Castell de Sant Miquel La
ruta que us presento avui té una distància de gairebé 23 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 350 metres. Clarament l’itinerari té tres parts molt diferenciades,
la primera part per Girona i fins arribar al Monestir de Sant Pere de Galligants pel Barri
Vell és una passejada que ens farà badar a cada passa. Seguidament caminarem
pels contraforts que queden més a l’oest de les Gavarres per pujar al Castell
de Sant Miquel per un entorn boscòs i per últim des de Celrà fins a Flaçà
anirem per la plana del Ter per
camins i vials ben plans i paisatges ben oberts.
Des
de la fàbrica Pagans (al costat de
l’estació de Celrà), l’excursió perd
força atractiu, per tant, podem reduir l’itinerari a 12,5 quilòmetres i així estalviant-se els deu darrers quilòmetres o
bé deixar-los per una propera sortida que conecti aquests 10 quilòmetres amb el
tram Flaçà – Verges.
L’excursió
pot fer-se durant qualsevol época de l’any, només cal evitar les hores més
caluroses de l’estiu.
El
retorn a l’inici de l’excursió és molt fàcil, doncs acabem a Flaçà o bé a Celrà, el tren ens tornarà a Girona.
L’ITINERARI.
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Girona creuem la Plaça
d’Espanya i tombem a l’esquerra pel carrer Barcelona.
0,225Qm. 0,325Qm. Girem a la dreta pel carrer Alvarez de Castro.
0,370Qm. 0,695Qm. Plaça Catalunya. Creuem el riu Onyar
i seguim a l’esquerra.
0,125Qm. 0,820Qm. Girem a la dreta per la pujada del Pont de Pedra i cinquanta metres més enllà ja enllacem amb la Plaça del Vi que la creuem i continuem
pel carrer Ciutadans.
0,200Qm. 1,160Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de la Cort Reial.
0,145Qm. 1,305Qm. Enllacem amb el carrer Ballesteries.
0,085Qm. 1,390Qm. Deixem a la dreta la
font del carrer Ballesteries. Font d'aigua de la xarxa, construïda l'any 1888. Font d'aigua de la xarxa,
encastada a l'edifici i emmarcada per carreus de pedra. Al frontal hi ha
esculpida la cara d'un animal de formes mitològiques, per la boca del qual surt
l'aigua mitjançant una aixeta de polsador.
Al capdamunt hi trobem la data de la seva inauguració, l'any 1888, gravada en una mena de timpà.
La família Burgués fou l'encarregada de pagar la construcció d'aquesta font i
de la fornícula dedicada a Sant Cristòfol, patró dels caminants, que hi ha just
a sobre, coronada per l'escut nobiliari de la família.
Continuem pel carrer Ballesteries.
0,100Qm. 1,490Qm. Passem per davant de la Font falsa del Museu d’Història. La trobem al costat de l’entrada del Museu
d’Història. Font encastada dins la façana, de línies molt depurades i
emmarcada per carreus que formen un arc de mig punt. El frontal té un gravat i
al mig una aixeta de polsador. La pica és quadrada i descansa sobre un pedestal
de pedra.
Actualment l'aigua de la font és provinent de la xarxa, però fins no fa gaires
anys funcionava amb una palanca que calia accionar per fer pujar l'aigua del
pou que la nodria. Seguim
amunt per la Pujada de Sant Feliu.
0,100Qm. 1,590Qm. Enllacem amb el carrer del Rei Ferran el Catòlic. Deixem a
l’esquerra els Banys Àrabs i a
continuació baixem per unes escales.
0,200Qm. 1,790Qm. Plaça dels Jurats. Continuem
recte i enllacem amb el carrer de Santa
Llúcia.
0,100Qm. 1,890Qm. Monestir de Sant
Pere de Galligants. Aquesta abadia
benedictina del segle XII és singular per la seva capçalera i el campanar.
I és que la capçalera de Sant Pere presenta una complicada forma
assimètrica: està formada per un absis principal amb dues absidioles a un
costat i una a l'altre, mentre que a l'extrem del braç del creuer hi ha un
absis lateral més, fet que fa pensar en el reaprofitament d’elements d’un temple
anterior. En aquest espai hi trobem també el campanar de vuit cares,
perfectament simètric i amb decoració llombarda.
