames i cavallers" pels voltants del coll de Can Corbera i Can Barbeta,


i amb "Les fonts perdudes de Santa María de Martorelles" pels voltants del Bosc Moreu i la font de Beu-i-Tapa.


Per cert, qualsevol época excepte ple estiu, és bona per caminar per aquests "dominis del castell".

En aquest sentit, malgrat que l'excursió té nomès una mica més de set quilòmetres de llargada, trobarem forts pendents, tanmateix haurem de superar un desnivell positiu d'uns 300 metres en nomès un parell de quilòmetres des de Can Girona fins dalt el castell.
Iniciarem l'excursió al coll de Can Corbera, en el terme municipal de Vallromanes i anirem direcció sud-est, deixant a la nostra esquena la pista que baixa cap a Vallromanes, obvíem el camí carreter que baixa cap a Can Girona. Quan portem uns tres-cents metres caminant, passem per les runes de Can Barbeta i contínuem recte. Tres-cents metres més endavant, arribem a una tanca, la passem i contínuem recte en un lleuger descens.



Quatre cents metres més enllà a ma dreta trobem un corriol que a mesura que s'endinsa en una esplanada es desdibuixa. A mesura que avancem deixem uns ruscos d'abella a ma esquerra i quan s'acaba aquest pla obert, el camí es tanca una mica i a deu metres tenim la Font de Can Santpare.


La font de Can Santpare mai l'he vist rajar, ni conec a ningú que l'hagi vist rajar mai. Els terrenys, on avui dia hi ha aquests ruscos, no fa gaire anys s'utilitzaven com terrenys d'acampada gestionats per la casa de colònies de Can Girona.


Ara desfem el camí fins la pista per la qual veníem i contínuem cap a baix. Dos-cents metres més avall, arribem a una tanca i contínuem pel camí que ens queda més a l'esquerra que en 100 metres ens durà fins la font de la Mercè.


Font de la Mercè. Sempre raja. Sens dubte una de les fonts més importants de tota la serralada.
Podria haver sigut batejada amb aquest nom, fent referència a la patrona de Barcelona, tanmateix aquest terrenys pertanyien i no sé pas si encara pertanyen a l'Ajuntament de Barcelona.


Contínuem recte, direcció Can Girona, i cent cinquanta metres més avall trobem una cruïlla.


Si volguèssim escurçar l'excursió, si en aquest punt giressim a la dreta, direcció al Castell de Sant Miquel, en 800 metres arribaríem al coll de Can Corbera, punt d'inici i final de l'excursió.


Però avui decidim que continuem avall direcció Santa María de Martorelles. Cent cinquanta metres més endavant trobem una petita esplanada a mà esquerra. A una banda d'aquest petit pla hi ha un pi de dues branques i just a l'altra banda hi ha un corriol que tot baixant en menys de cinquanta metres ens durá fins el gorg de Can Ros.


Si contínuessim pista avall fins a Can Girona en uns 550 metres arribaríem a la cruïlla d'on surt el camí que puja al coll Mercader i així ens estalviaríem una mica de volta, però ens perdríem paisatge i fonts.


Travessem el torrent i continuem el corriol que s'enfila bastant. Desprès de 150 metres arribem a un camí carreter que ens travessa, nosaltres girem a la dreta. En aquest moment ens trobem dins el bosc Moreu. Dos-cents cinquanta metres més avall arribem a una cruïlla de camins, nosaltres seguim pel de baix, que ens portará desprès de 200 metres més fins al camí d'accès a la font del Racó que trobem a la dreta.


D'aquí a la font nomès ens manca un parell de centenar de metres.


En époques de pluja aquesta font és de les que més raja per aquestes contrades. la Font del Racó durant molts anys ha sigut una desconeguda per la gent del poble. A una part del Bosc Moreu(la que pertanyia a l'Ajuntament de Barcelona) tambè se'l coneixia com El Vedat perquè no hi deixaven passar. Malgrat que avui dia la podem baixar a visitar, hem de tenir en compte que ens trobem dins d'una finca privada (la casa de colònies de Can Girona gestionada per Minyons Escoltes Sant Jordi)


Tenint en compte la seva ubicació, aquesta font no es podia dir d'una altra manera; juntament amb les escales que hi baixen, el torrent, el bosc de ribera i el safareig formen un Racó que aquí si que vé de gust badar una estona.


