EL GR-6 D'OLESA DE MONTSERRAT A MONTSERRAT

 

                              La Font d'en Cristòfol Vidal

L’excursió que avui us proposo té una llargada de 14 quilòmetres i un desnivell positiu de 1022 metres. Aquesta és la tercera etapa del GR-6 que surt de Barcelona i arriba al Monestir de Montserrat. En aquest sentit, nosaltres en els darrers dos quilòmetres fem una variant i enlloc de pujar per l’ermita de Sant Miquel, anem per la Santa Cova seguint una variant del GR-5.

Per tant, l’itinerari d’avui enllaça a Olesa amb la ruta “De la Riera de Rubí a la Vall del Llobregat. De les Fonts de Terrassa a Olesa de Montserrat que us vaig presentar en el blog el juliol del 2024 i també enllaça a Montserrat, amb el Camí de Sant Jaume de Montserrat a Igualada que vaig publicar el novembre del 2018.

Veure que no faig cap descripció ni de la Santa Cova, ni del Monestir de Montserrat, doncs trobareu una extensa informació a www.montserratvisita.com

 

Per últim, si voleu fer un mos i evitar les aglomeracions de Montserrat, malgrat que sigui ben entrada la tarda, a Olesa us recomanem que aneu als Salistes, doncs molt possiblement us donaran de dinar o berenar a hores intempestives. Nosaltres a mitjans d’octubre de 2024 vam dinar a les 4 tocades.

 

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació dels FFCC i pugem pel carrer dels Ferrocarrils Catalans.

0,200Qm. 0,200Qm. Cantonada Carrer Ferrocarrils Catalans/Francesc Macià. Continuem a l’esquerra seguint les marques del GR-6 que ja no abandonarem fins al Coll de Fita per accedir a la Santa Cova de Montserrat.

Entrem a Esparreguera pel carrer de Les Hortes i uns metres més endavant el GR-6 ens porta pel Carrer de Sant Jaume.

2.405Qm. 2,605Qm. Plaça de Santa Eulàlia. Font d’en Cristòfol Vidal. El 1861 en Cristòfol Vidal tot i les reticències d’alguns esparreguerins que tenien por que assequès les déus d’aigua que hi havia en el subsòl d’Esparreguera, va fundar una societat la qüal va construir un aqüeducte subterrani de gairebé 2 quilòmetres. Això va fer, que tres anys més tard, l’aigua ja brollés en una font al costat de l’esglèsia.

El 1925, durant la festa major, s’inaugurà aquesta font de Cristòfol Vidal d’Esparreguera, en homenatge a qui va portar les aigües a la vila. El projecte va anar a càrrec d’en Josep Domènech i Mansana que va ser arquitecte municipal d’Esparreguera.

La font, que s’inscriu dins l’estil noucentista. Està coronada per un conjunt escultòric realitzat per Frederic Marès. A cada cantonada del pilar central, quatre nenes en una postura poc decorosa custodien una gerra de pedra. Una garlanda farcida de fruites, símbol de prosperitat, els hi passa entre les cames.

Adossats a cada costat del pilar, hi ha un parell de treballats fanals de forja, rematats amb un parell de dracs.

Al centre del conjunt destaca una placa amb el rostre del senyor Vidal i un text de reconeixement.

 

Sortim de la plaça de Santa Eulàlia per la seva part baixa i a l’esquerra continuem pel carrer del Beat Domènec Castellet.

 

4,895Qm. 7,500Qm. Forns de Calç de Cal Rogent. Van ser construïts en un indret molt adequat, tant per la proximitat de la carretera com per l'accessibilitat de matèria primera (roques calcàries) i de combustible (llenya) per l'hisendat local Joan Rogent per a l'obtenció de calç viva a gran escala, que era un producte molt utilitzat a l'agricultura, la ramaderia, la medicina i la construcció.
Per fer-la s'utilitzava pedra calcària que era extreta dels tossals propers, en aquest cas de les pedreres de la serra del Rogent i del Castell, amb parpals i altres eines, i transportada fins als forns per ser cuita. Els fogainers agafaven els feixos de llenya, que havien estat tallats als boscos de la serra de cal Rogent, i els ficaven a l'interior del forn per la boca inferior, mentre que la pedra calcària esmicolada era col·locada per les boques superiors, damunt d'una volta molt artesana que s'havia de construir cada vegada. La combustió durava de tres a cinc jornades. Després s'havia de deixar refredar i ja es podia fer la descàrrega del producte. Finalment, la calç era transportada amb carros fins al seus punts de venda o consum. Aquests forns van estar en actiu fins als anys de 1950-1960, quan la calç va ser desplaçada pel ciment, les pintures i els productes químics.

Ara amb molt de compte creuem la carretera B-112 (Monistrol –Collbató)

 

0,420Qm. 7,920Qm. Nucli urbà de Collbató. Val la pena fer una passejada pels seus carrers i observar Montserrat des d’algun dels seus miradors. Això sí, cal anar en compte de no equivocar-nos, doncs Collbató és una cruïlla de camins i nosaltres ara hem d’anar cap a les Coves de Salnitre.

 

0,930Qm. 8,850Qm. Coves de Salnitre de Collbató. Montserrat amaga en el seu interior un món subterrani quasi desconegut. Una variada gamma d'avencs i coves foraden l'aparentment compacte massís conglomeràtic.

L'acció de l'aigua de la pluja sobre el conglomerat i el material calcari durant milers d'anys i les múltiples esquerdes generades per diversos moviments orogènics han deixat com a llegat un paisatge càrstic impressionant que la visita a la Cova de Salnitre permet observar de prop. Actualment es fa un recorregut d’uns 500 metres per la cavitat.

Continuem amunt seguint les marques del GR.

 

2,825Qm. 11,675Qm.  Coll de la Fita. Cruïlla. Deixem el GR-6 que marxa a l’esquerra cap a Sant Miquel i nosaltres continuem recte pel GR 5.1 cap a la Santa Cova.

0.825Qm. 12,500Qm. La Santa Cova. Lloc on diu la llegenda que es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat l’any 880. Seguim amunt cap al Monestir.

0,975Qm. 13,475Qm. Connexió amb el GR-5. Nosaltres continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,525Qm. 14.000Qm. Monestir de Montserrat. Final de l’etapa d’avui.

 

La descripció de la font d’en Cristòfol Vidal l’he extret de www.rondaller.cat

Properament voltant per Osona ens acostarem fins a Roda de Ter.