El més destacat és l’escultura que trobem
als capitells de la nau principal i, sobretot, als de la capçalera.
Aquests són els que han donat fama a Sant
Pere de Galligants; i els que més controvèrsies han generat... I és que
alguns historiadors aposten decididament per la mà del mestre de Cabestany i del seu taller;
d’altres, però, creuen que són influència de l’Escola de Tolosa.
Des del 1857,
Sant Pere de Galligants actua com a
museu d’arqueologia i belles arts, un dels més antics de Catalunya. Actualment és la seu de Girona del Museu d’Arqueologia
de Catalunya i aplega els materials arqueològics trobats a
les excavacions de diversos jaciments de les comarques de Girona, des de la prehistòria fins a l'edat mitjana.
Situats davant la façana principal, val la pena
rodejar el monestir seguint el sentit de les agulles del rellotge.
0,175Qm. 2,065Qm. Creuem el riu Galligants per un pontet de pedra i
tombem a l’esquerra cap a la Font del
Bisbe. Uns metres més enllà pujem unes escales i continuem a l’esquerra.
0,125Qm. 2,190Qm. Bifurcació. Continuem pel
camí de l’esquerra que planeja en sentit lleugerament descendent.
0,350Qm. 2,540Qm. Accés a la Font del Bisbe. Nomès ens resta baixar
els darrers 10 metres.
0,010Qm. 2,550Qm. Font del Bisbe. La font queda en un petit replà empedrat, enclotat uns deu esglaons per
sota del camí, a recer de les escales que hi menen, d'un petit mur que la
protegeix de les crescudes del riu que té a tocar i del mur principal de pedra
adossat a la muntanya que alhora reté les terres i suporta un petit corriol que
passa per damunt. La sortida d'aigües es troba endarrerida respecte la façana
principal, dins una fornícula coberta per un arc de mig punt. Una pedra en
forma de cara humana i collada a la part baixa del frontal és per on brolla
l'aigua, a través d'un broc de ferro encastat a la suposada boca. Després
l'aigua cau al terra i desguassa directament al riu. El broc acostuma a estar
regulat amb un senzill tap de suro per estalviar l'aigua. A l'esquerra de la
font disposem d'un banc de maons en angle arrambat als dos murs que li fan de
respatller.
Es tracta d'una font molt antiga, ho demostra la
inscripció que trobem al costat del broc, on s'hi pot llegir 1807, no se sap si correspon a la data
de la seva construcció o d'una de les restauracions, però sigui quina sigui, es
remunta a més de dos-cents anys enrere.
Al capdamunt del frontal hi ha un registre metàl·lic i a
sota seu un curiós cartell editat per l'Ajuntament de Girona amb les normes d'utilització per omplir aigua de la font:
Ens crida l'atenció que estigui regulada la quantitat d'aigua que es pot
recollir per persona, així com l'ordre de preferència a l'hora d'emplenar.
L'antiga Vall
Tenebrosa, la Vall de Sant Daniel,
sempre ha estat lligada al riu Galligants.
Com a bon riu mediterrani, té un curs baix la major part de l'any, però en les
èpoques plujoses recull les aigües de diferents torrents i rieres. Aquests
abocaments, importants de forma estacional en èpoques passades, obligaren la
construcció de ponts, palanques i passeres que permetessin la circulació entre
una i altra banda del riu, fins arribar a tenir, al llarg del temps, cinc
ponts. El pont de la Font del Bisbe
és l'únic pont medieval que queda dret a Girona.
A l'edat mitjana la vall de Sant Daniel
era a l'inici del camí de Girona cap
a Madremanya i La Bisbal, és a dir, un lloc de pas cap a l'Empordà travessant el massís de les Gavarres. D'altra banda, el camí d'accés habitual entre la vall i
la ciutat de Girona era el que
comunica el pont de la Font del Bisbe,
la torre Gironella i el portal de Sant Cristòfol, i aquest trànsit era
facilitat per aquest pont.
Pujem les escales de la font, creuem el pont
medieval i continuem a la dreta pel carrer Sant
Daniel.
0,200Qm. 2,760Qm. Trobem a la dreta
unes escales que baixen. A continuació, creuem un pont i seguim un corriol fins
la Font d’en Pericot.
0,075Qm. 2,835Qm. Font d’en Pericot. La font
queda a la part baixa d'una casa de pedra, Can
Pericot, aixoplugada sota un arc de mig punt i barrada amb un enreixat de
ferro.
Dins podem veure una petita estança rectangular, enclotada dos pams respecte la
petita esplanada del davant. Té les parets laterals de pedra i el sostre de
volta de canó, fa metre i mig d'amplada per no més de dos de llargada. La paret
del fons està arrebossada i és on s'hi ubica la sortida de l'aigua mitjançant
un broc de pedra centrat. A sota un bassal arran del sol recull l'aigua. Damunt
del brollador hi ha dos forats quadrats que desconec la seva funcionalitat.
L'aigua prové de l'escolament de la vall de les Creus, el que fa que, a causa dels habitatges i hortes
que hi ha a la zona, l'aigua no sigui apte pel consum de boca.
Es diu que és la font més antiga de la vall i ja va ser
coneguda amb el nom de font Romana
fins el segle XVIII. Després es va
construir la casa que avui es troba prop de la font i va ser ocupada per la
família Pericot, d'on prové el seu
nom actual.
El pont que trobem uns metres per sota la font i que
salva el riu Galligants fou
construït el segle XIX en
substitució d'unes antigues palanques, és d'arc rebaixat de pedra picada,
formant una estructura antiga, amb baranes d'obra sense remolinar, de
construcció actual i amb un terra de formigó.
Desfem aquests darrers 75 metres i creuat el pont i pujades les escales tombem a la dreta
seguint el PR C-195 cap al Castell de Sant Miquel.
0,100Qm.2,935Qm. Camí dels Àngels. El Cul del Món. Continuem
recte.
0,350Qm.3,285Qm. Cruïlla de camins.
Seguim pel camí de l’esquerra les marques del PR C-195.
0,100Qm. 3,385Qm. Bifurcació.
Continuem pel camí de terra que trobem a l’esquerra.
0,525Qm. 3,910Qm. Continuem recte cap
al Puig de Sant Miquel, obviant el
camí que puja a la dreta cap al Santuari
dels Àngels.
0,310Qm. 4,220Qm. Collet. Malgrat no
són molt evidents les marques del PR
C-195, nosaltres continuem recte en sentit descendent.
0,250Qm. 4,470Qm. El nostre camí fa un
gir a l’esquerra.
0,200Qm. 4,670Qm. Font del Ferro. El paratge natural forma un seguit de terraplens i
parets de pedra amb força arbrat on a la part de dalt a la dreta se situa la
nova font i al capdavall l'antiga.
La nova font procedeix de la restauració efectuada l'any 1980. Es tracta d'un mur transversal de pedra a dos nivells. A
l'extrem esquerre tenim tres canelles de ferro colzades per on brolla l'aigua
que cau a un bassal semicircular de pedra. Damunt dels brolladors hi ha un baraneta
de ferro per subjectar-nos mentre omplim les garrafes.
L'aigua que surt de la font ho fa mitjançant un interruptor elèctric que fa
bombar-la d'un pou de l'antiga fàbrica Saguer,
que havia comercialitzat l'aigua carbònica. La construcció d'aquesta fàbrica
havia fet desaparèixer una altra font d'aigües ferruginoses, la font d'en Miralles.
Al capdamunt de la font podem llegir el seu nom en un rètol de ferro.
Deu metres a l'esquerra de la font principal es conserva
una antiga pica de pedra, molt gran i rodona, desconnectada però de
l'alimentació d'aigua.
Al capdavall de la zona d'esbarjo, a peu de l'antic llit del torrent Estela, es conserva en bones condicions
la font original i la mina. Un mur de contenció de pedra, un segon mur formant
angle en l'extrem esquerre i un contrafort a la dreta conformen l'estructura de
la font. En el racó de l'esquerra un pedestal on potser hi havia el brollador
flanquejat per dos bancs per seure. A un nivell inferior del sol tenim una
petita era enllosada on se situa la porta d'accés a la mina, avui dia barrada
amb un enreixat. Ja a nivell superior i la dreta de tot un refós al mur on tal
vegada hi havia una altra sortida d'aigua.
És una deu d'aigua ferruginosa, tal com indica la
inscripció de l'antiga ubicació de la font: "Manso Pi. Agua Ferruginosa. 1862".
La font es troba en un indret molt estimat pels gironins, un paratge calmat i
feréstec, on és possible el contacte amb la natura. La zona d'esbarjo està
arranjada amb diverses barbacoes fixes, taules i bancs de pedra.
Sortim del recinte de la font i seguim avall per la
pista
0,200Qm. 4,870Qm. Tombem a la dreta
per una pista lleugerament ascendent, després de passar una placeta que fa les
funcions d’aparcament per la gent que vol pujar a Sant Miquel.
0,330Qm. 5,200Qm. Obviem el camí que
marxa a l’esquerra i nosaltres hem d’anar sempre amunt per la pista principal.
0,100Qm. 5,300Qm. Obviem un altre camí
que mena a l’esquerra. Continuem amunt per la pista.
0,080Qm. 5,380Qm. Tombem a la dreta
per un camí empedrat que puja sobtadament.
0,250Qm. 5,630Qm. Continuem a la dreta
per una pista més ampla.
0,930Qm. 6,560Qm. Ens enfilem per un
corriol de pedra que trobem a la dreta.
0,250Qm. 6,810Qm. Pista que ens creua.
Continuem pel corriol que s’enfila a l’altra banda.
0,330Qm. 7,140Qm. Obviem el camí que
baixa a la dreta cap a la font de Can
Mistaire i nosaltres continuem recte cap a Sant Miquel.
0,250Qm. 7,390Qm. Camí que ens creua.
Continuem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.
0,750Qm. 8,140Qm. Fent cas omís als
corriols i camins que ens menen a banda i banda, arribem a una pista que ens
creua. Seguim a l’esquerra.
0,175Qm. 8,315Qm. Castell de Sant
Miquel. El conjunt arquitectònic ubicat a 395 metres sobre el nivell del mar, al cim del puig o muntanya de Sant Miquel, permet el control de grans
extensions de territori.
Està
format per l’antiga ermita dedicada a Santa
Maria i Sant Miquel, edificada
sobre la fortificació prèvia, d’època medieval, de la qual aprofita les bases
d’una torre circular per l’absis. Sembla que l’ermita fou ocupada per ermitans
entre els s. XVI i XVIII, tot i que la documentació registra l’inici de la
construcció al s. XV.
L’emplaçament
va prendre importància militar durant la guerra del Francès (1808-1814),
especialment pels setges de Girona
(1808-1809), on el domini del castell es va alternar diverses vegades entre
l’exèrcit napoleònic i els miquelets. Passada la guerra l’ermita ja estava
derruïda.
L’altre
element arquitectònic és la torre del telègraf, aixecada durant la segona
guerra carlina (1846-1849) per
albergar la línia civil de telegrafia òptica, mentre la línia militar s’ubicava
a la torre de l’ermita.
Aquest
punt de la xarxa de telegrafia òptica pertanyia a la línia entre Barcelona i la
Jonquera, i estava entre la ciutat de Girona,
que tenia ubicat el telègraf en una torre de la muralla, i la torre de Fellines, al terme municipal de Vilademuls.
El
conjunt va ser fortificat i s’hi va excavar el fossat que s’hi observa
actualment, tot i que poc després la infraestructura ja va quedar obsoleta i es
va abandonar.
Des
d’aquí dalt tenim unes esplèndides vistes de la vall de Sant Daniel, de les Gavarres,
de Celrà, de les Illes Medes…
Ara per continuar cap a Celrà hem d’anar a buscar el corriol que passa a tocar de la paret
de llevant de la torre del castell tot seguint les marques del PR C-195
0,150Qm. 8,465Qm. Desemboquem en una
pista més ampla i el nostre camí fa un revolt pronunciat a la dreta.