Desfem els dos-cents metres que hem baixat i quan de nou arribem al camí pel qual veníem, girem a la dreta. Cent metres més endavant, arribem a una cruïlla, nosaltres contínuem recte.


Tres-cents cinquanta metres més enllà arribem a un planell on el camí es desdibuixa i hem de baixar cap a la nostra dreta, direcció nord, cap a Can Bernades i l'escola viver Castell de Sant Foix. Quan portem baixant cent metres vigilant no relliscar, arribem al camí carreter que va de Can Bernades a Can Girona, nosaltres girem a la dreta. Cinquanta metres més endavant, si baixem al fons del torrent, una mica amagada trobarem la font de Beu-i-Tapa.


Aquesta era una font que sempre rajava poc, d'aquí el seu nom. S'havia de Beure i Tapar.


La font de Beu-i-Tapa és la segona font on hem fet treballs de recuperació. Malgrat que serà molt difícil que hi torni a brollar l'aigua, si mès no intentarem dignificar una mica més aquest entorn.



Cap a finals d'estiu, principis de la tardor farem la segona jornada "d'arqueologia" en aquesta font.


Pugem de nou al camí i contínuem cap a Can Girona. Tres-cents metres més endavant, arribem a una cruïlla, ara hem de continuar direcció Montornés, tot seguint el GR 97-3 que seguirem fins el coll Mercader.



Passem per davant Can Oliveres i continuem amunt, obvíem tots els camins fins a dalt del coll uns cinc cents cinquanta metres més endavant.



Deixem el GR, i malgrat que en un primer moment baixem direcció Montornés, tan sols als vint metres de començar el descens, hem d'agafar una pista que s'enfila a la dreta i que ens ha de de dur fins els peus del castell de Sant Miquel.


Tot pujant, tenim unes bones vistes de Montornés, Vilanova, la Roca i Granollers. Quan portem un quilòmetre per aquesta pista, en un revolt molt tancat, trobem a la dreta un corriol molt estret que entre majoritàriament arboç anirà guanyant alçada.


Hi haurà trossos on el camí es tanca bastant i trossos on haurem de posar les mans, perquè el pendent és molt pronunciat, però desprès d'uns cinc-cents metres haurem fet cim i haurem arribat al punt culminant de l'excursió d'avui, el castell de Sant Miquel.


El castell de Sant Miquel es troba a 426 metres d'alçada. Si ens girem cap a l'est veurem el mar des d'un turó de segona línea.


Originàriament fou un assentament iber sobre el qual van construir després una important fortificació medieval. Avui dia, encara hi podem veure part de la torre circular de l'homenatge, la base d'una altre torre, així com les restes de la capella de Sant Miquel (patró de Vallromanes), que dóna nom a la muntanya i al castell i entre el bosc al sud-est del cim en un ampli replà a 40 m. per sota del castell, tambè trobarem les restes d'un poblat ibèric.

Trobareu més informació sobre el castell de Sant Miquel en una entrada dedicada a aquest patrimoni arquitectònic, el març de 2013.


En aquest sentit, els ajuntaments de Montornés i Vallromanes, els darrers anys han mostrat interès en recuperar aquest espai declarat bé cultural d'interès nacional.

Ara baixem per un corriol que trobem a banda esquerra, just als peus de la torre de l'homenatge. Uns 20 metres més avall veiem les restes de la capella i agafem el corriol que marxa paral.lel al mur i seguim baixant. Cent metres més endavant arribem a una pista, girem a la dreta i aquesta pista desprès de vuit-cents metre i algun revolt ens durà fins al coll de Can Corbera inici i final de l'excursió d'avui.

Quan som pràcticament al coll, veurem cirerers, ceps i alguna olivera i figuera disseminada. En aquest sentit, cal destacar sobretot la gran qualitat de les cireres d'aquest indret.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada