LA SELVA XII. D'ANGLÈS A GIRONA A LA VORA DEL TER

 

Avui us presento una excursió de gairebé 20 quilòmetres però amb un desnivell inapreciable, doncs tota l’estona seguirem la Via Verda que va d’Olot a Girona.

Marxem de la Selva i entrem al Gironés sense sobresalts, a través de les seves deveses i amb la tranquilitat del Ter que sempre el tenim a tocar.

Per tant, quan arribem a Girona tindrem temps per perdre’ns pel Barri Vell i gaudir d’una de les ciutats catalanes més espectaculars a qualsevol época de l’any.

Certament, la primera part del recorregut fins a Bescanó és força avorridot, però sens dubte la segona part paga la pena.

La connexió entre Anglès i Girona la farem amb bus des de l’estació d’autobusos de Girona que està annexe a l’estació de RENFE. Cal mirar horaris doncs no hi ha molta freqüència.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem la sortida d’avui a la parada del bus ubicada al carrer Girona. Anem cap a la dreta en sentit ascendent.

0,040Qm. 0,040Qm. Continuem a la dreta pel Carrer d’Avall.

0,100Qm. 0,140Qm. Castell d’Anglès. Els que diuen que del castell d’Anglès no en queda quasi res s’equivoquen. Sí que és cert que la fortalesa pròpiament dita va desaparèixer fa temps, però la vila que ella mateixa va generar (i que no es pot entendre sense l’existència del castell) no tan sols s’ha preservat fins avui, sinó que ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Al segle XII els vescomtes de Cabrera ja dominaven aquesta fortalesa situada sobre un turonet afrontat al Ter i que controlava una cruïlla estratègica de camins. A redós de les seves muralles s’hi va formar una vila que al segle XIII ja tenia llicència per celebrar mercat i que era travessada per dos carrers principals, el carrer d’Amunt (avui carrer Major) i el carrer d’Avall, arrapats al vessant del turó, entre el castell en un extrem i la capella de Sant Miquel a l’altre. A les façanes de les cases, grans portals adovellats i elegants finestres gòtiques i renaixentistes ens transporten sense dificultat als segles XV i XVI. No hi ha muralles ni torres, però el llegat del castell d’Anglès continua ben viu.

En aquest punt també trobem una font que anomenarem la Font del Castell. La font està dins una bòveda, L’estructura està feta de pedra i el frontal està cimentat on hi figura la inscripció (1947), suposem que l’any que es va construir la font. L’aixeta és de polsador i l’aigua de xarxa. A finals d’agost de 2023 no raja. L’aigua desguassaria per un sobreeixidor al clavegueram.

Seguim avançant pel Carrer d’Avall i passem per sota l’arcada de Can Verdaguer.

0,100Qm. 0,240Qm. Per sota una volta tombem a l’esquerra i deu metres més enllà seguim a la dreta pel Carreró.

El Carreró. Pas i porta d’entrada a l’antic Castell d’Anglès. Dins el seu traçat s’hi conserva una petita arcada i alguna resta aïllada de la porta.

0,070Qm. 0,310Qm. A la dreta tornem a enllaçar amb el carrer d’Avall i a continuació seguim pel carrer de l’Empedrat. Passejant per Anglès anirem trobant la poesia d’en Joaquím Bauxell a les façanes de les cases, doncs aquesta poesia respira l’alè, la flaire, el perfum i el regust d’Anglès i de la gent d’aquesta vila.

0,100Qm. 0,410Qm. Seguim pel carrer Empedrat que fa un tomb a l’esquerra.

0,125Qm. 0,535Qm. Safareig del Molí. Aprofita les aigües del rec del Molí. Està fet amb lloses de pedra regulars i té un espai a un nivell més baix al qual s'hi accedeix per una escala.

Ara ja enllaçem amb la Via Verda d’Olot a Girona que passa uns metres per damunt l’espai del safareig. Anem a la dreta cap a Bescanó i Girona.