0,225Qm. 8,690Qm. Pista que ens creua.
Continuem recte avall.
0,400Qm. 9.090Qm. Obviem un camí que
marxa a l’esquerra. Seguim avall.
0,100Qm. 9,190Qm. Cruïlla de la Creu Palomera. Seguim pel camí que
marxa a l’esquerra en sentit lleugerament descendent.
2,150Qm. 11,340Qm. Deixem el PR C-195
que marxa a la dreta cap a Juià i nosaltres entrem a Celrà pel carrer Jacint Verdaguer.
0,300Qm. 11,640Qm. Enllacem amb el
carrer de Les Roques.
0,200Qm. 11,840Qm. Plaça de l’Esglèsia.
Deixem a la dreta l’esglèsia de Sant
Feliu i nosaltres continuem a l’esquerra pel carrer Major.
0,125Qm. 11,965Qm. A l’esquerra trobem
la Font
d’Orriols. Es tracta d'una font mural, integrada al mur de maons que
delimita la placeta per un dels costats. Feta de pedra treballada, està formada
per dues columnes que sustenten un arc de mig punt. Emergeix al centre una mena
de frontó circular amb una inscripció on s'hi pot llegir el nom de la font i a
sota l'any 1941.
El seu frontal, de ciment lliscat, queda un xic endarrerit i és on s'hi ubiquen
les dues aixetes collades a uns rosetons. A sota recull l'aigua una pica
allargada de pedra buidada.
A banda i banda disposem de dos bancs de pedra arrambats al mur que li fa de
respatller.
Sembla ser que la primera referència de la font data de l'any 1927. Coneguda primerament per la Bassa de Can Cors, l'aigua era
subministrada pel pou d'en Ponach (la
Mina). Després es va utilitzar l'aigua sobrant del pou Vilà. Per agafar l'aigua s'havien de baixar els escalons que ara es
pugen.
Actualment es proveeix d'aigua de la xarxa d'abastament municipal.
Ara seguim pel Torrent d’Orriols.
0,050Qm. 12,015Qm. Tombem a l’esquerra
tot creuant el Parc Cors.
0,200Qm. 12,215Qm. Carrer de la Fàbrica. Creuem i seguim a l’esquerra
per anar cap a la fàbrica Pagans.
0,200Qm. 12,415Qm. Fàbrica Pagans. Des de principis del segle XX fins el seu tancament el 1971,
aquesta empresa es va dedicar als extractes tànics i als productes químics. El conjunt d’edificis que formaven l’antiga Fàbrica Pagans són un bon exemple de l’arquitectura industrial modernista de
finals del s. XIX i principis del XX.
L’element
principal de construcció és el totxo massís i l’aglomerant utilitzat, el morter
de calç. Les diferents posicions dels totxos, els elements ornamentals de les
diferents façanes, els ampits de les finestres acabats amb rajoles vidrades,
les xemeneies i els pinacles que coronen els edificis donen una gran riquesa
estilística a tot el conjunt.
Actualment
hi tenen la seva seu, un centre cívic, l’escola municipal d’art, la biblioteca,
l’escola de música, Radio Celrà, i
associacions de diferents àmbits.
Ara sortim del conjunt fabril seguint el carrer de la Fàbrica a l’esquerra.
0,330Qm.
12,745Qm. Enllacem amb la carretera de Juià. Continuem recte per creuar Celrà.
1,130Qm.
12,875Qm. Després de passar una rotonda, sortim de Celrà i enllacem amb el vial per a
vianats paral.lel a la carretera GIV-6708
que va de Celrà a Juià.
1,220Qm.
14,095Qm. Rotonda. Continuem recte cap La Costa i el Veïnat de Mas Nadal.
0,200Qm.
14,295Qm. Tombem a l’esquerra per la carretera que
va cap al veïnat de l’Estació
(Anomenat Camí Fondo). Malgrat
haver-hi molt poc trànsit, cal anar en compte, doncs alguns cotxes que passen,
ho fan a certa velocitat.
2,025Qm.
16,320Qm. Creuem les vies del tren per un pas
inferior.
0,080Qm.
16,400Qm. Creuem la C-66 i entrem a Bordils
pel carrer Almeda.
0,600Qm.
17,000Qm. Tombem a la dreta pel Passeig Aymerich.
0,200Qm.
17,200Qm. Abans d’arribar al carrer Ample, trobem a l’esquerra un passatge
que ens porta a la plaça de l’Esglèsia.
0,075Qm. 17,275Qm.
Esglèsia de Sant
Esteve de Bordils. L’esglèsia de Bordils està dedicada a Sant Esteve. Fou edificada durant la
segona meitat del segle XVI. És
d’estil gòtic tardà amb detalls renaixentistes.
El campanar presenta un
basament de planta quadrada i la part superior octogonal, amb arcades
apuntades, rematat amb gàrgoles i barana calada. Flanquejant la façana
principal, en el coronament hi ha dues garites de caràcter defensiu, que s’han
datat del segle XVI, i estan
situades en cada un dels angles i unides per una galeria.
Voltem l’esglèsia per anar a buscar la plaça
del Poble
0,075Qm. 17,350Qm. Plaça del Poble. A
principis de juliol del 2024 aquí
trobem Can Sipi un bar restaurant
que trobarem obert de dimarts a diumenge de 8 a 22h i que sembla especialment adreçat als ciclistes i caminaires
que passem per aquest punt de la ruta del Ter.
Sortim de la plaça del Poble i enllacem amb el carrer Ample
i de seguida comencem a veure marques de la Ruta del Ter. Ara continuem a l’esquerra pel carrer de la Creu.
0,100Qm. 17,450Qm. Deixem a
l’esquerra un antic rentador.
0,200Qm. 17,650Qm. Continuem a
l’esquerra per un vial asfaltat seguint les marques de la Ruta del Ter.
0,195Qm. 17,845Qm. Tombem a la
dreta pel camí de Can Cua.
0,840Qm. 18,685Qm. Deixem el vial
asfaltat i continuem recte per una pista de terra.
1,080Qm. 19,765Qm. Cruïlla de
camins. Continuem recte cap a Sant Joan
de Mollet.
0,340Qm. 20,805Qm. Obviem el camí
que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte.
0,200Qm. 21,005Qm. Sant Joan de Mollet. Avinguda Catalunya.
Tombem a l’esquerra.
0,070Qm. 21,075Qm. A l’esquerra
trobem una plaça que també fa de pista poliesportiva i a la part de ponent
d’aquesta plaça hi ha la Font de Sant
Joan de Mollet.
0,050Qm. 21,125Qm. Font de Sant Joan de Mollet. Aquesta font restaurada l’any 1981 i feta de totxana i rajola catalana, en el frontal té una
cerámica dedicada a l’esglèsia de Sant
Joan de Mollet. L’aigua que surt per una aixeta de polsador desguassa en
una pica rectangular.
Ara continuem pel passatge que deixa a la dreta
el dispensari municipal i baixem al Camí
Ral per una rampa.
0,050Qm. 21,175Qm. Camí Ral.
Continuem a la dreta.
0,375Qm. 21,550Qm. Tombem a
l’esquerra seguint les marques de la Ruta
del Ter pel Camí de Cal Bou.
0,600Qm. 22,150Qm. Nucli històric de Flaçà. Podem fer una volta pels carrers medievals del nucli
antic on també trobarem l’esglèsia de Sant
Cebrià.
Ara seguim a la dreta pel carrer de les Feixes
tot passant per sota d’una arcada.
0,330Qm. 22,480Qm. Continuem a
l’esquerra pel Carrer Comerç.
0,150Qm. 22,630Qm. Creuem les
vies del tren per un pas a nivell i seguim recte.
0,150Qm. 22,780Qm. Plaça de l’Estació del Carrilet. Tombem a l’esquerra.
0,090Qm. 22,870Qm. Estació de Flaçà.
Final de l’excursió d’avui.
Les
descripcions de les fonts en la seva majoria les he extret d'Encos
Properament,
anirem d’Olesa de Montserrat al Monestir de Montserrat per Collbató.