3,300Qm. 3,835Qm. Arribem a Vilanna i cent metres més enllà trobem a l’esquerra la carretera d’accés a Bonmatí. Nosaltres continuem recte per la Via Verda.

6,500Qm. 10,335Qm. Antiga estació de tren de Bescanó. Continuem per la via verda cap a Girona.

0,750Qm. 11,085Qm. Bifurcació. Continuem pel camí de l’esquerra en sentit descendent.

0,100Qm. 11,185Qm. L’Illa de la Pilastra. L’entorn fluvial de la Pilastra té un gran valor històric i cultural. Aquí hi neix la sèquia Monar, obra cabdal per a l’agricultura de la zona. La Pilastra destaca per la gran diversitat d’ambients que presenta: s’hi troben representades bona part de les comunitats de ribera presents a les nostres contrades: sargar, albereda, verneda, freixeneda, balcars, jonqueres, etc. La presència de diferents hàbitats i la tranquil·litat que ofereix la zona, fan que sigui un espai idoni per a la fauna, ja que s’hi garanteixen els requeriments de les espècies pel que fa a alimentació, refugi, àrees de cria, etc. Així doncs, la fauna de l’Illa de la Pilastra, també és rica i diversa. Hi destaquen espècies com la llúdriga, el barb de muntanya, el picot garser petit, el blauet o el martinet de nit.

A més a més, en aquest tram del Ter, hi ha una zona preparada per practicar el piragüisme en aigües braves.

Continuem avall cap a Girona.

1,690Qm. 12,875Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra cap al Barri Vell.

0,125Qm. 13,000Qm. El nostre camí fa un revolt cap a la dreta i enfila cap a Girona. Ara estem anant pel Parc de les Deveses de Salt. Aquest és un mosaic natural modelat pel riu Ter, que forma una xarxa de boscos de ribera amb basses i aiguamolls intercalats, entre els quals creixen prats secs sobre antigues illes molt sorrenques. El contrast entre zones humides i altres molt eixutes té com a resultat una diversitat molt gran, amb més de 1.000 espècies d’éssers vius detectades.

0,500Qm. 13,500Qm. Després de passar per sota l’autopista, arribem a un camí que ens creua. Continuem a l’esquerra i cinquanta metres més endavant tombem a la dreta.

0,250Qm. 13,750Qm. Placeta que fa de cruïlla de camins. Seguint les marques cap al Barri Vell, continuem per un camí que marxa lleugerament a l’esquerra.

0,655Qm. 14,405Qm. Vial asfaltat que ens creua. Continuem a la dreta.

0,080Qm. 14,485Qm. Tombem a l’esquerra cap a Girona.

1,000Qm. 15,485Qm. Hortes de Santa Eugenia. Cruïlla de camins. Continuem recte cap a Girona.

0,550Qm. 16,035Qm. Vorejem l’estany de les Hortes de Santa Eugènia.

0,300Qm. 16,335Qm. Pont de Fontajau. Deixant el Ter a l’esquerra i el Palau de Congressos a la dreta, seguim les marques de la Via Verda per la Devesa de Girona.

0,160Qm. 16,495Qm. Tombem a la dreta en diagonal pel ben mig de la Devesa amb plàtans a banda i banda.

0,750Qm. 17,245Qm. Seguim a la dreta cap al barri Vell tot creuant la Copa.

0,250Qm. 17,495Qm. Passem sota les vies del tren i enllacem amb el Pont de Sant Feliu. Aquest pont és el mes nou de Girona, doncs va ser bastit l’any 1995. El pont ens permet travessar l’Onyar i per molts visitants és l’inici de la seva visita al Barri Vell que han deixat els seus turismes i autocars en els aparcaments que hi ha al costat del Parc de la Devesa. Només creuar el pont topem amb El Cul de la Lleona.

0,100Qm. 17,595Qm.  El Cul de la Lleona. En els carrer de Girona, hi ha o hi ha hagut escultures realment insòlites que surten realment de l’habitual temática sobre personatges històrics, imatges religioses o commemoració de fets. Tot fent una tria entre aquestes escultures atípiques, s’ha de parlar en primer lloc de l’animal més típicament gironí després de les mosques de Sant Narcís: La Lleona. Durant molts anys va estar instal.lada al carrer de Calderers una altra columna de pedra en la qual s’enfilava un lleó.

No es coneix el seu significat, però se suposa que podria ser una mena de reclam de l’anomenat “Hostal de la Lleona” situat allà mateix en temps passats. El cas és que una part de la columna estava empotrada al sòl del carrer i això feia que, estirant-se un xic, la quitxalla podia arribar a tocar el cul de l’animaló.

Aquest ritu ciutadà, tocar el cul a la lleona, tenia confuses significacions, mig eròtiques, mig escatològiques, però en tot cas sembla que era garantia que qui ho feia, o mai se n’aniria de Girona o si se n’anava, tornaria indefectiblement.

Ara seguim a la dreta pel carrer dels Calderers.

0,100Qm 17,695Qm. Font de Sant Feliu. Queda adossada al mur que sosté el carrer que puja a la basílica i fou construïda amb pedra picada. El frontal està emmarcat per un relleu en forma de volta. Antigament l'aigua brollava per la boca de tres cares esculpides al frontal de la font, dues situades a metre i mig del terra, i la tercera al capdamunt. L'aigua que rajava per les dues primeres anava a parar directament a un abeurador de pedra, ara mig trencat, i la tercera queia primer a una petita pica disposada al mig.

Baixem els esglaons que ens han portat fins a la font i continuem pel carrer Calderers.

0,090Qm. 17,785Qm. Font de la Porta Falsa del Museu d’Història. La trobem al costat de l’entrada del Museu d’Història. Font encastada dins la façana, de línies molt depurades i emmarcada per carreus que formen un arc de mig punt. El frontal té un gravat i al mig una aixeta de polsador. La pica és quadrada i descansa sobre un pedestal de pedra.

Actualment l'aigua de la font és provinent de la xarxa, però fins no fa gaires anys funcionava amb una palanca que calia accionar per fer pujar l'aigua del pou que la nodria.

Ara pugem cap a la catedral per la Pujada de Sant Feliu.

0,110Qm. 17,895Qm. Tombem a la dreta per sota el portal de Sobreportes.

0,050Qm. 17,945Qm. A l’esquerra enfilem els 90 esglaons per arribar a la Catedral de Girona.

0,090Qm. 18,035Qm. Catedral de Girona. Símbol de la ciutat, la Catedral de Girona és un edifici imponent, situat al punt més elevat de vila i amb una característica singular: la seva única nau és la segona més gran del món (només superada per Sant Pere del Vaticà). 

Peus romànics, cos gòtic i cara barroca. Aquesta és l’aparença actual de la Catedral de Girona. La torre de Carlemany, el claustre i la sagristia són l’únic que queda de la primera construcció romànica, de mitjans del segle XI. El claustre és un dels més importants de Catalunya gràcies a la seva riquesa escultòrica.

Entre els segles XIV i XVIII es construeix l’església, de grans dimensions, dedicada a Santa Maria. La primera pedra de la façana de la catedral es col·loca el 1606, però no s’acaba fins ben entrat el segle XX. La dilatació en el temps determina una estructura entre barroca i classicista.

Seguim a la dreta per la Plaça dels Apòstols i a continuació enllacem amb la Plaça dels Lledoners.

0,125Qm. 18,160Qm. Font dels Lledoners. La font és d'origen medieval, fou promoguda pel Capítol Catedralici i antigament s'havia anomenat font de la Seu o de Santa Maria. L'any 1952 l'Ajuntament de Girona va aprovar-ne la seva restauració i la reurbanització de la plaça, amb el projecte de l'arquitecte municipal de l'època, Juan Gordillo.

Queda en un lateral de la plaça i el seu mur frontal està adossat a una gran cisterna. Sobre el mur de pedra, s'hi observen diferents elements: A la part superior s'hi troba un medalló esculpit el 1953 per l'escultor Joan Carrera Dellunder amb la imatge sedent de la Mare de Déu, envoltada per la inscripció "Sanctae Mariae Eclesiae Gerundensis Restitura Anno del MCMLIII".

Sota la imatge de la verge hi ha la làpida gòtica que encara es conserva de la font original, però en molt mal estat. Mossèn Jaume Marquès, canonge de la catedral, en va fer la transcripció: "L'any del senyor 1450 vaig ser fundada amb donatius del clergat d'aquesta catedral, junt amb una font clara (sentit de notable, monumental) havent estat aconduïda per un llarg camí".

Just a sota la làpida hi trobem l'escut del bisbe Bernat de Pau (el pontificat d'aquest bisbe va durar de 1436 a 1457 i, per tant, fou l'impulsor de la creació d'aquesta font); un paó ocupa la part central de l'escut, coronat per una mitra.

També cal fer esment dels brocs de la font, tres caps de lleó esculpits per Joan Oliver de Bezzi en l'època de la seva restauració de 1953 i disposats a un metre l'un de l'altre, per on brolla l'aigua que cau a una gran pica de forma semicircular de pedra picada que descansa directament al terra.

Darrere la font, sobre la cobertura de la cisterna, s'hi conserva una làpida dedicada al pare Butinyà, a la façana del convent de les religioses, s'hi veu una representació de la Sagrada Família i al carrer del Bellmirall es conserva un relleu amb la figura d'un colom.

Tot i que els lledoners originals estan documentats des de l'any 1575, a l'actual plaça no n'hi ha cap ja que es van substituir per les queixes dels veïns. La primera referència a aquesta plaça és de l'any 994.

A finals d’agost de l’any 2023 la font és ben eixuta.

Ara baixem pel carrer de la Claveria.

0,075Qm. 18,235Qm. Enllacem amb el carrer de Miquel Oliva i Prat.

0,210Qm. 18,445Qm. Creuem el carrer de la Força i seguim recte pel carrer de Bonaventura Carreras.

0,030Qm. 18,475Qm. Cantonada del carrer Ballesteries amb el carrer d’Argenteria. Seguim pel carrer d’Argenteria.

0,070Qm. 18,545Qm. Font del Pou de la Cadena. La font queda dins d'una obertura arrodonida practicada a la paret, on hi ha una aixeta de llautó. Al damunt una escultura metàl·lica que simbolitza dos peixos entrellaçats que sostenen sobre les cues una inscripció amb la data de la seva inauguració, 1858.

Aquesta font, probablement dissenyada per l'arquitecte municipal Martí Sureda Deulovol, fou col·locada per l'Ajuntament a l'antic pou de la Cadena, d'això el seu nom.
Els peixos, de llargs bigotis i grans escames, son molt semblants al que apareix a la font dedicada a mossèn Cinto Verdaguer (1953) de la plaça de Catalunya.

Font d’aigua de xarxa que a finals d’agost de 2023 si que raja.

0,110Qm. 18,655Qm. Tombem a la dreta pel pont de les Peixateries Velles. Sens dubte aquest pont construit per la companyia Eiffel el 1877, representa una de les imatges més icóniques de la ciutat de Girona.

0,040Qm. 18,695Qm. Desemboquem al carrer de les Hortes.

0,020Qm. 18,715Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Santa Clara.

0,250Qm. 18,965Qm. Continuem a la dreta pel carrer Nou.

0,250Qm. 19,215Qm. Gran Via de Jaume I. Creuem i seguim a l’esquerra.

0,150Qm. 19,365Qm. Girem a la dreta per l’avinguda d’Alvarez de Castro.

0,080Qm. 19,445Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Barcelona.

0,250Qm. 19,695Qm. Creuem el carrer Barcelona i travessem la Plaça Espanya.

0,100Qm. 19,795Qm. Estació de RENFE de Girona. Final de l’etapa d’avui.

La informació per fer la descripció de les fonts de Girona l’he extret d’Encos

Properament començarem a tresquejar pel Baix Empordà.